28/3/10 Diumenge Chandolin - Turtman Hutte S2 + 1100
Les previsions meteorològiques pinten malament, però decidim arriscar una mica i veure si les finestes de bon temps ens permeten triumfar. Dissabte dormim a un hotelet molt acollidor de fusta al poble de Aussenberg i al matí sortim amb els cotxes cap a l’estació d’esquí de Chandolin on agafem un parell de remuntadors fins els 2650 m.
Fiquem pells i pujem al coll de Boeuf ( 2850m) i flanquejem fins el coll de Darjoch perdent poca alçada. La visivilitat es bona amb estones de boira i neu, i anem intuint la baixada fins que arribem a un bosc força perdedor on fem la primera encigalada dela sortida. Baixem, pujem i finalment podem arribar al fons de la vall (1890 m). Fiquem foques i remontem la vall fins la cabana de Turtman Hütte ( 2505 ). Les encigalades i el clima han fet que una etapa no molt dura sobre el plànol, ens hagi requerit un esforç significatiu.
El sopar és més aviat escàs per la gana que portem,i l’esmorzar passar a ser recordat com el pitjor de la història de la muntanya, el pa cru, aigua tacada de blanc amb el nom de llet i una mica de mermelada fan que vulgui matar al guarda!!! Ho sento pero la gana em fa perdre l’equilibri espiritual que el mestre Yengar m’ha aportat
29/3/10 Dilluns Turtmanhütte –Barrhorn – Cabana Tacauit + 1100 m S2
El dia es presenta molt millor i anem a enfilar el Barrhorn ( 3588 m). Passem una canal amb els esquís i obrim traça per neu fonda fins arribar al coll a 3097 m. Als cims d’aquesta banda ha ventat molt i està tot pelat, incloent el Brunenhorn, així que decidim no fer cim,doncs per pujar per les pedres ja tenim l’estiu. Baixem les pales del Barrhorn amb una neu fantàstica, fonda i pols, una autèntica delicia pels sentits.
Arribem al plató que cau del Brunenhorn i tombem direcció
O remuntant la glacera que ve del Bishorn per arribar a la cabana Tracuit. El sol ens dona de ple i agraim aquesta “finestra “ de bons temps per disfrutar d’un dia fantàtic.
Personalment el dia se m’ha fet dur i arribo justet de forces, la resta del grup se’ls veu més fresquets..està clar que hauré de sopar el doble!!!
Les previsions meteorològiques pinten malament, però decidim arriscar una mica i veure si les finestes de bon temps ens permeten triumfar. Dissabte dormim a un hotelet molt acollidor de fusta al poble de Aussenberg i al matí sortim amb els cotxes cap a l’estació d’esquí de Chandolin on agafem un parell de remuntadors fins els 2650 m.
Fiquem pells i pujem al coll de Boeuf ( 2850m) i flanquejem fins el coll de Darjoch perdent poca alçada. La visivilitat es bona amb estones de boira i neu, i anem intuint la baixada fins que arribem a un bosc força perdedor on fem la primera encigalada dela sortida. Baixem, pujem i finalment podem arribar al fons de la vall (1890 m). Fiquem foques i remontem la vall fins la cabana de Turtman Hütte ( 2505 ). Les encigalades i el clima han fet que una etapa no molt dura sobre el plànol, ens hagi requerit un esforç significatiu.
El sopar és més aviat escàs per la gana que portem,i l’esmorzar passar a ser recordat com el pitjor de la història de la muntanya, el pa cru, aigua tacada de blanc amb el nom de llet i una mica de mermelada fan que vulgui matar al guarda!!! Ho sento pero la gana em fa perdre l’equilibri espiritual que el mestre Yengar m’ha aportat
29/3/10 Dilluns Turtmanhütte –Barrhorn – Cabana Tacauit + 1100 m S2
El dia es presenta molt millor i anem a enfilar el Barrhorn ( 3588 m). Passem una canal amb els esquís i obrim traça per neu fonda fins arribar al coll a 3097 m. Als cims d’aquesta banda ha ventat molt i està tot pelat, incloent el Brunenhorn, així que decidim no fer cim,doncs per pujar per les pedres ja tenim l’estiu. Baixem les pales del Barrhorn amb una neu fantàstica, fonda i pols, una autèntica delicia pels sentits.Arribem al plató que cau del Brunenhorn i tombem direcció
O remuntant la glacera que ve del Bishorn per arribar a la cabana Tracuit. El sol ens dona de ple i agraim aquesta “finestra “ de bons temps per disfrutar d’un dia fantàtic.
