Pic de Posets o Llardana (3.375 m)

Ball de l'Aigüeta de Grist

8 i 9 d'abril de 2012


Espadas amb una purga caient

Fugim del mal temps al vessant S
Com mana la tradició... temps rúfol i aigua/neu per Setmana i Santa. Amb la previsió de meteo inestable per la majoria de dies excepte per dilluns de Pasqua, optem per fer activitat d'esquí de muntanya els darrrers dies de la Setmana Santa. Finalment triem el massís de Posets per la seva situació més meridional (lluny del front del N encara actiu el diumenge) i la neu nova que ha rebut durant els primers dies de la Setmana Santa. Aquesta decisió és un canvi de plans de darrera hora, ja que la nostra primera opció eren les Balls de Remuñe i Lliterola i el refugi del Portillon.

Diumenge 8 d'abril

Matí: Accés al refugi Àngel Orús (2.100 m).
1h, +600m, 2,7km

Des del pàrquing de la Pleta d'Estallo, amb la bonica cascada d'Espigantosa, enfilem el camí d'accés al refugi Àngel Orús, senyalitzat com a PR. Fem tota l'aproximació completament a peu, xafant neu des de la pleta de les Riberes fins al refugi. El sol és agradable però el vent encara és notori a les crestes i cims que "fumegen".


Camí d'accés a l'Àngel Orús.

Tarda: Ball del Forcau fins a la cota 2.775 m
3h, +/- 675m

Després de fer un mos i deixar part del nostre material al refugi, fem una incursió de descoberta per la Ball del Forcau, protegida del vent en direcció SW del refugi. Aviat ens n'adonem que en els primers 200-300m per damunt del refugi la neu va caure sobre el terra. També veiem força activitat natural d'allaus, tant purgues de neu humida pel sol i la calor com plaques en vessants més obacs i drets. Aquesta vall no és massa llarga i aviat arribem al seu fons on el circ es tanca per muntanyes abruptes de 2.900 m. Les opcions per horaris i condicions són escasses, ja que l'única pala que ens "agrada" és un vessant N que ens portaria a un coll a l'oest de la Tuca de la Llantia. La neu és temptadora però la pala està massa carregada i observem nivells febles a la base i a dins la neu nova. Així que gaudim de l'espectacle alpí d'aquesta petita vall i fem el descens seguint el mateix itinerari d'ascens. L'esquiada és força desafiant per la neu canviant (crosta de vent que es trenca i no es trenca, neu humida pesada...) i per tant difícil de fer-hi més de dos viratges seguits. Quan arribem al refugi ens preguntem si les condicions per fer l'ascensió al Posets l'endemà són mínimament bones per a intentar-ho...


Sortint del refugi Àngel Orús. Ball del Forcau i descens cap al refugi.

Tarda-vespre tranquil·la al refugi. El sol segueix purgant la neu recent dels vessants i les canals més dretes.

Dilluns 9 abril

Matí: Pic Posets o Llardana (3.375 m): el segon sostre dels Pirineus
3h45min ascens, 2h descens, +/-1275m, S3, ***

Matinada serena i sense vent. El regel ha estat prou efectiu per estabilitzar per unes hores la neu humida. Sortim abans de les 8h del refugi amb els esquís als peus, sense ganivetes, seguint més o menys el camí d'estiu que remunta la Ball de Llardaneta en direcció el Coll de Grist. Els primers 300m de desnivell són una gimcana ja que el terreny és força irregular i ple de roques que afloren. A la pleta de Llardaneta el terreny és més suau, llis i obert, i ja entreveiem l'entrada de la clàssica Canal Fonda. Aquest serà el nostre itinerari d'ascens: una canal estreta i encaixonada que passa per l'est de l'espectacular Dent de Llardana. És una ruta directe però val a dir que molt exposada a les allaus i caigudes de pedres. Fem tota la canal amb ganivetes: la neu està molt dura i no s'hi val relliscar.


Canal fonda. Guanyant el coll de la Dent. La Dent de Llardana.

Guanyem el coll de la Dent (3010 m). El sol i la calor apreten. Comencem a pujar metres per l'Espatlla del Posets. Primer fem un curt tram a peu sense grampons seguint la traça feta pels alpinistes que ahir s'hi van atrevir tot i el fort vent. Quan el pendent es suavitza una mica tornem a posar esquís i les ganivetes. El darrer tram de cresta el tornem a fer a peu amb grampons. És molt fàcil però hi ha algun pas estret i aeri. Gaudim de les grans vistes panoràmiques dels Pirineus que ens dóna aquest punt geodèsic, i també veiem i escoltem els trons provocats per successives purgues de neu que cauen de Les Espadas.


Espatlla de Posets. Forau de la Neu. Pales cap a l'Ibon de Llardaneta

Plantegem un possible descens des del cim mateix cap al Forau de la Neu, però la pala del cim està massa carregada de neu recent encara no prou estable. Alternativament, desfem el primer tram de cresta fins que trobem una espatlla secundària que ens permet baixar cap al Forau de la Neu. Aquesta està traçada per una parella de francesos que el dia abans van fer servir com a ruta d'ascens i descens. Amb el sol de tarda, després del seu pas, veiem que van caure dues plaques que van borrar la seva traça. Nosaltres passem lleugerament a la dreta, buscant la neu més transformada i menys placada pel vent. Des del Forau de la Neu seguim el descens ara per l'oest de la Dent de Llardana, també força encaixonat, fins a trobar-nos amb l'itinerari de pujada. En aquest punt, continuem baixant per unes pales amples amb neu "cremeta" cap a l'Ibon de Llardaneta i seguim encadenant pales suaus amb neu primavera fins que ens trobem amb el terreny rocós de prop del refugi. Esquiem amb cura els metres que podem sense malmetre les fustes i treiem esquís just quan ja veiem el refugi (uns 10 minuts a peu).

Migdia: Tornada al cotxe
1h, -600m, 2,7km

A Benàs fem un mos merescut amb ambient plenament primaveral.

A veure si el temps es tranquil·litza una mica i podem fer... bones traces de primavera!!



Carles i Montse