Pic de Cordier - 3251

... el darrer d'aquesta temporada.


Dificultat: ***, S3
Horari: +/- 8 hores
Desnivell: +/- 1250
Track: GPS
Meteo: variable, ens va deixar fer, tot just quan marxaven va caure un fort ruixat
El dissabte 26 al capvespre arribem a la Besurta, déu n'hi do la gent que encara va amunt i avall.
platem la tenda i abans que es faci fosc fem un mos.
La nit és una anar i venir de cotxes i gent, com a mínim és la sensació que en va donar
Ens llevem a les 5, i després d'un mos ens posem en marxar  hi ha força moviment a aquesta hora i les que precedeixen ja que tinc la sensació d'haver-los sentit a tots.

Arribem a la Renclusa amb els 3/4 d'hora de rigor amb els esquís a l'esquena i no és fins 5-10 minuts més tard que no ens els calcen.

No sé si el pont de neu aguntarà gaires dies més amb la quantitat de gent que hi passa i la calor i pluja prevista
El corriol de formigues que van pujant cap els Portillons es considerable.

Mica en mica anem guanyant alçada fins arribar a l'alçada de bifurcació on la gran majoria de personal desapareix quedant-nos uns pocs que anem cap a la Maladeta uns i nosaltres, sols cap el Cordier.

 Un moment d'indecisió,  pels núvols enganxats que no ens deixa veure el pas de l'esperó, ens fa dubtar si canviar d'objectiu, però la sort està de part nostra. Deixem els esquís en els pas, pas que s'ha d'anar en compte ja que les roques estan bastants soltes.

Els darrers metres els fem a peu, l'ascens el fem prou bé.

Arribem dalt del cim que els núvols escampen escadussers  i ens deixa veure el voltant, no gaire, no fos que ens hi quedéssim...
Fem les fotos corresponents i

Retornem a trobar els esquís, la baixada la fem conservadora, la neu no està per fer gaires alegries, està molt pesada i humida, canviant segons passis per la neu neta o la neu marronosa, és per aquesta on trobem que s'esquia millor...
Els darrers trams ja anem enllaçant-los amb precaució 

Tal com hem trobat la neu, la calor i la pluja prevista per la propera setmana ens fa decidir que aquesta és la darrera d'aquesta temporada.
No em puc queixar gens,... ara a esperar la propera


Hi vam anar el Josep Mª i jo
.

el vídeo dels dimecres... tendències material

Els Liberty Mutant! Gràcies a PICHISNOW: "flotan en cualquier lao... en las nuve, si les gusta esa onda también". Conyes a banda, ja m'agradaria trobar la neu ultra-honda per provar-los i tastar el poquito-mucho rocker i el sidecut invertit! Fets amb energia eòlica...

Sortida de cicle al Turón de Néouvielle

  El proper cap de 2 y 3 de juny farem la darrera sortida de cicle, al Turón de Neovielle (3.035 mt.), al massís de idem (boca nord del túnel de Bielsa), nivell de dificultat BE (bon esquiador), S2-S3.

 Farem nit al refugi d'Oredon (dormir+mitja pensió 35,5€ no hi ha sala per cuinar). També qui vulgui pot fer vivac als prats vòra el llac Aubert.

 Sortirem del llac Aubert a aprox. 2.100 mt. d'alçada. Es una sortida més aviat llarga, ya que encara qu'el desnivell no es molt gran, la distancia a recorrer sí que es un tant llarga.

 ¡Animeu-se a disparar els últims cartutxos de la temporada!

 Dades per contactar amb mí: ho veieu al entrar al programa de sortides.

el vídeo dels dimecres... el català de l'any

...o de la dècada, el de debò! Kilian Jornet acompanyat de Mathéo Jacquemou i Stéphane Brosse, en la travessa dels Aravis de fa uns dies: 6500m de desnivell i 38 km en 10h i mitja! i m'agrada perquè no era cap cursa, només un repte més. Felicitats!