Personalment el dia se m’ha fet dur i arribo justet de forces, la resta del grup se’ls veu més fresquets..està clar que hauré de sopar el doble!!!
30/3/10 Cab Tracuit – Bishorn ( 4150 ) S2
El dia s’aixeca tapadot i la meteo és dolenta. Jo estic a punt de rajar-me perquè la mèteo la veig malament, però per sort estic amb un grup ben trempat, així que som-hi cap a dalt!
El temps sembla que millora a la pujada i pendo, ostres Rafa sempre et rajes a la primera tu!! però afortunadament pel meu remordiment la cosa empitjora, comença a bufar una bona ventada, nevar i la visibilitat es redueix molt. Calculo que arribem a uns 50 m del cim doncs estem per sobre del cim rocós situat a l’esquerra que vem pujar el juny anterior. El vent ja bufa més fort, no es veu gaire i m’estic quedant gelat ( llest de mi porto l’abric a la motxilla),pel que proposo que baixem. És una mica difícil trobar el camí de baixada amb tant poca visibilitat però después d’algunes indecisions evitem una sèrie d’esquerdes i trobem el camí correcte. En Claus i jo baixem esquiant encordats, doncs aquest any hi ha poca neu en alçada i hi ha força esquerdes.
En arribar al refu el temps empitjora encara més. Bufa el vent de valent i neva amb més intensitat. També presenciem un intent de rescat en helicòpter de la dona del guarda que ha tingut unproblema cardíac, però l’helicopter no pot aterrar pel vent i uns militars amb qui compartim ruta la baixan a un plató on la podem ajudar. Com el guarda està atabalat pel rescatt de la seva dona fem feines al refugi, agafar fusta, fondre aigua, fer foc.. i la veritat és que es molt agradable preparar-se les coses i participar de la vida del refu. Seria maco fer-ho també al pirineu, ho fa tot molt més proper.
31/3/2010 Cabana Tracuit – Val ZIAL S4+
La tarda anterior va nevar amb força vent i sortint del ref. i baixant el primer coll ja veiem que s’han format plaques, però baixem per una aresta ampla que ens dona seguretat. Enfilem el coll de Millan però s’han format plaques de vent de dimensions considerables a sobre d’una capa de neu inestable, així que la prudència
recomana baixar. En baixar veiem una altra ruta mes segura remuntant un coll, però votem què fer i decidim baixar fins al poble pel camí d’estiu ( decisió errònia que jo vaig votar). El camí d’estiu resulta ser un llarg flanqueig una mica exposat ( darrera foto) sobre neu gelada recoberta d’una prima capa de neu nova que et fa enrecordar-te de perquè no has esmolat els cantos abans de la sortida, o pregar al senyor Dinafit que s
igui veritat que no cal pujar la pestanyeta de la puntera per baixar. Arribem al poble sense contratemps, amb els comentaris d’una dona del poble que ens ha vist baixar i ens ha remarcat la perillositat de la ruta….
El dia s’aixeca tapadot i la meteo és dolenta. Jo estic a punt de rajar-me perquè la mèteo la veig malament, però per sort estic amb un grup ben trempat, així que som-hi cap a dalt!
