No tot és desar somnis pels calaixos rodejats d’enemics o bé d’objectes que subtilment i astuta ens empresonen. Perquè viure és combatre la peresa de cada instant i restablir la fonda dimensió de tota cosa dita, podem amb cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acréixer l’esperança. Serem allò que vulguem ser. Pels vidres del ponent encrespat, la llum esclata. (Miquel Martí i Pol)
breu i preciós!
ResponElimina