30 de març 2011

el vídeo dels dimecres... Rocker!

Molt probablement les marques i els seus interesos comercials fan que novetats tecnològiques que es van descobrint tardin força anys a veure la llum pel gran públic... és el cas de la tecnologia Rocker aplicada als esquís, coneguda de fa anys però que tot just les darreres temporades comença a trobar-se en alguns models. El concepte és simple i consisteix en donar una major o menor recorbatura a l'espatula (enlairant-la), oposada a la corbatura tradicional que hi ha al centre del patí. Els resultats:
- major flotabilitat,
- facilitat de conduccció de l'esquí,
- estabilitat,
- i alhora adaptació del cantell a la neu dura quan cal.
No soc cap expert per entrar més en detalls i segurament vaig contracorrent respecte el material lleuger que ens volen imposar algunes marques (webs i blocs!)... només comentar que porto uns esquís llargs i que pesen 3600gr el parell amb un patí de 92mm, i que lluny del que jo mateix creia, esquiar és més gratificant gràcies a aquesta tecnologia, no sols quan la neu és pols! 
La majoria de vídeos que ho expliquen estan en anglès, però n'hi ha un de molt bàsic de Barrabés que es pot veure al final. I la millor explicació l'he trobat a la revista del Club Alpí Suís, "Les Alpes" del febrer d'aquest any, amb un article que m'atreveixo a copiar parcialment:

26 de març 2011

Pic Cordier (3.263 m) per la Pleta de Paderna

Sortida col·lectiva del Centre Excursionista de Badalona amb la participació de setze esquiadors de muntanya. Divendres al vespre vam arribar a Benasc i ens vam allotjar a l'Escola de Muntanya. Dissabte al matí sortim en direcció al Pic Cordier, una de les tres puntes de la Maladeta Occidental. És un objectiu important per l'altitud del cim, la dificultat tècnica d'algunes pales molt dretes i, sobre tot, pel gran desnivell a superar, 1.500 metres. Des de l'aparcament inferior de l'Hospital de Benasc, i després d'un curt trajecte per la pista, ens hem endinsat a la Pleta de Paderna. Després d'una pujada pel bosc i de superar una canal força dreta, arribem a un punt més obert i ens dirigim a l'est per superar la carena que baixa del pic de l'Alba. L'itinerari triat, molt treballat, passa a la gelera de la Maladeta i puja deixant a l'esquerra el Diente de la Maladeta per buscar un pas que ens porta a una gelera penjada que ens ha permès pujar amb els esquís als peu fins a pocs metres del Pic Cordier, del qual només ens separava una canal una mica dreta. Mentre pujàvem s'han anat complint les previsions meteorològiques, que indicaven bon temps al matí i nuvolades a la tarda, de manera que poc abans d'arribar al cim ens ha envoltat la boira i no ens ha permès fer la panoràmica circular que esperàvem fer en el cim. Només hem fet un parell de fotos de cim i hem iniciat una llarga esquiada per la gelera de la Maladeta fins al refugi de la Renclusa on ens hem allotjat. Diumenge al matí teníem intenció de fer un altre cim però al matí estava tot nevat i nevava, de manera que hem tornat cap a casa.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquí teniu també una petita pel·lícula:

Dictamen pericial: en la primera versió d'aquest post havíem ressenyat l'ascensió al Pic Sayó, una de les tres puntes principals de la Maladeta Occidental. Com que aquesta vegada anàvem en sortida col·lectiva i el conductor del grup havia fet aquesta ascensió altres vegades, no vam dubtar ni un moment que havíem pujat aquest cim malgrat que la boira no ens va deixar veure res des del cim. Dilluns al matí, però, la piulada publicada en el blog del CEB pel Pito Costa ens va posar sobre avís; en aquesta piulada es ressenyava la pujada al pic Cordier, una altra -la més alta- de les tres puntes de la Maladeta Occidental. Ràpidament vam analitzar les mesures dels nostres instruments. Bàsicament es van analitzar dues informacions:
Les dues informacions coincideixen i confirmen, sense cap mena de dubte, que el cim que vam pujar era el Cordier, el més alt de les tres puntes de la Maladeta Occidental. El track posat sobre el mapa de l'editorial Alpina n'és la prova definitiva. Per tant, procedim a rectificar-ho tot i ressenyem l'ascensió al Pic Cordier (3.263 m).

