Cinc dies de travessa de refugis, glaciars, cims de 3000 metres, molta neu, bon temps, dificultat assequible, bons descensos...
Del 4 al 10 d'abril (viatges inclosos).
Dificultat global: PD+ /S3, atenció en cas de mal temps, rutes complexes d'orientació.
Participants: Teresa L, JosepM M, Joan G, Manel C, Olga B, Glòria V i Ricard M, amb l'acompanyament i suport logístic de la Còncep M i el Koki G.
1er dia:
Col du Pillon - Sommet Station des Diablerets (2940m) – Col du Sanetscht (2245m) Arpelistock (3035m) - Gelten Hütte (2002 m)
+ 800 m /- 1650 m
PD-S3
Vam agafar un vertiginós telefèric des del Col de Pillon, amb capacitat per a 125 persones i que té dos trams fins a la cota 2940m de l’estació de Diablerets (42FCH). Descens en direcció Est, primer per pista i després per la gelera, fins a l’ampli coll de Sanetscht, on posem pells i remuntem, encara en direcció Est, seguint per la carena de l’Arpelistock, el tram final es fa per la pala de la cara sud-est.
El descens del cim el fem en direcció Nord-est, escollint l’itinerari que més ens agradi, per anar a buscar un coll situat al nord del cim a la cota 2685m, el qual ens permet accedir a la vall de Furgettali, aquesta és la millor opció de descens fins el refugi Gelten que no pas si continuessim per la gelera de Gälte (amb obligada remada i flanqueig final). El descens té alguns trams una mica drets, però amb possibilitats de fer àmplies llaçades. Arribem al refugi per la planera vall que ens deixa a uns 20m per sota i que caldrà remuntar per accedir-hi.
Tot i que el desnivell de pujada no és gran, cal comptar amb el llarg recorregut i l’estat de l’aresta de l’Arpelistock, que pot implicar treuren’s els esquís diverses vegades, bé per neu gelada, bé per manca de neu.
2n dia
Gelten Hütte - Col du Brochet (2759 m) - Wildhorn (3247 m) - Wildhorn Hütte (2303 m)
+ 1200 m / - 900
PD+ / -S2
Deixem el refugi per remuntar la vall de Rottal, el que ens obliga a fer un primer flanqueig (sud), per unes pales ubicades enfront del mateix refugi, guanyant així un centenar de metres per entrar a la vall de Rottal pròpiament dita, que seguirem fins a la cota 2450m, per girar aleshores en direcció (sud-est), també en flanqueig, tot guanyant la gelera de Gelten, fent un bucle en direcció NE/SE arribarem al coll de Brochet (2757m). No arribem a passar el coll, pujarem per una pala dreta en direcció est, la qual, un cop saltada la carena ens deixa a la gelera de Brochet. Fem un flanqueig primer cap a l’est i després en direcció sud, per sota de l’evident massa rocosa del Mont Pucel per arribar a un pas, un passadís arrecerat entre les roques de la carena sud del Mont Pucel (3020m).
Seguim en direcció est i tot just fets uns metres, perdre una mica de desnivell resseguint la paret rocosa del Mont Pucel (-30m aprox), per arribar a un punt que ens permeti pujar en direcció Nord i entrar així a l’àmplia gelera del Wildhorn. Seguim en direcció Nord fins veure el Wildhorn, que té dos cims, l’accés a qualsevol de les dues puntes és fàcil, així com el pas d’una a l’altra. Wildhorn 3247m.
El descens el farem per la gelera en direcció Nord-est, que ara té el nom de Tenehet, anem resseguint la petita carena rocallosa que ens queda a l’esquerra i, si no ho hem fet abans, saltem per un pas en direcció Nord, cap a la gelera de Chilchli, a la cota 2815m. Només ens queda seguir el descens de la gelera en direcció nord-est, per arribar a la vall d’Iffige i el refugi, Wildhorn Hütte (2303m).
L’itinerari transcorre per diverses pales dretes i, en bona part en flanqueig. De fet, des del refugi tot l’itinerari fa una espiral fins el cim. En cas de mal temps els punts de referència són confusos. Cal recordar que l’itinerari canvia fins a cinc vegades de vessant.
