Tititea o també dit Mount Aspiring - 3027m 23/24-9-2012

Dies 23 i 24 de setembre de 2012

Dificultat: S4, MBEA,D+

Desnivell dia 1:  +1900m/-400m i uns 25km!!!

Desnivell dia 2: +1200m/-2700 i uns 20km

24- corredor oeste (http://climbnz.org.nz/nz/si/main-divide-of-the-southern-alps/mt-aspiring/west-face)

Desprès de 3 dies testant la neu i trobant-la amb bones condicions decideixo anar per un dels cims més macos de Nova Zelanda, el Titiea o Aspiring. Com que m'he encaparrat a viatjar sense lligar-me a un cotxe surto el divendres 21 de Cristchurch cap a Wanaka al centre-sud. Un trajecte que es fa en unes 6 hores però que a dit em costarà dos dies. Conclusió: No es fàcil que t'agafin si ets un tio gran, barbut, despentinat i amb motxillot més botes d'esquí i esquis. Total que el divendres tinc molta sort i quan es feia fosc m'agafen a la mitat de trajecte una família de grangers que em "faran" sopar, dormir i esmorcar amb ells. He perdut un dia per la muntanya però l'he guanyat coneixent una gran gent. Així el dissabte 20 arribo i m'informo a l'oficina dels guies de wanaka, aspiring guides, una gran, gran, gran gent. Em diuen esta perfecte i que un guia italià que treballa amb ells esta per allà fent activitat també en solitari. Ah i que vagui ràpid per que ve mal temps. Doncs encarrego un taxí per l'endemà que em portarà de matinada en un trajecte de 1h fins a la porta del Parc Nacional del Tititea.

 A 300m d'alçada i aquí motxilla i esquis a l'esquena per un pla glacial que no s'acaba mai. Desprès de 4 hores caminant en pla comença una pujada des de uns 700m per un magnific bosc però dreta com una mala cosa. Paso del pla a la verticalitat en 0,0 segons... I vinga cap al French Ridge a on a la cota 1300m em calço per fi els esquís.

Mount Avalanche des del French Ridge

vista de l'Aspiring des del fons de la vall

Mt French pujant per French ridge

Flanqueix cap a breakaway per sota Mt French

Mt Barff, un on objectiu amb esq

French ridge hut

 Desprès a 1450m em trobo el magnific refugi metàl·lic. Ah, abans em creua el guia italià (Federico Varengo) que ve de baixar la W, i m'informa de les bones condicions. Desprès descobreixo que Freddie encara no fa un any va fer la primera baixada amb esquis del Tasman i la Primera de la Est del Mount Cook http://www.tetonat.com/2011/12/22/recent-first-descents-of-mount-cook-and-tasman-by-fredrico-varingo/) dues línies magistrals.

Total que a 1800m començo a flanquejar fins al col del Breakaway, una travessa molt i molt exposada a la caiguda d'allaus i seracs però que amb la neu estable com està dona garanties. Un cop a la glacera trec pells i començo a baixar cap al Refugi de Colin Todd. apareix el que menys necessitava, especialment anant sol per una glacera que desconec, la boira. Tot es blanc i confós fins que de sobté intueixo a uns metres al davant les esquerdes. M'aturo i m'assec a la motxilla una estona a veure si escampa la boira. Queden un parells d'hores de llum i estic a mitja hora del refugi però prefereixo esperar. Em pasa pel cap fer una fossa i quedar-me allà, tinc de tot i no passaria mala nit. Però de quan en quan s'obre i començo a traçar-me un itinerari mental que al final decideixo enllestir. Arribo al peu del refugi, o una mica per sota. I sort que els fan de xapa vermella per que sinó encara l'estaria buscant. Remunto en 20 minuts i gaudeixo d'una magnifica instal.lació, no sense abans haver de treure dos metres de neu que bloquegen la porta. Feia dies que ningú s'aventurava per aquestes contrades.

Seracs que apareixen al marxar la boira i finalment puc veure el Refugi al llom de la carena

 Fotos: Feina per entrar al refugi, pero millor que dormir en una fosa de neu

A la nit el vent no para de bufar...el mal temps que donaven ja el tinc a sobre. Els dubtes es disparen i al matí un vent amb ràfegues fortes del NE em fa pensar en les poques possibilitats de pujar. Així sense gaire motivació vaig flanquejant el glacial per la vessant W i quan em trobo a sota el corredor, protegit del vent decideixo deixar els esquís doncs amb ells als peus ja em mou el vent, no em vull imaginar com serà quan surti a la carena. Tiro cap amunt passant una rimaia pràcticament omplerta de neu i em trobo amb la primera barrera de roques i gel. 6 metres d'uns 70 graus de gel prim em fan desitjar un segon piolet que no porto, desprès una rampa dreta i un nou tram mixta més curt. Ja la pendent es va suavitzant fins a la carena a on el vent em permet gaudir poc de l'ascensió. Al cim les fotos justes i cap avall.

Fotos de l'acensió i el cim

Veig les traces d'en Federico que surten del cim i baixen per la cara W. Jo torno a buscar l'entrada al corredor W per que els nubols ja ho envaeixen tot i ja no es veu on es trepitja. Baixada rapida amb purgues de la neu que el vent va acumulant a la capçalera. Ja amb els esquis als peus no paro fins al Breakaway i d'aqui directe cap al fons de la vall per un terreny molt propens a allaus i es per cons d'antigues allaus que arribo als 900m amb els esquis. D'aqui fins al refugi del Mount Aspiring a 400m encara hi tinc unes 3h a peu que les faig sota una fina pluja. Allà em quedo a dormir doncs al pàrquing encara em quedarien 2 hores més i cap a les 7 del vespre ja no m'agafaria ningú.

I s'acaben els 2 dies de l'Aspiring, però no de la sortida doncs tota la nit plou a bots i barrals i a l'endemà igual. Com em temia, pocs turistes al pàrquing, després de dues hores caminant no hi cap cotxe en el pàrquing així que segueixo caminant i caminant......al cap de 7 hores amb la motxilla, esquis i botes i el seus 20kgr més tota l'aigua que hi cap para de ploure i per art de màgia pugen 5 cotxes. Algú m'agafara, i efectivament el tercer cotxe dels 5, quan baixa em para. Sort per que només em quedaven dos. Esta molt bé tenir plans però quan no funcionen s'han de canviar, així que el nou pla es llogar un cotxe tan ràpid com sigui possible (ho haig de reconèixer, no puc viure sense un cotxe).

Teniu més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/MtAspiring#

Xavi F.