Pic de Comaminyana (2628m)

En travessa des de Caldes de Boi a Barruera
Alta Ribagorça
08 de març de 2014, Dia Internacional de la Dona
+1225m/-1525m, 6h, S3, ***

Vistes a SO des del cim de Comaminyana. Ruta de descens i muntanyes de Gelada, Comadelo, Turbó i Moncayo

La Ribagorça fa molt de goig aquests dies. Tant goig fa que hi hem anat des de Vielha, a contracorrent, quan sembla que aquest cap de setmana tothom ha triat la Vall d'Aran. Bones condicions i neu abundant. Avui hem calçat a 1400m, quasi al començament de l'itinerari. Encara trobem una mica de pols a les obagues, dura ventada a cotes altes (algun llom pelat) i cremeta a les solanes (si no se't passa l'hora). Purgues a les solanes a mida que avança el dia, i algunes grans allaus de fons en solanes altes d'aquests dies enrera.

Triem la solitaria vall de La Montanyeta per pujar al Pic de Comaminyana. L'itinerari comença 200 metres al sud de l'Embotelladora de Caldes. Creuem el pont sobre la Noguera de Tor, anem a buscar el barranc de la Montanyeta i remuntem el cami dins l'avetosa. Per sort, hi ha prou neu i fem amb pells tota aquesta part de l'itinerari difícilment esquiable. A 1775m, sortim del bosc i continuem per prats i terreny més obert. Passem de llarg la cabana i la vall lateral de la Coma Minyana. Farem el cim pels Clots de Bretillo, més protegits del sol. Ruta sense gaire dificultat malgrat que avancem en un entorn salvatge tipicament ribagorçà, entre crestes aèries i pales força dretes arreu. Només del Coll del Mont al cim trobarem terreny molt dret i amb major exposició, a peu segons condicions.

Grans vistes, del Besiberri fins al Moncayo. Al sud, destaca Gelada i les Raspes Roies de Cardet. Decidim canviar els plans inicials. En lloc de desfer el camí, doblarem l'aposta i farem la travessa de Nord a Sud en direcció al poble de Barruera. Iniciem el descens esquiant primer l'aresta sud, per seguir baixant les pales orientades a oest, a una certa distància de la Canal Fonda. És un terreny ample i de bon esquiar, però sostingut, pel que son necessàries condicions estables. Cap als 2025m, les pales ens porten a tocar del barranc de la Canal Fonda, i sense creuar-lo, sempre marge esquerre, seguim en direcció Sud cap al terreny obert de la Plana Miligà. Aquí acaba la part més compromesa del descens. Seguirem el barranc que a última hora creuarem per arribar a la Cabana de Cornella i trobar la pista forestal de Gelada. Caminem un troç fins a l'ermita de Sant Salvador, i aconseguim esquiar la part més obaga de la pista fins a la cota 1400m en que definitivament descalcem. Fent drecera pel camí, acabem al poble de Barruera al cap de poca estona.

Bones traces.