el vídeo dels dimecres... The Cold Route

Per poc que no caiem en la temptació d'agafar un vol lowcost a Oslo, per dibuixar unes traces a les muntanyes dels fiords de Sogn! Hi haurà més primaveres.... 

(by TorjeTv. I avui que és dia de champions, m'ha fet gràcia veure que en aquestes mateixes muntanyes es va batre el rècord de distància jugant a futbol. Hi ha gent per tot!)

Pels portillons sense paraigua

Marina, Montse, Lorena, Gemma, Jaume i Berta.
Sortim divendres per anar a dormir a la Renclusa. Les previsions meteorològiques no són òptimes.....estem a 22ºC a Benasc a les 21h :)
Comencem a pujar una mica tard. Aparquem abans de Llanos de l'Hospital. Com ja va dir el Jordi G., la carretera està inundada per l'aigua del llac....anem per la dreta, i ens enfilem per evitar l'aigua i guanyar alçada; creuar el riu no és possible :) Creuat el llac i pujats uns quants metres, posem esquís i anem imaginant-nos el camí fins al refu. El cel s'està obrint i gaudim de l'espectacle dels estels. El Jaume s'ha avançat per arribar abans de les 23h i ha tingut el premi de parlar amb una de les guardes del refu! No poder arribar per sopar i voler sortir abans que donin l'esmorzar no els deu permetre ser sostenibles. Sense comentaris.
Quan sortim ben aviat, plou de forma agradable......un petit xirimiri.....Fa calor i el gore molesta. Al cap d'una estona comença un petit xàfec, fa vent i no sabem si vol anar a més o el sol ens donarà la benvinguda..... De moment, la cosa no para..... Anem ben xops i jo ja en tinc prou.....el grup "m'acompanya" al refu, no fos cas que em perdés! Treient pells, comença a obrir-se i quan arribem a la Renclusa fa un sol espatarrant....ja us podeu imaginar com em sento.....jajaja.....resant perquè plogui a sac com ho feia a dalt i no sentir-me idiota..... El cel em fa cas (faltaria més!) i tot el dia continua fent ruixats forts seguits de clarianes.....primavera!
Bones traces :)

Maladeta i Aneto

Pic Cordier 3263 m - 16/5/2009

Itinerari: Parking de palanca de l'Hospital de Benasc-Vall de Paderna- Glacera de la Maladeta-Pic Cordier
Desnivell: +1600 m / -1123 m

Sortim de l'Hospital de Benasc, als pocs minuts es poden calçar esquís. Remontem la Vall de Paderna.


Deixant el Pic d'Alba a la dreta, flanquegem en lleuger descens cap a la glacera de la Maladeta, passant a tocar de la Torre Cordier, sembla una broma dir que és un tres mil, potser ho deu ser a l'estiu però amb la quantitat de neu que hi ha, cal baixar per posar peu al "cim" de la Torre.



Arribem als pendents finals de la glacera, per un pas dret entre roques que superem amb esquís, ens plantem a la pala somital i arribem al cim amb esquís als peus.



Descens amb esquís des del cim, trobem la pala somital amb bona neu primavera, la pala s'acaba en un replà, després del qual ve un tallat, cal tombar a la dreta, seguint l'itinerari de pujada, per passar pel pas dret entre roques i arribar de nou a la glacera.


Descens fins al refugi de la Renclusa amb neu primavera de la bonaaaaaaaaa, iuju!

Pic d'Aneto 3404 m - 17/5/2009

Itinerari: Renclusa-Portilló Superior- Glacera d'Aneto-Coll de Corones-Pas de Mahoma-Pic d'Aneto.
Desnivells: + 1280 m / -1684 m



I ara ve la baixada, en lloc de baixar per la pala que duu al coll de Corones, agafem una pala més directa, a la qual s'entra per un pas entre roques, com s'ha ennuvolat, la neu no ha transformat i trobem neu dura/compactada. Creuem la glacera cap a l'esquerra per buscar pales menys trillades, avui tenim neu primavera de pitjor qualitat que la de dissabte a la Maladeta i arribem al Pla d'Aigualluts amb neu molt humida.


Només queda el passeig fins al parking de l'Hospital, amb esperes i un company que rescata una raquetera/surfera abandonada.

Per cert, els aiguamolls que hi ha al Plan d'Estañ s'han convertit en un llac i la carretera roman submergida, encara que fongui la neu no sé si podran obrir la carretera.

Pito C, Manel O, Carlos C, Jordi G

el vídeo dels dimecres... No Risk - No Fun!

Aneto la clàssica

Aigualluts completament nevat

Vem passar la nit en tendes, Toni, Esther, Alfonso i Ferran
Hola cegesquiadors,

El diumenge vem fer l´Aneto per la Renclusa i baixada per Aigualluts va ser el primer Aneto per alguns, la carretera fins a la Besurta encara no està oberta per la neu, vàrem trobar neu primavera però és deixava esquiar bé, com a curiositat vem saltar alguna esquerda baixant pel glaciar sense mes conseqüències a part de l´ensurt, el pas del portillon superior un pel més tècnic que altres anys però amb les patjades ben marcades no hi havia problema. En general com podeu veure molta neu a la zona ...
Personalment ja he penjat els esquís tot i que encara hi ha neu per qui vulgui, bones traces i fins l´any que ve esperem que al Novembre!


Camí del Portillon amb la Renclusa al fons

El pas de Mahoma amb força Neu
La baixada per Aigualluts com sempre espectacular!

Petita volta al massís del Mont Perdut

Cada primavera deixem passar de llarg fer una visita al massís del Mont Perdut. Aquest any però, ja no puc resistir més la lectura del llibre d'en Jordi Longàs i d'en Faura i amb una meteo incerta em decideixo a provar sort i dedicar-li una visita.

La tarda del dissabte el poblet de Gavarnie, sempre entranyable, em saluda amb pocs turistes i més núvols que no pas hagués volgut. L'entorn, però, es veu carregat de neu.

