18 març 2013

Travessa a la Gîte de Rouzé d'en Bas - 16 i 17/03/2013

i la maledicció de la Bernadeta Sobirós...

Imanol, Jesús, Jordi, Anna, Pep, Montse, Carles i Jaume

Poques vegades una proposta genera tantes desercions només enviar-la. 'Que si una picor al coll, que si mal d'esquena, que només puc sortir un dia, que necessito descansar i un cap de setmana per fer coses de casa...' era evident que en plena agitació papal la Bernadeta ens ho posaria difícil per fer el Sobirós (o Soubirou).


Itinerari realitzat:

Dissabte 16: +1250m/-1050m; F (però llarg), S2-S3; mapa IGN2048OT: St-Lizier 750m (val de Bielle) (amb cotxe fins les Granges de Coumieres 800m) - Cabana d'Ardio 1700m - Tal de la Lauze - Cota 2018m - inici bosc 1509m - les Jasses 1242m - Rouzé d'en Bas (Gîte) 980m.

Diumenge 17: +750/-950; F, S2: Rouzé d'en Bas (Gîte) 980m - GR10 - Col de la Serre du Cot 1546m - Tuc de Peyre Mesongere 1711m - Granges de Coumieres 800m.


Amb tot i això, divendres ja dormíem al Couserans, al Pont de la Taula i dissabte amb 15min de cotxe ens hem plantat a la Vall de Bielle. Hem pogut remuntar amb cotxes fins la cota 800m, a les Granges de Coumieres.
A 850m ja calcem esquís i resseguim il·lusionats el GR10 fins el 1000m. El deixem a la dreta i continuem direcció S per una successió de prats clapats de bordes i alguns trams d'avellaners més emboscats. Tot molt bucòlic... fins ara. A 1100m prenem direcció SO, enfilant-nos a un llom al N del barranc d'Ardio.
No parem de fer fotos. El sol pica, la neu va caient dels arbres i... suposo que la Bernadeta de nou perquè veiem que el vent s'enforteix als cims.
En sortir a la coma on hi ha la Cabana d'Ardio el vent ja casi ens tomba, fins i tot la Bernadeta xiuxiueja a algú que el més assenyat és tirar avall, i senyals: les cornises fan por i una gran allau de placa de fons, probablement de les darreres hores, ens desaconsella anar cap al Coll de Portes.
Allau de placa al fons a la dreta, i llom del Tal de la Lauze, a l'esquerra.
La carena del Tal de la Lauze es presenta prou ventada per ser segura i portar-nos per sobre els 2000m, al llom carener del nostre objectiu.
Complim el desig de veure el Valier a tocar, amb filagarses de glaç que pengen de la seva cara E.
El nostre objectiu, el Pic de la Tese i el Sobirós queden de cop en segon terme! una placa descomunal ha escombrat part del vessant que tocaria seguir... serà la darrera senyal de la Bernadeta! aquest cim no es avui per nosaltres.
Allau de placa al Pic de la Tese
Toca baixar i  la Bernadeta encara ens fueteja amb un darrer cop de vent.
Prenem el llom NO que surt de la carena mateix, al N del Col des Portes. Bona baixada fins cota 1500 on el bosc escanya al llom.
És el Bosc de Rouzé per on ens despengem per fort pendent amb una neu ja molt humida amb base de fullaraca, i tot d'ensaïmades que fem rodolar, buscant la referència de dos clarianes que surten al mapa.
A 1200m descalcem esquís i baixem com podem fins a trobar el sender que ens porta a Rouzé d'en Bas i a la Gîte-formatgeria.
Passem la tarda a la terrassa, amb vistes al Valier, cerveses i una taula de formatges de cabra increïble.
La resta ja és a la vora del foc i a la taula, amb un sopar i un caliu que recordarem moooooltes temporades.

Diumenge toca remuntar el GR10, preciós en aquest tram, en direcció al Col de la Serre du Cot (E, 1545m). El camí va per la solana i fins la cota 1250m no posem esquís.
Tal i com havíem previst pugem al Tuc de Peyre Mensongère (1711m), mirador sorprenent del Couserans i muntanyes de l'Arieja.
La baixada és de subsistència, amb neu molt pesada que encarrila i després més sopa pel bell mig del bosc.
Descalcem a 1200 i en poca estona i algun tram de camí amb esquís arribem als cotxes, ben satisfets. Gràcies als 7 per deixar-vos ensigalar, i un record per l'Eloi, que ens ha deixat.

