A la darrera sortida de la temporada a la Vall de Cabanes, anem baixant esquís a l'esquena mentre una silueta s'apropa. És tard, la neu està alta i amenaça tempesta,... en Martí va amunt amb un somriure!
i fa 5 a anys a Nova Zelanda, sempre mirava més enllà: l'Aspring quedava lluny i difícil per a tots... menys per a ell. I quan va aparèixer el Mont Cook, de seguida es va aturar a corregir-nos 'Aoraki'! la llengua era també el seu compromís. Però la seva lluita i treball romandran.DEP i el més sincer condol a amics i familiars.
Des d aquí les meves condolences a vosaltres els seus amics i la seva família. No el coneixia sinó a traves de cegski. De fet si ara estic a nova zelanda en part es per la inspiració del vostre viatge el 2007. I d això conec al Martí, en pau descansi. El vaig tenir present fa dos dies quan pujava a l aspiring i inevitablement el tindré present els propers dies que intentaré el ....Aoraki i el tasman
ResponEliminaUna forta abraçada als amics del marti que participeu en aquest blog
Xavif
gràcies Xavi! i molta sort i força a NZ!
ResponElimina