La nit, dins del vehicle a l'aparcament de les Especières (1830 m) fou mogudeta: molt de vent que em despertava continuament.

Diumenge 17/05.

Les Especières (1830 m) - Bretxa de Roland (2807 m) - Ref. de Goriz (2160 m)

Desnivell : 1100 m de pujada (aprox)

700 m de baixada

Dificultat : S2 . Dos canvis de pells (evitables si es fan les curtes remuntades al collado del Descargador i del collado de Millaris amb els esquís a l'esquena (aconsellable).

Horari : unes 6 hores sense córrer i fent fotos

A les 6,15 hores de diumenge calço els esquís al costat del vehicle i enfilo amunt. Per sort el vent ha calmat una miqueta i la neu primavera dureta permetia progressar ràpidament.

Al arribar a la bretxa de Roland el cim del Taillon es presenta molt cobert, pel que decideixo baixar directament al refugi abans el temps no empitjori més. Un descens continu sobre neu primavera impecable de 400 metres de desnivell em deixa una mica per sota del collado del Descargador.

Remunto amb els esquís a l'esquena i segueixo sense perdua fins al refugi.

Atenció però per baixar de la faja luenga poc abans del refugi. Cal estar atent: creuem un torrent (tapat per la neu però que es sent precipitar-se cingle avall) i cent metres més enllà un seguit de fites enormes giren decididament a la dreta i permeten arribar a la faja inferior pràcticament a peu pla. Si estem atents és fàcil de trobar i no té pèrdua.

Te molta raó el llibre d'en Jordi Longàs quan parla de l'atractiu dels paratges. Tota la travessa discorre entre cims escarpats i enormes : la bretxa, el Casc, el Perdut... tot dona la sensació d'immensitat.

Al refugi de Goriz el tracte és amable i el menjar molt bé.

Durant la tarda la temperatura no baixa i cau un xàfeg que deixa la neu malparada, pel que decideixo tornar el dia seguent.

Dilluns 18/05.

Ref. de Goriz (2160 m) - Bretxa de Roland (2806 m)- Coll de Sarradets - Descens directe a la vall des Pouey d'Aspé (1900 m) - Col de Tentes - Pic Entre les Ports (2481 m) - Les Especières (1830 m)

Desnivell : 1300 m de pujada

1500 m de baixada

Dificultat : S2 / S3 . Un canvi de pells

Horari : 5'30 hores anant per feina

Surto a les 6 hores del refugi de Goriz amb un temps incert. Passat el collado del Descargador una boira espesa embolcalla tot el circ. trobo com puc la bretxa de Roland i respiro alleujat: tant la visibilitat com la neu del vessant francès milloren radicalment. Pells fora i avall.

Un cop al coll de Sarradets (2590 m) em decideixo a seguir la recomanació del llibre d'en Fréderic Cabot i emprenc el descens magnífic i sostingut fins al fons de la vall des Pouey d'Aspé (700 m de desnivell non stop sobre una neu primavera de manual (S2 -S3). Només per aquesta indicació ja valia la pena comprar el llibre. Per evitat el cingle final, ell recomana girar a l'esquerra a la cota 2150 però jo vaig seguir recte i vaig girar a l'esquerra a la cota 1980. Les dos opcions son igualment bones.

Satisfet poso pells i remunto sense problemes fins al coll de Tentes i d'aquí al Pic Entre les Ports per poder aprofitat la seva bella pala nord. La pala resultà un S2-S3 sobre dos cents metres de desnivell amb neu primavera al punt.

Finalment arribo al vehicle a les 12,30 hores.

Una travessia de les que et deixen ganes de tornar.

Xavier M

Intent al Montsaliente, un Saboredo i,... un rescat

Dissabte son les 7 del matí i ja estem de camí, hem fet el moviment de cotxes i amb el esquis a l'esquena pugem per la Vall de Cabanes. Objectiu d'avui: fer el Montsaliente i anar a dormir al refugi lliure d'Amitges (l'únic cap de setmana del mes de maig que es troba tancat, aquest, així que toca armari).

 Els esquis els carregem uns 400 metres, fins al pont (1900)on travessem el riu, d'allà ens enfilem fins l'estany Negre de Cabanes i travessant per la banda esquerra de l'estany anem pujant fins arribar primer als Clots de Cabanes de Baix i seguim fins a la base del coll que duu al Montsaliente. La calor es fa notar i fem un respir. Part del grup diu que ens espera que ja tenen prou.

 La Cris, la Teresa, el Marc, el Manuel i jo ho anem a intentar.

En pujar amb els esquís sense ganivetes i encara no esta ni a mitja pala que un petit allau de fusió el fa lliscar avall, es retira. La Teresa tampoc ho veu clar i també decideix esperar-nos a baix.

La Cris, el Manuel i jo deixem els esquis plantats, alleugerim les motxilles, calcem grampons i enfilem amunt, calculem que es queden uns 270 metres per arribar al cim, mica en mica guanyem alçada, quasi, quasi arribem al coll, però, no ho veiem clar, la neu la trobem més inestable... no ens la volem jugar, en deuen faltar ven bé un 140 metres per arribar el cim, amb les condicions que hi ha decidim recular, de la mateixa manera que hem pujat.

Ens retrobem amb la resta del grup, ara hem de fer el descens fins arribar una altra vegada als Clots de Cabanes de Baix i pujar per anar a buscar el Coll de la Coma de l'Abeller (2751), per travessar-ho ens hem de treure els esquís un tram, baixem per remuntar els últims 100 metres que ens separen del refugi, son quarts de vuit de la tarda.

 Una bona jornada amb més de 2000 metres de desnivells, no està gens malament.

Caiem tots rodons amb un son profund.

Diumenge, 9 del matí ja hem deixat el refugi i ens encaminem al coll d'Amitges.

 Quan arribem a l'alçada de coll, la meitat del grups ens agradaria fer el Saboredo (2833), el veiem factible, així, que la Cristina, el Pere, la Teresa, la Cris i jo ens posem en marxar. Deixem els esquís i l'últim tram el fem a peu, la neu es tova, però, el tram que ens separa de la cresta és curt i es deixa fer bé. Fem la petita cresta que separa del cim i ho aconseguim: fem cim!!!

