Punta S. del Montroig (2.864 m.)

Diumenge, 11 d'abril de 2010

Desnivell acumulat: aprox. 1.400 m

Dificultat: *** S2

Temps: 7-8 h

Clàssica ascensió al Montroig que com diuen Manuel Broch i Eduard Martín en el seu llibre "a la vista més difícil i complicat del que és en realitat".

Encara no és de dia i una munió de cotxes avancen ràpidament per la carretera camí de la pista que porta de Quanca a la Pleta Palomera. Després de tot un dissabte de sol·litud em convé un bany de multituds, engego el cotxe i m'hi afegeixo a la comitiva tot seguint les seves Dues Traces.

A quarts de vuit del matí al voltant de 24 persones enfilem amb esquís a l'esquena el camí cap al refugi de Montroig, els cotxes han quedat ben a prop de l'inici del camí a peu al voltant dels 1.650 m. Al cap d'aproximadament una hora de camí i després de superar uns 200 m. de desnivell calcem esquís al costat d'una cabana i arribem fins al clot de l'Escala on el fort pendent i la neu dura fan una mica complicat l'accés a l'estany de Llavera. A partir d'aquí i passant per sota el refugi de Montroig arribem a l'estany Inferior de la Gallina.

Des d'aquí cal anar a buscar un graó rocós que volta l'estany Mitjà de la Gallina. Superat aquest graó entrem en una coma i d'aquí al coll de Montroig (2.670 m). A partir d'aquest i per pendents més suaus anem a buscar la carena. Amb cura seguim la cresta de caire alpí que ens durà al cim on podem gaudir d'unes vistes immillorables. Arriben ja els primers núvols símptoma de canvis. El descens pel mateix lloc presenta neu poc transformada que frena una mica el bon descens que ofereix el Montroig per aquest vessant. Per baixar també es pot escollir alguna de les comes que amb més pendent desemboquen directament a l'estany Mitjà de la Gallina Una hora més de tornada a peu que es fa una mica feixuga i ja sóm als cotxes ben satisfets.

Condicions: fresca i molt de sol alhora. Cap a la tarda apareixen els primers núvols que aviat començaran a cobrir els cims més alts. Neu dura al clot de l'escala, la resta de pujada neu primavera. Descens amb neu que no ha acabat de transformar-se. Es poden calçar esquís a partir de 1.850 m aproximadament.

Bibliografia: M. Broch i Eduard Martín, Montroig-Certascan (Vall de Cardós). Col. Guies del CEC. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. Itin. 4.01, 4.06