Pic Petit del Pessó (2792m) i Tossal de Rus (2668m)

Vall de Sant Martí, Alta Ribagorça
16 de febrer de 2013
+/-1500m, S3, ***, 7h

 
Mentres condueixo cap a la Vall de Boi, em pregunto si hem fet bé de quedar amb el Dani a mig camí entre la Vall d'Aran i la Vall Fosca. Veient com està l'Aran i sabent del vent de port que no ha deixat de bufar, m'allunyo pensant que m'he equivocat fent via cap al Sud. I segurament era cert. Però malgrat tot, malgrat els lloms pelats i el panorama desolador de les cares nord més exposades, no imaginava la bona esquiada que acabaríem fent aquell matí.

Passem de llarg el barranc de Pessó tot i que el Tuc de Carants és probablement la millor de les opcions per esquiar. A mida que ens apropem del Port de Rus queda clar que no hi tenim res a fer cap al Tuc de la Mina i la Vall de Manyanet. Però arribats aquí descobrim que el Pic Petit de Pessó te una bona pala a sud, i ben innivada per ser a sotavent a cota alta. Sense conèixer l'itinerari, pugem a l'Estany del Crestell i seguim amb grampons fins al cim. La neu és encara dura, però aviat estarà cremeta. El sol ha fet feina aquests dies i el mantell es confirma estable. Una cisalla de mà i queda clar que res no es mourà.

Cim a migdia. Canviem de plans altre cop. Pensàvem fer travessa cap al Tuc de Carants, però no, avui hem d'aprofitar les condicions i esquiar aquest vessant que ara és en les millors condicions de neu primavera. Feta la mossada, desfem les passes i tornem pel sud cap a Sant Martí.

Canvi de rumb, cap al Petit Pessó

Descens per bona neu primavera

Vista enrera des de l'estany del Crestell

És d'hora i decidim acabar el dia fent el Port i Tossal de Rus, que sorprenentment, es pot fer amb esquís fins al cim. La neu al fons de la vall és manté pols, i no hi ha rastre de crosta. Fa bo però no fa calor. Descens suau i plaent fins al punt de sortida.

Cap a Riqüerna i cims de la Vall Fosca

Vall de Manyanet amb el Pallassos ben nu

Bona neu baixant de Rus

 Bones traces.