Canadà, la tempesta perfecta (*) - 26/02/2010 a 10/03/2010

(*) de bon temps i neu pols

Powder Creek, Purcell Mountains, British Columbia
(Joan B, Alberto, Toni, David, Fernando, Joan C, Jordi, Josep, Josep-telemark, Xavier, Pep i Jaume)

El vídeo del Fernando:

Una altra visió:

Un amb un toc d'humor aquí, i si només voleu veure els crèdits, aquí...

Somiar és gratis, i fer realitat un somni pot ser més que gratificant! En els preparatius d'un viatge com aquest un té moltes expectatives i assumeix possibles inconvenients: arribarà l'equipatge? el mal temps ens deixarà fer activitat? hi haurà neu pols? ... i personalment esperava esquiar amb un bon tou de neu entre arbres a 20 sota zero, i amortitzar les ulleres de ventisca... i en canvi ens hem trobat una setmana de sol, sense un bri d'aire, i molt bona neu a les cares N (a les sud s'ha anat espatllant i les hem evitat), que ens ha permès fer excursions i pics de desnivell important enlloc dels típics runs entre arbres.

Tampoc ha estat fàcil: un risc "3/4" amb un mantell moooolt delicat ens ha fet triar bé els itineraris i extremar precaucions en les baixades, i així encara hem provocat allaus dia si dia no, tots de les mateixes característiques: plaques "toves" de neu pols més o menys cohesionada i d'entre 25 i 40cm de gruix que han lliscat sobre una capa de gebre en pendents de poc a molt inclinats... tota una lliçó dia rere dia.

Toni, you're only as big as your last run...

Joan escaping into solitude in the Purcell Mountains........He comes back - again and again, just for the perfect line

Josep-auttenticity runs (Deep&Wide).......................................................Jordi making tracks

Joan enjoying his snow..........................................................Ski big lines, Don't wait in them. Pep

David, what goes up must come down............................................ Xavier navigating the powder forest
Some mountains are shaped. Some do the shaping. Fernando

The earth does have an edge. And I think it'll go

There are many words for snow, Alberto has one

Powder Creek Lodge, més que un refugi!
El lloc escollit, ha estat un encert: Powder Creek Lodge, un confortable refugi estratègicament construït a 2164m, amb accés només factible amb helicòpter, per a nosaltres sols, en una zona remota lliure de motos de neu i heliesquí, i on els únics esquiadors érem nosaltres.

Anem sense guia, però en Joan viu a Canadà i s'ha encarregat a la perfecció de la logística, l'allotjament a Nelson, el contacte amb el refugi, els cotxes de lloguer i el més important, el vi i les cerveses! Si voleu visitar la zona amb aquest plan val molt la pena www.bcskicanada.com.
De diumenge a diumenge hem estat mimats i sobrealimentats per la Mia, la cuinera i parella d'en Guus, el propietari, i el seu ajudant, en Will, que ens ha fet riure i viure moments memorables amb la dona del llac i el peix gegant...

Els àpats, increïbles! a part dels esmorzars, pícnics i sopars, cada dia ens ha sorprès amb algun berenar especial deliciós... i després la sauna,...

Les possibilitats de la zona
El Lodge és en el vessant assolellat del capdamunt de la vall, oberta a l'oest. Les possibilitats per l'esquí són immenses i no t'ho acabes amb una setmana (tret que faci mal temps i llavors cal aprofitar els trams de bosc que hi ha just sota el refugi).

- Al N i E del refugi hi ha els pendents més suaus (Sugarbowl, Wishbone).
- El coll que tanca el N del circ, el Back Door dóna accés a una altra vall orientada a N i a algun pic. És la zona del Enchanted Forest (preciós) i el Who Peak
- En aquesta vall, més enllà hi ha un segon coll, el Trap Door que amaga una vall tancada per parets verticals i neu pols, l'Attic!
- Sota el refugi hi ha 350 m de desnivell en un bosc esclarissat que baixen fins al Mosquito Lake.
- Des del Mosquito Lake s'accedeix a la cara N, al Grizzly Shoulder, i més enllà al Mt Baldr (2799m).

