30 de des. 2009
29 de des. 2009
Una novetat més: 75 itineraris a la Val d'Aran
"Val d'Aran. Esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios".
Edita Desnivel i l'autor és Francisco Román (18 euros).
A part dels clàssics, s'hi descriuen itineraris menys concorreguts, per sort, no tots.
Se'ns acumula feina...
Gràcies Carles!
La Tossa d'Alp 2536 m
27/12/2009 
Imma i Raimon
Desnivell +585 m / -585
Fa dies que volíem fer una ràtzia per treure la pols al material i finalment ens hem hagut de conformar amb pujar a fer un cafè al refugi de Niu d'Àliga. Ha estat bé perque la Imma feia molt temps que no s'hi posava i ha pujat amb solvència tot i la precarietat de la neu.
Hem sortit d'hora amb temperatura sota zero des de l'aparcament de Coma Oriola (2.950) per la pista dels Isards, que es troba tancada i ha acumulat prou neu, entre la ventada i la que ha caigut fa dos dies. La veritat és que a l'entorn hi ha una enfarinada i poca cosa més.
Al cap d'una estona ens enfilem per la pista del Tub que també ha acumulat una mica de gruix, això sí, força gelada, i ens anem acostant cap al vèrtex de la Tosa per una pala vidriosa i amb fort vent en arribar a la carena.
Hem admirat les vistes i hem fet un cafè al refugi. La baixada l'hem fet per les pistes per no trinxar el material més del necessari i cap avall.
Ara toca que nevi al Pirineu Oriental perque els qui estem en plena fase de criança tinguem oportunitat de fer quelcom més engrescador prop de casa.
Res de nou al Bastiments i bona cuina
+/- 890m3h - neu polç, dura, ventada, gelada i algunes pedres.
Sol i bon temps, vent de N.
Glòria V i Ricard M
El diumenge 27 de desembre hem volgut fer la clàssica Bastiments, tot aprofitant la previsió de bon temps i la feble nevada del dia anterior.
Res de nou: neu justa per pujar i baixar, les condicions de la pala del cim prou acceptables tot i que hi havia zones gelades, molta gent amb esquís i bastanta gent a peu, la meitat de les pistes de Vallter tancades, el que ens ha permés gaudir d'alguna neu trepitjada i en solitari.
Les condicions cap a l'Est són dolentes, gairebé sense neu a cotes baixes i carenes ventades. En canvi les valls de Coma de Vaca i d'accés a Tirapits presenten una innivació acceptable.
Per celebrar-ho hem anat a dinar a
Can Jordi a Espinavell, petit restaurant/botiga de només sis taules amb un ambient agradable i de cuina Tradicional: l´Escudella de Pagès, el Timbal de Foie i Poma, la Perdiu a la Col, els Peus de Porc amb Llanegues, especialistes en carn de Poltre, etc.
Sol i bon temps, vent de N.
Glòria V i Ricard M
El diumenge 27 de desembre hem volgut fer la clàssica Bastiments, tot aprofitant la previsió de bon temps i la feble nevada del dia anterior.
Les condicions cap a l'Est són dolentes, gairebé sense neu a cotes baixes i carenes ventades. En canvi les valls de Coma de Vaca i d'accés a Tirapits presenten una innivació acceptable.Per celebrar-ho hem anat a dinar a
Can Jordi a Espinavell, petit restaurant/botiga de només sis taules amb un ambient agradable i de cuina Tradicional: l´Escudella de Pagès, el Timbal de Foie i Poma, la Perdiu a la Col, els Peus de Porc amb Llanegues, especialistes en carn de Poltre, etc.
28 de des. 2009
Pic de Mortiers ( 2605m )
27/12/2009
Carme, Àlvar, Josep Lluís i albert
+/- 1050 m. S2/S3
Ascens: 3h30.
Neu pols a la Vall de Galba i clotades, Ventada a les carenes.
Bona visibilitat, Sol i vent moderat amb freqüents petits bufaruts.
Després d'uns dies d'àpats consistens i tot per estirar les cames, res millor que
una circular amb el Pic de Mortiers com a objectiu. Dissabte a darrera hora ens
decidim per aquest sector del Pirineu, que ens a brindat una bona jornada d'esquí.
El Puig de la Muntanyeta en primer terme
el Pic de Mortiers i el Puig Terrers al fons.
La Pala del Mortiers.
