Piulada del planeta Crisi, constel·lació Crosta - 15 i 16/01/2011

Greg, Marina, Jesús, Xavi, Ana, Josep, Sergi, Raul, Anna, Pep (fotos) i Jaume

Dimecres establíem comunicació amb la base i ens digueren "si os gusta la montaña, disfrutaréis"... i qui no hi aniria amb aquesta provocació!

Temps era temps que hi havia un cicle de sortides per esquiadors de muntanya al CEG... Homínids de diferent condició es trobaven els dijous al vespre al Club per compartir experiències, fer colla, quedar i organitzar els detalls de la propera sortida.

Amb l'arribada dels telèfons mòbils primer i internet després aquestes trobades van passar a millor vida, no sense el desencís dels qui veien com el contacte humà era cada cop més virtual...

Al 2011, en un intent de recuperar el calendari i les reunions dels dijous i alhora facilitar la coordinació de les sortides per telèfon i email, unes de fredes i una de calenta:

• Trobada quasi deserta del dijous amb interès presencial pràcticament nul pel Cicle (sí, ja sé, no hi ha neu, visc lluny, tinc feina a casa,...)
• Falta de resposta o compromís d'alguns/es ens les comunicacions per tel/mail: hi ha neu? on aneu? quan sortiu? potser vindré... saps què, finalment no surto ...prefereixo anar a escalar, etc.
• Però també GRAN satisfacció, amb 5 esquiadors que no ens coneixíem i que s'han animat a sortir amb nosaltres, gràcies al calendari publicat...

I mentrestant, crisi de neu i crisi d'idees, amb fòrums parlant de tot menys de muntanya, més visites que mai als blogs i webs d'esquí de muntanya però no per comentar o penjar piulades sinó per buscar la neu perduda sense haver de perdre temps interpretant butlletins d'allaus escadussers de neu....

I de neu n'hi ha, al Planeta Crisi!

Dissabte de matinada ens teletransportem en un viatge atemporal ple de línies contínues i discontínues, túnels, llums i senyals, engorjats i canvis constants de temperatura.

Ens rep un terreny clapat d'un líquid blanc en estat sòlid, i perillosos minerals que afloren com després d'una era glacial. La barreja de virus que arrosseguem del nostre planeta i la nova atmosfera anormalment càlida ens fa estossegar a alguns... Llisquem sobre una superfície que sembla glaç però no impedeix que progressem i ens permet anar guanyant metres evitant superfícies enemigues pels esquís. De seguida tirem pel dret, per una canal amb esquís a l'esquena, aclaparats per la llum i la calor de l'estel efervescent que dóna llum i vida a l'indret. Dubto si vaig cansat o es tracta dels efectes de l'elevadíssima pressió atmosfèrica que suportem a les espatlles...

Superada la canal, i quasi en condició d'ingravidesa, ens dirigim a un coll amagat i després pel llom i aresta vitrificats fins a un cim davant per davant de les estrelles Maladetes.

L'astre que ens enlluerna talment com si fos el sol, ha transformat l'element blanc per on ens llancem, no traçant el camí més curt sinó una mena de ziga-zagues que surten naturalment i alhora incomprensiblement. El camí de baixada no és fàcil i cal buscar el pas evitant contraforts i barrancs.

Ens volem refugiar a la Base i hi arribem abans no cau la foscor. Bona acollida, bon sopar i preparatius per l'expedició de l'endemà... Fora, la temperatura es precipita i ho gela tot.

Diumenge l'objectiu és el més alt però directe! Tirem amunt seguint estranyes petjades de la mida de raquetes o de la fondaria de la cama d'un home...

Sota un contrafort on neix una canal, deixem els esquís, calcem punxes i ens armem amb el piolet per arribar a un coll i després a un cim...

La baixada us la podeu imaginar, som a la constel·lació Crosta!

No torno a la realitat fins que faig un tast de formatge d'ovella al poble de Senz, on ja feia massa mesos que no ens hi aturàvem!

Dissabte: Turonet deth Pòrt dera Picada 2529m i després pujada a la Renclusa; +1050m/-600; PD, *** (per les condicions i dificultat en trobar el pas de baixada), S3; Neu crosta a la pujada i primavera a la baixada, escassa a S fins els 2100m.

Fotos: Pep, miscel·lana, Josep

Diumenge: Pic de la Maladeta Oriental 3308m; +1150m/-1600m; PD+, ***, S3; Neu regelada i crosta, bona per sota el refugi. Condicions dolentes, més semblants a un mal dia de maig.

Fotos: Pep

Gràcies per compartir el capdesetmana i bones traces!