 |
| Cara nord-oest del Pic de Girantès. |
Agafo l'idea d'una piulada d'en Jaume, buscant un itinerari a poca alçada per reduir el risc d'allaus. La neu és abundant a la zona del bosc però s´ha encrostat de mala manera. Només la pala final del cim conserva neu pols. Al cim m´ha fet gràcia veure que en J. Marie ha fet 82 anys i sembla que el 2011 també ha pujat al cim.
que curiós això d'aquest senyor....increïble!!!
ResponEliminaCalia ser valent aleshores el 1943. I cal ser-ho per seguir pujant-hi amb 82 anys. A mi m'emociona llegir-ho.
ResponEliminaOndia si, 82 anys i aquesta empenta per pujar-hi. Clar que hi ha pujat tants cops que sap que s'ho val i que les vistes són inmenses! Curiosament, un vell conegut em preguntava divendres com estaria el Ròi de Bassiès... caregadet de neu deu estar, compte! li vaig dir... i si que es veu temptador... Ja em dirà com ho ha trobat, o no ;)
ResponEliminaÉs veritat que detalls com el d'aquest senyor emocionen. Més enllà dels records alguna cosa tenen les muntanyes que fan fer aquestes coses.
ResponEliminaSembla ser que un dels “passeurs” era un tal Benazet, de sobrenom Piston. Vivia a Varilhes i acompanyava a la gent a passar cap a Catalunya. Segons Michel Sébastien trigaven unes 14 hores des del final de la carretera a Coulia i anaven per l’estany de Lers, l’Estany de Garbet i el Coll de Montescorbas. També diu que en Piston li digué que sota el Pic de les Planes es va estavellar un avió alemany l’any 1944.
ResponEliminaSi mai veieu per aquesta zona gravat en roca “Pt” és del tal Piston.
Històries que sempre amenitzen una excursió…
lluís
quines històries.....a vegades no en sóc prou conscient, de tot el que han viscut les muntanyes.....com que els costa una mica de parlar....jejeje
ResponElimina