Segueix el #trencegesqui a @cegesqui
"uuuuuuaaaaaaaaaaa iaaaah uaaaaah
come on now cegesqui train..."
30 de nov. 2011
el karaoke del dimecres... cegesqui train
Karaoke casolà sobre el vídeo de la sortida de l'any passat a St-Bernard i Leysin, a pocs dies d'agafar de nou el tren. Potser si ens llevem ben d'hora ben d'hora i cantem tots junts... farem nevar, que falta que fa!
26 de nov. 2011
Pic de Castanesa (2861m)
Vall de Benàs, 26 de novembre de 2011
3h?, +/-900m, S2, *
La matinada de dimarts passat va caure una nova nevada que va tornar a enblanquir les cotes altes per sobre 2000m aprox. Avui ens ha fet un dia radiant amb excel·lent visibilitat, i el vent ha anat minvant al llarg del dia. Les condicions que hem trobat avui eren excel·lents. Neu pols amb poca cohesió, ventada en superfície, una mica atapida, de bon esquiar. Això sí, cal caminar una mica.
Hem triat el Pic de Castanesa per Ardonés, amb accés per la carretera de Sarllé a l'Ampriu. La pista és ben neta i hem deixat el cotxe just abans de creuar el barranc de l'Obago, cap als 2000m. Caminem pel camí de la solana fins poc abans de Pleta Negra on tornem a creuar el barranc. Ja a l'obaga, ens enfilem cap al sud per la Vallverdera. Arribem al cim sense dificultats, pràcticament sense fer cap volta maria.
Excel·lent mirador, cobrint des del Mont Perdut fins a les siluetes del Montcayo i Montserrat a l'horitzó. Descens pel mateix itinerari encadenant les amples pales cercant la millor neu (com sempre). Ens ha agradat tant que hem repetit una segona vegada.
Remuntant la Vallverdera. Darrers metres abans del cim.
Cim, vistes sobre les Maladetes, Vallibierna, Comadelo i Vall de Castanesa.
Bones traces.
Montse i Carles
3h?, +/-900m, S2, *
La matinada de dimarts passat va caure una nova nevada que va tornar a enblanquir les cotes altes per sobre 2000m aprox. Avui ens ha fet un dia radiant amb excel·lent visibilitat, i el vent ha anat minvant al llarg del dia. Les condicions que hem trobat avui eren excel·lents. Neu pols amb poca cohesió, ventada en superfície, una mica atapida, de bon esquiar. Això sí, cal caminar una mica.
Hem triat el Pic de Castanesa per Ardonés, amb accés per la carretera de Sarllé a l'Ampriu. La pista és ben neta i hem deixat el cotxe just abans de creuar el barranc de l'Obago, cap als 2000m. Caminem pel camí de la solana fins poc abans de Pleta Negra on tornem a creuar el barranc. Ja a l'obaga, ens enfilem cap al sud per la Vallverdera. Arribem al cim sense dificultats, pràcticament sense fer cap volta maria.
Excel·lent mirador, cobrint des del Mont Perdut fins a les siluetes del Montcayo i Montserrat a l'horitzó. Descens pel mateix itinerari encadenant les amples pales cercant la millor neu (com sempre). Ens ha agradat tant que hem repetit una segona vegada.
Remuntant la Vallverdera. Darrers metres abans del cim.
Cim, vistes sobre les Maladetes, Vallibierna, Comadelo i Vall de Castanesa.
Bones traces.
Montse i Carles
24 de nov. 2011
23 de nov. 2011
Celebrada la II Trobada d´esquiadors de muntanya
Ahir als Lluïsos de Gràcia és va celebrar la II Trobada d’esquiadors de muntanya amb gran afluència d’esquiadors i gent de muntanya, des de gent novella que s’inicia en el món de l’esquí de muntanya fins l’autor de diverses guies d’esquí de muntanya com l´Oriol Guasch i Terré, Dr. Lanzaco, el president del CEG Francesc Sanahuja, i gent veterana, els integrants de la nova secció d’esquí del CEG us volem donar les gràcies a tots i ens anima a seguir promocionant aquest esport.
Agraïments a la Montse Bacardit predictora del centre de predicció d’allaus de la Vall d’Aran, que ens va explicar amb tot detall com és realitza el butlletí i el significat i el perquè dels símbols que hi conté. 