 No ens entretenim anem a reunir-nos amb la resta del grup, i anem a buscar el coll d'Amitges, la pala la trobem a una neu boníssima per l'època,

 però des del Cóth der Lac Glaçat (2587) fins al refugi Mataró, hi ha algun tros que la neu se'n va i hem d'anar en compte, però, ens posem sense problemes al refugi. Pels voltants fem un mos i continuem ja queda poc per arribar al final de l'excursió.

 Arribem a la pala que es troba a sobre de l'ermita de Nta. Sra. Ares, hi ha poca neu, però, enfilant per aquí i per allà podrem arribar ben aprop de la carretera i... de cop,..., un crit...

Em giro, veig a la Cris fer una tombarella i que va pendent avall, per un lloc on no hi ha neu, només terra, herba i pedres,... queda asseguda, i aixeca la ma.

 Ens acostem,...,sort del casc, veiem que el te abonyegat,...,preguntem,..., els genolls li fan mal, intenta posar-se dreta i caminar, però no pot, no dubtem el Manuel es posa en contacte amb rescats. Expliquem la situació, ens posen en contacte amb l'helicòpter amb 6 - 8 minuts es presenten on estem. Deixem la Cris, amb el Manuel i el Marc i la resta marxem del lloc, no fer nosa.

 Tot això passava a quarts de quatre de la tarda, a les 4, la Cris ja estava a l'Hospital de Viella. Servei de rescats perfecte!!

El Manuel i al Marc havien baixat caminant ja que anaven carregats amb els esquis i la motxilla de la Cris, la Teresa i jo van anar a buscar-los després d'acomiadar-se de la Cristina, la Núria, el Raimon i el Pere que tampoc podien fer res. Nosaltres van marxar cap a Viella a recuperar la Cris.

No te res trencat, els genolls a l'espera d'una segona opinió, va sortir amb una cama embenada i l'altra amb un compressiva, sembla que el dret tingui un lligament lateral extern tocat, però a mesura que passaven les hores les dues li feien mal per igual.

De tornada van parar a sopar i van deixar a la Cris a Anglesola, uns companys de la Cris la venien a buscar per dur-la a Tarragona, nosaltres de camí cap a casa, a quarts d'una arribaven.

I van anar: Manuel, Marc, Pere, Raimon, Cris, Cristina, Núria, Teresa i Anna

Tussé de Remuñe (3.041 m) - 17 maig 2009

Després de fer nit a Ca la Carme a Sesué (gràcies), decidim a quarts de cinc del matí amb el cafè a les mans dirigir-nos cap a la vall de remuñe a provar aquesta muntanya injustament poc visitada.

Pugem amb les primeres llums per la vall de remuñe, fins a 2000 m aprox. amb els esquís penjant de la motxila. Anem guanyant alçada i va apareixent mig Pirineu als nostres peus: Maladetes, Posets, Aran, Pallars,... 

Després d'arribar al portal de remuñe, resseguim al N l'aresta fins al cim. Vistes espectaculars de l'aresta Cabrioules, Rabadá, Navarro, Malpás, Bom. 

Baixem directes fins al llac de lliterola i després buscant la desembocadura ens tirem per els pendents de la vall de lliterola fins als 2000 m amb els esquís als peus. 

Fantàstic dia d'esquí de muntanya (de primavera...).

+1300/-1450 m, **, molta neu a cotes altes (primavera dura), justa a cotes baixes

Carles Ll, Carme S, Ricard M, Manel C, Sergi B

Cotiella (2.912 m), per Lavasar

Ahir a migdia vam sortir de casa i vam pujar en cotxe al refugi forestal de Lavasar (1.900 m). Vam aprofitar unes condicions òptimes, ja que la pista estava neta de neu i, en canvi, a la muntanya encara hi havia prou neu per fer l'ascensió al Cotiella amb esquís. Abans de sopar, i aprofitant les darreres llums, ens vam acostar a l'Ibón de la Basa de la Mora, un racó de gran bellesa.

A les cinc del matí, després d'esmorzar, ens hem posat en marxa. Després d'uns vint minuts de caminar amb els esquís a l'esquena hem trobat prou continuïtat de neu per posar-nos els esquís i hem seguit, ja més còmodament, pujant entre el bosc en direcció a la valleta del Lavasar. Hem passat per sota de les Agujas de Lavasar just quan els primers raigs de sol il·luminaven la punta de l'agulla gran. Hem deixat enrere les agulles i hem arribat al Collado de la Ribereta, des d'on hem iniciat un flanquejament una mica precari per anar a buscar el Collado de la Pala del Puerto. Des d'aquí hem baixat uns dos-cent metres per la vall de la Era de las Brujas. En el punt més baix, abans d'iniciar la remuntada final, ens hem aturat a esmorzar. Hem pujat a la Colladeta (2.714 m) i des d'aquí, per la gran pala final, fins al cim del Cotiella. El panorama era extraordinari, encara que algunes muntanyes quedaven tapades pels núvols. Hem fet la panoràmica circular i les tradicionals fotos de cim i hem iniciat la baixada. La neu estava força bé, molt millor del que esperàvem, excepte en algun petit tram on estava més tova. Hem superat el pas clau del Collado de la Pala del Puerto, després de remuntar amb les pells uns dos-cents metres de desnivell, i hem arribat al punt de partida passant novament pel costat de les Agujas de Lavasar.

Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquí teniu, també, el vídeo de la sortida:

Pic de Rulhe 2783m, cara N - 15 i 16/05/2009

Per la Vall de Riutort
Marina i Jaume

I en tenia de ganes de pujar al Rulhe! I les ganes es contagien! I no ens ha defraudat.