Tuc de Contesa - 2786 m



En travessa Vall de Besiberri - Vall de Conangles
Alta Ribagorça - Val d'Aran
1350 m, 6h30min, ***, S4 des del cim

Quantes vegades hem contemplat l'obaga de Conangles i ens hem dit "hem d'intentar baixar per aquí..."

Avui hem realitzat una travessa que feia temps que teníem en ment, Vall de Besiberri - Vall de Conangles i culminant el Tuc de Contesa.

El Tuc de Contesa és la muntanya sentinella de la boca sud del túnel i és el cim de més a l'oest de la Serra de Molar Gran que junt amb el Tuc dels Estanhets i el Tossal de Molar Gran, la serra que divideix les valls de Conangles i de Besiberri.

Hem matinat i passades les 7h comencem a enfilar a peu el camí cap a l'estany de Besiberri. Amb els primers rajos de llum il·luminant l'estany, calcem els esquís. Alçant la vista, el Contesa no sembla una ascensió factible amb esquís, ja que el recorregut ens és en bona part ocult. Hem de recular cap al nord-oest de l'estany - per darrera del desaigüe - fins assolir un collet visible vora d'una característica tartera. Des del collet arranca un confús llom entre arbres i roques amb alguns trams drets que cal remuntar buscant el millor pas. A mesura que anem pujant, el terreny ja no és tant complex ("jabalí") i el bosc es va obrint fins a quedar enrera. Les vistes són insuperables! Besiberris, Punta Senyalada, Anglios, Talhada, ...



Arribem finalment a una olleta sota la cresta est del cim. Localitzem ja la bretxa per on farem la travessa cap a Conangles. Des les dues més visisbles és la més baixa i més a l'est. Però primer volem fer cim. Des de la base de l'olleta, cal anar a buscar l'esperó sud del cim. Per guanyar-lo, ens treiem esquís ja que cal superar una canaleta de pendent molt dret i amb la neu ja molt transformada. Des de l'esperó fins el cim, tan sols manquen 50 m molt aeris que assoleixo amb grampons i piolet. El Carles m'espera a l'aresta ja que s'ha oblidat el piolet al cotxe i sense piolet no hi ha cim. Les vistes dalt del Contesa són superbes però cap al sud el canvi de temps s'apropa amb rapidesa.



Esquio des del cim l'esperó fins a trobar el Carles, fem uns girs prou drets per la canaleta i flanquegem fins la base de la bretxa. La remuntem amb grampons sense dificultat i passem a la vall de Conangles. Desitjàvem trobar el descens en òptimes condicions però l'apretada de calor se'ns ha avançat unes hores i ens ha encrostat la neu... ooohhhhhh! Tot i això, el descens de 700m continus i sostinguts en un ambient alpí com aquest no deceben. Trobem l'antiga pista de l'obaga de Conagles i l'esquiem fins al pont de formigó. A partir d'aquí, pasturada pel prat i pel bosc fins el refugi de Conangles on la fem petar uns minuts amb el Genís... uns minuts només ja que comença a ploure.




Bones traces!!!

Carles i Montse

23 de març 2011

19 i 20 de març - Montmalús (2781) dissabte - Encampadana (2491) diumenge

Sortida fèmina al Montmalús (2781) dissabte,
Dificultat * F, S2-S3,
Desnivell +/- 750


Mentre pugem cap el Col de Puymorens per arribar a Grau Roig, anaven pensant on aniríem a comprar si quan travesséssim el coll d'En Valira continuava la densa boira que ens envoltava...
Tot just arribem dalt els núvols es queden tots a la banda francesa, i un cel clar i net s'obre davant nostre.
Els ànims s'aixequen  i la Laura, la Luisa, la Teresa i jo ens encaminem al noste senzill però practic objectiu.

Quan sortim de pistes per anar el coll de Montmalús una sèrie de maleïdes motos de neu ens amenitzen amb el seu soroll estrepitós i ens acompanya durant una bona estona.
Quan tot just arribem al coll, podem gaudir d'un silenci momentani, les motos han desaparegut per un moment.
Ens trobem amb el Dani, el Roger, el Jordi i la Mireia que ja estan de baixada i mentre ells ja retornen nosaltres anem enfilem amunt. El darrer tram el fem peu.

 

Un ventet maliciós no ens deixa gaudir del cim el que voldríem no així de la vista que ens envolta i observem que els núvols han decidit no passar cap aquí.


