27 de maig 2009

el vídeo dels dimecres... The Cold Route

Per poc que no caiem en la temptació d'agafar un vol lowcost a Oslo, per dibuixar unes traces a les muntanyes dels fiords de Sogn! Hi haurà més primaveres.... 

(by TorjeTv. I avui que és dia de champions, m'ha fet gràcia veure que en aquestes mateixes muntanyes es va batre el rècord de distància jugant a futbol. Hi ha gent per tot!)

24 de maig 2009

Pels portillons sense paraigua

Marina, Montse, Lorena, Gemma, Jaume i Berta.
Sortim divendres per anar a dormir a la Renclusa. Les previsions meteorològiques no són òptimes.....estem a 22ºC a Benasc a les 21h :)
Comencem a pujar una mica tard. Aparquem abans de Llanos de l'Hospital. Com ja va dir el Jordi G., la carretera està inundada per l'aigua del llac....anem per la dreta, i ens enfilem per evitar l'aigua i guanyar alçada; creuar el riu no és possible :) Creuat el llac i pujats uns quants metres, posem esquís i anem imaginant-nos el camí fins al refu. El cel s'està obrint i gaudim de l'espectacle dels estels. El Jaume s'ha avançat per arribar abans de les 23h i ha tingut el premi de parlar amb una de les guardes del refu! No poder arribar per sopar i voler sortir abans que donin l'esmorzar no els deu permetre ser sostenibles. Sense comentaris.
Quan sortim ben aviat, plou de forma agradable......un petit xirimiri.....Fa calor i el gore molesta. Al cap d'una estona comença un petit xàfec, fa vent i no sabem si vol anar a més o el sol ens donarà la benvinguda..... De moment, la cosa no para..... Anem ben xops i jo ja en tinc prou.....el grup "m'acompanya" al refu, no fos cas que em perdés! Treient pells, comença a obrir-se i quan arribem a la Renclusa fa un sol espatarrant....ja us podeu imaginar com em sento.....jajaja.....resant perquè plogui a sac com ho feia a dalt i no sentir-me idiota..... El cel em fa cas (faltaria més!) i tot el dia continua fent ruixats forts seguits de clarianes.....primavera!
Bones traces :)

20 de maig 2009

Maladeta i Aneto

Pic Cordier 3263 m - 16/5/2009

Itinerari: Parking de palanca de l'Hospital de Benasc-Vall de Paderna- Glacera de la Maladeta-Pic Cordier
Desnivell: +1600 m / -1123 m

Sortim de l'Hospital de Benasc, als pocs minuts es poden calçar esquís. Remontem la Vall de Paderna.


Deixant el Pic d'Alba a la dreta, flanquegem en lleuger descens cap a la glacera de la Maladeta, passant a tocar de la Torre Cordier, sembla una broma dir que és un tres mil, potser ho deu ser a l'estiu però amb la quantitat de neu que hi ha, cal baixar per posar peu al "cim" de la Torre.



Arribem als pendents finals de la glacera, per un pas dret entre roques que superem amb esquís, ens plantem a la pala somital i arribem al cim amb esquís als peus.



Descens amb esquís des del cim, trobem la pala somital amb bona neu primavera, la pala s'acaba en un replà, després del qual ve un tallat, cal tombar a la dreta, seguint l'itinerari de pujada, per passar pel pas dret entre roques i arribar de nou a la glacera.


Descens fins al refugi de la Renclusa amb neu primavera de la bonaaaaaaaaa, iuju!

Pic d'Aneto 3404 m - 17/5/2009

Itinerari: Renclusa-Portilló Superior- Glacera d'Aneto-Coll de Corones-Pas de Mahoma-Pic d'Aneto.
Desnivells: + 1280 m / -1684 m



I ara ve la baixada, en lloc de baixar per la pala que duu al coll de Corones, agafem una pala més directa, a la qual s'entra per un pas entre roques, com s'ha ennuvolat, la neu no ha transformat i trobem neu dura/compactada. Creuem la glacera cap a l'esquerra per buscar pales menys trillades, avui tenim neu primavera de pitjor qualitat que la de dissabte a la Maladeta i arribem al Pla d'Aigualluts amb neu molt humida.