(en vermell, per on hem pujat; en blau, la canal de descens)

+700/-50 divendres, + 700/-1350 dissabte; Dificultat ***, AD? PD+? (la pujada directa és de 40º-50º i té ressalts en mixt), S4 (descens més a l'E, tot amb esquís amb tram central més dret, màxim 40º). L'accés al Refugi per Riutort és de 2-3h, F, S2; Del refugi al cim, 2h; Track a GPS wikiloc; Divendres vespre neu dura. Dissabte neu primavera en general, amb moltes purgues i allaus a partir de les 12h. Sol.

Itinerari: L'accés al refugi des del Pla de les Peyres és més curt però el meu cotxe no li agrada haver de superar els socs que hi ha al darrer tram de pista. Ens decidim per la vall de Riutort i hi pugem amb les darreres llums de la tarda. Un GR molt marcat s'enfila ràpidament des de Laparan (1550m) fins als plans que hi ha abans de la cabana de Riutort (tarima de ciment per 4 persones i llar de foc). La vall gira progressivament i agafa marcada direcció S. Baixa molta aigua i tenim problemes per creuar el torrent. Quan ho fem a 1850 ja podem calçar esquís. És millor deixar el fons de la vall i anar pujant, suaument, per una coma suspesa (O) fins al Coll de Riutort (2250m) i d'aquí en lleugera baixada cap al refugi (2185m), on arribem a quarts d'onze (matalassos i mantes per 10, taula a la fresca).

Per anar a la base del cim cal planejar en direcció E fins a un collet en un punt de la cresta de les Calmettes (2318m). Es dóna la volta per darrere i s'entra a una coma, que en direcció SO, ens deixa sota la cara N del cim. La canal de més a l'esquerra es veu evident (és per on acabarem baixant), però seguim les puntades d'un noi que també ha dormit al refugi i que s'enfila pel dret, amb dos piolets però sense grampons. Sortim directes al cim després de superar dos ressalts on hagués calgut la corda per baixar.

Incorporo dos fotos del darrer tram d'ascens que ens va fer Stephane B. Merci per la traça i les fotos!

Busquem millor baixada en el collet que hi ha més a l'E i ens hi llencem, uns amb grampons, altres amb esquís. El tram de major pendent és a mitja baixada, tot i això els viratges es deixen fer bé.

Són prop de 400m i després encara queda una segona pala que porta als plans de davant del refugi. Estem més que satisfets. Hem encertat el dia!
Accés: Ax-les-Thermes-Les Cabannes-Aston-16km asfaltats fins al Barrage de Laparan 1550m-El camí de Riutort (GR) és a mitja presa.
Referències: Vèrtex nº208 (especial Alt Arièja any 2006); piulada d'uns nois que hem trobat i que han pujat pel couloir NO.
Bones traces!

el vídeo dels dimecres... Hotel la Charmette

He recuperat el vídeo de la sortida al Beaufortain del darrer Cap d'Any! El vam editar i veure a Arêches mateix amb vídeos de molts de nosaltres i una tria musical 'especial'... Per la durada, ha quedat a una ressolució mitjana :( Aviat HD!

Hi ha teca... Roche Plane 2166m, Legette du Mirantin 2353m, Roche Pastire 2108m, Mont Coin 2539m, Pointe de Riondet 2357m, La Commanderie 1926m, Grand Mont d'Arêches 2686m, Mont Clocher 1976m, Rocher des Enclaves 2457m, Lavouet 2410m, Grand Journee 2460m...

Bons records, bones traces!

Tuc dera Gerbosa (2841 m)

Val d’Aran

El Tuc dera Gerbosa es localitza a l’oest dels Tucs dera Pala deth Pòrt i Cap dera Sèrra, i tots tres formen la serra que tanca pel nord la Val de Molières. Així, l’itinerari d’ascens que sembla més evident és pujar per la Val de Molières i, passat el refugi, anar a cercar un coll (2729 m) en direcció N a l’O del Tuc. Tanmateix, una alternativa és pujar per la vall del riu Nere, passant pel lac deth Hòro i, sense arribar al còth d’Alfred, anar a cercar el mateix coll per darrera (orientació NO). La pala final orientada O-SO és de pendent força sostingut.

Nosaltres hem optat pel segon itinerari, més solitari i obac (N-NE al llarg de la vall del riu Nere). La presència de la impressionant (i temptador...) Malh des Pois (Forcanada) és un al·licient afegit. A més a més, l’accés per la pista de la pleta d’Horno i les allaus velles, permeten calçar esquís de seguida (1500 m). El temps s’ha mostrat insegur i canviant al llarg del matí, amb temperatures ‘estivals’, vent moderat de component diversa, núvols alts i mitjans de tota mena, el sol apareixent i desapareixent, alguna gota d’aigua i una mica de neu granulada dalt del cim. El mantell de neu totalment humit a totes les cotes, però que encara s’ha deixat foquejar i esquiar prou bé. La pala sostinguda del cim, més dura, l’hem trobada amb molt bones condicions per gaudir-la esquiant!

+/- 1350 m

3h30 ascens, 1h30 descens

S3 (S4 si s’esquia des del cim)

Bones traces de primavera!

Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... bona nova

A la tardor era motiu de polèmica i ara, l'ossa Hvala, ha sortit del seu cau amb sorpresa: dues cries! enhorabona! Al web del país de l'ós hi ha més informació i vídeos. Els muntatges que corren per la xarxa són molt frikis,  pels conservacionistes, pels caçadors, pels polítics ...

I fent la cerca també he retrobat aquest del Mount Bear, a Alaska (de trailsmurph). Quina aventura!

 

Pic de Comaminyana, 2619 m - Pic Norís, 2820 m, 2-3/5/2009

Pep i Albert

Aquest cap de setmana vam tornar a calçar, després d'un període d'inactivitat obligat.Pic de Comaminyana, Pic d'Obacs o (Aubacs)...alguns dels cims oblidats de l'alta Ribagorça, solitaris, desconeguts i davant de cims amb més renom i alçada.