Gairebé a les 9 del matí sortim de l'estació de Formigueres ja oberta, remutant-ne les pistes amb encara pocs esquiadors en direcció a la Serra d'en Mauri; Una vegada al capdamunt de l'estació i ja arribant a la Carena d'aquesta Serra, la neu és escassa però sense arribar a descalçar en cap moment. Un bon Torb ens hi colpeja, tot resseguint el camí al refugi de camporells. Progressem perdent alçada i afortunadament el Torb ens abandona, sense arribar al refugi de Camporells ens anem decantant cap al nord-oest en direcció al Mortiers. A mesura que ens hi aproximem el vent es va afeblint, fent-se més intermitent, però ens brinda un seguit de petits bufaruts que es formen ara aquí ara allà, ens colpegen i ens envolten de tant en tant com si juguessin amb nosaltres.
La Dent d'Orlú.
Poc després del migdia fem cim, gairebé sense vent gaudim de la visió que ens ofereix aquest mirador tot preparant-nos pel descens. Trobem la primera pala amb neu pols dura i d'aquí ens decantem i endinsem cap a la divertida Vall de Galba amb una sèrie de tubets i pales i una neu pols abundant que ens deleïta.
La firma encarant la Vall de Galba.
La mateixa Pala a la llunyania i un petit Bufarut.
Des de la Vall de Galba, amb el Mortiers al fons.
Resseguim la Vall de Galba fins poc després de la Barraca de la Jaceta, a l'arbre marcat amb la diana 38, on retornem a posar pells per remuntar de nou fins a l'estació de Formigueres.
Breu apunt de Material (dedicat a Xavier Martí)
Aprofitant la sortida decidim fer una petita valoració tècnica del nou material per la temporada 2009/2010 . Esquís Hagan tour carve i Dynamic Mountain light, així com les botes Nordica TR9.
Hagan tour carve (Tastador Josep lluís): Molt bon lliscament, una bona adaptabilitat i un pes coherent faciliten un bon comportament d'aquestes fustes. Sense aspectes negatius a destacar, es tracta sens dubte d'un esqui 'd'antaño' per disfrutar d'allò més, comenta en Josep lluís, que fins i tot s'esta plantejant portar-los cap a Gruyere.
Dynamic Mountain light (albert): La lleugeresa personificada sobre tot tipus de neu, unes fustes que us guiaran per si soles.
Botes Nordica TR9 (Àlvar, Josep Lluis i albert) : Pocs aspectes que no s'hagin dit d'aquestes botes tan magnífiques, un material que destaca sobretot per la seva durabilitat i les seves prestacions.
23 de des. 2009
20-12-2009 - Le Mongie - Pic de Midi de Bigorra
Havia de ser una estada la Campana de Cloutou, per uns de de dos dies, per altres de tres, però, una equivocació en agafar el coll encertat, el temps que es va embolicar i les poques hores de llum que ens dona el desembre ens vam fer canviar d'objectiu.
És tard, quasi és migdia, després d'una arribada a l'estació de la Mongie amb alguna que altre incidència, ens posem en marxa, agafem el telecabina per tal de guanyar alçada, el sol ens acompanya, malgrat el fred, el dia és radiant, ens calcem els esquís i pugem per les pistes fins la part alta del telecadira.
Quan estem arribant a dalt ens adonem dels nostre error, no és la canal que hem d'agafar. la temperatura ha baixat considerablement, la sensació de fred és important, penetrant i el temps ha canviat, s'ha ennuvolat i neva. i fa molt de fred. Som tossuts, tot i i així arribem dalt de la canal, l'Àlex confirma que l'altre banda no es pot baixar i menys amb el mal temps que se'n ha posat a sobre.
Tornem a les pistes, el tros de pala, se'n fa dificultosa, no veig res, el relleu ha desaparegut, la neu, però deixa fer, malgrat la trobo una mica pesada. Ara quan enganxem les pistes la baixada la gaudim tan com podem, intentem no baixar molt per tal de no haver de remuntat al parquing.
Canvi de plans, del que hauria de ser una nit un refugi gèlid, per la temperatures que hi ha, serà una bona habitació a una Gîte, no puc dir calenta, doncs la casa no ho estava, però comfortable i agradable si.
L'esmena
Després de moltes deliberacions, més pels que es queden que no pas pels que marxem el mateix diumenge, d'on anem i on deixem d'anar
Al final decidim anar al Pic du Midi de Bigorre, a l' hivern cap dels qui hi som l'hem fet .
