Una travessia per l'Haute Maurienne amb ascensió a l'Albaron (3.637 m) i travessia entre els refugis d'Evettes i Averole. El primer dia vam sortir de Sant Adrià de Besòs a les quatre de la matinada i poc després de la 1 del migdia empreniem la pujada al refugi des Evettes. Molta neu i un dia magnífic. Ens instal·lem en el refugi, amb una magnífica visió del nostre objectiu de demà: l'Albaron.
A les 5 del matí ens posem en marxa. Prenem el microesmorzar del refugi dels Evettes i sortim en direcció a l'Albaron. Al contrari del que ens pensàvem, no hi ha massa gent per aquesta muntanya però tenim la sort que hi ha una bona traça que ens guiarà pel petit laberint de sèracs de la gelera de l'Albaron. Hi ha tanta neu que de la gelera només es veuen alguns sectors de les barreres de sèracs; la neu tapa totes les esquerdes fent molt més segura la progressió. Arribem a la carena, en el lloc anomenat La Selle de l'Albaron. A partir d'aquí hi ha dos itineraris; es poden baixar uns tres-cents metres per la vessant contrària fins a trobar la via normal que puja del refugi d'Averole o bé es pot pujar per l'aresta directa al cim. Ahir, al refugi, un guia ens va recomanar l'aresta, força aèria i amb uns panorames il·limitats. Ens posem els esquís a l'esquena i comencem a enfilar-nos per la cresta, amb passos de neu i roca. Ens assegurem en alguns trams amb el nostre cordino però la dificultat no és excessiva. Al final arribem al cim de l'Albaron (3.637 m), un ampli replà on podem descansar una mica i fer, ben còmodament, les fotos del cim. Des d'aquí veiem el Mont Blanc, les Grandes Jorasses, el Mont Rosa, el Gran Paradiso, La Gran Casse, La Punta de la Sana i centenars de muntanyes més. La ressenya que portem descriu una canal de baixada on, segons les condicions, es pot muntar un ràpel d'uns 20 metres fins a la gran pala de neu on comença l'esquiada. Hi ha una petita canal que porta a la instal·lació del ràpel. Convenientment assegurats hi baixem i, encara que la neu arriba tan amunt que gairebé ja no cal la maniobra, fem un petit ràpel. Després, amb els esquís als peus, iniciem una llarga baixada fins al refugi d'Averolee. La neu no està bé del tot però gaudim d'una llarga esquiada amb un magnífic ambient alpí. L'endemà, després d'un simulacre d'ascensió, emprenem la baixada a la vall i el retorn a casa.
Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.
Aquí teniu també el vídeo de la sortida.
fantàstica la sortida. Una pregunta: quin software fas servir per la panoràmica circular? és fàcil allotjar-ho a un web o un blog? Gràcies!
ResponEliminaPer fer la panoràmica faig servir un programa que s'anomena Panorama Studio, versió 1.6.0. Crec que és gratuït. Jo el vaig descarregar directament. La web és www.tshsoft.com.
ResponEliminaEn el web no em deixen allotjar programes java (sembla que la panoràmica inclou un petit "motor" java). Jo el que faig és allotjar-la en una web externa. En aquest cas, la de la feina (www.xtec.net) però es pot posar a la web que et dóna la Telefònica quan contractes una línia adsl (telefonica.net) o a qualsevol web.
gràcie! interessant... ja faré 'provatures'...
ResponEliminaMaca la sortida; nosaltres vam fer la ruta des d'Averole i Gastaldi, però el diumenge l'aresta estava una mica cutre, de fet tothom va girar cua.
ResponElimina