Travessa Pleta del Prat - Pic de Ventolau - puntes nord i sud de Mont-roig - Pleta del Prat

Clàssica travessa de Pleta del Prat a refugi Mont-roig passant pel Pic de Ventolau amb temps variable. Ascensió als  cims nord i sud de Mont-roig per la canal est. Tornada a Pleta del Prat passant a prop del cim de Ventolau i descens pel barranc de la Coma del Forn.

Itinerari realitzat:
Dissabte 23: +1165 m / -580 m, F, S2-S3
Pleta del Prat (1700 m) - Pic de Costa Blava (2751 m) - Pic de Ventolau (2853 m) – refugi Mont-roig (2290 m)

Diumenge 24: +1066 m / -1650 m, PD, S3, 50º a la canal, II a la grimpada.

Refugi Mont-roig (2290 m) - canal est de Mont-roig - Mont-roig nord (2864m) i Mont-roig sud (2859 m) - descens a peu per la canal - refugi Mont-roig (2290 m) – cota 2750 del Pic de Ventolau – descens cap a Pleta del Prat pel barranc de la Coma del Forn.

Sortim de la part baixa de l'aparcament de la Pleta del Prat i enfilem en direcció nord pala amunt fins a guanyar la carena, davallem lleugerament per entrar a la vall d'Oieta, a la part alta creuem la vall i ascendim al Pic de Costa Blava, la pressió ha disminuit i l'altimetre ens fa creure que som a la cota del Ventolau, però queda un collet entre ambdós cims, arribem al cim de Ventolau esquís als peus, entre els nuvols podem veure al nord i per uns moments un pic anomenat Pic Sobirós, a algú li sona? Uns minuts més tard arriben quatre esquiadors madrilenys que han seguit les nostres traces, ells tornen a Pleta del Prat i nosaltres baixem cap a refugi Mont-roig, amb visibilitat dolenta pel cel cobert i neu de no gaire bona qualitat, passem la tarda al refugi fonent neu i fent un dinar/sopar sense rebre cap visita de cortesia de cap altre grup de muntanyencs.
 

 

Diumenge a les cinc del matí sona el despertador, la canal est del Mont-roig ens espera! A trenc d'alba enfilem cap a la canal esquís als peus, fins que la neu dura de sota la neu ventada ens fa treure'ns-els i carregar-los a la motxil.la. La boira ens envolta però dins del corredor no hi ha dubte del camí a seguir.

A la sortida es redreça el pendent, sortim de la canal i el vent circula a tota velocitat per la bretxa del Mont-roig, deixem, els esquís i ens enfilem amb una curta grimpada al cim nord del Mont-roig, primer cim del dia! Tornem a la bretxa i pujem fins al cim sud, la grimpada en roca de la que ens parlaven els amics, és un pendent de neu en el que ens agafem a presses de roca en alguna ocasió i al piolet clavat a la neu en d'altres. A tots dos cims som dins la boira i ens perdem les magnifiques vistes de les que diuen es pot gaudir, segon cim del dia i tornada a la bretxa. Donades les condicions de poca visibilitat, decidim tornar al refugi per la canal enlloc de seguir la ruta normal del Mont-roig des del cim sud.

Una possibilitat contemplada és el descens de la canal amb esquís però la poca visibilitat i les condicions de la neu, neu ventada sobre capa de neu crosta per anar a peu però dura amb esquís, ens fa desisitir de la idea. Baixem amb crampons i piolet fins que el pendent disminueix i la visibilitat millora i calcem esquís fins el refugi. Després de recollida i neteja, just quan anem a sortir del refugi, arriben 3 esquiadors catalans i uns minuts després el grup de madrilenys, amb objectiu el Mont-roig, els deixem el refugi disponible on fan una pausa i decideixen si Mont-roig sí o Mont-roig no.

 

Nosaltres enfilem en direcció Pic de Ventolau, a pocs metres del cim entrem a la pala somital, no veiem res, sabem que som a la pala i anem derrapant per perdre alçada i poder sortir de la boira, un cop ho aconseguim podem esquiar amb normalitat amb neu que va perdent duresa amb l'alçada. Per rematar el dia gaudim del espectacular descens de la Coma del Forn amb neu primavera de bon esquiar i restes de purgues en alguns trams.

Bones traces de primavera.

Pep M i Jordi G

el vídeo dels dimecres... Searching

Seguirem buscant, la temporada no s'ha acabat!

Searching... from vale slack on Vimeo.