Beraldi o Eriste Nord o Bagüeñola Nord (3025)

carai quina quantitat de noms!... bé, agafeu el nom que volgueu

Desnivell: +/- 1870
Dificultat: ***, D+ (la darrera  part d'ascensió al cim a peu), S3
Horari: +/- 12 hores
ruta GPS
Meteo: variable total, de clarianes a cel gris plom, amb gotes incloses, per acabar amb un sol radiant
És un quart de set que ja estem en marxa tots vuit amb els esquis a l'esquena. Seguim les indicacions del Juaquin, el guarda del Refugi de Biadós (1740) 

que ens recomana que pugem cap a les Bordas de las Espadas, que les veiem a l'altra vessant ala mateixa alçada que el refugi, anant cap el coll que hi ha al darrera i  enfilant-nos cap el bosc per anar a Es Lenés, valleta que hi ha tot just abans del  Puntal de Barrau.

No ens posem els esquís fins a cota 2200, quasi hora i mitja després, la neu a reculat molt, el desglaç i la calor a fet de les seves.

La neu està primavera, molt humida, no hi hagut regel ni res.

Anem progressant, deixem a la dreta l'Ibón de la Solana i guanyem alçada direcció SE, per anar a buscar la bretxa que es troba entre l'Eriste Central i el Beraldi a cota 2984, per una gran pala que s'empina una mica en el darrer tram, però que es fa còmodament.

Dalt la bretxa ens descalcem els esquís per desgrimpar el petit tram que ens separa de la neu per la vessant de la Ball de Bagüeña.

 Dels vuit que som tres s'han fet el proposit de fer tots els Eristes i marxen a fel més llunyà, l'Eriste Sud (des tres només van poder fer dos). La resta ens van encaminar al nostre objectiu cap l'Eriste Nord.

La neu per aquesta banda sud, està ben tova, tot i així encara es deixa fer.

Baixem uns 200 metres direcció NE, vorejant el Beraldi,  fins les pales que remunten cap el cim, anem a buscar   la cresta, deixem el esquís els darrers 200 metres els fem a peu. No ho fem per la cresta, necessitaríem un cordino.

Flanquejem per un pendent de neu força empinat, veiem la neu és prou consistent i anem a buscar unes pedres i un pendent que ens deixar arribar al darrer tram de la cresta sense masses dificultats afegides

 Dalt del cim fem les fotos corresponents i retornem pel mateix lloc, la neu es troba molt pesada i humida, i cal anar una mica compte.
Tornem a remuntar la bretxa i baixem i ens retrobem amb la resta del grup, anem enllaçant trams de neu i herba 

Hi vam anar Oriol G. Josep Maria, Jaume, Manolo,Anna
i als Eristes Sud i central: Pere, Aniol, LLuís
Fotos: Anna, Oriol


... i el dia següent: el Posets!


Desnivell: +/- 1700
Horari: 12 h
Dificultat: ***, S3, 
Meteo: cel cobert, amb trons i ruixat inclòs 
però això és una altra història....
continuarà...

el vídeo dels dimecres... Aran In Pena

El teaser d'avui està molt ben fet. Edició perfecte, imatges espectaculars, esquiadors excel·lents, risc màxim (massa potser? ), patrocinadors de renom, prop de 9.000 visualitzacions, 70 "likes" i 0 "dislikes" a youtube... FELICITATS.

Però en els "ingredients" o leimotiv del vídeo (aventura, emoció, reflexió, destresa, superació), havent-hi patrocinadors institucionals, hi trobo a faltar natura, medi, sostenibilitat i potser hi està de més algun mitjà: si aquest hivern heu traçat per l'Aran potser haureu vist o us haurà destorbat el soroll de l'ocellot de ferro verd que surt al minut 0:56 i més endavant.

L'Aran no és Canadà ni els Pirineus les Rocalloses, i molts ens preguntem si una activitat com l'heliesquí (o les motos de neu) és sostenible a les nostres muntanyes, o si és el principi del final. El debat ja es va obrir fa mesos a rocaineu, i aquí ho deixó per qui hi vulgui dir alguna cosa més o per que ho recordem quan d'una pala que tracem en vegem baixar alguna cosa del no res. Res.