Activitat realitzada
El tema de la responsabilitat és aquí molt delicat pel fort risc però poc a poc en Guus i en Will ens han donat les pistes de les zones a explorar veient que érem insaciables! Resultat, 8 dies memorables d'esquí amb prop de 10.000 metres de desnivell i només un problema... ganes de tornar-hi!

Dissabte 27/02/2010 - Evening Ridge 2075m (Whitewater, Nelson)
+/-650m; 3h; F,**, S2-S3
El dia abans de volar a PowderCreek aprofitem que som a Nelson per visitar aquest racó famós per acumular molta neu pols. De fet fem l'itinerari de la pàgina 78 del llibre del Chic Scott "Columbia Mountains". El més destacable de la sortida és l'allau que ens peta als peus, dalt del cim... un bon avís per estar atents els propers dies! Baixa una placa grossa (N) de 4o cm de gruix, d'aquelles que en diem "toves", amb neu pols, diferent de les plaques a les que estem més acostumats al Pirineu.

Diumenge 28/02/2010 - SugarBowl, Sunrise Ridge i Wishbone Ridge 2380m
+/-640m; 3h; F,** (3 canvis de pells), S2-S3.
Dia emocionant amb els vols d'helicòpter per pujar al refugi i descoberta del lloc on passarem tota la setmana. Hi hem arribat amb un dia radiant i s'ha anat ennuvolant. Després de dinar, pells als esquís per creuar el llac Lise Nicola en direcció al Sugarbowl. Per terreny suau, direcció E, ens hem enfilat a la punta 2380m del Sunrise Ridge. Hem fet baixar una altra placa sense conseqüencies. Després ho hem allargat cap al Cirque Lake i un punt força elevat del Wishbone Ridge. Acabem baixant més del compte i remuntem pels Breakfast Runs arribant a temps de berenar, sauna i sobretaula per decidir on anar l'endemà.

Dilluns 1/03/2010 - Cap a la Northface, Mistletoe Peak 2687m
+/-1450m; 7h; PD,*** (3 canvis de pells), S2 (S4 al bosc de la cara N).
El dia es lleva a 8 sota zero, sense cap núvol. Volem anar a la cara N i per això cal baixar 350m fins al Mosquito Lake. D'aquí es remunta. Entre 1900 i 2100m el terreny és dret i pugem, direcció SE, per un llom on el bosc és més esclarissat. A 2305m fem un perfil i el test de la pala, i això ens deixa la consciència més tranquil·la per fer el flanqueig sota els contraforts acornisats del Coll Y2 i resseguir després el llom N del Mistletoe Peak fins dalt.
La baixada és de somni: ens desviem totalment al S per baixar al Happy Valley i repetim la pujada al cim. De nou al Mosquito , l'arribada al refugi és en pujada i això fa gana!

Dimarts 2/03/2010 - El Baldr Col 2605m
+/-1605m; 8h; F,*** (4 canvis de pells, llarg), S3.
Dia entranyinat, amb ressol i 40.... 40 flocs de neu al final del dia.
Aquest itinerari és fa poques vegades per la distància i condicions que requereix, i això ens motiva! De nou toca començar amb baixada fins al Mosquito (aquests 350m s'han encrostat i són l'única pega de la setmana). Per una traça ben dreta pugem al Grizzly Shoulder (2270m) i ens escapem del terreny visible del Lodge baixant als Little Joe Lakes (2061m). La baixada és curta però delicada pel risc d'allaus i estimballs que hi han (ens seran claus les indicacions del Guus de la nit abans!). El Mont Baldr (2799m) impressiona (i tempta!) i ens dirigim cap al seu coll N, el Baldr Col, per una valleta preciosa, encaixonada, alpina, i amb una neu excel·lent. Les baixades que fem tornen a ser genials i no fa mandra torna a posar pells un parell de vegades per arribar al refugi.

