Piulada combinada: Ventolau + Volta a Espot amb Cim de Picardes

Ricard M., Manel C., Jordi I. i Pere-Joan

Pròleg a la piulada:

Amb l’ànim de afegir-nos a la sortida programada del cicle diumenge, decidim sortir divendres i fer algun cimet dissabte a l’àrea de Tavascan…

Dissabte, de bon matí, veiem que el panorama nival es una mica desolador, i decidim dirigir-nos cap al pàrking del refugi de la Pleta del Prat. Ens trobem molts esquiadors de muntanya, entre els quals els companys de Ceg de la sortida de cicle. Uns decideixen pujar el Coma del Forn. El Ricard ens convenç de pujar el Ventolau pel torrent, la ruta més directa.

Diumenge, vist el panorama nival, decidim anar a Espot, guanyar alçada en busca del mantell blanc amb els telecadires de Super Espot, amb l’objectiu de fer el Mainera, Muntanyó o Picardes….

Dir que en l’àmbit de “l’ensigalada”, ha estat un gran jornada, on queden patents una sèrie de punts:
- Quan no hi ha un objectiu clar – “anem fent…., ja veurem….., ja m'ho conéc, ....” es quan t’acaben ensigalant…..

- A tota ruta, hi ha punt de “no-retorn”, s’intueix el "perill" - relatiu - però per una raó, potser subconscient decideixes continuar, quant te’n adones que refer el camí i sortir és més perillós que continuar…. Ja estàs ensigalat!

A continuació teniu la piulada combinada, he hagut de fer de “dj” combinant els texts……
Manel C.

a) Ventolau 2843m pel torrent i llac de la Coma del Forn.

Dissabte,5 de Febrer de 2011

Sortida des del refugi de la Pleta del prat 1745m
desnivell: +/- 1100m, D/S3

Pugem per la pista que ens porta a una esplanada a uns 40m sobre del refugi i ascendim pel costat del riu fins al llac de la coma del forn, des d'allà amplies pales fins el cim.

Neu primavera dura i tova segons orientació, plaques de vent. Dia assoleiat i temperatura alta per a l'època.
Ricard M.

p.d.
Ja se que “no es pot distingir entre neu bona o dolenta, més bé hi ha bons i dolents esquiadors…..” (paraules textuals dels nostre “gurú de les neus”), però la neu de la darrera pala que mena al refugi, estava rara i transformada, obligant a practicar el descens en una successió de “voltes maria”….
Manel C.


b) Picardes 2800m des de les pistes d'esquí d'Espot.
Diumenge,6 de Febrer de 2011

desnivell: +450 -1350m
D/S3 sostingut. Atenció per la formació de plaques de vent i perill d'allaus en totes les vessants.

Neu dura segons orientació, plaques de vent, algun tram a peu per la carena cap a la Creu de l'Eixol.

Pelat de neu!!!.. pelat però no del tot. Començaré en el sopar de dissabte. Perquè un bon sopar a Tavascan amb el partit del Barça de ressopó s'ha de comentar. I més encara si ni fotem tres al Madrid, atlètic, però Madrid.
Hem convingut que per la zona de Tavascan no hi ha cap cim amb neu que ens faci patxoca i que l'objectiu inicial del Montarenyo ens faria caminar més que no pas esquiar. Sortosament portem l'amo del pas de guia qui bon coneixedor del Pirineu blanc aviat ens proposa un nou objectiu. Genial! Es tracta de guanyar alçada en busca del mantell blanc amb els telecadires de Super Espot.

Sortim des de la part alta del telecadira del bosc 2450m, aprofitant el nou forfait per a esquiadors de muntanya de l'estació, tiquet d'una sola pujada fins aquesta cota 12€, ideal per guanyar altitud amb poca neu i reduir el temps d'accés al refugi J.M. Blanc. El que no ens diuen és que has de creuar el coll de Muntanyó que segons com pot ser complicat.

Sense un objectiu clar, posem pells a la cota 2300, per remuntar per la vall dels clots del Muntanyó, direcció Coll de Mainera 2650m. Ens endinsem per la vall que queda tancada pel Muntanyó i el Picardes en busca de la neu que a la part baixa hi és escassa i que ens obliga a creuar trams per sobre l'herba. Quan es tanca la vall la cosa es fa molt dreta i la neu, aquí ja més abundant, esdevé molt amenaçadora. Les plaques de vent no s'intueixen. Es veuen clarament, bé, les que encara no han caigut. El camí més evident i menys dret sembla també el més perillós. Un cop arribats al coll de Mainera, girem al sud per remuntar fins el Coll del Muntanyó 2750m.

Tirem pel més dret però entre pedres que aguanten la neu. Ja bastant a munt ens sembla que ja ens l'estem jugant massa i optem per treure els esquís i pujar a peu buscant sempre el camí més segur fins al coll. Des d'aquí carena ampla i fàcil fins el Picardes 2800m, pelat de neu.

El Ricard proposa tornar pel Sud fent un itinerari circular, més llarg i més agraït. Descens en flanqueig per les pales una mica dretes que menen cap al Sud-est, amb bona neu i on cal evitar els rocs escampats, per anar a buscar el Coll de la Creu de l'Eixol, sota el Cap de la Socarrada, per baixar per pales dretes amb neu pols-dura on els esquís sembla que de cop recuperen la memòria d'esquiar bé, direcció al Nord cap a la neu asfaltada de l'estació d'esquí.

Neu pols-dura Qui ho havia de dir! Amb la poca neu que hi ha i l'esquiada que ens hem tret de la màniga... Ah! i tot això amb un dia de Sol espatarrant i sense ni un núvol. Quina manera més bona de començar la meva temporada d'esquí, la més tardana que recordo.

Ricard M. i Pere-Joan

fotos a : https://picasaweb.google.com/pasdeguia/VentolauIVoltaEspot#

Salut,
Manel C.