Dissabte 31: aproximació al refugi, 2h45, +670m
Diumenge 1: 9h30, +1220m/-1890m, S3, ***
Mira si n'hi ha de gent a la vall aquests dies. Però ningú va pujar ahir al refugi de Colomers i tampoc avui hem vist ningú de sol a sol. I això que el dia ha estat radiant. Les muntanyes s'han vestit de diumenge per donar entrada a l'any nou, blanques de dalt a baix. Realment feia goig mirar cap a totes bandes, tot era preciós sota l'horitzó. Però les condicions tampoc no eren fàcils. Fred i vent, i molt gel en superfície en vessants obacs, especialment en cotes altes. Avui no, no hem estat capaços de fer una tria de fotos i n'hem penjat un grapat més del compte.
Pugem la nit de cap d'any al refugi de Colomers sota una pluja persistent. Desde l'aparcament de la borda de Servat posant en remull les pells i les caputxes, amb ben poques treves. Cal tenir fe, demà farà un gran dia. Revetlla a la fresca, la bossa de cotillón i el confeti s'han quedat a casa. Això sí, el whisky és del bo, un Jura Supersition. I segueix nevant.
Dia ú. Cel ras. Sortim amb les primeres llums. Ens dirigim a les muntanyes de l'extrem sud del circ. Entre el Gran Tuc i la Creu de Colomers hi ha dos cims, el Tuc Blanc n'és el més oriental. Navegem entre els estanys de Cabidornats i deth Pòrt per trobar el camí més curt, o el que menys menys metres ens fa perdre a cada barranc. A 2400m comencem a virar cap al sudest en direcció al Tuc de Pòdo. Abans, tornem a virar a sud per trobar l'aresta al nord del Tuc Blanc. La fem íntegrament a peu, passejant els esquís a l'esquena en va. Hi ha molt gel a la muntanya i els trams esquiables avui són un perill. Magnífiques vistes sobre el Gran Tuc de Colomers. Desfem el tram d'aresta i esquiem amb neu entre dura i pols fins l'estanh deth Pòrt de Colomers.
Posem les pells i guanyen fàcilment el Pòrt de Colomers. Pel vessant ribagorçà, iniciem un flanqueig sense perdre alçada per les pales a sud que menen al Pic de la Tallada Llarga. Amb un parell de marrades arribem al coll al sudest del cim (2700m). Fem els darrers metres amb grampons. Triem el descens directe fins al refugi pel vessant NE de la muntanya. Des del coll cal primer baixar una canal més obligada i dreta per després continuar enllaçant les pales properes al característic espadat rocòs. Recollim les coses que hem deixat al refugi i seguim el descens fins a la Bòrda de Servat. Afortunadament la pista està ben ràpida i fem via.
Pugem la nit de cap d'any al refugi de Colomers sota una pluja persistent. Desde l'aparcament de la borda de Servat posant en remull les pells i les caputxes, amb ben poques treves. Cal tenir fe, demà farà un gran dia. Revetlla a la fresca, la bossa de cotillón i el confeti s'han quedat a casa. Això sí, el whisky és del bo, un Jura Supersition. I segueix nevant.
Dia ú. Cel ras. Sortim amb les primeres llums. Ens dirigim a les muntanyes de l'extrem sud del circ. Entre el Gran Tuc i la Creu de Colomers hi ha dos cims, el Tuc Blanc n'és el més oriental. Navegem entre els estanys de Cabidornats i deth Pòrt per trobar el camí més curt, o el que menys menys metres ens fa perdre a cada barranc. A 2400m comencem a virar cap al sudest en direcció al Tuc de Pòdo. Abans, tornem a virar a sud per trobar l'aresta al nord del Tuc Blanc. La fem íntegrament a peu, passejant els esquís a l'esquena en va. Hi ha molt gel a la muntanya i els trams esquiables avui són un perill. Magnífiques vistes sobre el Gran Tuc de Colomers. Desfem el tram d'aresta i esquiem amb neu entre dura i pols fins l'estanh deth Pòrt de Colomers.
Posem les pells i guanyen fàcilment el Pòrt de Colomers. Pel vessant ribagorçà, iniciem un flanqueig sense perdre alçada per les pales a sud que menen al Pic de la Tallada Llarga. Amb un parell de marrades arribem al coll al sudest del cim (2700m). Fem els darrers metres amb grampons. Triem el descens directe fins al refugi pel vessant NE de la muntanya. Des del coll cal primer baixar una canal més obligada i dreta per després continuar enllaçant les pales properes al característic espadat rocòs. Recollim les coses que hem deixat al refugi i seguim el descens fins a la Bòrda de Servat. Afortunadament la pista està ben ràpida i fem via.
Sortint del refugi i premers llums.
Cim del Tuc Blanc, Gran Tuc de Colomers, i pas obligat a l'aresta nord del cim.
Vistes cap Aiguamog. Imatges del descens, no sempre fàcil.
Remuntant el Pòrt de Colomèrs. Flanqueig vessant ribagorçà. Tuc Llucià i Tallada Llarga al centre.
Gran Tuc de Colomers, Tuc Blanc, Creu de Colomers, Contraix, Punta Alta, Bessiberris.
Pic de la Tallada llarga. Descens cara NE. Llums de tarda sobre el Tuc de Ratèra.
El Pic de la Tallada Llarga apareix a la guia num.2 de l'Oriol Guasch (Proa) amb el nom de Tuc de la Balaguera.
Bones traces en aquest nou any 2012.
Montse i Carles
quina enveja de solitud! Bon any parella!
ResponEliminaEl cap d'any sommiat per alguns i la millor manera d'iniciar un nou any. Felicitats per aquests petits retalls de l'Aran que ens feu arribar ¡¡¡
ResponEliminaUna abraçada
Quina entrada d'any !! Fantàstiques fotos, bon any i bones traces !
ResponEliminaem sumo a les felicitacions!!! molt bona manera de començar l'any...
ResponEliminasi pel maig hi ha neu, aquesta sortida la farem amb el cicle :))
Molt bon any, Carles i Montse!!
ResponEliminaLa vostra piulada em fa venir moltes i moltes ganes per anar a la muntanya aquest any 2012. No m'estranya que no hagis pogut fer una tria de fotos perquè totes són precioses.