'Els boscos són tan bells, foscos, pregons,
però jo tinc promeses per complir,
i un llarg camí per fer abans de dormir.
i un llarg camí per fer abans de dormir.' 
(de  Robert Frost, 'Gebre i Sol')

Bones traces!

14 comentaris:

Pep ha dit...

The last of the light of the sun
That had died in the west
Still lived for one song more
In a thrush’s breast.

Ernest ha dit...

Una bona activitat, malgrat la Bernadeta. Quina enveja el sopar!

Em sumo al record de l'Eloi, amb el que fa un mes vaig compartir el Pinetó i el Bassiero... ;-)

Berta ha dit...

molt boniques les muntanyes vestides.....sembla que portin barba de 6 dies!
i la gite, espero que la repetim un altre dia :)

Imanol ha dit...

Jaume, moltes gràcies per l'ensigale. Que bon cap de setmana!!!.

The Psycho-Hamster ha dit...

Quina enveja! Molt guapa la gite! Vau sopar bé? Sembla que vareu quedar bé.... En quant a la sortida, Ricard M. darrerament contracta bon temps i bones condicions, un altre tema es l'allotjament..... No es pot tenir tot.

txusso ha dit...

Més encigalades com aquesta! La gite i el sopar, a l'alçada de la sortida, però jo encara estic paint el cabrit :)

Roger ha dit...

Sortida molt molt genuïna, i amb molt bons complements gastronòmics. CEGESQUI= mel de romaní de la bona!!!

edunz ha dit...

que provocadores, algunes imatges, de pendents convertits en enganyoses pantalles de dos dimensions... fantàstica, qualsevol provocació per sortir del que ja és conegut. S'agraeixen, els recordatoris, o les novetats, tan fa, mentre despertin!

Carles ha dit...

Gràcies Jaume, ha estat un cap de setmana entranyable. El vent, les allaus i el cim inassolible no son més que anècdota. Ha estat bonic ser-hi i compartir-ho amb el grup. Per sentir-se una mica menys sols, ara que l'Eloi ja no hi és.

Jaume J ha dit...

ep! gràcies per compartir la sortida i la piulada! Pep, l'última llum del sol tot just mort a l'oest... Però, no: jo cercava estels, no hi entraria pas (en la foscor). Manel, dubtes del sopar? Roger, també som molt llépols!
... i si, edunz, s'obren mooooltes possibilitats en aquell racó, de molt exigents i d'altres més modestes i alhora desconegudes (el Pic de Fonta, el Cour Vic, volres pel Valier,...).
Entrenyable Carles. Bones traces!!!

Jordi G ha dit...

Això era una ensigalada? A mi m'ha semblat una gran sortida per descobrir el Couserans: esquís als peus a 800 m, impressionants vistes del Valier, descensos emboscats, formatges de cabra i carn de cabrit.
No fer cim? Què és més important on vas o amb qui vas?
Jaume, gràcies per la sortida i per la piulada!

Miscel·lAnna ha dit...

un racó entranyable i rústic el de la Gite que fa oblidar les peripècies del bosc, l'entorn s'ho ha valgut malgrat no hem fet cim...
queda pendent ...
Gràcies per fer-nos descobrir nous racons

Ricard Martínez ha dit...

Però i la Bernadeta, què n'heu fet ?

Bones traces als formatges !!

Felicitats

Montse ha dit...

Doncs la Bernadeta ha hagut de resignar-se a la nostra tossuderia, perquè ni el vent ni les allaus ni l'amenaça de pluja van impedir-nos realitzar la travessa!
Bona esquiada pel llom nord-oest, vistes grandioses al Valier, tarda agradable a la terrassa amb formatges i suc de poma per recuperar forces, gite acollidora, sopar extraordinari, vetllada a la vora del foc, bon repòs al dormitori, esmorzar energètic amb pa recent sortit del forn, mallerengues i pica-soques ens diuen bon dia mentre enfilem el GR10, bordes penjades, tots junts cap al cim, i descens aventurer per la fageda per tancar la volta. Però tot això, sense la companyia de tots vosaltres, no hagués estat el mateix. Moltes gràcies a tothom!
Jaume, per enèssima vegada moltes gràcies per l'excel·lent organització.
Una abraçada i fins la propera, que sigui ben aviat!