Tot i el temporal de vent de diumenge, el cim de la Carbassa es va deixar fer. Això si, amb moltes ganes i molta voluntat !
Al blog muntanyenc hi trobareu més informació i al wikiloc hi he penjat el track de la ruta.
Mai havia esquiat al novembre !! Amb una previsió una mica dolenta, ens van decidir pel clàssic de principis de temporada, el Pic de Pedrons. Vam sortir amb núvols i amb els esquís als peus des de el pàrking de l’aduana franco-andorrana. El temps ens respecta encara que arribant a la carena el vent començava a ser molt fort. La neu ventada, irregular i amb ripples, però tot i així van gaudir d’un descens estupendo, llàstima de la boira. A la baixada ens trobem al Xavi Fanlo, el nostre “ guia espiritual“ d’esqui de muntanya, quina alegria¡¡
Joaquin i Montse
Aprofito aquesta deriva reivindicativa (a la qual dono tot el meu suport) per penjar-vos una notícia apareguda avui a La Vanguardia sobre la mort d'un esquiador de muntanya (sembla). Feia temps que no veia unes ratlles tant mal escrites sobre el tema de muntanya i que tant contribueixen a la desinformació entorn el nostre esport preferit.
No te desperdici el "....el hombre fallecido, que iba acompañado de otra persona, practicaba lo que se denomina randonée de esquí, es decir, esquiaba fuera de pistas".
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20081124/53585344533.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20081124/53585344533.html
Federar-nos amb els nostres drets
23-11-2008
El dia en que Baqueira fou nostra.
Marina G i Jaume J.
Meteo: oasi enmig del marró... lleugera nevada la primera hora d'ascens. Clarianes després, amb visibilitat perfecta a la pala. Boira abans d'entrar al bosc. Vent fluix. Neu abundant en tot el recorregut, amb una base dura de 50 a 100cm i la superfície transformada o encrostada però que es deixava fer.
Itinerari: el punt d'inici és a l'antiga duana francesa del Tunel de Bielsa, a 1550m. Cal creuar el riu (pont) i remuntar el prat uns 80m per superar per sobre un ressalt rocós (només en aquest punt ha calgut descalçar els esquís). Aquí s'enllaça amb una pista forestal que creua el bosc cap a l'est fins la primera gran clariana. Es remunta per un pendent suau i constant durant 500m. A mig pendent hi ha la Cabane de Prat (1820m) amb taula per 6 i llar de foc però sense lliteres. Al cim s'arriba esquís als peus i és la punta més baixa de la cresta de Moudang, que baixa del Pic de Cuneille de 2626m. (GPS wikiloc; si seguiu aquest track millor pujar més al N, pel llom i clarianes de sapins).
Desnivell: 1000m
Dificultat: F-S2.
Orientació: Sudest i Sud.
Neu: ventada principalment.
Horari: 3'30h pujada, 1h 30' baixada
Comenecem una mica mes endavant del refugi Cap de Rec i pujem cap a la cabana dels caçadors amb els esquis a l'esquena, a mig bosc ja es poden possar els esquis poca neu a baix pero mes que suficient a la cota 2200m, molt ventada pero es deixaba fer molt be de baixada.
Voldria fer una pregunta a veure si algú me la pot respondre... varem entrar per la pista que puja cap a la cabana dels caçadors, oberta al final del matí, varem acabar tard i aixo de les 18'30h de tornada estaba tancada, varem tenir que fer les mil i una per treure el cotxe per damunt d'un pedrot pujan-lo amb el gat i fent invents es a dir... q 1h30 mes tard vam sortir...algú em pot dir per que obrem i tancan una pista sense possar cap prohibició ni horari
salut i bones traces
Jaume i Edu.
Aquest diumenge, vam sortir al Cerví de Durro des de l'estació d'esquí de Boí-Taüll, aprofitant que encara està tancada i en unes condicions de neu molt bones. Una ascensió còmode, i una baixada genial.
Pic de Casamanya 2740m
16 de novembre del 2008
Desnivell: 815m
Dificultat: F-S2,S3 descens per la pala directe.
Orientació: Sudest.
Estat de la neu: Primavera, ventada o fonda en funció de l'exposició.
Temps: assoleiat i amb vent fort a cotes altes.
Horari: 2'30h pujada, 30min baixada
Participants: Manel C, Carmela, Jordi L, Ricard M
Neu primavera a la tardor sona una mica estrany, però "el concepte és el concepte". Hem sortit des de la carretera de Canillo a la Massana, un cop passat el coll de Montaut, a la cota 1925m. Esquís als peus des de la mateixa carretera. La traça era oberta, així que només hem estat pendents del fort vent que ha anat bufant a partir de mitja ascenció. El descens formidable, amb neu primavera transformada. Un cop al cotxe, solet, bona temperatura i vermutillo. Si senyor, visca l'esquí de muntanya.
Més fotos a: jordi i pasdeguia
Bones traces
Pasdeguia
Pic Alt del Cubil 2833m
15 de novembre del 2008
És un plaer poder pujar per aquestes valls amb neu, sense sentir les pistes d'esquí que estan a tocar. Hem sortit des del revolt finals dels Cortals, a 1930m.
Salutacions a tots!