Iniciem la baixada, la neu està força bé, sempre que trobis algun lloc verge que hagin deixat les motos, que ho han trinxat, tot, tot i tot...però algun lloc trobem bé.


Encampadana, (2491) cim fàcil de darrer recurs per aquells assedegats de fer metres... pel diumenge
Dificultat * F, S2-S3,
Desnivell +/- 800



Sortim de l'estació del Tarter (1700),  pugem per pistes fins al Refugi de Riba Escorsada a 2070 m,que es troba al bell mig de les pistes, 



d'aquí enfilem per una talla foc que es troba justament al darrera, per rar que sembli obrim traça  tot travessant una traça de baixada.



Tranquil·lament ens posem a un avant cim, una llomada que seguim fins arribar al nostre destí. Com el dia anterior, el vent ens torna acompanyar i no es deixar gaudir l'estona que voldríem del cim.
La  vista, magnífica, la banda del Casamanya es veia bastant pelada, i tornem a posar en dubte el risc 4 d'allaus, amb plaques perilloses a totes les vessant, com deia meteo france en el seu parte de divendres, però, malgrat algunes discrepàncies, no dubtem que hem fet la millor elecció.
Baixem per unes pales quasi verges  justament estrenades per algú que ha baixat abans que nosaltres i que ens permet baixar-les gaudint de la neu, una mica pesada però, que deixar fer, fins que ens retrobem de nou a les pistes que ens durant de nou al pàrquing del Tarter.

Una sortida tranquil·la amb gent tranquil·la, per poder gaudir d'un cap de setmana tranquil.

Vall d'Incles
Qui hi vam ser...Laura, Luisa, Teresa i Anna pel dissabte.
Diumenge, es van afegir el Dani, el Roger, la Montse el Jordi i el Josep Mª
Fotos: Anna, Teresa (encampadana)(montmalús)

Gràcies a tots per la companyia
Bona neu i bones traces!!

la cançó dels dimecres... I am a cegesquiman

(fustes K2; música de The Highwaymen amb Jimmy Webb, Johnny Cash & co.; vídeo de David Wonser)

20 de març 2011

Tuc de Sarrahèra 2645m - 19/03/2011

Roser, Fina, Albert, Pep, Jaume i Berta
+/-1025m; 5-6h; F,**,S3; orientació S.
Itinerari: Boca Sud Túnel de Vielha - Refugi Sant Nicolau 1622m - pont 1750m (GR11) - Pòrt de Rius 2340m - Tuc de Sarrahèra 2645m.
(Itinerari 17 del llibre de Francisco Roman "75 Itinerarios - Val d'Aran")
Sortim divendres a la tarda, després de deixar la canalla amb els avis (sort en tenim!!). Ens han deixat un cotxe de lloguer que fa pensar el que no som..... però ens porta la mar de bé fins a Vilaller. Allí dormim plàcidament i d'una tirada.
Bé, a les 7.30h ens trobem amb la resta del grup (cadascú ha anat pel seu compte) a la boca sud del túnel de Vielha. La Val d'Aran es veu tapadota, però aquí només hi ha restes de núvols....i un vent!!!!
De seguida que anem entrant a la vall, el vent afluixa. Un cop al pont, seguim la pista, però segurament no calia..... Per arribar al Pòrt de Rius cal trobar el millor pas. És una paret rocosa una mica dreta i la neu està força dureta, però si se sap trobar el pas no té més complicacions.
Veiem força gent que va cap al Tuc de Conangles.
És tan bonica la vista des del Pòrt de Rius.......Està tot mig emboirat, es veu el Tuc de Tòrt molt temptador a la dreta (al costat del de Conangles). Nosaltres ens dirigim cap al de Sarrahèra, tot i que no tenim gaire clar per on pujar (ai, la boira!!!).

És genial anar pujant i veure que la boira escampa i arribar dalt del tuc amb unes grans vistes de tot el pirineu. Feia mooooolt que no esquiava per aquí......ha estat molt gratificant.
La baixada molt xula, amb neu primavera. A partir del Pòrt de Rius, la qualitat de la neu disminueix, a mesura que baixem .....per què serà? jejeje..... Però també és divertit això de les gimcames.....
Celebrem tot el que volem celebrar fent un bon dinar a Pont de Montanyana i cap a casa.....que encara tenim feina...