Dimecres 3/03/2010 - Back Door 2310m i Who Pk 2540m
+/-925m; 5h; PD,** (3 canvis de pells), S2-S3.
El Back Door és un coll situat al N del refugi que ens obre les portes a una nova vall orientada a N. La neu i l'entorn són d'aquells que no s'obliden: les Leaning Towers en la llunyania, les ombres i cornises de les parets del Devils Horn, la màgia de l'Enchanted Forest. Abans d'atacar el Who Pk apurem el descens per gaudir de la neu. I al pic i arribem amb una grimpada fàcil i la baixada tot i l'orientació SE és bona per l'alçada. Per la nit cauran tres cm.

Dijous 4/03/2010 - The Attic!
+/-1300m; 7h; PD,*** (5 canvis de pells, trams drets al Trap Door), S2 a S4.
Tot està enfarinat i tenim clar el destí: allargar la ruta del dia abans saltant a l'Attic pel Trap Door. A un de nosaltres li peta una placa en buscar un pendent més exposat.,després del Back Door. En canví, l'orografia de la zona on anem, l'Attic, ens deixarà baixar per pendents ben drets i amb neu pols amb una reltiva seguretat.
A 2020m tenim davant (O) el Trap Door. Aquest coll és l'únic pas cap a l'Attic i cal posar esquís a l'esquena per remuntar un pendent fort!
L'Attic és el tresor amagat de Powder Creek; propiament és el cim que que hi ha darrera el Trap Door, però el que té aquest racó d'especial són els tubs drets i orientads a N, d'entre 200 i 400m de llarg, que neixen sota la paret vertical del Devils Horn. S'hi acumula molta neu i el vent no hi pot fer de les seves.
Acabarem fent les tres baixades de més anomenada: Echo, Great Falls i Homesick... La sensació de solitud i llunyania en aquesta darrera em fa venir pensaments enfrontats: plenitud, enllorança...
La tornada al refugi és com tornar d'escola amb un excel·lent... i la llum de tarda, preciosa. En Will, la Mia i el Guus també han tingut un gran dia: han anat de pesca al llac.

Divendres 5/03/2010 - The Hour Glass
+/-1500m; 7h; PD,**/*** (3 canvis de pells, i trams exposats en la part baixa del barranc), S2 a S4.
Repetició (doble) del Pic Mistletoe (dilluns), atrevint-nos amb les pales més dretes que baixen al Happy Valley. Rematem la feina amb un altre descens èpic i dret que baixa fins als 1800m, el Hourglass. La remuntada al refugi ens regala una nova sorpresa gastronòmica: la Mia ens ha preparat Sushi per berenar. Deliciós.

Dissabte 6/03/2010 - The Attic (2a part)
+/-1400m; 7h; PD,*** (5 canvis de pells, trams drets al Trap Door), S2 a S4.
No ens ho pensem dues vegades i el darrer dia volem repetir els tubs de l'Attic. El dia sembla encara més bo, fred i amb un cel blau increïble.

Durant aquest dies el grup (12) ha fet sempre la mateixa traça, a ritmes de pujada diferents però amb unes transicions casi de cursa i unes ganes de canya a la baixada com el lloc s'ho mereix. Les condicions meteorològiques ens han permès que fos així. Respecte el risc d'allaus i accidents, si bé no és el més recomanable anar tanta colla junts, crec que li hem tret avantatge al risc amb el compromís i la precaució, i només ens hem descontrolat en una ocasió, el darrer dia i sense conseqüències.
Resultat: més que satisfets i amb ganes de tornar-hi!

També felicitar a la Mia, al Will i a en Guus pel tracte rebut i lo bé que ens ho han fet passar i al grup pel bon rotllo tants dies seguits perduts allí dalt en un petit refugi, ja ja!
Bones traces!!!
Més fotos: Pep, Fernando, Xavier