(si fent activitat us heu trobat amb aquests ocellots de ferro i teniu fotos, a la secció d'esquí del CEG en busquem, i si voleu ens les podeu fer arribar a esquí@cegracia.cat Gràcies!)

Montsaliente 2882m, per Vall de Cabanes 12 i 13/05/2012

Carles, Núria, Amàlia, Fina, David, Manel, Marina, Jaume i Berta

Aquest cap de setmana hem fet sortida de cicle. Després de la calorada durant la setmana no teníem gens clar on anar.....però al final ens hem decidit per commemorar la sortida que vam fer ara fa cinc anys, som nosàlgics, a la vall de Cabanes.

El vídeo d'en Carles:

La Montse ja m'ho va dir que la neu s'enretirava a marxes forçades, que hauríem de caminar fins al llac.... Això estava previst, el que ens ha sobtat és que per damunt del llac ha costat trobar la continuïtat desitjada. 

Dissabte fem l'aproximació ben carregats fins al llac de Cabanes (prop de 700m a peu), fem una bona plataforma per plantar les 4 tendes, intentant no caure al llac :) El Jaume ens sorprèn amb un cremat, mentres unes gotes d'aigua ens fan pensar el pitjor. Però no, la nit és ben plàcida i és pel matí, un cop comencem a foquejar, que ens dutxa un bon ruixat.

Pujant pujant, ens passem la valleta que havíem de remuntar per pujar al Bassiero i a uns 2500m ens adonem que som davant del Montsaliente.

És tard per corregir l'error i decidim provar la pala que mena al cim, mentre el Manel instiga una revolta per fer una retirada a temps. La pala està força correcta, tenint en compte la d'hores que li ha tocat el sol, i pugem a peu per anar directes a les roques que haurem de grimpar fins arribar al cim (han estat uns 700m i 1400 de descens; PD, S3). Des d'allí boniques vistes, carreguem piles i no ens entretenim gaire, perquè la pala que hem de baixar requereix delicadesa.

La gaudim molt, i després ens ho passem "bé", posant i traient esquís....enfonsant-nos fins a l'entrecuix en el moment menys pensat....Recollim tenda i cap avall....estem esgotats! A mitja tornada ens trobem el Martí, i tinc curiositat per saber si haurà pujat al Bassiero... 

Ha estat bonic tornar a aquesta vall, però així com fa deu dies hi havia neu des dels cotxes, hi hem anat una mica tard. En general dissabte vam passar molta calor (30ºC al cotxe), nit sense regel i avui menys calorós perquè hi ha hagut algun ruixat refrescant. Tot i els inconvenients que hem tingut, molt bon rotllo tots plegats, tothom tenia ganes d'aventura i d'ensigalada.....Però vaja, devem haver estat en un dels llocs on queda menys neu del pirineu!!! Per cert, el David ha superat totes les proves.....ja ets de la secta :)))

Pic de la Cabaneta i Roc Melé

Gairebé al final de la temporada d'esquí, hem aprofitat la darrera oportunitat de fer una ascensió a Andorra. Hem arribat en cotxe fins al final de la carretereta de la Vall d'Incles i hem iniciat l'ascensió amb els esquís a l'esquena, ja que la neu no arribava tan avall. Ben aviat, però, ens hem pogut calçar els esquís i seguir l'ascensió amb més comoditat. La neu primavera estava força compactada i en bones condicions; a més el pendent és suau i regular de manera que l'ascensió ha estat fàcil i ben aviat hem arribat al primer cim de la Jornada, la Tossa del Cap del Siscaró (2.818 m). És un cim una mica indefinit; hi havia tres fites i no sabíem quina marcava el punt més alt però hem optat per la fita més gran per fer les fotos de rigor. Hem seguit en direcció a segon cim de la jornada, el Pic de la Cabaneta (2.818 m), on hem arribat en poc temps seguint una carena amb vistes panoràmiques a banda i banda. Al cim de la Cabaneta ens hem aturat una estona contemplant el panorama, que era molt extens. Estava previst acabar aquí les ascensions però la visió propera del Roc Melé i la proposta d'en Luis que no havia vingut amb nosaltres quan vam fer aquest cim des de l'altra banda l'any 2006, ens han decidit a allargar una mica més l'excursió arribant al Roc Melé (2.816 m). Quatre fotos de cim i retorn pel mateix camí. Hem seguit la carena fins a la Tossa del Cap del Siscaró des d'on hem iniciat el descens esquiant. La neu estava força bé i ha estat una bona baixada tot i que a la part final la falta de neu ens ha complicat una mica les coses. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També hem fet una pel·lícula, que podeu veure aquí: 