19 de març 2011

Gran nevada a Aigüestortes

12 i 13 de març del 2011.

Suspesa la sortida de Cicle, uns quants hem decidit anar a treure el nas per la vall de Sant Nicolau i l'estany Llong. Ha valgut la pena, una nevada com aquesta mereix ser viscuda en directe.

Pràctiques d'ARVA, muntatge d'iglús, fotos de postal i bones converses al refugi.

Us deixo amb el video del Carles:



Roser, Fina, Carles, Núria, Francesc, Manel, Jesús, Amàlia i Ricard.

Fotos a Roser

16 de març 2011

Polònia Ràdio i el risc 5

Sant tornem-hi! però aquest cop el debat és d'alt nivell, amb professionals qualificats "...t'ho dic per experiència" diu la famosa alpinista M.Ferrusola en conversa amb l'esquiadora-escaladora J.Mascó ("...que van amb aquells esquís que caminen") en presència del guia M.Fuentes.

Diumenge, a les notícies del migdia (14h) ja vaig escoltar estorat la "frustració" d'una periodista en aquest mateix mitjà en haver de modificar l'exclusiva de "tres persones atrapades" per una allau per una notícia de segona en no haver-hi cap mal major... Ara bé, oportunitat d'or per a tertúlia de ràdio del matí de dimarts per parlar d'aquesta colla d'imprudents que anem a la muntanya, barrejant als qui fem muntanya amb els que fan esquí de pista fora pista!

En qualsevol cas, la frivolitat de parlar del risc 5 i de rescats per personal tan especialitzat desprestigia un programa que vol ser excel·lent amb la comunicació i el periodisme. La qüestió és fer rum rum i ja veurem com acabarem (més malvistos ja és impossible).

(la teca a partir del minut 9:20)
Em desconcerta que es frivolitzi tant sobre el risc d'allaus, tant parlant-ne com veient com entitats privades poden marcar-lo a discreció per tancar pistes.

És evident que hi ha molt desconeixement i actituds imprudents. Fent autocrítica, llegia en un altre bloc avui mateix el comentari d'un esquiador a propòsit d'una sortida del proper cap de setmana "..., no me meteré en lugares que previamente no tenga bien estudiados y como ni llevo pala,sonda ni Arva, evitaré las zonas donde pueda haber Aludes...", o la descripció que publica l'ACNA d'aquest incident amb 30minuts d'audiència. Si encara tindran raó, la cordada Mascó-Ferrusola!

En situacions com aquesta m'agradaria veure que la federació que ens representa fa alguna cosa formant o informant, enlloc de parlar només de competicions i refugis.

Perdoneu, però algú ho havia de dir!

el vídeo dels dimecres... Bonanza en fotos

Imatges amb molta força i molta llum, ben editades que fan un bon passe. Tot plegat al pic més alt no volcànic de les North Cascade Mountains. Fotògraf i esquiador: Jason Hummel. Edició: Don Duncan. Més info aquí.

14 de març 2011

Ha nevat al Bastiments

Qui no arrisca no pisca!
Diumenge vam decidir fer cas de les previsions i vam encertar. Va nevar tot dissabte i va deixar un pam de neu nova. La neu era pols, però una mica humida i pesada. Vam veure algunes purgues al Coll de la Geganta. Des del cim es veia molta neu a tota la vall de Coma de Vaca.



Bones traces

13 de març 2011

Setmana Bianca a la Valltellina

Aprofitant la setmana Bianca, decidim anar 6 dies per la zona italiana del Orobie-Valltellinese, per descobrir les diferents valls que surten perpendiculars a la carretera que va des de Colico cap a Tirano, a la zona de Sondrio.

Diumenge 6: Pizzo Campaggio (2502m) a la Val de Livrio.

D'Albossaggia agafem una pista amb el cotxe que ens porta fins a Cantone (990m), que és on ens posem els esquis. La veritat és que al principi ens temíem haver-nos equivocat de zona per la manca de neu, però ràpidament veiem que a la zona, a partir dels 1100m hi ha molta neu i de molt bona qualitat. Fem uns 1400m de desnivell per arribar al cim, sota el soroll d'algun helicòpter que planeja per la vall del costat, en concret Campelli, on deduïm que s'hi celebra el campionat nacional d'sci alpinismo. El descens ja ens ensenya quina serà la tònica dels següents dies: Buscar orientacions nord per trobar la neu pols fresca que ha caigut fa pocs dies.

