Tuca d' Estiba Freda 2697 m. i Tuca de Roques Trencades 2767 m.
16/01/2010
Montse, Carles, Xavier, Rosa, Josep Mª, Carme, Josep Lluís i albert.
Desnivell: +/- 1274 m.
Dificultat: ** , S2 - S3
Durada: 7h. 20
Recorregut aprox. 18 Km
Vespre de divendres, instal·lem el quarter general a Sesué ( Vall de Benasc).
Després de veure el panorama que presenta el butlletí d'allaus ben rogenc i de discutir diversos itineraris, en Carles ben coneixedor del territori ens proposa la sortida de les Tuques d'Estiba Freda i les Roques Trencades. A les vuit tocades de dissabte iniciem la sortida, tot seguint el cami que des del Pla de la Inllada a 1780 m. surt del costat de la carretera i ens condueix passant per un petit pont que creua el Barranc de l'Ubago fins el refugi d'Ardonés. Fins al refugi la traça és per obrir en tot moment, amb una neu humitejada i pesada en alguns trams. Arribats al refugi observem que s'han produït recentment algunes petites allaus de placa de manera espontània.
Deixem el refugi i comencem a guanyar alçada per uns lloms que s'emmarquen entre els barrancs d'Ardonés i l'Ubago amb més pendent i una neu amb unes textures molt més canviants, pols, endurida , gelada tot depenent de l'indret. Arribats a la zona d'Ardonés fem un petit mos mentre discutim per on accedir al cim. Finalment el mig voregem i franquegem per sota, per ascendir fins al 'Cuello Gordo i d'aquí al cim. Treiem pells i decidim fer un descens pel Torrent d'Estiba Freda fins a 2350 m. amb una neu entre pols i dura en un marc que destaca per la solitud d'aquest torrent i la Vall de Vallhivierna. Posem pells de nou i afrontem l'ascens fins les Roques Trencades 2767 m. El descens des de les Roques trencades fins al pont de formigó el fem apropant-nos al Barranc de l'Ubago amb neus més endurides al tram superior o lleugerament trasnformades i més pesades a mesura que perdem alçada. Creuem el pont i en una petita esplanada al costat del camí trobem un petit destacament militar que estan tot preparant-se el jaç per passar la nit. Desfem el que queda fins als cotxes pel camí ara molt més treballat per la marxa militar de raquetes i esquis.
Visualització del recorregut realitzat.
Tuca d'Es Pacs 2550 m.
17/01/2010
Carme, Josep Lluís i albert.
Dificultat: * /** S2-S3
Durada: 6 h:30 m
De la Tuca d'Es Pacs mirant cap a la Tuca d'Estiba Freda , Tuca de les Roques Trencades i la Tuca de Castanesa.
Del Coll de Picalbo mirant
cap a la Tuca d'Es Pacs
Més mermats d'efectius però no de ganes, diumenge ens decidim per una circular amb la Tuca d'Es Pacs com a fi. Del Costat de la Caserna Militar de Cerler 1600 m. iniciem la sortida resseguint el camí atrinxerat que els militars varen deixar ahir, sempre pel marge esquerre del Barranc de l'Ampriu. El creuem i ens situem vora del pla de la 'Inllada' on resseguim les traces que vam obrir el dia abans fins al refugi d'Ardonés 2020 m. Creuem el Barranc de Clotet i progressem per unes llomades a mesura que anem guanyant alçada, deixant a banda i banda els barrancs de la Mascarada i Clotet. Arribem a la carena sense dificultats i d'aquí al cim, un vèrtex geodèsic i mirador privilegiat de la Vall de Benasc i els cims més axials. El descens seguint els lloms ens deixen al coll de Picalbo d'on ens decantem cap a la plana Pomé tot encarant el Barranc de Belarta o Rebiella. A mesura que ens i endinsem i deixant el torrent propiament a la dreta el bosc es va espessint, amb una neu dominable però fonda i pesada en alguns trams anem perdent alçada fins que aproximadament a 1750 m del no res apareix la pista que ens conduirà fins a Cerler. Abans però d'arribar Cerler gaudirem de les vistes que ens ofereix el mirador de Ribiella.
Alguns de nosaltres vam poder comprobar les bondats de les neus fondes del Barranc de Rebiella i els problemes per sortir-ne.
Visualització del recorregut realitzat, vermell ascens i blau descens.
A banda del descens realitzat podriem afegir-ne dues variants prou interessants:
1ª. El descens directe de la Tuca d'Es Pacs pel vessant oest, que avui hem declinat, curt d'uns 300 m. amb S3 i potser algun tram d'S4, fins enllaçar amb la Plana Pomé i seguir la circular realitzada.
2ª. El descens pel Barranc de la mascarada prèvia visualització de la sortida d'aquest en realitzar l'ascens doncs presenta un ressalt rocallós. Tenir present l'orientació Sud, Sud-Oest.
En cas de molt bona innivació es possible accedir al refugi d'Ardonés pel camí d'estiu que passa per l'hermita de Sant Pere Màrtir.
Des de el cim s'entreveu molt lleugerament la pista escapatoria cap a Cerler.
T'has oblida't d'explicar que anàvem una mica acollonidets baixant per aquell bosc cada vegada més dret, amb neu fins als genolls i que en alguns moments semblava que no tindria sortida fàcil. I el sol anava baixant, baixant,... ahi que llarga que serà la nit ¡¡¡
ResponEliminaAixò de la Tuca d'Es pacs és lòrígen de la famosa dita "A sac Pac" creada pels primers esquiadors de muntanya... Pinta molt bé, me l'apunto, felicitats
ResponEliminaI pensar que diumenge jo només volia fer un Gallinero per acabar d'hora i fer una bona esquiada. Jejeje. Va ser una bona descoberta i una bona aventura a la baixada.
ResponEliminaM'ho vaig passar molt bé igual dissabte que diumenge.
Moltes felicitats a tot@s, i bona troballa
ResponEliminaens veiem
Va tenir tots els alicients d'una sortida experimental tan propera a la civilització i tan llunyana a la vegada, això si amb bon final.
ResponEliminaI el bosquet era ' d'armas tomar'.
Gràcies companys per les vivències compartides.
Traces a la Ribagorça?
ResponEliminaJo pensava que Benasc era a l'Esera, no? o es que forma part de la comarca de Ribagorça?
Benvolgut anònim, et contesto també des de l'anonimat que tampoc soc expert en geografia... No se si hauràs confós la comarca catalana de l'Alta Ribagorça amb la comarca aragonesa de la Ribagorza (o Ribagorça). Per si de cas et poso el linc a la wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Ribagorza que és bastant clarificador i potser algú amb més coneixements pot validar. Mentrestant, benvingudes les Traces a la Ribagorça!
ResponEliminaCon el término Ribagorza nos referimos, de forma genérica, a un enclave pirenaico, a caballo entre Aragón y Cataluña, que agrupa varios valles dónde hunde sus raíces un singular y rico medio natural, histórico y sociocultural.
ResponEliminaextret de: www.benasque.com