Encara no han obert les pistes que ja hi estem pujant direcció al port de Turmalet (2115), El dia és magnífic, la vista igual, i el fred del dia anterior ha minvat per tant perfecte.
Des del port de Turmalet anem seguint la pista desapareguda sota un bon tou de neu considerable, anem obrint traça, passant per túnels, salvant murets una veritable ginkana. fins arribar al vell observatori en ruïnes. Des d'aquí podem veure tota la infraestructura que hi ha dalt del cim, impressionant.
Fem una breu parada per hidratant-se i menjar una mica per encarar els darrers centenars de metres que ens separant del cim.
La pala es fa més lenta del que esperaven, se'ns fa llarga, l'últim tram el fem en grampons, la neu està molt dura i gelada en alguns trams, a mesura que anem pujant el fred també va fent-ho. Arribem dalt fem les fotos de rigor i tirem avall.
Que encara ens quedar tornar.
Neu dura, pols, gelada, de tot una mica.
Baixem fins trobar les pistes de la banda Barèges, tornem a posar pells per anar agafar una pista que molt su aument ens durà fins al coll que arribar el telecadira.
Fora pells i baixada, com diu el Dani "for-fait gratis" fins el cotxe.
És un quart de sis de la tarda quan arribem al cotxe, jornada complerta.
Ara toca arribar a casa, encara queda una bona tirada.
Ens acomiadem dels companys i amb Lluís emprenem el camí de tornada.
Un dia magnífic, per una jornada magnífica.
I vam anar: Àlex, Neus, Oriol, Dani, Josep Maria, Lluís, Anna
22 de des. 2009
Novetats i curiositats bibliogràfiques
Aquest cap de setmana va ser fàcil caure en la temptació i firar-nos amb el segon volum del llibre de Frédéric Cabot "Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées", de Rando-Editions, publicat fa pocs dies. Del primer volum són els dos cims del cap de setmana, el Barbe i el Lurtet, i 68 més, i en aquest segon en hi ha 58 de les valls de Campan, Aure i Louron. Destaquen les fotografies amb el itineraris ben marcats, les gradacions i les recomanacions de quan fer cada cim segons orientació i innivació.
El segon llibre és de l'any passat però sembla una relíquia per la seva austeritat, casi fotocopiat... és "Ski de pente raide" de Jacques Le Roux i Goulven Cuzon. Els més de 40 itineraris descrits són a mig camí de l'esquí de muntanya i l'esquí extrem. S'indica l'orientació, inclinació, dificultat,... i una traça casi dibuixada a mà sobre fotos en blanc i negre. N'hi ha que fan por com la cara NE del Petit Gabizos o el Grand couloir de Cerbillona i d'altres que fan ganes d'anar-hi, algun dia amb bones condicions.20 de des. 2009
Pic de Barbe (2468m), Pic de Lurtet (2506m)
Aquest cap de setmana migrem a l’oest a comprovar si és veritat que hi ha més neu a prop de l’Atlàntic. La previsió es compleix i arribats a l’estació de Barèges (a prop de Luz St. Sauveur), el cel s’acaba obrint i llueix el sol. Ara bé, estem
Pic de Barbe (2468m)
+/-1000m, S2/S3, 5h
Rápida ascensió a la banda solana de la vall, a l’oest del Midi de Bigorra. Cim sense gaires dificultats, molt visitat, que ofereix un bon descens per pales continues. La part baixa pot estar exposada a caigudes d’allaus, nosaltres seguim el llom en principi segur al marge esquerre del barranc, a partir del pt.1550 del mapa de l’IGN. Les pales sota el llac de
Pic de Lurtet (2506m)
+/-1050m, S2/S3, 5h30
Ascensió a la banda obaga que ens ha brindat un descens memorable. Cal resseguir en un inici la vall que duu cap a Aygües Cluses. Al pt. 1741m, ens enfilem primer al sud i després cap a l’oest per entrar en una coma al nord del Pic des Crampetes. Relleu suau fins al peu del coll cota 2317m entre Crampetes i el Soum deth Coucut. Un cop al coll veiem per primer cop el nostre objectiu. Trobem la pala sota el cim molt gelada i acabem l’ascensió amb grampons als peus. Els darrers metres son una grimpada aèria que dona caràcter alpí a l’ascensió. Excel·lent mirador sobre
Descens pel mateix itinerari.
Trobareu més detalls de les ascensions al llibre Ski de Randonnée dans les Hautes-Pyrénées de F. Cabot.
Jaume, Joan Manel, Jordi, Montse i Carles.
Bones traces.