Al baixar de l'esquiada decidim anar a dormir a un alberghi, al poble de Gerola alta (1053m), situat a la Val Gerola, on l'endemà farem activitat. Els amos de l'alberg ens tracten de primera i ens deleiten amb un bon sopar: entrants de salamis de la zona, risotto amb funghis, filette de manso i una tatèn de poma de postres, i tot, pel mòdic preu de 18 euros (Quina vergonya els preus d'aqui).

Dilluns 7: Monte di Salmurano (2269m) a la Val Gerola.

Sortim des de l'estació d'esqui de Pescegallo (1454m), i ens dirigim cap el bonic lago di Pescegallo, on al arribar-hi, veiem un gall fer amb la cua ben blanca i la cresta vermella, que passa per sobre nostre amb cara de pocs amics. Arribem al coll i al cim amb molt poca visibilitat, però amb l'ajuda del gps i dels diferents relleus que ens anem donant, en el descens disfrutem de la neu al màxim, sembla fins i tot que sapiguem esquiar. Xampunot a l'estació, i cotxe direcció cap al poble d'Albaredo (898m) per dormir en un altre alberg a la Vall de Bitto. Aquest cop mengem a la furgo i ens estalviem despeses.

Dimarts 8: Monte Pedena (2399m) a la Valle del Bitto.

Pugem amb cotxe fins al Refugio de Monte Lago (1557m), per una carretera de muntanya bastant estreta. Posem esquis, i sols, enfilem cap al cim, on ja veiem que segurament serà un dels millors dies per la gran quantitat i qualitat de la neu que hi ha. Arribem al avantcim amb dificultats amb els esquis als peus i finalment per una bonica aresta fem cim. El descens simplement: mel romaní de Prades.
A la baixada en cotxe, per la carretera se'ns apareix la verge, doncs ens cau un tronc de sis-set metres de llarg i força doblot de dalt la muntanya, 50metres abans de que passem nosaltres. Tenim aparaulat el Barça-Arsenal amb el gestore de l'alberghi d'Albaredo i repetim al mateix lloc. Els "tifosis" de la Juve del bar, disfruten amb el joc dels nois de "Il filosofo".
Dimecres 9: Cimma di Lemma (2348m) a la Val Tartanno.

Al matí ens dirigim amb cotxe cap a Tartano (1210m) i amb l'ajut de les cadenes, guanyem uns metres més, fins a un poblet de més amunt, S.Antonio (1443m), on ens posem els esquis. L'itinerari de pujada és molt variat, sota els bonics làrix, característics dels boscos italians.

Arribem al Passo di Tartanno (2108m) sense complicacions, on hi ha una bonica creu, i on es veu ja tot el vessant sud que puja des de San Marco (Valle Brembana). Mitja hora i al cim, on ens en recordem que la neu es transforma quan fa sol. Al cim parlem amb gent molt simpàtica que són de la zona de Bergamo, i els hi tornem a explicar el que tantes vegades hem repetit aquests dies per l'italia Valtellinesi: -" Passaporti spagnolo, Cuore catalano". Veiem un grup de camosios des de dalt al cim. Els esquiadors ens recomanen molt la Valle Seriana per futures incursions. Descens exquisit fins al cotxe!! Xalem 100%.

La mateixa tarda anem a investigar la pista forestal que puja fins al poblet (4 casetes) de Gaggio (1100m), a la Val Venina, una vall més oriental i més aprop de Sondrio. Intentarem el pizzo di Rodes l'endemà. Passarem nit a Piateta, a l'Agroturismo Fiorenza.
Dijous 10: Pizzo di Rodes (2829m) a la Val Venina.
Sortim de Gaggio a (1018m) ja amb els esquis als peus. L'itinerari és lungo lungo. La solitut és molt important i s'agraeix, és el dia més calurós i sentim caure els allaus de la vessant sud de la zona del Bernina i Desgrazia. Arribem al cim amb 1800m de desnivell i els 4 dies anteriors a les cames. Ha estat el dia més dur, però aquest desnivell també el fem de baixada buscant les zones més obagues amb "neve fonda e polvorosa" com diuen els esquiadors autòctons d'allà. Com a curiositat, dir que, des del cotxe ens ha acompanyat fins dalt el cim en "Roky", un gos del tipus Coloma (dels gossos d'atura de TV3), i en el descens s'ha portat com un campió!
Segurament el cim més complet dels 5 dies.
Repetim a L'Agriturismo Fiorenza per dutxar-nos, descansar i alimentar-nos de valent amb un menú Valltellinese, per agafar forces per conduïr l'endemà. Salamis, pastes, formatjots, sorbet de llimona, cafè, copa (Braulio: licor de la zona) i puro no, perquè no el vam demanar. Vam pagar del sopar 20 euros.
5 dies que recordarem. REPETIREM de ben segur!!!
La guia que hem fet servir: "Itinerari in Valtellina e Valchiavenna". ed. Lyasis edizioni. Antonio Boscacci.
Dir que a l'oficina de turisme de Morbegno, tenen mapes topogràfics de les diferents valls amb els itineraris d'esqui de muntanya marcats, esc. 1:25000
Activitat realitzada per la torrenca Laura, i els ganxets Jordi i Roger.

