Montanhes de Comenge e Couserans

19 i 20 de febrer de 2013

Vista cap al sud des del Cap de Gausch (2148m)

Gruixos excepcionals de neu des del fons de les valls, força estabilitat i dos dies de bon temps per endavant. Fem la motxilla de travessa i sortim cap les valls gascones al nord de l’Aran, cap a la vall de Sant Lary. Son valls amb un encant especial, amb molts pobles petits i habitats, en que la vida rural segueix ben viva, i el temps sembla passar més a poc a poc. Son uns Pirineus autèntics, genuïns, que sobreviuen aliens a les transformacions que altres valls han patit. Una immersió al passat, a l’origen, al que s’ha perdut.

  

19 de febrer – 1er dia

Pont d’Autrech (790m) – Col de Consires (1573m) – CAP DE GAUCH (2148m) – PIC DE PEYRA NÈRA (2138m) – Col d’Auarde (1954m) – PIC DE PIÈLÉ DE MIL (2128m) – estany d’Uls – TUC DE BOC (2277m) – col d’Auéran (2176m) – Refugi Jacques Husson d’estany d’Araing (1965m) 

+2050m / -880m, S2, ***, 7h15

Ruta al Cap de Gauch, en arribar al col des Consires

Descens oest des del Cap de Gauch, Peyra Nera darrera

Llarga etapa, molta distància, lloms i pales suaus i panorames excepcionals dels Pirineus vistos des d’un punt de vista atípic, des dels 2000s més septentrionals de la serralada. Sortim a pocs metres del pont d’Autrech, en que la neu talla (800m) la carretera forestal de Joubac. Passat el pont de la Mouline, fem drecera entre fajos i prats fins trobar de nou la pista. Agafem un camí que fent marrades cap a l’oest s’enfila a la Cote de Roc i al cim sud de la Pale Grande (1609m). Descobrim el llarg i progressiu llom que duu al Cap de Gauch (2148m), un excel·lent cim d’iniciació que és també una magnífica esquiada de dia, tant des d’Autrech com des de Couéu. Mossada al cim tot albirant ja el Crabèra, dominador absolut a l’horitzó.

Per tal d’arribar al Pic de Peyra Nèra, fem un curt descens de 150m en neu pols pel vessant NE sortint del mateix cim del Cap de Gauch. Nosaltres decidim guanyar el coll a cota 2065m i resseguir amb els esquis als peus la bonica i a estones afilada aresta des Tourets fins als dos cims del Pic de Peyra Nèra (2133m i 2138m). Probablement sigui millor opció (més ràpida i menys aèrea) seguir flanquejant fins la base nord dels dos cims i guanyar el coll que els separa.

Arribant al Peyra Nera est (2138), la Calabassa al fons

Vista enrera cap al Peyra Nera oest (esquerra) i el Cap de Gauch (dreta)

  

Descens cara sud fins al col d’Auarde (1954m). Pells de nou per fer el Pic de Pièle de Mil (2128m), que és més aviat un turó de 200m que un pic. Les dimensions enganyen, tot és més gran del que sembla. Passa el mateix amb el Tuc de Boc (2277m) que sembla a tocar, però que té més de 300m de pujada des de l’estany d’Uls. El paisatge aquí és dòcil, pales, lloms, cubetes i plans que permeten ser esquiats per tots els vessants (on no hi ha cornisa). El vent ha deixat unes acumulacions extraordinàries en els colls, carenes o barrancs més inofensius.

Cim del Pièlé de Mil, amb el Valier a l'horitzó

Descens, Tuc de Boc i Crabera ens esperen

Descens de nou en vessant sud amb neu transformada fins al col d’Auéran (2176m). Per acabar, catifa de neu tot resseguin el llom que duu al refugi de l’estany d’Araing, amb llum de tarda i els sol amagant-se darrera del Crabèra, ben alt sobre els nostres caps. Aquí s’han acabat els cims de vaques; roca, crestes, corredors i parets son els protagonistes cap al sud.

La Montse es va mirant el Crabèra

El refugi d'estany d'Araing gairebé colgat

  

Trobem el refugi pràcticament colgat de neu, només el pis superior en la façana sud emergeix com un iceberg en mig de la neu. Palegem una estona per obrir només la mitja porta superior i entrar al refugi com qui s’escola per la finestra.  Una dotzena de places, confortable. Nit serena i tranquila. Ningú des de fa setmanes ha passat per aquí.

 

20 de febrer – 2on dia

Refugi d’estany d’Araing (1965m) - col d’Auéran (2176m) –TUC DE CRABÈRA (2629m) - col d’Auéran (2176m) -  Pic de Lanères  –  Trous des Maumats – Cabana de les Pugues – PIC DE LA CALABASSA (2210m) – Col d’Osquet – Mullera de Louch – Ruech (cota 920m amb esquís)

+1425m / -2525m, S3, ***, 8h30

Mandregem i sortim massa tard. Desfem el camí fins al coll d’Auéran on deixem part de l’equip. Fem l’ascensió al Crabèra (2629m) amb grampons i piolet. Carreguem els esquís fins a mitja pala, on se’ns acaba l’atreviment i només ens queda la prudència. Malgrat tot, bones condicions per baixar el cim amb esquis si superes l’aprensió que genera l’exposició. El llom nord i la part alta son però més gelades, amb menor gruix de neu, una mica encrostada i amb un gobelets XXL a la base.

Mauberme, Serra Nauta i Tuc de Canejan des del cim del Crabèra

Tuc d'Ermèr, vall de Toran i els Pirineus esplèndits

Fantàstiques vistes ... i Toran en primer terme. Tornem al esquis i esquiem concentrats la meitat inferior de la pala nord. Superats els primers girs, i amb la seguretat que dona veure que les condicions son bones i que els esquis s’aferren bé, gaudim de l’ambient i del moment. Superada la base, girs a plaer amb la tensió alliberada.

Iniciant el descens, estany d'Araing a sota

La Montse que s'ho mira ... però somriu

Des del coll d’Auéran, remuntem el Tuc de Boc fins al avant-cim SE. Guardem les pells i ens llencem cara nord per unes pales amb prou feines transformades que ens regalen un magnífic esquí. Se’ns va fent tard i queda encara força camí. Renunciem a seguir baixant fins a la cabana vora la font de l’Isard i flanquejem el vessant est del Pic de la Pièle de Mil. A cota 1700m aprox. calçem les pells per remuntar el llom dels Sarrats. Curt descens ombrívol sobre la cabana de les Pugues i pells de nou fins a la Calabassa (2210m) per l’aresta oest.

Descens nord del Tuc de Boc, la Calabassa al fons serà el darrer cim

Tornem a la vall

Pa i xolís per acontentar la panxa que ja fa estona que rondina i reclama. Fem el descens est de la piràmide somital i resseguim sense pells el llom cap al Pic de Paumade, massa ventat per ser esquiable. Des del Coll d’Osquet, fem un flanqueig fins trobar el llom nord del Paumade. Esquiem les pales força gelades (sort del gebre) amb llum de tarda fins la mullera de Louch. A partir d’aquí, els reguerots de fusió fan bastant penosa l’esquiada cap al bosc, amb neu endurida ara que la tarda avança. Passem per un seguit de bordes bucòliques i per camí i pista arribem al poble de Ruech, on cansats i satisfets acabem una travessa memorable.

IGN 1947 OT- Aspet – Pic de Mauberme (top 25)

Bones traces.

Carles i Montse