Piulada d'una olla aranesa, 15/11/2009

(i un parell de Caps de Vaqueira des de l'Orri)

Paco (split), Lluís (split), Carles (telemark), Montse (esquís turbo), Greg (skis), Joan Manuel (esquís i olla) i Jaume (esquís i olla).
+/- 1300m, F, S2, patates, 1/2 col, 3 pastanagues, 1 api, 1 ceba tendra, 2 porros, 1 os de pernil, costella de vedella, cansalada, cuixa de gallina, 1 botifarra crua, 1 botifarra negra, 1 botifarra blanca, mongetes seques, pilota, fideus...

Temps ventós, calorós, i canviant: xirimiri primer i un sol fabulós després que ens ha provocat per tornar a posar pells i repetir la pujada. Força neu a les pistes, ben dura i trepitjada que fa que això d'esquiar sembli fàcil. Fora pistes la neu està trastocada i difícil de domar, amb només prou gruix en bones orientacions i per sobre els 1800m.

Foquejar per pistes no és sant de la meva devoció, però reconec que avui ha estat un plaer i la zona és preciosa sense sorolls ni remuntadors funcionant. Més que fortes sensacions de l'inserso (i no ho dic per la nostra edat ni estil, ni per criticar l'expresió que utilitza F.M. en el seu blog...) hem gaudit de bones baixades i ràpides d'aquelles que fan deixar anar alguna llàgrima.

Ja al cotxe un de nosaltres pensava en veu alta que havia valgut la pena i recordava l'olor de la neu i les ombres esbiaixades de la llum d'hivern... i rematem la feina amb un bon dinar (també tenia mono d'olla aranesa).

Per posar una pega a la sortida, dissabte tot pujant em va sorprendre l'inflació prepirinenca en dos restaurants, amb menús de casi 20 euros i la justificació sense embuts de que "només posem aquest preu el cap de setmana, entre setmana val 12". Evidentment ens vam aixecar a la cerca d'un plat combinat de crisis. Haurem de recuperar la carmanyola i l'entrepà portat de casa!

Gràcies Montse i Carles, i bones traces!!!