Sortim ben d'hora just abans d'arribar a la planta embotelladora creuem el riu per un pont de fusta i prenem el camí que puja directament pel Barranc de la Montanyeta. Esquís a l'esquena fins que el bosc s'aclareix i una mica per sobre d'una borda, on conflueix el Barranc de Comaminyana calcem. D'aquí progressem cap al Pletiu de l'Orri i els clots de Berillo, d'on ja es divisen el tàndem Comaminyana i Obacs.

L'ascens final el fem passant pel Clot del Mont arribant al cim abans de migdia. Del cim amb un lleuger ventet del Nord fem les fotografies de rigor i ràpidament iniciem el descens per evitar transformacions excessives de la neu. El descens per un pendent atractiu pel vessant nord S3, gaudim de la neu caiguda dijous a la nit, tot escorant-nos cap al Coll del Mont. Des del Coll ens llencem cap al Barranc de Comaminyana, que rep major insolació per la seva orientació, però l'hora del descens encara ens permet trobar una neu amb prou condicions. Tot baixant ens adonem que no estem sols, una comunitat de Marmotes ens observa, senyal inequívoc que la primavera és ben viva.

Aprofitem el darrer tram del Barranc per una canaleta on les allaus ja han fet de les seves enllaçant de nou amb el camí de pujada ara en sentit descendent.

Durada: 5 hores

Risc d'allaus 3

Desnivell:1200 m

Pic Norís, 2820 m , 3/5/2009

Aquest diumenge passat vam optar per un clàssic, el Norís, que ens va oferir una molt bona jornada d'esquí. Calcem una mica per sobre del Pla de la Selva i ja no descalcem fins al cim.

Tot l'ascens el fem per la ruta clàssica. Pujant ens reagrupem amb altres esquiadors. Al migdia som al cim. El descens de la primer pala amb neu flonja tremenda, per esdevenir més dura fins l'estany d'Aixeus on hi arribem per un dels tubs que hi desemboquen directament. Estany d'Aixeus avall la neu esdeve transformada un parell de dits fins a retrobar la pista i d'aqui fins al Pla de la Selva.

L'inconfundible 'Lo Sentinella 'als peus penúltima foto. El tub que desemboca a l'estany d'Aixeus (darrera foto)
Bones traces!

Crònica Trofeo Mezzalama

Aresta del Castor 42250 m.
El Cerví al fons



Ferran, Joan i Paco ....

Després de moooltes vicissituds varem poder fer el Trofeo Mezzalama finalment el 2 de maig es va celebrar la Bellissima Gara d´esqui Alpinismo Mezzalama 09,

800 participants a la sortida .....

El recorregut era el clàssic de cada any, 45 kilometres, i 2900 metres de desnivell positiu i 3300 desnivell negatiu, pujant al coll del Breithorm 3826 metres on hi havia control de tall a 2 hores 35 minuts, a continuació pujar al Castor (grampons)4226 metres amb les seves mitiques arestes, que amb al magnific dia que feia, vam poder disfrutar de una increible vista tan de la banda Italiana de la vall de Gresoney com de la banda Suissa , i finalment després de passar per la glacera del Felik passar pel Naso del Lyskamm ( esquis) 4150 metres per aixi disfrutar d´una baixada desde 4150 metres fins a Gresoney 1637 m, una baixada de 2500 metres amb tot tipus de neu: Canals, neu pols, neu crosta. Tot una disfrutada, llàstima que les cames ja no donaven per gaires filigranes......

Estem contents de la nostra participació ja que a última hora vàrem tenir que substituir un dels integrants del terceto, però tot va anar molt bé vem passar amb 10 minuts d´avantatge el primer control i amb 30´ minuts el segon després ja ens vem relaxar molt i varem arribar petats a Gressoney havent passat alguns problemes en les baixades encordats ja que no és fàcil per qui no ho havia fet mai abans ...

Poca presència d´atletes catalans punters. Aqui tenim la participació d´athletes del nostres pais destacan la 41 posició German Cerezo que feia trio amb als germans galera, després:

41 CA. BENALMÁDENA - Federico GALERA - Carlos GALERA - German CEREZO - 5:21:22.85

116 C.E.OLOT - Ismael VILA - Marc REIXACH - Albert SOLER - 6:43:52.15

139 A. E. PALLARS - Xavier GUILLAMO - Sergi FURIO - Jordi PRAT - 6:56:22.55

144 SMCC CERDAGNE - Eric LAFITTE - Valerie LAFITTE - Sebastien DUC - 6:59:49.25

190 CEPS VALL FOSCA - Gerard GARRETA - Marta RIBA - Josep PALLAS - 7:42:36.35

195 AASTRA ESPAÑA - Santiago SANCHEZ - Jesus RETUERTA - Jorge FERRERO 7:52:30.25

224 CANDANCHU - Juan MARTINEZ - Jokin Andueza - Javier MINA - 8:23:28.05

226 OXIGEN - Saül ABRIL - Roger MOLIST - Pere SERRAL - 8:25:23.10

228 FEMPA ASTURIAS -Jose GONZALEZ - Emilio VALLE - Jose GUTIERREZ - 8:32:22.70

230 C. EXTA. DE GRACIA - Ferran BOFILL - Francisco GORINA - Joan NADAL - 8:34:17.80

Bofill arribant

Aqui teniu al video que una imatge val mes que 1000 paraules..............

http://www.youtube.com/watch?v=Pm6HPRfkDwg

Menció especial és mereixen les noies guanyadores que varen quedar a només 40 minuts dels primers homes i en quinzena posició de la general deixant a les segones noies a una hora ....

Casi tota la cursa és disputa a 4000 metres d´alçada ...

La classificació dels primers:
CLASSIFICA MASCHILE

1. CENTRO SPORTIVO ESERCITO - REICHEGGER Manfred - EYDALLIN Matteo TRENTO Denis: 4:01'22".
2. SCI CLUB CERVINO VALTOURNENCHE ASD N. 1 PELLISSIER - Jean LENZI Damiano - PEDRINI Daniele: 4:06'40".
3. SCI CLUB CERVINO VALTOURNENCHE ASD N. 2 SELETTO Alain SBALBI Tony BLANC Didier: 4:08'03".
4. POLISPORTIVA ALBOSAGGIA COLIBRI - BOSCACCI Graziano - MURADA Ivan - LANFRANCHI Pietro: 4:16'33”.
5. CLUB ALPINO SVIZZERO 3 MORET Didier BRUCHEZ – Pierre - FARQUET Ernest: 4:24'32”.

