..., entre neu, pluja i vent... molt de vent
El mes de febrer en va proposar d'anar Noruega.
No vaig dubtar i vaig apuntar-m'hi ràpidament i el mes d'abril ja estaven volant cap allà
L'experiència val el viatge, malgrat que sempre estem a la servitud del temps... en aquest cas la meteo, que no va acompanyar com haguéssim volgut
.jpg)
Després de 12 hores entre aeroports, avions i esperes arribem a Tromso on ens espera l’Ivar i la seva dona. Ens duen on serà el nostre aixopluc durant aquesta setmana que ens bellugarem per Norge.
L’Ivar ens informa que hem de sortir avui mateix ja que si ens quedem no podrem sortir fins dilluns, ja que s’acosta un temporal.
Després de col·locar les coses a lloc i sopar unes pizzes, carreguem i ens posem en marxa cap al nostre destí.
Comenta a nevar.
Cansats, un cop hem sortir de port ens estirem en els postres llocs a dormir.
A quarts de 3 sento que hem arribat a lloc, veus llunyanes que ajuden a l’Ivar amarrar el veler, son els companys de l’altre veler que han sortit abans, el seu va una mica més a poc a poc. El viatge a estat una mica bellugat
Ara sí que caic en un son profund
El vent i el temporal de neu son protagonistes durant tot el dia.
No es pot sortir i l’aparell de vent ens indica a quina velocitat va. Hem arribat a un cop de 47 nusos, vora 90 km/hora.
Per la tarda sembla que es deixi veure sol, cansats d’estar dins del vaixell decidim sortir.
Per arribar al moll hem d’anar saltant de vaixell en vaixell, els dels nostres companys i un d’abandonats, una veritable gimcana.
El passeig és breu, les ràfegues de vent i neu deixen veure el sol, ara si, ara no, es empipador.
Segons l’Ivar, un temporal com aquest i aquests condicions feia més de 10 anys que no el veien.
L’Ivar ens diu que demà hi ha un forat de bons temps, intentarem alguna cosa.
Dia 20 – RUNDJELLNASSEM (+ 600)
Desnivell +/- 600 GPS
Dificultat **
Temps: 4 hores (anar i tornar, llarg amb distància més que pel desnivell)
Dels cims que hi ha al voltant el més assequible és aquest. La resta, els núvols els cobreixen i sembla que no els vulguin deixar anar.
La neu caiguda el dia anterior ens deixa avançar amb esquís per la mateixa carretera.
No és fins que hem caminat un bon tros que comencem a guanyar alçada per un lloms que ens durant a dalt la carena.
Els companys de l’altre vaixell han sortit una mica abans.
El vent els fa recular una mica, moment que ens agrupem.
Continuem pujant, passem una gran fita. El vent ha decidit unilateralment acompanyar-nos i no es deixa en cap moment.Una gran fita amb una barra de ferro totalment torçada ens assenyala que hem arribat en algun lloc, no sabem si es va més amunt o no, la boira, el vent i al neu no ens deixa veure res.
Traiem pells i avall, el vent és fort.
La neu a trossos bé d’altres no tant, però ne general la gaudim.
A mesura que baixem el temps millora. Hem sortit del núvol, a la plana fa sol i el vent s’ha aturat.
El que al matí hem fet amb esquís, ara ho fem a peu.
Per la tarda, després de la sopa que l’Ivar ens ha preparar (boníssima , per cert) marxem, canviem de port, anem direcció Hammes.
Dia 21 – ULOYTINDEN (+941) - Havnes
Desnivell: 900 m. wikiloc
Dificultat. **
Temps: 4 hores
Sortim amb esquís des del mateix moll.Passem per davant de la estesa d’assecadors de bacallans i enfilem cap amunt entremig de clarianes i boscos, anem guanyant alçada, sortim del bosc. El vent, ens trobava a faltar i ens torna a fer companyia, però nosaltres anem fent.
Quan ja hem fet 500 metres de desnivell ens trobem una cabana, plena de neu per dins, alguna altra ventada s’han dut la porta.
Entre núvols i clarianes en deixa veure el paisatge del fons.
El vent cada vegada és més fort.