Només queda el passeig fins al parking de l'Hospital, amb esperes i un company que rescata una raquetera/surfera abandonada.

Per cert, els aiguamolls que hi ha al Plan d'Estañ s'han convertit en un llac i la carretera roman submergida, encara que fongui la neu no sé si podran obrir la carretera.

Pito C, Manel O, Carlos C, Jordi G

el vídeo dels dimecres... No Risk - No Fun!

19 de maig 2009

Aneto la clàssica


Aigualluts completament nevat

Vem passar la nit en tendes, Toni, Esther, Alfonso i Ferran
Hola cegesquiadors,

El diumenge vem fer l´Aneto per la Renclusa i baixada per Aigualluts va ser el primer Aneto per alguns, la carretera fins a la Besurta encara no està oberta per la neu, vàrem trobar neu primavera però és deixava esquiar bé, com a curiositat vem saltar alguna esquerda baixant pel glaciar sense mes conseqüències a part de l´ensurt, el pas del portillon superior un pel més tècnic que altres anys però amb les patjades ben marcades no hi havia problema. En general com podeu veure molta neu a la zona ...
Personalment ja he penjat els esquís tot i que encara hi ha neu per qui vulgui, bones traces i fins l´any que ve esperem que al Novembre!


Camí del Portillon amb la Renclusa al fons

El pas de Mahoma amb força Neu
La baixada per Aigualluts com sempre espectacular!

Petita volta al massís del Mont Perdut

Cada primavera deixem passar de llarg fer una visita al massís del Mont Perdut. Aquest any però, ja no puc resistir més la lectura del llibre d'en Jordi Longàs i d'en Faura i amb una meteo incerta em decideixo a provar sort i dedicar-li una visita.



La tarda del dissabte el poblet de Gavarnie, sempre entranyable, em saluda amb pocs turistes i més núvols que no pas hagués volgut. L'entorn, però, es veu carregat de neu.


La nit, dins del vehicle a l'aparcament de les Especières (1830 m) fou mogudeta: molt de vent que em despertava continuament.






Diumenge 17/05.
Les Especières (1830 m) - Bretxa de Roland (2807 m) - Ref. de Goriz (2160 m)
Desnivell : 1100 m de pujada (aprox)
700 m de baixada
Dificultat : S2 . Dos canvis de pells (evitables si es fan les curtes remuntades al collado del Descargador i del collado de Millaris amb els esquís a l'esquena (aconsellable).
Horari : unes 6 hores sense córrer i fent fotos


A les 6,15 hores de diumenge calço els esquís al costat del vehicle i enfilo amunt. Per sort el vent ha calmat una miqueta i la neu primavera dureta permetia progressar ràpidament.
Al arribar a la bretxa de Roland el cim del Taillon es presenta molt cobert, pel que decideixo baixar directament al refugi abans el temps no empitjori més. Un descens continu sobre neu primavera impecable de 400 metres de desnivell em deixa una mica per sota del collado del Descargador.


Remunto amb els esquís a l'esquena i segueixo sense perdua fins al refugi.
Atenció però per baixar de la faja luenga poc abans del refugi. Cal estar atent: creuem un torrent (tapat per la neu però que es sent precipitar-se cingle avall) i cent metres més enllà un seguit de fites enormes giren decididament a la dreta i permeten arribar a la faja inferior pràcticament a peu pla. Si estem atents és fàcil de trobar i no té pèrdua.
Te molta raó el llibre d'en Jordi Longàs quan parla de l'atractiu dels paratges. Tota la travessa discorre entre cims escarpats i enormes : la bretxa, el Casc, el Perdut... tot dona la sensació d'immensitat.
Al refugi de Goriz el tracte és amable i el menjar molt bé.
Durant la tarda la temperatura no baixa i cau un xàfeg que deixa la neu malparada, pel que decideixo tornar el dia seguent.

