Montsaliente (2.888 m) des d'Amitges - 21-4-2013

El Montsaliente no es fa normalment des d'Amitges. La vessant oest del Montsaliente cau a plom sobre la Coma de l'Abeller i no hi ha cap pala esquiable; únicament esperons granítics i canals vertiginoses. La pujada natural amb esquís al Montsaliente és per la Vall de Cabanes, una llarga vall que puja des de la carretera de la Bonaigua. Nosaltres hem fet una ascensió singular, ja que per pujar al cim del Montsaliente hem hagut de donar tota la volta a la muntanya. Hem sortit del refugi d'Amitges després d'esmorzar. El dia era molt bo; no hi havia cap núvol a l'horitzó i davant del refugi es desplegava un extraordinari rerefons de muntanyes. L'inici de l'ascensió consisteix en refer la part final de l'itinerari d'ahir. Primer hem baixat esquiant els 150 metres de la remuntada final d'ahir fins a l'entrada de la Coma de l'Abeller. Després calia remuntar tota la vall fins a la bretxa per on vam entrar ahir. Com que a aquestes hores del matí la neu estava dura, hem posat ganivetes des del principi. A poc a poc hem pujat per la Coma de l'Abeller; la canal final estava encara més dura i pedregosa que ahir, de manera que ens hem hagut de descalçar els esquís per superar els darrers metres però hem arribat sense cap problema al coll. En una gran esplanada hem tret les pells i hem iniciat una magnífica esquiada per la Vall de Cabanes, que a aquesta hora estava ideal. Procurant no baixar més del compte perquè després calia remuntar, hem arribat fins a la cota 2.415, on hem iniciat un flanquejament ascendent en direcció sud per enllaçar amb l'itinerari normal de pujada per la Vall de Cabanes, estalviant-nos part de la baixada prevista fins als clots de Cabanes de Baix, a 2.279 m. Aviat hem arribat al peu de la gran pala final del Montsaliente. Vista des de baix, la pala es veia molt dreta. La vista enganyava; sobre el terreny la pala era encara més dreta del que semblava, i amb una capa de neu tova sobre un fons de neu dura. Hem pujat amb els esquís als peus fins a mitja pala però finalment hem optat per deixar els esquís clavats a la neu i pujar pel dret, a peu, directament al collet. Des d'aquí quedava ben poca cosa; hem superat els darrers metres carenant i finalment grimpant els quatre blocs del cim arribant al Montsaliente (2.888m). El dia continuava magnífic i des d'aquí es veia gairebé tot el Pirineu. Com sempre, ens hem entretingut una mica mirant les muntanyes. Hem baixat fins al collet i hem menjat una mica. Després hem recuperat els esquís i hem iniciat la part final de la jornada: la baixada de la Vall de Cabanes. La neu estava força bé i hem gaudit d'una bona esquiada, si més no a la primera part. Com passa sempre, a mesura que baixàvem la neu anava mimvant fins que hem hagut de penjar-nos els esquís a l'esquena i completar caminant la part final, una mica més de mitja hora, fins al refugi del Gerdar. Aquí ha acabat la nostra activitat  de muntanya però encara quedava un petit detall: teníem el cotxe a l'aparcament de la Peülla, a una bona distància per la carretera de la Bonaigua i 415 metres de desnivell per sobre nostre. Un voluntari ha sortit a la recerca del cotxe mentre els altres descansaven al costat del refugi, que estava tancat. Nosaltres havíem previst pujar el auto-stop fins a la Peülla però amb el nostre característic optimisme no havíem previst que per la carretera de la Bonaigua hi ha molt poc tràfic a l'hivern. En resum, una bona caminada fins al cotxe per una carretera gairebé deserta. Finalment hem recuperat el cotxe i hem pogut tornar a casa satisfets per aquestes dues jornades d'esquí de muntanya. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de la ruta. Finalment, teniu aquí la pel·lícula de la jornada: 

---

---