Dificulta de la ruta completa: ***,S3,BEA
Desnivell fet: +/- 2100
De nou dos dies
estacat per mal temps i avui no es que sigui millor, però alguna cosa s’ha de
fer. Durant el dia d’ahir contacto amb els guies locals, amb la oficina del
Departament de Conservació i tots molt amables m’adrecen cap a l’estació d’esquí
de Treble Cone però allà no hi ha ningú ni contesten al telèfon. Així amb un
dia plujós, però sense vent i amb cota de neu 1000m em dirigeixo cap a Treble
Cone i trobo la pista oberta. El pàrquing esta a 1250m i trobo un treballador
al cap d’una bona estona. M’informa que a les 4:30 tanquen la pista i que miri
de ser abans. Li dic que potser arribo més tard i que no es preocupin, però es
preocupen. Així que surto mig nevant i amb vent a les cotes altes. La neu esta
pesada i a mesura que pujo augmenten els gruixos. Finalment arribo al cim a
2058m, escarpat, però el guia italià que vaig conèixer fa dies em va explicar
que per molt que sembli difícil, hi ha un pas entre les agulles del cim i una
canal esquiable a l’altre banda. Li faig confiança tot i que el meu instint em
portaria cap al coll al S. Faig bé, doncs sense esquis supero uns 10m de neu i
roca i apareix un petit replà per posar esquis i enfilar el que sembla una
canal amb forma de S que no deixa veure que hi ha darrera del gir.
Tiro cap avall amb poca visibilitat i sense poder gaudir del paquet de neu. Canal curta però molt estètica. Segueixo pendent avall intuint per on vaig doncs la visibilitat es pràcticament nul·la. Llàstima per que quan arribo avall a 1450m veig les meves traces per on dec haver baixat. S’obre una mica i segueixo cap a Black Peak, un cim majestuós que es veu des de Wanaka i que dona ganes de pujar. Esta lluny però si el temps aguanta podré arribar. La muntanya molt carregada de neu però l’itinerari va per vessants W i les carregades son les E. De totes maneres extremo precaucions escollint per on traço la ruta doncs hi han moments que el bastó s’enfonsa més de un metre.
Poso pells i amunt fins a la cota 1850m a on torno a treure per flanquejar fins a 1650, un collet a on torno a posar pells i vaig flanquejant escollint les millors pendents. De sobte un helicòpter treu el cap I dona unes voltes. Sembla que estigui explorant el terreny per portar gent a fer heliski els propers dies. Jo segueixo a la meva i començo a trencar petites plaques de vent que llisquen sobre la superfície glaçada. Això em passa a les parts altres de la carena quan el gruix de neu nova disminueix i les fractures no propaguen. Segueixo doncs alerta amb els gruixos i la compactació de la neu. Paso per sobre d’un refugi que pertany a la companyia de guies del Aspiring i que amb molt de grat el lloguen a particulars que volen anar pel seu compte. Això em situa a sota la cara SW del cim, però en cap moment arribo a intuir-la. El vent segueix bufant fort o més forta a mesura que guanyo alçada i ja a sota del cim a on els núvols son més espessos i el vent més fort, em paro per retornar. De nou arribo als 2000m i em quedo a uns 200m per sota del cim. Llàstima per que pel mapa fa la pinta de poder fer una bona esquiada des del cim mateix per la seva vessant SW.
Inicio el flanqueig perdent alçada fins als 1500m i remunto de nou fins als 1900m. La millor baixada la faig ara seguint les traces de pujada per una neu encara pols. De nou a 1450m poso les pells i remunto el cim del treble cone aquesta vegada fins al coll S a 2000m i d’aquí fins al pàrquing a on encara no han plegat els 4 pisters que estan recollint el material de l’estació. Dia molt ben aprofitat per les poques perspectives que hi havia de fer res. Els propers dos dies de nou continua el mal temps i toca paciència per poder tornar a sortir.
Teniu més fotos
a:
xavif
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada