Pic de Llauset (2902 m)

Ribagorça, 3 de desembre del 2011
6h, +/-950m, S3, **



La somniada i esperada nevada de divendres fa figa i ens canvia ben poc el panorama. A l'Aran enfarinada minsa per dir bon dia als visitants que han pujat pel pont, malgrat la no obertura de l'estació d'esquí. I a la Ribagorça no ha ha caigut res de res. Per contra, dijous i la matinada de divendres va bufar vent de sud i de ponent, encrostant i redistribuint la neu de forma molt heterogènia, i formant plaques petites i poc gruixudes però molt dures. En resum, la neu que hem trobat avui no ens ha fet gaudir gens l'esquiada. Tanmateix, des del cim hem fruit del paisatge, dels colors grisos i rogencs del cel en els dies més curts de l'any, hem escoltat el silenci, i hem sentit el primer fred d'hivern de debò.

Aparquem al costat de l'entrada del túnel de Llauset (l'accés pels vehicles està tancat) i travessem el túnel a peu (més d'un 1km per asfalt en mal estat, humitat, goteres i il·luminació tenebrosa). Seguim el GR-11 fins al fons de l'estany, creuem el riu de Llauset i de seguida calcem esquís. Remuntem la vall encadenant pales suaus amb el Pic de Llauset encapçalant la vall. Quan atansem el fons de la vall, no seguim en direcció el coll de Llauset, doncs anem a buscar el coll del sud del Pic de Llauset pujant per una pala ampla de pendent sostingut i 250 m desnivell. Fem els darrers 50 m fins al cim amb molta cura ja que la carena està molt gelada i, de fet, posem grampons per atansar el punt més alt i poder caminar per l'aresta nord del cim sense haver d'apretar les dents. Fem el descens pel mateix itinerari i desfem el camí a peu fins al cotxe.


Estany i Vall de Llauset, amb el Pic homònim al fons. Mirada enrera, les muntanyes de la Vall de Boí.


Des del cim, cap al sud. "El desembre congelat". L'acollidor túnel de Llauset.

Bones traces i que nevi aviat!!

Carles i Montse