3er dia
Wildhorn Hütte (2303m)- Schnidedorn (2937m) - Wildstrubel Hütte (2791m)
+1100m/- 600 m
PD /S3
Des del refugi remuntem la vall seguint l’itinerari del dia anterior, fins entrar a la gelera de Chilchli, cota 2600m (aprox). Un cop a la gelera anirem en direcció sud-est, per arribar a l’ampli i evident coll de Schnidejoch 2756m. Des del coll seguirem la carena del cim en direcció Nord-est, per arribar al cim fent algun tram una mica dret, però sense dificultat. Schnidedorn (2937m). El descens el fem en direcció est, al principi per una pala dreta, per anar a buscar una petita vall que ens porta a l’Alpage de Rawil (vall ampla i planera). Cap al tram final de la vall haurem de descendir resseguint el marge esquerre, per anar a buscar un enclotament entre roques i la paret principal (amb presència de grans allaus provinents d’aquesta), que sense dificultat ens durà a la sortida de la vall. Atenció amb l’itinerari cap a la dreta de la vall, sembla més evident, però queda tallat per roques i només té un pas per unes pales molt dretes i exposades.
Un cop a l’àmplia vall de l ‘Alpage, posem pells i remuntarem seguint direcció nord-est. La vall és molt planera i té diversos ressalts, la qual cosa la fa una mica molesta a l’hora de progressar, en 2km (aprox) arribarem a una planura (llac), cota 2380m, a sobre hi ha el pas de Rawil (poc evident) més evident és l’estació intermitja d’un funicular d’ús militar que ens queda en direcció nord-est. Si seguim amb la vista l’itinerari dels cables, veurem que l’aeri passa a tocar del refugi.
De la cota 2380m girarem en direcció est, per pujar per una petita vall al sud del refugi, a la cota 2700m, sota les pales dretes del Wisshore girarem cap a l’oest per arribar, primer a l’antic refugi i en pocs metres més al nou i modern refugi, Wildstrubelhütte (2791 m)
4rt dia
Wildstrubel Hütte - Wildstrubel (3277 m) - Lammeren Hütte (2501 m)
+ 700m / - 800m
PD / S2-S3
Sortim del refugi amb l’objectiu d’accedir al glaciar de la Plaine Morte. Ho podem fer pel coll Weisshorn, flanqueig en direcció est. O millor pujar per les pales que donen accés al cim i al conjunt d’istal.lacions militars (telefèric, alberg, radars, bunkers, etc). Aquesta segona opció ens dona un accés més directe a la gelera, per una pala que baixa directa del cim (sud-est) i que ens permet agafar impuls per guanyar el màxim terreny possible a la gelera. Amb aquesta opció avançarem entre 1’5 i 2km (4km de gelera en total) sense remar o remant poc, fins que haurem de posar les pells per remuntar el suau pendent de la gelera fins a la cota 2750m.
En aquest punt encarem la pujada de les pales sud del Wildstrubel, un xic dretes, sobretot pel contrast de la planura de la Gelera de la Plana Morta. Cap a la cota 2950m accedirem en flanqueig direcció oest a la carena sud del cim, i ja per la carena accedirem al cim. (possible presència de cornisa). Arribem al cim, ample i planer del Wildstrubel 3243m.
El descens el fem pel glaciar del Wildstrubel, en direcció nord-est. Per evitar confondren’s i no baixar massa cap a l’est (barrera de seracs), anirem a buscar el descens natural del cim del Mittelgipfel. Entre les cotes 3000m i 2800m baixarem entre uns séracs (esquerra) i unes roques (dreta). Per sota la cota 2800m la gelera ja és oberta i més planera, permetent-nos escollir l’itinerari que més ens agradi sempre en direcció sud-est. A la cota 2500 ens trobarem a la planura que dona accés a la vall de Lammeren. Girarem a l’esquerra, per sota de les parets del Lammerenhorn (nord-est), per un terreny planer i en lleuger ascens arribem al refugi del Lammeren 2501m.