CLASSIFICA FEMMINILE

1. TEAM SKI TRAB - MARTINELLI Francesca – PEDRANZINI Roberta – ROUX Laetitia: 4:43'31".
2. S.C. SAINT NICOLAS - CLOS Corinne - CALLIARI Orietta - ROCCA Silvia: 5:41'49".
3. SCI CLUB VALDIGNE MONT BLANC - MURACHELLI Micol - BOTTI Giulia GIANATTI Alessandra: 6:14'02".

L´any que ve prepararem la Patrouille de Glaciers ....

Travessa a la Vanoise, Haute Maurienne, Refugis Avérole i Gastaldi.

1-3 de maig Glòria V i Ricard M

Picant una mica d’aquí i una mica d’allà, ens hem fet la nostra pròpia ruta per la zona dels refugis de l’Avérole i Gastaldi. Molta neu, bon temps, glaceres, pics de tres-mil metres, refugis guardats... En fi, una bona proposta per a la primavera.

Les referències de les rutes les hem trobat a les ressenyes de Cegesqui (gràcies piulaires), al llibre de travesses d’esquí de muntanya “ALPS AMB ESQUÍS” de l’Oriol Guasch (Editorial Desnivel) i al llibre de ressenyes “SKI DE RANDONNEE: SAVOIE” de l’editorial Olizane.

Accés: Per pujar al refugi d’Avérole cal anar fins al poble de Bessans (Haute Maurienne), uns 20km vall amunt després de passar l’entrada del túnel de Frejús (Via important de comunicació entre França i Itàlia ). Passat el poble en direcció Bonneval trobarem una cruïlla que dona accés a un centre de vacances (La Bessanaise) i al petit llogarret anomenat La Goula (1760m)on deixem el cotxe. 800km des de Barcelona.


Mapes: IGN 3633ET Tignes Val d’Isère i IGN 3634OT Col du Mont Cenís
Material: el clàssic per a una ruta en glaciar
Adreces: Rifugio Gastaldi, Refuge d’Avérole

1er dia: Accés al refugi de l’Avérole 2210m.
+450m /F /3h
L’accés al refugi es fa seguint la carretera que puja als poblets de Vincendières i Avérole. Camí molt planer fins els darrers trams a tocar del refugi. Tot fent el camí ens adonem de la quantitat de neu acumulada que hi ha. El refugi està molt concorregut, però ben organitzat, és acollidor i es menja força bé.

2on dia: Pointe Marie 3370m – Col d’Arnes 3012m – Refugi Gastaldi 2650m
+1370m /-500m /PD+ /S3/6’30h
Sortim del refugi en descens (-100m)per accedir a remuntar la vall de l'Oney (SE), per un evident passadís que destaca entre blocs de roques, fins a un coll a 2587m damunt del petit llac “Glacier d'Arnès”. Travessem en un llarg flanqueig per anar fins al fons de la vall 2707m. A partir d’aquest punt el pendent s’accentua i continuem direcció SE per anar canviant la direcció cap a Sud, tot pujant per la gelera d’Arnes. (atenció amb les possibles esquerdes) Finalment al punt 3340m ens trobarem de front la paret nord de la Ouille d’Arberón, girarem a l’esquerra per arribar a la cota 3370m de la Pointe Marie.

El descens el farem pel mateix itinerari, mantenint direcció N per anar a buscar el coll d’Arnes, en bones condicions accedim al coll amb els esquís als peus.

Passat el Coll d’Arnes descendim direcció E per anar girant a N i baixar per la gelera de la Bessanese, descens dret i exposat per allaus. Baixem fins uns plans a uns 100m per sota del refugi Gastaldi, que ens obliguen a posar pells per accedir-hi. El canvi d’orientació es nota per l’augment de la temperatura i l’estat de la neu, totalment primavera desfeta.

Aquest any, excepcional de neu segons el guarda, el refugi està gairebé colgat de neu. A destacar que té tres plantes i està ubicat en un lloc elevat.

El refugi Gastaldi és acollidor tot i que el fet que estigui colgat de neu et fa sentir estrany. Poca gent, “pasta al dente” i bon rotllo.










3er dia: Collarin 3475m – Selle d’Albaron 3500m – Col des Evettes 2561m – Bonneval 1790m
+1000m / -1760m /PD+/S3/6’30h
Sortim del refugi en direcció N, en un terreny planer, per anar a buscar el que representa ser l’antiga estació d’un mini telefèric (tres fustes i dos ferros penjant) En aquest punt hem de baixar per un pendent força dret (50º) que ens deixa a la gelera (-100m), seguim direcció N en flanqueig, per anar a buscar la gelera i vall de Gias. Remuntem la gelera de Gias en direcció NO, fins a la cota 2800m la gelera és ampla i planera, al davant ens queda, molt marcat, el coll de Collerin. A la cota 2900m girarem cap al N, per pujar per les amples pales, dretes però segures, evitant els trams d’esquerdes que anirem trobant (nosaltres gairebé les hem percebut). La pujada és sostinguda fins al coll a la cota 3300m. Girem direcció Oest, per anar guanyant alçada progressant per l’ampla gelera, per arribar a la carena i al cim del Collarin 3475m. D’aquest punt podem resseguir fàcilment uns metres per sota de la carena direcció pic d’Albaron, fins al collet previ a la Selle d’Albaron 3470m. En pocs metres a peu pugem fins a la Selle 3500m. L’itinerari fins a l’Albaron és dret (mixte roca i neu II/50º) i l’estat de la neu desaconsella arriscar-se. Així que en aquest punt iniciem el descens.