Amb força de voluntat continuem avançant, la visibilitat, però minva per moments, la neu que aixeca el vent no ens deixa veure, no es distingeix res pel davant.
Per la informació que ens donem els altímetres, no queda gaire pel cim, però decidim deixar-ho córrer, és impossible continuar.
Mentre esperem als companys per reagrupant-se, ens preparem per la baixada, l’espera és dura, el vent cada vegada és més fort.
La neu per dalt és dura, ventada, si no hagués estat pel vent, que per moment baixaven a les palpentes la haguéssim gaudit.
A mesura que baixem la visibilitat millora i l’esquiada per no dir-ho ... també!!!!
Al capvespre anem a la batejada “Gamba Party”, una sopar-festa, idea de l’Ivar que la fan cada dimarts ens aquest port. Les gambes ens sortien per les orelles i el salmó fumat també estava mol be, la gent de diversos vaixells superaven als del poble que només són 40 en total.
Aquí es troba la botiga més antiga que hi ha al Nord del Cercle Polar Àrtic.
A la sortida del sopar ens embarquem i posem direcció a Lyngen, on passarem la nit i popera parada del nostre recorregut.
Dia 22 – Lyngen – KAVRINGTINDEN (1217) (acumulat 1317)
Desnivell: 1300 m. wikiloc
Dificultat ***
Temps: 6 hores
FA SOL!!!
DIA MAGNÍFIC!!!!
Ja no ens ho creiem, ha sortit el sol!!!
L’Ivar ens acompanya fins al punt on hem de començar a pujar.
Mica en mica pugem, les vistes que es veuen son espectaculars, neu per totes bandes.
El sol ens acompanya... que més volem!!!
El grup es va allargant.
Arribar a la base del cim ha estat ràpid. Malgrat la calor, que hem substituït pel vent.
L’última pala abans d’arribar a la carena és més entretinguda del que sembla, la neu dura i una mica acanalada pel vent fa que ens ho prenguem amb tranquil·litat, companys decideixen pujar amb grampons, d’altres amb ganivetes i d’altres o aconseguim sense, malgrat tot el més assenyat i segur: ganivetes o grampons.
A dalt de la carena els deixem i el darrer tros el fem tots amb grampons fins al cim.
Home! Com no!! El nostre acompanyant de cada dia ja el tenim aquí, no podia faltar!! El vent, torna a fer acte de presència, ens acompanya fins al cim i també ve acompanyat d’uns quant núvols que decideixen posar-se davant del sol.
Del grup dos s’han quedat just a la base del cim, la resta, tots hem aconseguit fer cim.
La primera pala la gaudim d’allò més, però a mesura que baixem la neu es va tornant crosta, primavera, pastetes, digueu-li com vulgueu.
Bé, malgrat tot hem fet cim, aquesta vegada Sííí!!!
Tornem contents i amb la moral enlaire, ja que no estem tenint gaire sort amb la meteo...
Per la tarda fem un vol pel petit poble de Lyngen. Un pare Noel horrorós, l’església i poc més és el que es pot veure per aquí, les poblacions per Noruega estan molt disperses.
Les sopes de l’Ivar estan boníssimes, malgrat siguin de sobre!!!
Al capvespre marxem cap el moll de Djupvik, on coneixem al fill de l’Ivar que es queda a sopar amb nosaltres.
La previsió del temps per demà no és bona, segons l’Ivar.
Dia 23 – Djupvik – STORHAUGEN (1142)
Desnivell: 1142
Dificultat: **
Temps: Pujada 3 h. 30', baixada 2 h.
Plou.
Només havíem de sortir a fer un vol, a estirar les cames, no pensaven ni que arribarien a sortir del bosc...
El temps no acompanyava per anar en lloc, però, tampoc podem sortir ara. Per quedant-se al vaixell , no ens ve de gust. El companys de l’altre veler decideixen anar a fer un vol, la Neus i jo ens afegim, la resta vol quedar-se no els hi ve de gust.