10 de març 2011

4 dies a Dolomites


3-7 Març de 2011

dijous dia 3

Cinc dies de festa i no ho teníem massa clar, però finalment ens decidim a comprar un bitllet d'avió cap a Venècia, lloguem un flamant Fiat Panda i cap a Cortina d'.Ampezzo . Quan arribem està nevant i entre els abrics de pell de la Jet Set hi ha un munt de nens celebrant el carnestoltes. La previsió pels propers dies és de sol i temperatures entre els -4º i els 7º. En arribar comprem un parell de llibres i els mapes de la zona, buscant itineraris no massa exposats i cares Nord on segur que la neu acabada de caure ens proporcionarà bons descensos.

Mapes: 1:25.000 Ed. TABACCO núm 03 i 015
Llibres:
"Scialpinismo in Alto Adiege", d'Ulrich Kössler
"Dolomiti , 50 esc¡ursioni sci-alpinistiche", d'Stefan Herbke


divendres dia 4

Ponta Lastoi de Formin, 2.657m, +- 1151m




Sortim de Pezié de Parù, a 6 Km de Cortina en direcció Nord per una pista que s'endinsa al bosc i que ràpidament desapareix i s'enfila amb fort pendent cap al peu de la Croda daLago, on el bosc va desapareixent. Hem seguit unes traces noves fins atrapar dues veteranes (64 anys!!!!), que pugen a tota llet. Sort d'això, perque el bosc hagués pogut resultar força perdedor. En arribar als 2250 metres d'alçada a la Forcella de Formin el pendent es torna suau i anem tombant cap a l'Oest fins arribar al cim, on les vistes són espectaculars, amb La Tofana di Rozes i el Monte Cristallo entre d'altres.




dissabte dia 5

Forcella del Nevaio 2.620, +- 930m


Avui sortim amb un convidat d'excepció, l'amic Jospi que viu prop de Garmisch i s'ha plantat aquí en tres hores de cotxe.
Una mica més amunt del Llac Misurina iniciem el recorregut per una pista en direcció Est i tombant poc a poc cap al Sud-Est, deixant enrere un bosc poc tupit que ens porta per pendent pronunciada cap al Refugi Fonda Savio (2367m). Girem en direcció Sud i ens enfilem ràpidament fins la Forcella on trobem un grup de locals, tirolesos més aviat alemanys menja salsitxes que no pas italians. Per sort, hi ha moltes pales per petar i la baixada és un 10 de dalt a baix, amb neu pols més pròpia d'un video-clip canadenc que de l'habitual al Pirineu i no desaprofitem l'ocasió.

video


diumenge dia 6

La Marmolada amb telefèric!!!!! 3.269m


No podíem venir a Dolomites sense tastar un dels molts telefèrics que et pugen a més de 3000 metres. Se surt de la Malga Ciapela a 1.446 m i amb dues parades intermitges s'arriba en pocs minuts a la Punta Rocca, a 3.269 m, amb opció a baixar per una pista de17 Km o bé disfrutar dels fora pistes que porten cap al Lago di Fedaia, aprofitant el munt de neu pols, que tot i estar plagat de traces, ofereix una esquiada memorable, i fins i tot alguna pala per estrenar. Brutal!

dilluns dia 7

Corno d'Angolo 2.430m, +- 910m

Passem el llac de Misurina fins una corba molt pronunciada on està indicat el recorregut que ens endinsarà per la Val de Popena Alta amb facilitat, doncs a més de ser un recorregut molt planer excepte en els metres finals, sembla que deu ser un clàssic amb raquetes i tenim una autopista per davant. No obstant això el paisatge no decepciona, amb el Campanile di Popena i el Piz Popena, veïns del Monte Cristallo.