Gemma T, Jaume J i Berta A (mentres la Laia i en Toni feien de cangurs d'en Martí i en Bernat a Durro)
Circuit en travessa desde la boca nord del tunel fins a Vielha.
Dia esplèndit amb condicions excepcionals. Neu pols seca en tot el recorregut.
Iniciem la travessa a la boca nord del túnel de Vielha resseguit la pista fins la Valh de Sarrahèra. L'itinerari es comú amb el Tuc de Bargadera descrit pel Jordi i Xavi dilluns passat fins a Sarrahèra de Naut, planell a 1950m. Deixem el fons de la vall per remuntar direcció N les pales que menen al Malh Blanc. Passem de llarg aquesta punta per seguir l'ample llom que duu al Poi d'Estanho (2408m). Seguim l'aresta més fina fins el Tuc de Roca Blanca (2459m, +1100m, 4h30).
Descens continu i memorable per les pales primer a N, després a E, fins arribar al vall de Bargadera, riu abaix de l'Estanh d'Escunhau. Abans d'arribar a les cabanes i la pista, posem pells i remuntem la coma en direcció O que porta dalt de l'estació abandonada de la tuca (2225m, +400m, 1h45)
Descens pel llom en direcció NO, amb neu de somni, fins entrar al bosc (cafeteria inferior). A partir d'aquí, a peu amb esquis a l'esquena fins a Vielha ressiguint els camins que tallen la pista (980m, 1h30).
Bones traces.
Pili V, Eli R, Joan B, Joan Manel C, Carles L
Desnivell:
Dificultat: S2
Horari: 4h 15 min del vehicle al cim
Cal però, estar atent al mapa a la part baixa de l’ascensió per seguir l’itinerari correcte.
Baixada:
Neu pols a la part superior
Neu pols pesada a la part mitjana
Neu primavera dureta a la part baixa
Un caramelet
Després de veure les darreres entrades del blog, podria dir allò de que no cal anar tan lluny per troba bona neu. I és que la neu dels Pedrons estava com no l'hi havia trobat mai en les incomptables vegades que hi he pujat.
En tot cas, aquí hi ha més detalls de com va anar tot plegat i, a sota, unes imatges suggerents de la baixada, que mai diríeu que són dels Pedrons !8 de novembre del 2008
Torna l'esquí de muntanya a la tardor, i amb això iniciem una nova temporada que, de moment, pinta molt bé.Francesc y Edu
Desnivel: +/- 800 m.
Horario: 2h subida, 45' descenso.
Dificultad: * / S2
Material: cuchillas.
Méteo: Día nublado y con nevadas intermitentes, viento fuerte en la cima.
Nieve: Dura con una fina capa de nieve polvo pesada y húmeda.
Estrenamos la temporada haciendo una subidita al clásico Bastiments, saliendo desde el parking de arriba de la estación de Vallter2000, ha eso de las 11h. La nieve un tanto difícil de subir por falta de cohesión entre la capa dura y la capa de nieve polvo, siendo conveniente el uso de cuchillas en el coll de la Marrana y en la pala de acceso al pico, hacemos cima a las 13h. La bajada ha sido disfrutona, esta todo bien cubierto y es difícil rascar con alguna piedra... eso si hay que estar al loro después del coll de la Marrana para poder pillar las pistas sin tener que remar demasiado pues hay que remontar un trocito...llegamos al parking a eso de las 13h45.
Hemos visto gente subiendo al Gra de Fajol, y por el coll de Mantet supongo que hacia el pic de la Dona.
.. en la cara norte del Bastiments se veía mucha nieve...
Bones Traces per aquesta temporada!.
PRIMERA SORTIDA CICLE DE SORTIDES D'ESQUÍ DE MUNTANYA DEL C.E.GRÀCIA
Les estrelles o " * " que s'utilitzaven en les antigues fitxes d'esquí de muntanya i en llibres com els "120 itinerarios" d'E.F. i J.L. ens han servit sempre per determinar si un itinerari pot ser més o menys difícil; una, dues o tres estrelles permet fer-nos una idea de què ens trobarem o resumir el que hem patit. Ara bé, per filar més prim hi ha una pila d'escales i gradacions...
Hem traduït a camptocamp.org l'article sobre la gradació dels itineraris d'esquí de muntanya i el reprodueixo aquí amb algun afegit ... qualsevol comentari o correcció serà benvinguda!
És important distingir què és el grau i què és la dificultat. El grau és una indicació relativa del nivell (tècnic, físic,...) per seguir un itinerari en condicions normals. Les dificultats que es poden trobar a la muntanya, seguint l'itinerari, estan relacionades amb el grau però també entren en joc les condicions del moment (estat del temps, de la neu, de la roca, del gel...) i de l'estat físic i psicològic de l'alpinista o esquiador. Si el grau és constant per a un determinat itinerari, les dificultats poden variar molt d'un dia per l'altre.
Desenvolupada pel Club Alpí Suís i popularitzada per François Labande, inclou dues informacions: una que avalua el conjunt de les dificultats d'un itinerari (gradació global) i una altra que avalua les dificultats màximes trobades en el descens (gradació puntual).
Escala Toponeige
MS (skieur moyen) / ME (esquiador mitjà) : esquiador capaç de baixar per un pendent moderat i ampli (equivalent a poder baixar una pista "vermella")
Escrits
Tots els comentaris