Agraïments també al Lluís distribuïdor de Piepps per les seva gràfica explicació del que significa un ARVA d’una antena o dues i les grans diferències amb els de tres antenes, també ens va presentar un nou ARVA amb 4 antenes ja que se li afegeix a les 3 anteriors la senyal GPS amb totes les avantatges que això suposa.
En aquest punt hem de fer constància del canvi que suposen aquests nous ARVA de tres antenes que faciliten molt la recerca dels accidentats ja que marquen quants accidentats estan enterrats la distància i només s’ha de seguir la fletxa indicadora de l’aparell que ens portarà en línea recta fins a la persona enterrada, per suposat que hom ha de saber un mínim funcionament de l’aparell però la clàssica recerca en forma de creu amb aquests aparells ha passat a la història, d’aquí la importància de prendre consciència de que amb aquests aparells més sofisticats podem salvar vides més fàcilment.
La secció d’esquí té en estudi diverses ofertes de botigues especialitzades per a la compra conjunta d’aparells d´ARVA pala i sonda, independentment del model que cada esquiador esculli finalment, si esteu interessats a apuntar-vos a aquesta compra conjunta que sortirà amb un important descompte escriviu a esqui@cegracia.cat com més siguem més fàcil serà aconseguir bones condicions de compra
També és va portar a terme la presentació del 25è Cicle de sortides per a esquiadors de muntanya del CEG, amb sortides d’iniciació, travesses, estades als Alps, al Pirineu Aragonès i Francès etc... properament tindreu penjat en aquest blog aquest calendari per a la vostra consulta.
En aquest punt hem de fer constància del canvi que suposen aquests nous ARVA de tres antenes que faciliten molt la recerca dels accidentats ja que marquen quants accidentats estan enterrats la distància i només s’ha de seguir la fletxa indicadora de l’aparell que ens portarà en línea recta fins a la persona enterrada, per suposat que hom ha de saber un mínim funcionament de l’aparell però la clàssica recerca en forma de creu amb aquests aparells ha passat a la història, d’aquí la importància de prendre consciència de que amb aquests aparells més sofisticats podem salvar vides més fàcilment.
La secció d’esquí té en estudi diverses ofertes de botigues especialitzades per a la compra conjunta d’aparells d´ARVA pala i sonda, independentment del model que cada esquiador esculli finalment, si esteu interessats a apuntar-vos a aquesta compra conjunta que sortirà amb un important descompte escriviu a esqui@cegracia.cat com més siguem més fàcil serà aconseguir bones condicions de compra
També és va portar a terme la presentació del 25è Cicle de sortides per a esquiadors de muntanya del CEG, amb sortides d’iniciació, travesses, estades als Alps, al Pirineu Aragonès i Francès etc... properament tindreu penjat en aquest blog aquest calendari per a la vostra consulta.
Finalment per donar per acabat el sopar es va fer un sorteig de material de samarretes i buffs del Club i un “brindis” pels 90 anys que farà el Club Excursionista de Gràcia el proper any 2012.
La secció d’esquí té en marxa nous projectes com a conferències de seguretat, el curs d’iniciació d’esquí de muntanya etc... que us anirem informant puntualment quan estiguin tancats els detalls.
Bona temporada i bones traces a tots!
La secció d’esquí té en marxa nous projectes com a conferències de seguretat, el curs d’iniciació d’esquí de muntanya etc... que us anirem informant puntualment quan estiguin tancats els detalls.
Bona temporada i bones traces a tots!
el vídeo dels dimecres... com una peli porno
crec que la pel·lícula d'avui no té argument, tampoc l'he pogut acabar de veure... amb les primeres escenes m'he posat malalt...
(by Susan McCormick)
(by Susan McCormick)
21 de nov. 2011
Pic de l'Arpelin
21-11-2011. +/-600m, S2,**Finalment he pogut fer el Pic de l'Arpelin al Queyras. Un cim de 2604m per fer una matinal. 600 metres de desnviell en una sortida circular amb molt bona neu. Pujada pel refugi Napoleó i el col Perdú i baixada amb neu pols per la cara nord. Una zona plena de possibilitats i amb increibles descensos. Molt recomanable.