Pic Alt del Griu (2.876 m)

Una nova escapada a Andorra per fer una ascensió d'esquí de muntanya.  L'objectiu triat ha estat el Pic Alt del Griu, des dels Cortals d'Encamp. La ressenya del llibre dels 150 itineraris marca la pujada per la gran pala de la cara nord i adverteix de tota mena de perills: gran pendent, zones ventades, risc d'allaus... La impressió era que es tractava d'un itinerari poc esquiable però en el mapa d'hivern de l'Editorial Alpina apareix un itinerari diferent, que puja pel bosc i va  a buscar la carena fins a la Collada d'Entinyola i des de la collada directament al cim. Nosaltres hem optat per aquest itinerari i no ens hem equivocat. Hem arribat als Cortals d'Encamp i hem deixat el cotxe a la carretera en el punt on surt un camí ample que aviat es converteix en un corriol que puja pel bosc per anar a buscar la carena. Després d'una bona estona de pujar pel bosc, amb força neu, hem arribat a una zona oberta i se'ns ha mostrat un gran panorama, que fins ara teníem ocult pel bosc. Aquí començava a fer vent, de manera que hem seguit amunt sense pujar al fil de la carena sinó per la vesant Nord, a pocs metres de la carena. Més endavant hi havia molta pedra i hem remuntat fins a la carena, on ha havia bona neu. Després, evitant per l'esquerra un petit cim, hem baixat fins a la Collada d'Entinyola. Una bona pala, un sector amb grans blocs de pedres i l'altiplà final ens han portat al punt més alt, l'Alt del Griu (2.876 m), on hem arribat amb els esquís als peus. Aquest cim, per la seva posició central a les valls andorranes, té una vista extraordinària; es veia tot Andorra i molt més; fins i tot hem pogut distingir La Maladeta, molt lluny. Hem descansat una mica contemplant el paisatge i hem fet la panoràmica circular:
Des del mateix cim hem iniciat la baixada amb els esquís als peus. Per evitar el principi de la gran pala, molt dreta i amb grans blocs de pedra, hem seguit l'itinerari de pujada fins a la Collada d'Entinyola; des d'aquí hem baixat directament en direcció als Cortals d'Encamp per una ampla canal fins que l'estretament de la canal ens ha obligat a tirar cap a la dreta buscant la gran pala. Aquí la neu era magnífica i la pala, molt dreta, ens ha permès gaudir d'una gran esquiada fins al fons de la vall. Abans d'arribar a la carretera hem flanquejat per sobre fins enllaçar amb una pista que ens ha portat directament al punt de partida sense haver-nos de treure els esquís. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar aquí el track de la ruta de pujada. Finalment, teniu aquí la pel·lícula de la jornada:

---

---

el vídeo dels dimecres (bis)... a vista d'ocell

Els "drones", els "HTRs", aquestes joguines voladores teleowifidirigides permeten capturar imatges com aquestes:

La Brèche de Rolland - Gavarnie from AltiFilm on Vimeo.

el vídeo dels dimecres... SIS

Descobreixo en el post de l'assamblea del Projecte Boscos de Muntanya al blog de l'edunz (gràcies!) això del SIS (Snow Immersion Suffocation). Amb condicions de neu com les d'aquest any no és una situació a menysprear, i em fa recordar un "accident" que vam patir l'any passat quan un company va caure cap per avall en un torrent i la neu pols el va embolcallar i deixar colgat... feina a treure'l! Doncs això també pot passar a la base dels arbres...

No incrustem el vídeo que els autors demanen que només sigui visionat a www.­deepsnowsafety.­org i el vídeo a vimeo.
També hi ha explicacions aquí. Bones traces, també entre els arbres!

Petit Peric 2690m - 16/03/2013

Dificultat: +1400 S2 PD (pel desnivell acumulat)

Horari: 7h 

Carles P. i David C.

 Ja feia temps que em rondava pel cap fer una visita a la zona de Camporells, al Capcir. Anar a fer el Petit Peric ha estat una bona excusa.

Arribant amb el cotxe per la Cerdanya francesa i el Capcir, ja constatem que no hi haurà “problemes de neu”.

L’excursió la comencem a l’estació d’esquí de Formigueres (1700m) amb temperatures negatives. Tan aviat com comencem a remuntar les pistes de l’estació cap a la Serra de Maurí, veiem que ha caigut un bon tou de neu aquesta passada setmana (dos pams ben bons).