Comencem a caminar, una pluja fina ens va caient, ens calcem els esquis, seguint unes velles traces que encara en deixen veure per damunt la neu, anem pujant, la fina pluja s’ha transformat en neu. I avançant, avançant ja hem sortit del bosc, el ritme del Lluís, constant i bo amb un no res hem fet ja En Jordi i la Montse, veiem que no ens segueixen, els esprem una estona, no portaven tant separació, s’han entornat
Gràcies a l’altímetre sabem a quin cota estem, i amb un no res ens posem a una gran fita, però, segon l’altímetre encara falta una mica unes fites més amunt ens confirma que ja estem a dalt de tot.Déu n’hi do com neva ara, la visibilitat ara es poca, amb un tres i no res ja estem en posició de baixada, la neu a la part alta és molt bona.
Baixant ens anem massa a la dreta, tan que quan guanyem la visibilitat veiem el port de Hamnes (on van fer la “Gamba-party”). El port ens queda quan arribem a la carretera a més d’una hora i mitja d’on estem.
Son les 4 de la tarda, hora límit que han posat per arribar al moll... i tot just hem arribat a la carretera!!!Com només anaven a donar un tomb “curt” no hem agafat res, ni telèfon, ni emissores, ni diners... visca l’alegria!!!
En Lluís baixant s’ha fet una estrebada en una cama.
La Neus, en principi, pensava que havia perdut la càmera, la busquem amb èxit, se li havia caigut al costat de la motxilla i havia quedat enterrada per la neu,... L’hem recuperada.
Per tornar al port, aturem un autocar escolar que ens dur amablement fins prop del moll, només hem fet ½ hora tard.
La Neus i jo dinem alguna cosa, la resta ja està acabant.
Sortim de port, per anar a dormir a un port a mig camí de Tromso.
Dia 24 – Tromso – SKITNTINDEN (+/- 1023 metres )
Desnivell: +/- 1000 wikiloc
Dificultat: ***
Temps: 4 h. 40 min.
El dia s’aixeca gris.
Segons la previsió, el temps no millora fins el migdia.
Sortim abans d’esmorzar, ens aturem, per decidir que fem si fem cim a o no, però ens hem d’acostar amb la Tingui (petita zodíac), l’Ivar tampoc ho veu clar, malgrat en un primer moment ens pugui apropar a la vora, no vol dir que després la mar estigui bé per recollint-se.
Decidim anar cap a Tromso.
Quan arribem, encara plou.
Mentre esperem que arribi l’altre veler, decidim que fem.
De mentre el cel es va trencant i el cel blau es va imposant.
Amb cotxes la dona de l’Ivar, els seu fill i algun amic ens deixa en un aparcament que dista de Tromso un 35 km .
Travessem un llac gelat i anem enfilant, son quarts de 3 de la tarda!!!
Però fa sol!!
En Jordi se n’adona que no porta les pells, mentre nosaltres anem pujant, en Jordi va amb el fill de l’Ivar a buscar-ne unes a casa seva, i amb un Sprint considerable ens agafar abans de pujar la pala final.
La pujada es va tranquil·la i bé malgrat no està de més posar-se ganivetes per anar més tranquil.
Arribem tot just al coll abans del cim. El tram final es exposat, no estaria de més una corda, i a més, com no s’ha girat una mica de vent.
Arribem fins aquí. Prou bé.
La pala de la part de dalt és pura neu dura del Pirineu (així que,..., com a casa!) quan acabem la pala es transforma amb una neu crosta impracticable ni pel millors esquiadors del grup.
El sol quan tot just se’n va transforma la neu quasi immediatament.
Intentem baixar per on encara toca el sol.
Aquesta sí que és la darrera esquiada.
Quan arribem a la carretera, ja ens esperen amb els cotxes, per tornar-nos al moll de Tromso.
És la darrera nit, que passem al veler.
Dissabte dormirem a l’hotel i passarem el dia a Tromso.
Diumenge de retorn cap a casa
Hi vam anar:
Fri Flyt : Manuel, Jordi, Josep Mª, Marta, Àlex, Neus, Laura i Anna. (Patró: Ivar)
Océane: Lluís, Jaume, Jordi i Montse. (Patro: XXXX)
Wikiloc de Manuel Parrado
.
Visca la gamba-party!!!
ResponEliminael temps és imprevisible.....sort que encara ho vau poder aprofitar i alguns dies va sortir el sol.......aquell paisatge és especial!
ResponElimina