Teniu més info de la ruta a: http://www.skitour.fr/sorties/l-arpelin,35639.html
20 de nov. 2011
Pic des trois eveches
Desnivell +/- 1140m S3 *** BEA
Com vaig escriure ahir a la piulada del pic blanc, avui he anat cap al Pic des Trois Eveches (3116m). Una sortida amb el mateix punt d’inici però un cim no tant esquiable i més alpinístic.
He anat pel coll SW doncs a l’altre no hi havia prou neu. I l’aresta no te res a veure. Passos mixtes de II+ exposats amb un ambient increïble. Una gran jornada de muntanya. No es veien traces d’haver pujat ningú aquesta temporada però darrere meu s’ha posat una cordada de dos francesos. No m’he sentit tant "raro" doncs la resta de la gentada arribava al coll i donava mitja volta. Total 1140m de desnivell amb bona neu primavera. Dema ja de tornada a casa intentarem un cim modest, l'Arpelin al Queyras...un tipus Pic de la Mina o Pic de Pedrons.
Teniu més fotos a;
Tuc d'Arenho (2.523m) - Tuc Nere (2.507m) - Tuc des Crabes (2.478m)
Val d'Aran, 20 de novembre de 2011
5h, +/-975m, S3, ***
El pla per aquest matí era creuar el túnel i anar a provar sort per la Ribagorça. Però de nou ens hem llevat amb el temps molt tapat cap al sud i cel força més serè al nord de l'Aran. A més, vistes les bones condicions de neu amb gebre a la superfície que vam trobar ahir, preferim assegurar l'esquiada i retornem a la zona amb millors condicions de l'Aran aquest inici de temporada.
Així que ràpid canvi de plans i ja som a dins el cotxe en direcció a Bagergue, des d'on prenem la pista que ens porta al Còth de Varradòs (2.050 m). Avui, per fi, només caminem 5 minuts amb els esquís a les mans, i trobem ràpidament la neu més o menys contínua per a començar a lliscar. Ens endinsem per la vall de l'Arriu dera Pincèla tot seguint el camí d'estiu. A mitja pujada, creuem el barranc principal i tot seguit trobem l'Estanh des Trueites. Continuem fins el Còth de Salient (2.336m), i anem a buscar el coll evident entre el Tuc d'Arenho i el Tuc dera Pincèla. Assolim l'Arenho (2.523m) pel seu vessant nord-est, una pala suau i ampla que no sempre es troba tant blanca com avui. Vent fresc al cim, i núvols amenaçadors cap a l'est i al sud.
Fem el descens pel seu vessant nord. Primer el pendent és molt suau però poc a poc es va fent més dret. Baixem fins a trobar el barranc que davalla del Còth de Salient cap al sud (2.250m). Posem pells de nou i remuntem les pales solanes fins guanyar el coll entre el Tuc Nere i el Tuc des Crabes. Aquí la neu és més escassa però suficient. Pugem primer al Tuc Nere fent els darrers metres a peu. Retornem al coll i fem els darrers metres amb els esquís als peus per un suau llom fins al Tuc des Crabes. Fora pells i comencem el descens pel mateix llom cap al nord fins a trobar una canal amb una sortida força dreta que ens porta directament a la base del circ (2.170m). Tornem a posar pells i fem una darrera pujada fins a un collet (2.330m) al nord de la Montanheta. Des d'aquí, arribem esquiant per pales herboses pràcticament fins el cotxe.
Estanh es Trueites ja glaçat. Reflex d'hivern. Pujant la darrera pala de l'Arenho.
Descens de l'Arenho, amb vistes cap al sud de l'Aran. El Tuc d'Arenho des del Tuc Nere.
Pujant cap al Tuc Nere i des Crabes, amb el Tuc dera Pincèla al fons. El gebre de 1cm! Remuntant el darrer coll, a darrera la vall de l'Arriu Pincèla, el Tuc des Crabes i la canal de baixada.
Bones traces.
Edu, Carles i Montse
5h, +/-975m, S3, ***
El pla per aquest matí era creuar el túnel i anar a provar sort per la Ribagorça. Però de nou ens hem llevat amb el temps molt tapat cap al sud i cel força més serè al nord de l'Aran. A més, vistes les bones condicions de neu amb gebre a la superfície que vam trobar ahir, preferim assegurar l'esquiada i retornem a la zona amb millors condicions de l'Aran aquest inici de temporada.