---

---

DICTAMEN PERICIAL TOPOGRÀFIC: Els mapes i guies de la zona presenten contradiccions geogràfiques que convé aclarir. A la guia d'esquí de muntanya que inspira les nostres ascensions i a diversos llocs d'internet se situa el Pic de la Cabaneta en el lloc on el mapa de l'editorial Alpina situa la Tossa del Cap del Siscaró. Per acabar-ho de complicar, el mapa de l'IGN francès fa el mateix però marca un cim 30 metres més alt entre el Roc Melé i el pressumpte pic de la Cabaneta. Nosaltres avui hem estudiat el tema sobre el terreny amb el GPS a la mà i hem comprovat que no existeix la cota 2.847 del mapa francès. Hem arribat a la conclusió que la versió de l'editorial Alpina és la més correcta, ja que els dos cims que marca - Tossa del Cap del Siscaró i Pic de la Cabaneta- són de la mateixa altura i el cim marcat com a Pic de la Cabaneta és una mica més individualitzat, tot i que, de fet, els dos són bonys d'una mateixa carena.

---

el vídeo dels dimecres... piece by piece

Ben fet. Amb imatges i músiques remesclades, i això que en les baixades alguna cosa els hi passa a la talonera...

Pic de Fontnegra (2878) i Pic dels Pedrons (2715)

Desnivell: +/- 1000 m.

Dificultat: ***

Horari: +/- 5,30 h
ruta GPS

Després que la meteo ens frustrés la sortida als Eristes per segona vegada, decidim aprofitar, com a mínim, el forat de bon temps que ens anuncien per dissabte i ens apropem al Pas de la Casa.

L’arribada no es que sigui encoratjadora, arribem nevant... i el “forat” de bon temps?

Mentre ens canviem els núvols van escampant deixant un bon solet que ens acompanyarà tot el camí.

Deixem el cotxe al pàrquing dels voltants de l’antiga duana del Pas de la Casa, remuntem els plans i ens dirigim cap el SE,  contornegem els Padrons girant cap a l’esquerra cap el Pla de la Portella de les Valletes (2350).

 

Un cop al pla  girem cap el Sud, a la dreta per arribar dalt de la Portella de les Valletes (2794), per un fort pendent de probablement entre 30-40º i més empinat la darrera part. A mitja alçada posem ganivetes.

 

Des de la Portella de les Valletes resten menys de 100 per arribar dalt del cim es fa per una pala de fàcil accés.

Baixem per la pala SE i després tombem cap a llevant encarats al Pic Oriental de Fontnegra fins arribar al primer corredor que s'obra a l'esquerra. Davant nostre vam uns nois navarresos que baixen primer, ens ho mirem i decidim baixar també, la neu està prou estable, hi ha un fort pendent inicial, però deixa fer girs còmodes, s'ha d'anar en compte amb els terrossos que hi ha de les purgues que han caigut.

La neu compacte deixa fer una bona baixada fins prop del pla de la Portella de les Valletes,

que tornem a posa pells per remuntar cap el coll que ens durà cap el Pic dels Pedrons, de pendent suau.

Remuntem una mica en esquís i mentre uns crestejant fins el cim altre pugem una mica més amunt, tot i així ens d'acabar carregant els esquís a l'esquena.

Ara només toca baixar i ho fem per la pala est, que encara es troba per estrenar. La part baixa quan s'entuba s'ha d'anar en compte amb els bloc de neu de purgues existents, i retornar cap el punt de partida.

Hi vam anar: Pere, Aniol, Oriol, Jaume, Jordi, Josep Maria i Anna

Fotos: Anna, Oriol