Dilluns 18/05.
Ref. de Goriz (2160 m) - Bretxa de Roland (2806 m)- Coll de Sarradets - Descens directe a la vall des Pouey d'Aspé (1900 m) - Col de Tentes - Pic Entre les Ports (2481 m) - Les Especières (1830 m)
Desnivell : 1300 m de pujada
1500 m de baixada
Dificultat : S2 / S3 . Un canvi de pells
Horari : 5'30 hores anant per feina

Surto a les 6 hores del refugi de Goriz amb un temps incert. Passat el collado del Descargador una boira espesa embolcalla tot el circ. trobo com puc la bretxa de Roland i respiro alleujat: tant la visibilitat com la neu del vessant francès milloren radicalment. Pells fora i avall.

Un cop al coll de Sarradets (2590 m) em decideixo a seguir la recomanació del llibre d'en Fréderic Cabot i emprenc el descens magnífic i sostingut fins al fons de la vall des Pouey d'Aspé (700 m de desnivell non stop sobre una neu primavera de manual (S2 -S3). Només per aquesta indicació ja valia la pena comprar el llibre. Per evitat el cingle final, ell recomana girar a l'esquerra a la cota 2150 però jo vaig seguir recte i vaig girar a l'esquerra a la cota 1980. Les dos opcions son igualment bones.
Satisfet poso pells i remunto sense problemes fins al coll de Tentes i d'aquí al Pic Entre les Ports per poder aprofitat la seva bella pala nord. La pala resultà un S2-S3 sobre dos cents metres de desnivell amb neu primavera al punt.
Finalment arribo al vehicle a les 12,30 hores.



Una travessia de les que et deixen ganes de tornar.
Xavier M

Intent al Montsaliente, un Saboredo i,... un rescat

Dissabte son les 7 del matí i ja estem de camí, hem fet el moviment de cotxes i amb el esquis a l'esquena pugem per la Vall de Cabanes. Objectiu d'avui: fer el Montsaliente i anar a dormir al refugi lliure d'Amitges (l'únic cap de setmana del mes de maig que es troba tancat, aquest, així que toca armari).
 Els esquis els carregem uns 400 metres, fins al pont (1900)on travessem el riu, d'allà ens enfilem fins l'estany Negre de Cabanes i travessant per la banda esquerra de l'estany anem pujant fins arribar primer als Clots de Cabanes de Baix i seguim fins a la base del coll que duu al Montsaliente. La calor es fa notar i fem un respir. Part del grup diu que ens espera que ja tenen prou.

 La Cris, la Teresa, el Marc, el Manuel i jo ho anem a intentar.
En pujar amb els esquís sense ganivetes i encara no esta ni a mitja pala que un petit allau de fusió el fa lliscar avall, es retira. La Teresa tampoc ho veu clar i també decideix esperar-nos a baix.
La Cris, el Manuel i jo deixem els esquis plantats, alleugerim les motxilles, calcem grampons i enfilem amunt, calculem que es queden uns 270 metres per arribar al cim, mica en mica guanyem alçada, quasi, quasi arribem al coll, però, no ho veiem clar, la neu la trobem més inestable... no ens la volem jugar, en deuen faltar ven bé un 140 metres per arribar el cim, amb les condicions que hi ha decidim recular, de la mateixa manera que hem pujat.
Ens retrobem amb la resta del grup, ara hem de fer el descens fins arribar una altra vegada als Clots de Cabanes de Baix i pujar per anar a buscar el Coll de la Coma de l'Abeller (2751), per travessar-ho ens hem de treure els esquís un tram, baixem per remuntar els últims 100 metres que ens separen del refugi, son quarts de vuit de la tarda.
 Una bona jornada amb més de 2000 metres de desnivells, no està gens malament.
Caiem tots rodons amb un son profund.