Així que ràpid canvi de plans i ja som a dins el cotxe en direcció a Bagergue, des d'on prenem la pista que ens porta al Còth de Varradòs (2.050 m). Avui, per fi, només caminem 5 minuts amb els esquís a les mans, i trobem ràpidament la neu més o menys contínua per a començar a lliscar. Ens endinsem per la vall de l'Arriu dera Pincèla tot seguint el camí d'estiu. A mitja pujada, creuem el barranc principal i tot seguit trobem l'Estanh des Trueites. Continuem fins el Còth de Salient (2.336m), i anem a buscar el coll evident entre el Tuc d'Arenho i el Tuc dera Pincèla. Assolim l'Arenho (2.523m) pel seu vessant nord-est, una pala suau i ampla que no sempre es troba tant blanca com avui. Vent fresc al cim, i núvols amenaçadors cap a l'est i al sud.
Fem el descens pel seu vessant nord. Primer el pendent és molt suau però poc a poc es va fent més dret. Baixem fins a trobar el barranc que davalla del Còth de Salient cap al sud (2.250m). Posem pells de nou i remuntem les pales solanes fins guanyar el coll entre el Tuc Nere i el Tuc des Crabes. Aquí la neu és més escassa però suficient. Pugem primer al Tuc Nere fent els darrers metres a peu. Retornem al coll i fem els darrers metres amb els esquís als peus per un suau llom fins al Tuc des Crabes. Fora pells i comencem el descens pel mateix llom cap al nord fins a trobar una canal amb una sortida força dreta que ens porta directament a la base del circ (2.170m). Tornem a posar pells i fem una darrera pujada fins a un collet (2.330m) al nord de la Montanheta. Des d'aquí, arribem esquiant per pales herboses pràcticament fins el cotxe.
Estanh es Trueites ja glaçat. Reflex d'hivern. Pujant la darrera pala de l'Arenho.
Descens de l'Arenho, amb vistes cap al sud de l'Aran. El Tuc d'Arenho des del Tuc Nere.
Pujant cap al Tuc Nere i des Crabes, amb el Tuc dera Pincèla al fons. El gebre de 1cm! Remuntant el darrer coll, a darrera la vall de l'Arriu Pincèla, el Tuc des Crabes i la canal de baixada.
Bones traces.
Edu, Carles i Montse
19 de nov. 2011
Pic Blanc de Galibier
Desnivell +/- 1300m (inclou la baixada/pujada a la vessant nord), S3, ***Avui m’he escapat pels Alps a on la neu no ha estat generosa de moment. Als Alps del Sud cota de neu esquiable a uns2000m i quan més al nord més amunt. M'he acostat al Pic Blanc de Galibier, un clàssic per als francesos de Grenoble i Briançon, vaja com un Puigmal o un Bastiments per a nosaltres. Avui hi era tothom. Sortida amb esquis des del pàrking a 1980m i pujada per les vessants W doncs les S no tenien neu continua. Neu ven assentada, transformada i dura però esquiable. Un cop al cim (2955m) la vessant nord pinta molt bé, i efectivament neu pols durant 300m de desnivell. Ara toca remuntar
al coll NW per completar una volta circular amb 1300m de desnivell. Demà al Pic
des trois Eveches si tot va bé.
Teniu
Tuc de Parros (2731m) i Tuc der Òme (2732m)
Val d'Aran, 19 de novembre de 2011
7h40, +/-1550m, 17km (GPS dixit), S3, ***
Tornem al pla de Beret esperant haver de carregar poc els esquís. Visitem de nou la zona del Tuc de Parros, però intentant no repetir les traces de la setmana passada. La neu ha reculat una mica aquesta setmana, però segueix valent la pena anar a esquiar. A partir dels 2100/2200m, la neu està francament bé, estable i compacte. Les solanes continuen oferint neu primavera desde mig matí. En orientacions obagues, la neu es manté dura i aquest cop no hem trobat crosta enlloc. Amb el bon temps i regel nocturn, s'ha anat acumulant un gebre en superficie que deixa el mantell a punt a punt per deixar anar una estela de neu a cada viratge. Amb aquest gebre tan fred en superfície, ha estat inevitable patir alguns pans en trams mig al sol mig a l'ombra. El dia ha estat radiant a primera hora, però s'ha anat cobrint amb núvols espectaculars que han deixat una llum de tardor preciosa. Tanmateix, avui hem passat el dia pràcticament sols. Només hem trobat dues traces que hem seguit fins el Tuc der Òme. Confirmant les nostres sospites, ens hem trobat dalt del cim amb el Marc i la Clàudia (qui si no?) tornant del Malh de Bolard.