Tot i que la meteo ens està respectant (mig núvol/mig sol), un cop a dalt la Serra de Maurí (2400m) fa acte de presència el fort vent d’Oest que no ens deixarà fins que no tornem a passar per aquí a la tornada. Aquí la neu canvia radicalment: neu regelada i zones molt pelades però cal dir-ho, suficient com per no treure esquís. Des de la Serra de Maurí podem gaudir ja d’un espectacle de vent i neu volant per tot arreu, vista espectacular del circ de Camporells amb els dos Perics. Ja preveiem una dura jornada de vent.

Baixada amb neu pols a dojo fins al refugi de Camporrelles (2240m). Ens trobem el refugi sepultat per la neu. Al llac del mig tornem a posar pells i comencem l’aproximació fins als peus de la pala sud del Petit Peric (2250m), on la neu ventada i transportada és la tònica general. Decidim perdre alçada endinsant-nos en l’anomenat Pla de les Carboneres (que per cert, de pla no en té res!) en comptes de flanquejar per les pales Est del Petit Peric, que és el camí més directe, fàcil i còmode però creiem que no és l’itinerari més segur.

Un cop als peus de la pala sud, ja veiem que l’ultima pujada al cim no es deixarà fer tan fàcilment com ho deu ser normalment: fortes ràfegues de vent i la pala està força gelada.

Ens abriguem i cap a munt. A mitja pala, el tema sembla que es complica i per seguretat posem ganivetes. Avançar es fa difícil amb les ràfegues de vent que ens desequilibren, amb una pujada feta una pista de gel i neu volant per tot arreu. Quan falten uns 70m de desnivell per fer cim, decidim fer mitja volta abans de que sigui massa tard.

Llarga aproximació una vegada més cap al refugi de Camporrells pels boscos poc atapeïts del pla de les carboneres, remuntada cap a la Serra de Maurí, i descens de 700m cap al parking de l’estació per les pistes que acaben de tancar i per tant, baixem sols.

Bona sortida on hem gaudit de bons paisatges i amb la bona companyia del Carles.

I el video del Carles:

Molt bones traces

Travessa a la Gîte de Rouzé d'en Bas - 16 i 17/03/2013

i la maledicció de la Bernadeta Sobirós...

Imanol, Jesús, Jordi, Anna, Pep, Montse, Carles i Jaume

Poques vegades una proposta genera tantes desercions només enviar-la. 'Que si una picor al coll, que si mal d'esquena, que només puc sortir un dia, que necessito descansar i un cap de setmana per fer coses de casa...' era evident que en plena agitació papal la Bernadeta ens ho posaria difícil per fer el Sobirós (o Soubirou).

Itinerari realitzat:

Dissabte 16: +1250m/-1050m; F (però llarg), S2-S3; mapa IGN2048OT: St-Lizier 750m (val de Bielle) (amb cotxe fins les Granges de Coumieres 800m) - Cabana d'Ardio 1700m - Tal de la Lauze - Cota 2018m - inici bosc 1509m - les Jasses 1242m - Rouzé d'en Bas (Gîte) 980m.

Diumenge 17: +750/-950; F, S2: Rouzé d'en Bas (Gîte) 980m - GR10 - Col de la Serre du Cot 1546m - Tuc de Peyre Mesongere 1711m - Granges de Coumieres 800m.

Amb tot i això, divendres ja dormíem al Couserans, al Pont de la Taula i dissabte amb 15min de cotxe ens hem plantat a la Vall de Bielle. Hem pogut remuntar amb cotxes fins la cota 800m, a les Granges de Coumieres.

A 850m ja calcem esquís i resseguim il·lusionats el GR10 fins el 1000m. El deixem a la dreta i continuem direcció S per una successió de prats clapats de bordes i alguns trams d'avellaners més emboscats. Tot molt bucòlic... fins ara. A 1100m prenem direcció SO, enfilant-nos a un llom al N del barranc d'Ardio.

No parem de fer fotos. El sol pica, la neu va caient dels arbres i... suposo que la Bernadeta de nou perquè veiem que el vent s'enforteix als cims.

En sortir a la coma on hi ha la Cabana d'Ardio el vent ja casi ens tomba, fins i tot la Bernadeta xiuxiueja a algú que el més assenyat és tirar avall, i senyals: les cornises fan por i una gran allau de placa de fons, probablement de les darreres hores, ens desaconsella anar cap al Coll de Portes.

Allau de placa al fons a la dreta, i llom del Tal de la Lauze, a l'esquerra.

La carena del Tal de la Lauze es presenta prou ventada per ser segura i portar-nos per sobre els 2000m, al llom carener del nostre objectiu.

Complim el desig de veure el Valier a tocar, amb filagarses de glaç que pengen de la seva cara E.