Diumenge, 9 del matí ja hem deixat el refugi i ens encaminem al coll d'Amitges.
 Quan arribem a l'alçada de coll, la meitat del grups ens agradaria fer el Saboredo (2833), el veiem factible, així, que la Cristina, el Pere, la Teresa, la Cris i jo ens posem en marxar. Deixem els esquís i l'últim tram el fem a peu, la neu es tova, però, el tram que ens separa de la cresta és curt i es deixa fer bé. Fem la petita cresta que separa del cim i ho aconseguim: fem cim!!!
 No ens entretenim anem a reunir-nos amb la resta del grup, i anem a buscar el coll d'Amitges, la pala la trobem a una neu boníssima per l'època,
 però des del Cóth der Lac Glaçat (2587) fins al refugi Mataró, hi ha algun tros que la neu se'n va i hem d'anar en compte, però, ens posem sense problemes al refugi. Pels voltants fem un mos i continuem ja queda poc per arribar al final de l'excursió.
 Arribem a la pala que es troba a sobre de l'ermita de Nta. Sra. Ares, hi ha poca neu, però, enfilant per aquí i per allà podrem arribar ben aprop de la carretera i... de cop,..., un crit...
Em giro, veig a la Cris fer una tombarella i que va pendent avall, per un lloc on no hi ha neu, només terra, herba i pedres,... queda asseguda, i aixeca la ma.
 Ens acostem,...,sort del casc, veiem que el te abonyegat,...,preguntem,..., els genolls li fan mal, intenta posar-se dreta i caminar, però no pot, no dubtem el Manuel es posa en contacte amb rescats. Expliquem la situació, ens posen en contacte amb l'helicòpter amb 6 - 8 minuts es presenten on estem. Deixem la Cris, amb el Manuel i el Marc i la resta marxem del lloc, no fer nosa.
 Tot això passava a quarts de quatre de la tarda, a les 4, la Cris ja estava a l'Hospital de Viella. Servei de rescats perfecte!!
El Manuel i al Marc havien baixat caminant ja que anaven carregats amb els esquis i la motxilla de la Cris, la Teresa i jo van anar a buscar-los després d'acomiadar-se de la Cristina, la Núria, el Raimon i el Pere que tampoc podien fer res. Nosaltres van marxar cap a Viella a recuperar la Cris.
No te res trencat, els genolls a l'espera d'una segona opinió, va sortir amb una cama embenada i l'altra amb un compressiva, sembla que el dret tingui un lligament lateral extern tocat, però a mesura que passaven les hores les dues li feien mal per igual.
De tornada van parar a sopar i van deixar a la Cris a Anglesola, uns companys de la Cris la venien a buscar per dur-la a Tarragona, nosaltres de camí cap a casa, a quarts d'una arribaven.

I van anar: Manuel, Marc, Pere, Raimon, Cris, Cristina, Núria, Teresa i Anna

18 de maig 2009

Tussé de Remuñe (3.041 m) - 17 maig 2009

Després de fer nit a Ca la Carme a Sesué (gràcies), decidim a quarts de cinc del matí amb el cafè a les mans dirigir-nos cap a la vall de remuñe a provar aquesta muntanya injustament poc visitada.
Pugem amb les primeres llums per la vall de remuñe, fins a 2000 m aprox. amb els esquís penjant de la motxila. Anem guanyant alçada i va apareixent mig Pirineu als nostres peus: Maladetes, Posets, Aran, Pallars,... 
Després d'arribar al portal de remuñe, resseguim al N l'aresta fins al cim. Vistes espectaculars de l'aresta Cabrioules, Rabadá, Navarro, Malpás, Bom. 
Baixem directes fins al llac de lliterola i després buscant la desembocadura ens tirem per els pendents de la vall de lliterola fins als 2000 m amb els esquís als peus. 
Fantàstic dia d'esquí de muntanya (de primavera...).
+1300/-1450 m, **, molta neu a cotes altes (primavera dura), justa a cotes baixes