El temps sembla que millora a la pujada i pendo, ostres Rafa sempre et rajes a la primera tu!! però afortunadament pel meu remordiment la cosa empitjora, comença a bufar una bona ventada, nevar i la visibilitat es redueix molt. Calculo que arribem a uns 50 m del cim doncs estem per sobre del cim rocós situat a l’esquerra que vem pujar el juny anterior. El vent ja bufa més fort, no es veu gaire i m’estic quedant gelat ( llest de mi porto l’abric a la motxilla),pel que proposo que baixem. És una mica difícil trobar el camí de baixada amb tant poca visibilitat però después d’algunes indecisions evitem una sèrie d’esquerdes i trobem el camí correcte. En Claus i jo baixem esquiant encordats, doncs aquest any hi ha poca neu en alçada i hi ha força esquerdes.
En arribar al refu el temps empitjora encara més. Bufa el vent de valent i neva amb més intensitat. També presenciem un intent de rescat en helicòpter de la dona del guarda que ha tingut unproblema cardíac, però l’helicopter no pot aterrar pel vent i uns militars amb qui compartim ruta la baixan a un plató on la podem ajudar. Com el guarda està atabalat pel rescatt de la seva dona fem feines al refugi, agafar fusta, fondre aigua, fer foc.. i la veritat és que es molt agradable preparar-se les coses i participar de la vida del refu. Seria maco fer-ho també al pirineu, ho fa tot molt més proper.
31/3/2010 Cabana Tracuit – Val ZIAL S4+
La tarda anterior va nevar amb força vent i sortint del ref. i baixant el primer coll ja veiem que s’han format plaques, però baixem per una aresta ampla que ens dona seguretat. Enfilem el coll de Millan però s’han format plaques de vent de dimensions considerables a sobre d’una capa de neu inestable, així que la prudència
recomana baixar. En baixar veiem una altra ruta mes segura remuntant un coll, però votem què fer i decidim baixar fins al poble pel camí d’estiu ( decisió errònia que jo vaig votar). El camí d’estiu resulta ser un llarg flanqueig una mica exposat ( darrera foto) sobre neu gelada recoberta d’una prima capa de neu nova que et fa enrecordar-te de perquè no has esmolat els cantos abans de la sortida, o pregar al senyor Dinafit que s
igui veritat que no cal pujar la pestanyeta de la puntera per baixar. Arribem al poble sense contratemps, amb els comentaris d’una dona del poble que ens ha vist baixar i ens ha remarcat la perillositat de la ruta….1/4/10 Intent del Mont Valier
Dic intent perquè amb la nevada que cau veiem poc factible poder fer cim, així que después de quatre dies aprofitant a tope amb circunstàncies adverses i on he aprés que sense ser impurdent val la pena buscar les finestres de bon temps, decidim posar punt i final a la nostra gratificant aventura alpina.
No hem pogut fer tot el que havíem planejat, però hem fet muntanya en condicions moderadament adverses, la neu i el vent que hem tingut han donat aquests dies un caliu aventurer on hem sentit la força que pot tenir una muntanya.
Com sempre agrair a en Xavier Martí la seva infinita paciencia i esforç en la planificació de la sortida.
Bones traces,
Rafa
Celebro que hagui anat be, tot i el mal temps...
ResponEliminaFa uns anys vem fer la mateixa ruta, pero amb un temps totalment al reves, vem començar de manera incerta amb una nevada impresionant des de un a estació d'esqui que ens va aconsellar el guarda de Turtmanhutte. La resta dels dies freds pero amb una neu seca sensacional!!
La experiencia de la vida de refugi es molt enrriquidora, mes enllà de les idealitzacions de la gent. En ocasions a l'estiu hi han ref. que necessiten gent, tot es probar-ho.
Sort.
Ricard E.
Rafa, transmetrem queixa del Turtman i el mal temps al nostre corresponsal a Zurich... i això que aquest refugi és tant i tant acollidor quan no és guardat. M'alegro tot anés bé. Salut!
ResponEliminajajajaja.....m'ho he passat molt bé llegint la piulada.....us imagino :)
ResponEliminano hi ha res pitjor que passar gana a muntanya.....jejeje.....
Espero que l'any vinent t'animis a sortir en família, eh?