El nostre objectiu, el Pic de la Tese i el Sobirós queden de cop en segon terme! una placa descomunal ha escombrat part del vessant que tocaria seguir... serà la darrera senyal de la Bernadeta! aquest cim no es avui per nosaltres.

Allau de placa al Pic de la Tese

Toca baixar i  la Bernadeta encara ens fueteja amb un darrer cop de vent.

Prenem el llom NO que surt de la carena mateix, al N del Col des Portes. Bona baixada fins cota 1500 on el bosc escanya al llom.

És el Bosc de Rouzé per on ens despengem per fort pendent amb una neu ja molt humida amb base de fullaraca, i tot d'ensaïmades que fem rodolar, buscant la referència de dos clarianes que surten al mapa.

A 1200m descalcem esquís i baixem com podem fins a trobar el sender que ens porta a Rouzé d'en Bas i a la Gîte-formatgeria.

Passem la tarda a la terrassa, amb vistes al Valier, cerveses i una taula de formatges de cabra increïble.

La resta ja és a la vora del foc i a la taula, amb un sopar i un caliu que recordarem moooooltes temporades.

Diumenge toca remuntar el GR10, preciós en aquest tram, en direcció al Col de la Serre du Cot (E, 1545m). El camí va per la solana i fins la cota 1250m no posem esquís.

Tal i com havíem previst pugem al Tuc de Peyre Mensongère (1711m), mirador sorprenent del Couserans i muntanyes de l'Arieja.

La baixada és de subsistència, amb neu molt pesada que encarrila i després més sopa pel bell mig del bosc.

Descalcem a 1200 i en poca estona i algun tram de camí amb esquís arribem als cotxes, ben satisfets. Gràcies als 7 per deixar-vos ensigalar, i un record per l'Eloi, que ens ha deixat.

'Els boscos són tan bells, foscos, pregons,

però jo tinc promeses per complir,

i un llarg camí per fer abans de dormir.

i un llarg camí per fer abans de dormir.' 

(de  Robert Frost, 'Gebre i Sol')

Bones traces!

Tose de Pédourrés

Avui hem fet la Tose de Pédourrés amb esquís. Era una qüestió pendent des que a a finals de gener vam iniciar aquesta temporada d'esquí amb una retirada estratègica en aquesta ascensió. Com que no ens agrada deixar la feina a mitges, hem vingut a completar l'ascensió que vam iniciar, sense èxit, el 27 de gener. Avui el temps tampoc s'esperava gaire bo però els pronòstics indicaven un matí amb sol als vessant nord del Pirineu i per això hem vingut a l'Ariège fugint de la nuvolada que havia d'entrar a mig matí pel sud. Hem arribat molt aviat a l'Hospitalet-près-l'Andorre (1.429 m); hem deixat el cotxe a l'aparcament del poble i hem anat a buscar l'inici del camí de la vall de Siscar. Des del mateix inici del camí hi havia bona neu, de manera que hem iniciat l'ascensió amb els esquís als peus. El dia estava tapat però nosaltres teníem una confiança cega en el Meteo France, que en el seu mapa marcava el samedi matin ple d'ous ferrats al vessant sud dels Pirineus. Hem arribat al punt on ens vam retirar en la nostra darrera visita a aquesta vall i hem vist la pala que aquell dia amenaçava allau. Avui la neu estava aparentment més estabilitzada; a més, al davant nostre hi havia un grup de francesos amb un guia. El guia s'ho ha mirat i ha decidit passar, prenent la mesura de precaució de guardar una distància de seguretat de 15 metres entre els esquiadors. Superat aquest punt, l'ascensió ja no presentava més dificultats però a mesura que pujàvem el vent era cada vegada més fort, tot i que no era seguit sinó a cops. En els cims de les muntanyes es veien les característiques fumaroles que indiquen la bufada del torb però el dia s'havia anat obrint i fins i tot a estones ens tocava el sol. Hem arribat a l'estany de Pédourrés, totalment tapat de neu, i hem iniciat la pujada de la pala final. A mesura que pujàvem el vent era més i més fort però hem anat superant els metres de desnivell d'aquesta gran pala fins arribar al cim de la Tose de Pédourrés (2.468 m). Al cim el vent era tan fort que només hem fet un parell de fotos i hem baixat una mica sense treure les pells fins que ens hem aturat per apretar-nos les botes i treure pells. El fort vent no ens ha deixat gaudir plenament de la gran pala del Pédourrés, que normalment ofereix una gran esquiada. Més avall el vent ha afluixat i hem aprofitat per menjar una mica abans de completar la baixada per la vall, amb la neu enganxosa però sense problemes. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També tenim aquí la pel·lícula de la jornada: