Tuc de Ratera (2862 m) per la canal NO

Val d’Aran – Pallars Sobirà

5h 45 min, +/- 950 m

Canal NO: +180 m, PD, 45-50º

La Diada de Sant Jordi va ser una jornada passada per aigua a Vielha i la neu va baixar fins a 1900 m aproximadament. Durant la matinada els núvols han anat escampant i aquest matí s’ha llevat radiant i fresc (3ºC a les 7:15h a Salardú). Aprofitem que la pista dels Banhs de Tredòs és oberta i neta per fer l’aproximació amb cotxe i començar a caminar des de ben amunt.

A l’estanh dera Lòsa, deixem a la nostra dreta el camí cap al refugi de Colomèrs, creuem el riu i calcem esquís a la cota 2050 m. Remuntem fins els Lacs de Clòto, i continuem per relleu molt suau passant pels Lacs Long, Redon i Obago, tot seguint el camí del GR-11. Abandonem el camí i ens dirigim per pendents drets sota la canal NW del Tuc de Ratera. Sota l’ombra del Tuc de Ratera, gaudim de valent traçant boniques zigues-zagues amb uns 20 cm de neu nova i freda, com si per uns instants hagués tornat l’hivern!

Per entrar a la canal, superem el dipòsit d’allaus velles encara amb esquís als peus i tot seguit posem grampons. La canal no és difícil, inicialment triem una rigola amb neu més dura per progressar més ràpidament. A la meitat, la canal gira lleugerament a la dreta i cal superar un ressalt. A la part de dalt, la neu és més fonda (amb 25 cm de neu nova) però sense cap més complicació, sortim a l’aresta. Amb la nevada d’ahir, trobem l’aresta com un mató. Caminem uns 30 m per neu molt fonda fins assolir el Tuc de Ratera.

Malauradament “l’hivern” d’aquest matí ha durat molt poc: a mesura que hem anat pujant per la canal, han anat apareixent núvols per tot arreu, el cel s’ha anat tapant i hem arribat al cim quan ha començat a nevar feblement. També la temperatura ha fet un ascens molt brusc, i la neu ha anat transformant ràpidament.

Ganyipada merescuda al cim amb vistes intermitents cap al Pallars, Ribagorça i Aran. No cal que us expliquem amb detall com va d’avançada enguany la fusió de l’escàs mantell de neu que hem tingut aquest hivern... i també és xocant veure com els estanys es troben en una fase de desgel més pròpia de mitjans de maig o principis de juny.

Amb el canvi de temps sobtat i la neu posant-se ben lletja, no allarguem més la jornada. Esquiem amb molta precaució la pala somital E del Tuc de Ratera, ja que la neu nova molt humitejada llisca amb facilitat per damunt de la neu vella regelada, i flanquegem sense perdre gaire alçada fins el Port de Ratera. Durant al matí, amb el sol i la calor, han caigut purgues de neu recent humida de sota el cim que hem d’esquiar per damunt. També nosaltres mateixos provoquem alguna purga. Amb la visibilitat del relleu força reduïda esquiem els pendents del Port de Ratera fins al Lac d’Obago, i amb el taló lliure i sota un xàfec d’aigua que ens acaba de diluir el matí desfem el camí de l’anada fins al mateix punt on havíem calçat esquís i caminem fins el cotxe.

La temporada s'acaba... bones darreres traces!!

Jordi, Carles i Montse