...i el Pic de Contadé, i ...
el cim de la Campana de Cloutou, i...
... i res més ja que el "Xinthia" no ens va deixar...
Divendres 26 el cel està cobert, abans d'arribar a la Mongie ens plou.
a mesura que guanyem alçada sortim del núvol i el cel es va tornant més blau, quan arribem a la Mongie ja ha sortit el sol... respirem.
Deixem el cotxe al parquing 2, al final de la carretera, per guanyar temps decidim agafar el telecabina i el telesella des Quatre Termes, 13 euros.
Tot sortint del telesella anem a ma esquerra i pugem cap una petita barrera que ens separa de la vall que duu a la bretxa, també podriem baixar i agafar la vall per més a baix i enfilar-la tranquil·lament, hem de fer un petit flanqueig que ens duu a la bretxa mateix. l'últim tram hem de descalçar-nos els esquís.
Dalt la bretxa la vista que és deixa veure és espectacular, el dia ha queda net i la panoràmica una meravella.
Des del Bretxa pujar al cim de Contadé (2714) és un moment i amb un no res ens hi posem. Gaudim del moment, de l'estada i del dia tan bonic que ha quedat.
El cim dels Quatre Termes, els deixarem per una altra ocasió, el flanqueig que s'ha de fer no el veiem molt clar...
La baixada la fem molt conservadora, observem les pales que estan carregades i no és qüestió de fer tonteries...
Anem baixant direcció al refugi, per la vall de Cloutou, de fàcil fer i d'agradable esquiada, malgrat s'ha d'anar en compte amb els canvis de neu que pots quedar clavat.
Passem pel costat del Cim de la Campana de Cloutou, cim baix però que ens atrau i decidim pujar-hi,
però la seva ascensió, a peu, es fa entretinguda, el esquis els deixem al seva base, fins que no trobem una canal que ens deixa pujar dalt la cresta i avançar fins al cim a 2454 m ens costa una mica, arribem en un coll i obsevem que per l'altre banda hi ha una canal que bé es podria baixar esquiant, però aquesta vegada no serà. Ens ha costat arribar, des de dalt estant podem veure el que serà el nostre aixopluc durant les dos properes nits, el refugi del Campana de Cloutou, la vista des de dalt amb el mantell de neu sense cap petjada de ningú, ens fa pensar que fa dies que per aquí no hi ve gaire gent.
Desfem el camí fins retrobar els esquís i ara si que posem rumb cap al refugi.
Ens posem còmodes, tallem llenya amb la super serra de l'Enric, encenem l'estufa... sopem, gaudim del lloc de la tranquil·litat que ens ofereix el lloc.
Dissabte 27 - Malgrat que el dia no és clar decidim sortir a donar un vol, una mica a cap lloc, doncs amb el temps que fa no està per masses històries, posem direcció cap al coll de Bastan, però ni arribem abans girem cua.
El vent es va intensificant i la neu que aixeca és tan molesta que no deixa veure res, ens entornem cap el refugi. Intentem encendre l'estufa, ens costa les rebufades de vent ho fan difícil, i més quan tot d'una sentim un fort soroll, una mica més tard observem per la finestra que la part giratòria de la xemeneia ha sortit volant i rodola pendent avall per sobre la neu. Ara sí que acabarem fumats!!!
Amb unes cebes trobades al refugi i un parell de "cubitos maggi" ens fem una deliciosa sopa de ceba que la trobem boníiiiissima.
Amb una de tantes obertura de finestra per ventilar l'estança de fum quedo perplexa quan veig arribar 4, no, 5, no, 6... per darrera venem més fins un grup de 10 persones!!,... on van amb aquest temps, avançant lents, el vent no els deixa..., son quarts de quatre de la tarda...
Una estona més tard, algú per la finestra diu ve un altre grup de 3,..., 4,..., no un altre grup aquest de 8...
Ja en som un total de 21!
Però no acaba, una mica més tard un grup de 4, venen a engrandir el grup que al final serà d'un total de 25!!!!
Haig de dir que la convivència va ser bona per part de tots,
Amb un joc de cartes trobat entretenim el temps com podem
El vent a fora anava incrementant amb intensitat, i cada vegada amb més força...
Sortir a fora només si era estrictament necessari, la porta costava d'obrir... i de tancar.
De cop, l'estructura del refugi fa un fort cruiximent... tothom ens quedem en mig silenci, Què ha estat això?
Cada cruiximent ens fa mirar enlaire... aguantarà?
Els cops de vent cada vegada els sentim, notem, percebem, més forts... quan acabarà?
De tant en tant hi ha una calma, però... de cop li torna a donar en força...
Ens anem a dormir, més ben dit a estirar-nos, dormir, no crec, encara que hi ha alguns que sí, més que res pel roncs que se sentim.
Gent que s'ha posat a dormir a dalt a baixat a dormir al menjador, no ho tenien clar...
No ha estat fins al voltat de les 3 de la matinada que el vent no ha minvat, després, sí hem caigut un en profund son...
Diumenge 28 - Després de la nit passada, i la neu esvalotada que ha quedat decidim anar cap a baix,
la neu dura, i en llocs fonda que més d'una vegada ens trobem clavats, tornem per la vall natural fins arribar al revolt de la carretera, d'aquí amb autostop he anat a buscar el cotxe a l'estació d'esquí i tornada tranquil·la cap a casa, parant a comprar formatges..., dinar a Pont....
sort que vau poder aprofitar el divendres :)
ResponEliminaquina diferència, una nit solitària i l'altra a tope! Quan hi vam ser nosaltres també ens vam trobar amb un grup molt nombrós que celebraven no sé què :)
Si, la veritat sort del divendres...
ResponEliminaEl grup de 10 també celebraven un aniversari.
El que no entenem, és que havent la previsió que deien i la que s'estava gestant, divendres ja la sabiem més ells que nosaltres, com és van aventurar a pujar al refugi, el vent era molt violent i tots van arribar ben xops.