Travessa Vallter Mentet - esquí senglar 21 i 22/12/2013

Travessa per recordar. En mode cubà: omplint la boca d'aire i parlant amb la boca mig oberta: "Oye chico, Tremenda Ensigalada!"

Ricard M., Jaume J., Berta A., Manel C., Glòria V., Francesc D., Carlos M., Robert R., Nadja G., Agustí G., Visi R., Xantal F., Koki, Concep, Javier G., Pili V., Gonzalo C.

Desnivell: +/- 2400m (+1400/-1900 dissabte)

Horari: llarg, massa llarg per un dels dies més curts de l'any...
Neu: Neu variable, pols, gelada, crosta (fins a 10cm de pols en llocs arrecerats del vent).
Dificultat: F, S2, però *** per distància i desnivell.
Itinerari:
- Dissabte: Vallter, Coll de la Geganta (2600m), Refugi Ras de Carança (alguns...1831m), Jaça dels Clots, Coll de Pal (2294m), descens per la vall del riu Caret entre el pic de Serra de Caret, fins als marges del riu i descens pel torrent fins a la Farga Vella. Pujada per camí fins a Mentet (1560m).
- Diumenge: Mentet (1560), Portella de Mentet (2412m), Vallter (2000m).

Feia temps que no ens ensigalàvem així.

Recordo una edició de la Vallter-Mentet en una de les seves variants, la de "- Falta molt? - Ni t'ho imagines!" del 2001, xoriçada en la variant de la Serra Gallinera que també va ser dura..... però aquesta del 2013 la supera.

Què fan 17 persones en fila índia amb frontal per un bosc a les 21:00 de la nit baixant per un torrent, i creuant ara a la riba esquerra, ara a la riba dreta?

a) caçant tòfones de riu
b) caçant gamusins
c) senglar esquí
d) no sap, no contesta
e) ei! sí, di, sí (aquesta no és la consulta, ara no toca)

La resposta és la c), "esquí senglar", una nova modalitat. Un nou esport d'hivern, "el senglar esquí", "skiboar" en anglès o "ski-verrat" en francès? Si volem ser ortodoxos, per a la pràctica correcta cal un bosc - en Ricard podria fer una descripció tècnica de boscos aptes - i molts participants amb frontal, "sobretot el frontal!!!", bàsicament el que sempre cal portar en moltes sortides de cegesqui....

Com hem arribat fins aquí? Els ingredients bàsics de la recepta són la suma d'una sèrie de condicionants: l'elecció d'una ruta oberta amb 17 participants per adaptar-la o modificar-la en funció de les condicions d'innivació, arbitràries, depenent de l'orientació i l'alçada, ruta menys directa i més llarga, passar-se de llarg una desviació i haver de recuperar el desnivell, i com a colofó final.... l'arribada de la foscor només emboscar-nos i sense un "camí evident"...... Suposo que es podrien afegir més condicionants, però que cadascú hi pensi.

Un gran encert no haver-nos separat dintre del bosc i haver mantingut la calma estoicament. Sabíem pels punts del GPS que anàvem en la direcció correcta i que era qüestió d'anar fent i no córrer riscos innecessaris. L'utilitat dels walkies, per tenir controlada la situació, la unitat del grup sense posar-nos nerviosos, etc, etc..... Bon final, tothom a la Gite amb el sopar a taula - algú va tenir la brillant idea de reservar la Gite més alta i allunyada del poble, no calia - contents per haver compartir aquesta aventura. 

De vegades passen coses així, i cal positivar-les com a experiència perquè no tornin a produir-se, tot i que d'ensigalades n'hi poden haver de tots colors, especialment per als que ens agrada "l'esquí d'exploració". Ara bé, veig que hauré de fer-me un psico-mapa de quins de vosaltres sereu ensigaladors, ensigalats actius, i passius.....

Us vaig veure les nines dels ulls, i m'inquieta el que vaig llegir, sou uns ionquis del "senglar esquí". Haurem de vigilar..... "Winter is Coming....."

(fotos pasdeguia i Jaume)