Baixem del Corno d'Angolo per bona pala amb neu pols i ens enfilem cap a l'Est per la Forcella de Popéna i Rifugio Popen (en runes) al veïna Pale de Misurina que porta al Monte Popéna, quedant-nos en una de les puntes secundàries de 2.251 metres, amb l'objectiu d'assaborir l'última bona pala del viatge. Tornem al cotxe i ens fotem un antipasto i un bon plat de papardelle per recuperar forces i tornar a Venècia on agafem el vol passades les 10 de la nit.

més fotos a Picasa

Marc i Raimon


camí del sol - per les rutes amigues - unes formigues (Joan Salvat-Papaseit)

5-7 Març de 2011

Tres dies de festa i moltes ganes d'activitat. Ha nevat, la previsió de temps és bona, però hem d'anar amb compte amb el risc d'allaus. Ens decidim per la Vall d'Aran i al final ens han sortit tres sortides la mar de completes amb molt bona companyia.

Malhs dera Tartèra, 2.352m, +- 1015m, BES2

Deixem el cotxe a Bagergue, hem de caminar 10 min per la pista asfaltada, pero així no tenim problemes a l'hora d'aparcar el cotxe.

La idea original era fer l'Armeròs, però és d'aquelles sortides llaaaaaargues i plaaaanes i després de patir suficient amb les botes i els pans ens quedem a Malhs dera Tartèra.



Trobem neu pols a les obagues i en alçada pols primavera en S, i primavera a sud i cotes baixes. Vam veure allaus de superfície en orientacions solelles de la nevada recent. A cotes baixes en entrar l'ombra la neu s'encrostava (més o menys segons més o menys insolació durant el dia).




A la baixada encara podem gaudir d'una neu que mes o meys es deixa fer.


Tuc de Bargadèra, 2584m, + - 1200m, BEAS2

Quasi la sortida perfecte. La vall del silenci i de la més pura essència del Pirineu. Ens decidim per un cim que esperem solitari.



Sortim de la boca nord del túnel de Viella, on ja calcem els esquís. Aviat continuem per la pista sense rastre de traces. Com que ens agrada l'aventura i fer una mica el "jabalí", només creuar el barranc dera Madalena pujem pel mig del bosc i anem a cercar el llom. Allí ens adonem que tan sols havíem de continuar uns metres més de pista per trobar un camí ampli i còmode que passa pel mig del bosc i que ens deixa al mateix punt. Tot sigui per curtir-se!!!


Continuem cap a la cabana de Sarrahèra de Baish obrint traça. Des d'alli però ja sintueixen unes traces només de baixada que s'acaben. Es tracta de l'heliesquí i no triguem massa a que l'helicopter ens passi prepotent ben al costat nostre. A més a més hi ha dos grups i van fent viatges, fins a tres viatges hem vist nosaltres!! Deixant com a regal les consequencies de contaminació visual, acústica, ambiental etc... Crec que caldria una reflexio sobre aquest tema no resolt, perquè suposo que més d'un motiu tindran els francesos per prohibir-lo.


Tot i això no eviten que gaudim d'una vall excel·lent amb un final de cim on ens calcem els grampons per fer lúltim tram.

I la neu pols de la bona a partir de 1700m aprox, pols primavera a més insolació pero encara pols a totes les cotes durant tota la sortida... excepte la crosta a cotes baixes que apareix amb l'ombra però desapareix quan li toca el sol. Moltes purges puntuals en sud i en nord s'intueix que encara li falta per estabilitzar-se. Risc latent d'allaus bastant evident.


Tuc d'Aubas, 2072m, + - 800 m, MES2

Un clàssic de la zona, perfecte per fer el dia de tornada. Sortim del coll del Portillon i caminem cinc minuts abans de calçar els esquís. Seguim la pista fins a la cabana deth cap deth bosc, es pot agafar també un PR pero ens han dit que està en força mal estat i que no val la pena. Des de la cabana ja es veu el cim. Les vistes ja des del coll excel·lents!! La neu primavera, dureta de bon matí i transformada a partir de migdia.

Bones traces

Jordi, Pili, Gemma, Edu (les fotos son seves), Marina