El descens es fa per la gelera de les Evettes i per evitar les roques i els seracs, caldrà dibuixar una gran essa, (des del punt de descens, dreta, a 3550m esquerra, a 3250m dreta fins 3050m Veurem la barrera de seracs penjada a la nostra dreta). A partir de la cota 3200m ja anirem per l’ampla gelera en direcció N, escollint l’itinerari que ens permeti haver de remar el mínim als llacs dels plans de les Evettes 2500m. Seguim en direcció NO per remuntar +60m l’ample coll de les Evettes 2561m. (des dels llacs tenim l’opció de remuntar N al refugi de les Evettes +100m).


Des del coll de les Evettes 2561m. Baixem per les amples pales, cercant el millor itinerari per anar a buscar el fons de la vall i a la pista 1950m que comunica Bonneval amb l’Ecot i el Pont St Clair. Baixem per la pista (planera) fins a Bonneval. Amb els esquís als peus el 3 de maig fins a la cota 1790m. Per tornar a buscar el cotxe fem autostop, fora de temporada no hi ha transport públic.

Trobareu fotos a Pasdeguia

Pico de la Frondella (3055 m) i Balaitós (3144 m)

1,2 i 3 de maig de 2009.



Visitem la Val d’Azun amb ganes d’acomplir una ascensió que fa temps que somiem, el Balaitós per la glacera de les Néous. Fent cas de les recomanacions, triem fer la ruta des del refugi de Larribet, que visitem justament el dia en que Peyo s’estrena com a guarda. Per sort, la carretera que puja d’Arrens acaba de ser netejada i oberta aquesta setmana, reduint enormement l’aproximació.



Divendres a la tarda deixem el cotxe a la Maison du Parc (1470m) i pugem al refugi (2060 m) sota la pluja, entre boires i purgues no gens tranquil•litzadores. Ens acompanyen el Pep i el Martí que demà obriran traça al Balaitós. Son unes dues hores i escaig d’aproximació que fem amb els esquis als peus. El refugi és acollidor i confortable.

Pico de la Frondella (3055 m)



Dissabte la bruma s’ha esvaït, i el cel és clar i serè. Ens dirigim al Frondellas, un itinerari aparentment segur i no massa exposat a les purgues i allaus que s’esperen per avui. Remuntarem cap als llacs de Batcrabère, i d’aquí guanyarem alçada fàcilment fins la base del Col Noir (2625 m), sota la impressionant cara NO del Balaitós. El coll el fem a peu per neu fonda. Baixem pel S uns 40 m, i calcem esquis de nou per esquiar fins al fons d’una valleta, cota 2450 aproximadament. Aquesta vall és la ruta d’aproximació a la Gran Diagonal del Balaitós. Remuntem al S cap al Col de Wallon i seguim flanquejant fins enllaçar les pales amples de la cara O dels Frondellas. Cap a 2900 m, deixem els esquis a la base d’una barra i prosseguim a peu fins al cim. Descens pel mateix itinerari.

7/8 hores, +/- 1200 m, ***, S2/S3, S4 si baixem del cim o el Col Noir amb esquis.



Balaitós (3144 m)




Diumenge matinem i amb les primeres llums remuntem les amples pales cap al Col de Pabat (2648 m). Canviem de vessant, i pràcticament sense baixar iniciem un flanqueig fàcil cap a la vall de les Néous. Dins la vall, retrobem la ruta des del refugi Ledormeur. L’ambient és superb, amb l’esmolada cresta de Costérillou i la seva vertiginosa paret N. Guanyem alçada de forma sostinguda fins la base del corredor que duu al cim. Son uns 150m a 45/50º, amb un curt ressalt de gel a la base. Si la innivació és menor, segur que el pas es complica considerablement i cal portar material de roca. De baixada, rapelem el ressalt (pitó). El descens el fem cap al refugi de Ledormeur i prosseguim fins el cotxe.



4h30/5h al cim, 3h el, descens, +1150m/ -1700m, ***, S3. Corda pel corredor, i més material segons condicions. L’ascensió, i el flanqueig del col de Pabat estan orientades a l’E, cal matinar ja que el sol escalfa de valent pel matí i la neu transforma ràpid. A més, la part baixa de la vall està molt exposada a allaus de grans dimensions en el seu vessant E.



Jordi G, Montse B, Carles L.

Bones traces, queda moooolta neu encara!

Cambra d'Ase, corredor Vermicelle

Aquest dissabte hem anat a aprofitar les darreres nevades. Neu pols en ple mes de maig, potser no ho veurem mai més!

El destí final ha estat el Cambra d'Ase pel corredor Vermicelle.

La pujada ha estat còmode fins el peu de la canal, allà hem estat afortunats: hem trobat una bona traça que ens ha permès de pujar fàcilment tot i la neu nova, tot i el mal temps que encara estava enganxat a les carenes!

I que es pot dir de la baixada... Ha estat genial! I és que hi ha un gruix de neu tan gran, que fins tot un canaló com el Vermicelles es veu ample!

Més dades, el mapa i el track, al blog muntanyenc.

Haute Maurienne: ascensió a l'Albaron (3.637 m)

Una travessia per l'Haute Maurienne amb ascensió a l'Albaron (3.637 m) i travessia entre els refugis d'Evettes i Averole.  El primer dia vam sortir de Sant Adrià de Besòs a les quatre de la matinada i poc després de la 1 del migdia empreniem la pujada al refugi des Evettes. Molta neu i un dia magnífic. Ens instal·lem en el refugi, amb una magnífica visió del nostre objectiu de demà: l'Albaron. 

