Montpius (2258 m), de les pales de Pomaròla al barranc de Gèles 20/02/2010

Pep i albert

Desnivell: +/-1000 m

Dificultat: S2

Horari: Ascens 3:30 h. , descens fins bordes de Gèles: 0:45 h

De Gèles a Pla de la Piüsa (0:45 h aprox)

De Pla de la Piüsa a Gausac: (1:30 h aprox)

Montpius, d'amplis horitzonts és un mató de neu al mig de l'Aran

Amb esquís a l'esquena partim des de l'inici de la pista d'Horno (1300 m.) i aviat prenem un trencall a la dreta fins a la borda Sabatèr. Des d'aquesta borda s'intueix un camí en direcció NE que ens durà fins a la carena anomenada Pales de Pomeròla i la cabana d'Eth Bosc Negre. Poc abans a 1500 m hem calçat esquís. Des de la cabana una àmplia llomada porta fins a la Pleta dels Clòts d'Anherar, on al voltant dels 2100 m hi trobem una altra cabana( totes les cabanes presenten un estat interior precari però són aprofitables en cas de necessitat). Des d'allà divisem la Passada d'Auba entre el Tuc de Cuenques i el Montpius punt de pas cap a la vall d'Artiga de Lin. Avui nombroses cornises encara que de poc volum delimiten aquest pas i és l'únic punt de l'itinerari que pot presentar alguna dificultat. Superat aquest pas arribem al Montpius. Panoràmica excepcional de l'Aran i el Massis de les Maladetes.

Iniciem el descens Nord per àmplies comes en direcció el barranc de Gèles; opcionalment és possible el descens cap a Casau. La neu després de la nevada del dia anterior és excel·lent !!

Passem prop de la cabana de Gèles i d'aquí resseguim el curs del barranc fins arribar a una pista on hi han les bordes de Gèles. Per arribar al pla de la Piüsa (1470 m) cal pendre aquesta pista en suau ascens inicial i posterior descens. Una vegada al Pla prenem la pista que baixa i que després de molts revolts ens durà a Gausac (1100 m).

En el nostre cas, arribats a les bordes vam trobar tres motos de neu que es van oferir a arrossegar-nos literalment fins al Pla de la Piüsa en una modalitat que ens va recordar a l'esquí aquàtic. Després d'alguna emoció forta arribem al Pla i allà uns bons samaritans de l'altra costat dels Pirineus sorpresos per la forma d'arribar, s'ofereixen per dur-nos amb el seu jeep fins a Vielha (era el nostre dia). Els intents d'autostop però, no van fructificar i decidim prendre un taxi que per 11 Euros ens deixa al punt de partida.