5è dia
Lammeren Hütte - Rote Totx (2848m) - Kandersteg (1200m)
+ 400m / 1700m
F / S3
Sortim per la part de darrera del refugi en direcció nord per entrar
a la petita vall de Lammeren, la vall ascendeix en direcció nord-est i ens porta per pendents suaus fins al coll 2800m. Abans de llençar-nos avall per la vall d’Entschligegrat, seguim la carena planera en direcció nord-est fins un collet sota l’aresta del Rote Totx. Saltem el coll per canviar de vessant (pas delicat, potser caldrà treuren’s els esquís) i entrar a la pala est del cim. Primer en flanqueig i després en ascens arribarem al cim del Rote Totx 2848m. El descens el fem pel mateix itinerari fins el collet, des d’on ja podem baixar directament per la vall.
El descens fins a Kandersteg és molt llarg i variat, i ens permet fer unes bones esquiades. El primer tram es fa deixant-nos lliscar pels lloms suaus, amb tendència a mantenir-nos pel marge dret de la vall. Cap a la cota 2500m farem un flanqueig per evitar enclotar-nos al llac de Talli i superar el coll que hi ha just després del llac (2400m). Passat el coll ens mantenim en flanqueig per la riba dreta fins accedir a les dretes pales que baixem escollint la millor neu fins a la cota 1900m. Aquí ens trobem una gran allau caiguda que barra el pas i ens obliga, o bé a travessar-la o bé vorejar-la. A partir d’aquest punt la vall és més suau i ens anirem trobant diverses cabanes de fusta durant el recorregut. A la cota 1600m la vall té sortida per una pista que amb nombrosos revolts ens porta amb els esquís als peus fins a Kandersteg. Arribem a l’estació del funicular d’Eggeschwand. Des d’aquest punt hi ha una navette cada hora (3FCH) que ens porta a l’estació de tren de Kandersteg.
Accés: L’accés a l’inici de l’itinerari es fa per l’extrem est del llac Lemman, des d’una població anomenada Aigle a 890km des de Barcelona.
Des d’Aigle tenim dos opcions, prendre el tren-cremallera que ens porta a Ormont-Dessus (Estació d’esquí Les Diablerets) o bé pujar en cotxe. Si disposem de prou temps millor l’opció del tren, per evitar haver de pujar la vall el dia de tornada. Una cop a Ormont-Dessus agafem una navette gratuïta (cada 20 minuts) que ens porta al Col de Pillon, punt d’on surt el telefèric cap a la part alta de l’estació. (telefèrics cada 20 minuts a partir de les 8h).
Retorn: Des de Kandersteg podem prendre el tren que ens portarà a Aigle en unes 3 hores. Consultar la web dels ferrocarrils suïsos.
Refugis: Tots els refugis estan ben acondicionats, es menja bé (esmorzar també) i t’ofereixen el te per ruta gratuïtament. Cal tenir en compte que als refugis més alts no acostuma a haver-hi aigua corrent fins a l’estiu, el que ens obliga a comprar tota l’aigua que consumim. El preu de la mitja pensió està entre els 52 i 55 FCH.
Trobareu els contactes dels refugis en aquest
pdf de promoció de la ruta feta pels mateixos refugis.
Altres allotjaments: Tant a la vall de Diablerets com a Kandersteg hi ha moltes opcions econòmiques d’allotjament. Nosaltres hem estat en un centre Escolta a Kandersteg, molt acollidor i econòmic.
Variants: Tota la zona ofereix moltes possibilitats de modificar els itineraris, a partir d’altres refugis o fent ascensions alternatives. A destacar les possibilitats des del refugi del Lammeren, diversos cims de 3000 metres assequibles i molt esquiables.
Mapes: Cartografia suissa 1:50.000 Montana (273s) i Wildstrubel (263s) 1:25.000 Diablerets 1285, St-Leonard 1286, Lenk 1266, Gemmi 1267.
La versió 1/50.000 està menys detallada però té les rutes d'esquí de muntanya marcades.
Podeu veure les fotos a
Pasdeguia fotos Alps Bernesos