Carles Ll, Carme S, Ricard M, Manel C, Sergi B


17 de maig 2009

Cotiella (2.912 m), per Lavasar

Ahir a migdia vam sortir de casa i vam pujar en cotxe al refugi forestal de Lavasar (1.900 m). Vam aprofitar unes condicions òptimes, ja que la pista estava neta de neu i, en canvi, a la muntanya encara hi havia prou neu per fer l'ascensió al Cotiella amb esquís. Abans de sopar, i aprofitant les darreres llums, ens vam acostar a l'Ibón de la Basa de la Mora, un racó de gran bellesa.
A les cinc del matí, després d'esmorzar, ens hem posat en marxa. Després d'uns vint minuts de caminar amb els esquís a l'esquena hem trobat prou continuïtat de neu per posar-nos els esquís i hem seguit, ja més còmodament, pujant entre el bosc en direcció a la valleta del Lavasar. Hem passat per sota de les Agujas de Lavasar just quan els primers raigs de sol il·luminaven la punta de l'agulla gran. Hem deixat enrere les agulles i hem arribat al Collado de la Ribereta, des d'on hem iniciat un flanquejament una mica precari per anar a buscar el Collado de la Pala del Puerto. Des d'aquí hem baixat uns dos-cent metres per la vall de la Era de las Brujas. En el punt més baix, abans d'iniciar la remuntada final, ens hem aturat a esmorzar. Hem pujat a la Colladeta (2.714 m) i des d'aquí, per la gran pala final, fins al cim del Cotiella. El panorama era extraordinari, encara que algunes muntanyes quedaven tapades pels núvols. Hem fet la panoràmica circular i les tradicionals fotos de cim i hem iniciat la baixada. La neu estava força bé, molt millor del que esperàvem, excepte en algun petit tram on estava més tova. Hem superat el pas clau del Collado de la Pala del Puerto, després de remuntar amb les pells uns dos-cents metres de desnivell, i hem arribat al punt de partida passant novament pel costat de les Agujas de Lavasar.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquí teniu, també, el vídeo de la sortida:
video

16 de maig 2009

Pic de Rulhe 2783m, cara N - 15 i 16/05/2009

Per la Vall de Riutort
Marina i Jaume

I en tenia de ganes de pujar al Rulhe! I les ganes es contagien! I no ens ha defraudat.

(en vermell, per on hem pujat; en blau, la canal de descens)

+700/-50 divendres, + 700/-1350 dissabte; Dificultat ***, AD? PD+? (la pujada directa és de 40º-50º i té ressalts en mixt), S4 (descens més a l'E, tot amb esquís amb tram central més dret, màxim 40º). L'accés al Refugi per Riutort és de 2-3h, F, S2; Del refugi al cim, 2h; Track a GPS wikiloc; Divendres vespre neu dura. Dissabte neu primavera en general, amb moltes purgues i allaus a partir de les 12h. Sol.

Itinerari: L'accés al refugi des del Pla de les Peyres és més curt però el meu cotxe no li agrada haver de superar els socs que hi ha al darrer tram de pista. Ens decidim per la vall de Riutort i hi pugem amb les darreres llums de la tarda. Un GR molt marcat s'enfila ràpidament des de Laparan (1550m) fins als plans que hi ha abans de la cabana de Riutort (tarima de ciment per 4 persones i llar de foc). La vall gira progressivament i agafa marcada direcció S. Baixa molta aigua i tenim problemes per creuar el torrent. Quan ho fem a 1850 ja podem calçar esquís. És millor deixar el fons de la vall i anar pujant, suaument, per una coma suspesa (O) fins al Coll de Riutort (2250m) i d'aquí en lleugera baixada cap al refugi (2185m), on arribem a quarts d'onze (matalassos i mantes per 10, taula a la fresca).

Per anar a la base del cim cal planejar en direcció E fins a un collet en un punt de la cresta de les Calmettes (2318m). Es dóna la volta per darrere i s'entra a una coma, que en direcció SO, ens deixa sota la cara N del cim. La canal de més a l'esquerra es veu evident (és per on acabarem baixant), però seguim les puntades d'un noi que també ha dormit al refugi i que s'enfila pel dret, amb dos piolets però sense grampons. Sortim directes al cim després de superar dos ressalts on hagués calgut la corda per baixar.


Incorporo dos fotos del darrer tram d'ascens que ens va fer Stephane B. Merci per la traça i les fotos!


Busquem millor baixada en el collet que hi ha més a l'E i ens hi llencem, uns amb grampons, altres amb esquís. El tram de major pendent és a mitja baixada, tot i això els viratges es deixen fer bé.


Són prop de 400m i després encara queda una segona pala que porta als plans de davant del refugi. Estem més que satisfets. Hem encertat el dia!
Accés: Ax-les-Thermes-Les Cabannes-Aston-16km asfaltats fins al Barrage de Laparan 1550m-El camí de Riutort (GR) és a mitja presa.
Referències: Vèrtex nº208 (especial Alt Arièja any 2006); piulada d'uns nois que hem trobat i que han pujat pel couloir NO.
Bones traces!