Des de la cabana de Parros (1780m), remuntem a peu la vall de Parros fins la cota 2100 i calcem esquís. Seguim l'intinerari habitual fins a l'Estanh Nere de Parros que voregem per l'est. Fem el cim principal de Parros per la pala sud, darrer tram amb grampons. Triem el descens oest cap al Arriu des Calhaus, un itinerari que encara no haviem fet i que no sempre es troba en bones condicions. Sostingut i espectacular, com hem xalat! Creuem el riu a cota 2180m i posem pells de nou. Remuntem el barranc i la pista fins al Lac de Montoliu i seguim fins el Tuc der Òme (2732m) per la Colhada Nera. Descens des del cim pel llom est fins entrar a les suaus pales de la vall deth Lastoar. Apurem amb esquis fins als 2100m on se'ns acaba la neu. Camí ben marcat a través d'Horcalh fins al punt de inici de la travessa.
Arribant al cim del Tuc de Parros. Descens oest amb vistes al Mauberme.
Vessant oest del Tuc de Parros. Lac de Montoliu amb el Tuc der Òme, Tuc de Montoliu i la Colhada Nera al mig.
Tuc des Crabes, Malh de Bolard i trencalòs fent la ronda sobre Parros.
Bones traces.
Montse i Carles
7h40, +/-1550m, 17km (GPS dixit), S3, ***
Tornem al pla de Beret esperant haver de carregar poc els esquís. Visitem de nou la zona del Tuc de Parros, però intentant no repetir les traces de la setmana passada. La neu ha reculat una mica aquesta setmana, però segueix valent la pena anar a esquiar. A partir dels 2100/2200m, la neu està francament bé, estable i compacte. Les solanes continuen oferint neu primavera desde mig matí. En orientacions obagues, la neu es manté dura i aquest cop no hem trobat crosta enlloc. Amb el bon temps i regel nocturn, s'ha anat acumulant un gebre en superficie que deixa el mantell a punt a punt per deixar anar una estela de neu a cada viratge. Amb aquest gebre tan fred en superfície, ha estat inevitable patir alguns pans en trams mig al sol mig a l'ombra. El dia ha estat radiant a primera hora, però s'ha anat cobrint amb núvols espectaculars que han deixat una llum de tardor preciosa. Tanmateix, avui hem passat el dia pràcticament sols. Només hem trobat dues traces que hem seguit fins el Tuc der Òme. Confirmant les nostres sospites, ens hem trobat dalt del cim amb el Marc i la Clàudia (qui si no?) tornant del Malh de Bolard.
Des de la cabana de Parros (1780m), remuntem a peu la vall de Parros fins la cota 2100 i calcem esquís. Seguim l'intinerari habitual fins a l'Estanh Nere de Parros que voregem per l'est. Fem el cim principal de Parros per la pala sud, darrer tram amb grampons. Triem el descens oest cap al Arriu des Calhaus, un itinerari que encara no haviem fet i que no sempre es troba en bones condicions. Sostingut i espectacular, com hem xalat! Creuem el riu a cota 2180m i posem pells de nou. Remuntem el barranc i la pista fins al Lac de Montoliu i seguim fins el Tuc der Òme (2732m) per la Colhada Nera. Descens des del cim pel llom est fins entrar a les suaus pales de la vall deth Lastoar. Apurem amb esquis fins als 2100m on se'ns acaba la neu. Camí ben marcat a través d'Horcalh fins al punt de inici de la travessa.
Arribant al cim del Tuc de Parros. Descens oest amb vistes al Mauberme.
Vessant oest del Tuc de Parros. Lac de Montoliu amb el Tuc der Òme, Tuc de Montoliu i la Colhada Nera al mig.
Tuc des Crabes, Malh de Bolard i trencalòs fent la ronda sobre Parros.
Bones traces.
Montse i Carles