A les 5 del matí ens posem en marxa. Prenem el microesmorzar del refugi dels Evettes i sortim en direcció a l'Albaron. Al contrari del que ens pensàvem, no hi ha massa gent per aquesta muntanya però tenim la sort que hi ha una bona traça que ens guiarà pel petit laberint de sèracs de la gelera de l'Albaron. Hi ha tanta neu que de la gelera només es veuen alguns sectors de les barreres de sèracs; la neu tapa totes les esquerdes fent molt més segura la progressió. Arribem a la carena, en el lloc anomenat La Selle de l'Albaron. A partir d'aquí hi ha dos itineraris; es poden baixar uns tres-cents metres per la vessant contrària fins a trobar la via normal que puja del refugi d'Averole o bé es pot pujar per l'aresta directa al cim. Ahir, al refugi, un guia ens va recomanar l'aresta, força aèria i amb uns panorames il·limitats. Ens posem els esquís a l'esquena i comencem a enfilar-nos per la cresta, amb passos de neu i roca. Ens assegurem en alguns trams amb el nostre cordino però la dificultat no és excessiva. Al final arribem al cim de l'Albaron (3.637 m), un ampli replà on podem descansar una mica i fer, ben còmodament, les fotos del cim i la panoràmica circular. Des d'aquí veiem el Mont Blanc, les Grandes Jorasses, el Mont Rosa, el Gran Paradiso, La Gran Casse, La Punta de la Sana i centenars de muntanyes més. La ressenya que portem descriu una canal de baixada on, segons les condicions, es pot muntar un ràpel d'uns 20 metres fins a la gran pala de neu on comença l'esquiada. Hi ha una petita canal que porta a la instal·lació del ràpel. Convenientment assegurats hi baixem i, encara que la neu arriba tan amunt que gairebé ja no cal la maniobra, fem un petit ràpel. Després, amb els esquís als peus, iniciem una llarga baixada fins al refugi d'Averolee. La neu no està bé del tot però gaudim d'una llarga esquiada amb un magnífic ambient alpí. L'endemà, després d'un simulacre d'ascensió, emprenem la baixada a la vall i el retorn a casa.

Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.

Aquí teniu també el vídeo de la sortida.

Pic de Sarrasi 2213m - 3/05/2009

6 mesos després...
Després del Pic de Girantes de dissabte, provo sort a 5' de la Gîte. Igual que ahir poso esquís a peu de cotxe... no està mal per ser al maig!

+/-720m; F (però exposat en algun tram de la carena i la darrera pala), S3; 3h en total; track GPS wikiloc.

(Pic de Sarrasi, a l'esquerra; i Pic d'Endron, al centre; des de Goulier)

Llegim el que ens interessa... i quan vaig mirar la piulada del desembre d'aquest pic em vaig saltar lo de "pala exposada... pendents de 35º"). M'hi he trobat massa d'hora per girar cua (el sol encara no havia escalfat la pala per on m'havia enfilat) i anar cap amunt m'ha fet suar de valent: una crosta de 4 dits per un pendent dret i exposat i un descens fins als 1900m amb grampons... Ja a pistes la neu encara era dura i ràpida per oblidar el patiment de la pujada.

(Pic d'Endron des del cim de Sarrasi)

Es puja per les pistes (2 arrossegadors...) fins la cota 1600 o 1700m on es gira a l'O per anar a buscar la carena NO que baixa del cim, amb algun ressalt de 30-35º que es pot evitar per les pales que miren al Pic d'Endron. Descens pel mateix itinerari; per la carena NE cap al Pic Garbié de Bresoul; o directe per la cara N si la neu és estable (35º -200m). La Crete de Sarrasi que enllaça amb el Pic d'Endron es veu molt entretinguda i penjada.

(les allaus dels darrers dies feien difícil trobar un pas per accedir a la carena)

Copio les dades d'accés de la piulada de pasdeguia, d'on he tret la idea i l'allotjament, gràcies!:
Accés: Accedim a Ax-Les-Thermes i seguim per la N.20-E9 fins a Tarascon-sur-Ariège, anar cap a Vicdessos per la D.8, abans d'entrar al poble la D.208 cap a Goulier i des d'aquí fins l'estació d'esquí de Goulier-Endron.
Allotjament: Les Relais d'Endron, a 5' de les pistes.
Bones traces!

Pic de Girantes 2088m, 2/05/2009

Des del Port de Lers, 1517m (Arièja).

Aquest capdesetmana llarg hem estat en família a l'Arièja, a Goulier, a la recomanada per pasdeguia Gîte d'Endron.
+/-600m; F,*, S2; 2-3h en total; GPS wikiloc. Matí ennuvolat, aclarint-se. Neu humida.

(no he fet la traça sol)

Dissabte de matinada plou i canvio de plans, no fa dia per grans gestes. Agafo el cotxe per fer temps esperant que les primeres llums s'emportin els núvols.

Enfilo l'estreta carretera que puja de Vicdessos al Port de Lers: desperto un parell de cérvols i una guineu fuig per la primera pala de neu que trobo. Passo de llarg, però em trobo el Coll d'Agnes (1570m) tancat per la neu (volia agafar el GR10 que porta al Coll de Saleix i d'aquí anar al Ròi de Bassiès pel llom N...).

(Circ de l'Escale i Pics Ròi de Bassiès i de Bellcaire des del cim)

Torno al Port de Lers i obro el mapa: cap al Trois Seigneurs per l'aresta SO o per l'estany d'Arbu, és S i s'ha de caminar estona... i cap al N que hi ha neu a peu de cotxe? Hi ha marcat un camí que enllaça amb el Coll de Saleix fent el Pic de Girantes... M'acabo de decidir comentant la jugada amb una parella que arriba tan perduda com jo. Som-hi! Trobem el camí que voreja la muntanya per l'oest passant per un bosc esclarissat. Després cal anar a buscar un pas a una mena de coll a 1800m per uns tubets molt bonics i que les allaus encara no han escombrat ( sí, en canvi, els pendents més drets que baixen del cim).

(allaus per tot arreu i vistes cap al Mont Béas, de només 1903m, però farcit de neu)

Finalment s'arriba al llom i a la darrera pala molt suau, i que sembla un mató (tinc la sensació que sota els peus hi ha 10m de neu, i només som a 2000m!).
Neu bona els primers 150m, i molt humida després (a prop d'arribar al cotxe cada viratge provoca una purga).

Al port un altre senyal de la primavera, molts ciclistes!

Bones traces!