Tuc Oriental de Marimanha (2670m)

Travessa entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà
+1600/-1950 m, 8h, S3, ***
Montse i Carles

Després d’uns quants dies de calor i aigua, per fi els termòmetres tornen a baixar i estabilitzen, i molt, la neu. Amb la previsió de bon temps, risc d’allaus molt baix, i neu dura, avui improvisem una travessa de “muntanya amb esquís” per les valls de Marimanha i Àrreu, entre l’Aran i el Pallars.

Sortim del Pla de Beret (1850 m). Els primers metres els fem per la pista d’esquí, però que de seguida abandonem, i amb una 1h som al Portilhon de Marimanha (2398 m). La vessant est ja fa una estoneta que li toca el sol i fem el primer descens del dia fins una mica per sota de la cabana de Marimanha (1980 m). Trobem neu pols sobre base dura a cotes altes i més avall neu primavera. Comprovem que als vessants obacs, com més baixa és la cota, més dura és la neu.

Posem pells i comencem a remuntar la vall de Marimanha. Als Uelhs de Marimanha, deixem la vall principal i prenem una vall més petita en direcció sud. Passem pels Estanhets i Estanhons de Marimanha, i sense arribar al coll d’Airoto, continuem en direcció sud-oest fins el Lac Gelat deth Rosari, ubicat en un petit circ entre el Tuc Oriental de Marimanha i el Tuc de Rosari de Vacivèr. Avui el segon estava ben pelat i ple de pedres, així que decidim enfilar-nos cap el primer per la seva pala sud i els darrers metres pel llom que ens fan gaudir d’excel·lents paisatges pirinencs.

Iniciem el descens des del cim amb esquís per la pala sud-est fins a situar-nos al coll entre els dos tucs. Ens trobem davant d’una barra rocosa que ens talla el pas al sud. Caldrà trobar la canal que ens permeti continuar el descens. No és evident, és un pas obligat que cal saber trobar. Nosaltres desgrimpem amb grampons una canal que després de 50 m ens porta a un collet estratègic sobre el fil de l’aresta sud que talla la barra en dos. Des d’aquí, i amb esquís als peus, prosseguim el descens cap als Plans d’Isavarre fins a la cua de l’Estany del Rosari d’Àrreu (2050m).

Novament posem pells i remuntem fins l’Estany de Garrabea que voregem pel nord elevats 50 m respecte l’estany. Prenem la vall en direcció oest i amb ganivetes als peus guanyem la Forqueta d’Àrreu (2413 m). Comencem el darrer descens sobre quatre dits de neu pols amb base dura cap a l’Estanh de Baish de Vacivèr, i continuem la baixada cap a Orri i fins el nucli 1500 de l’estació de Vaquèira, on tenim un altre cotxe aparcat.

Bones traces, i esmoleu cantos!