Grandiós dia d'esquí amb neu de somni i molt bona companyia.
Mijaran, Val d'Aran
6 h, +/-1500m, S1, *
Montse, Carles, Mauri, Pep, Uwe i Jordi.
Casau, un quart de nou del matí, preparatius, petons i abraçades en trobar els nostres amics aranesos i els amics cegesquiadors liats amb el curs d'esquí de muntanya. Sortim tots de Casau (1.103 m) amb objectius diferents, nosaltres enfilem en direcció al Montcorbisson, donat el risc d'allaus del moment busquem un objectiu segur com és el fer descensos per pales de pendent suau i protegides pel bosc, el cim queda per una altra ocasió.
En Carles pràcticament monopolitza l'apertura de traça fonda, mil gràcies! Pugem uns 700 m de desnivell fins que el vent i la neu que cau ens aturen. Ens llencem pendent avall amb una neu que no ens la creiem, fonda i seca, amb sensacions viscudes a d'altres continents però aquest cop a era Val d'Aran. No hi ha discusió possible, tots volem repetir!
Pugem un segon cop, la visibilitat ha millorat, sobrepassem la cota 2000 progressant entre arbres tot evitant la pala NE, ben carregada de neu transportada pel vent. El vent ens atura de nou, segon descens del dia amb alguns trams de neu ventada al part superior i la increible neu pols aranesa una mica més avall.
Diumenge 10 de febrer: Tuca (2.224 m)
Neu pols fonda amb petita finestra de bon temps i menys companyia que ahir.
Mijaran, Val d'Aran
Carles, Mauri, Pep i Jordi.
7 h, +/-1.900 m, S1, *
Una nova experiència, almenys per alguns, ens sorpren: calcem esquís dins de Vielha! Prenem el camí que puja a Tuca a través d'un bosc d'arbres ben carregats de neu, en Carles ens obre una fonda traça de nou, en sortir del bosc trobem traces obertes per un esquiador solitari i a sobre surt el sol, això és gairebé el dia perfecte, només ens falten la Montse i l'Uwe.
Des del cim de la Tuca gaudim de vistes panoràmiques de l'Aran, baixem fins a l'antiga cafeteria amb grans somriures, quina neu! Traça oberta + bona neu = segon descens, aquest cop fins als carrers de Vielha amb neu força humida a la part baixa del bosc.
Bones i fondes traces!
em ve el riure dels dolents de l'angry birds, jejeje!
ResponEliminaSi tots els hiverns fossin com aquest... Quines neus! Que duri i que no s'hi posi masses dies l'Anticicló! Bones traces (fondes!)
Bones traces, se us veu la cara d'alegria baixant... ;)
ResponEliminaOh! oh! He vist la llum...he trovat sentit a la vida ... han de ser de 100
ResponEliminaPep pela canyes
Eps!! Se m'ha esquitxat de neu pols la pantalla de l'ordinador!! :-)
ResponEliminaMoltes gràcies per la visita, dissabte al Montcorbison m'ho vaig passar molt bé, i diumenge no vaig deixar de pensar en vosaltres... en fi, les cares que féieu quan vau arribar a casa i les cames tremolant....jajajaja
Pep, de 100!! No rebaixis ni un mm!!
Amb aquestes neus vinga a riure i a somriure!
ResponEliminaEls esquís han de ser de 100 i les cames de 200...
Encara em tremolen les cames i mil gràcies a vosaltres per l'acollida!