Volta a les Maladetes
Tres caps de setmana sense sortir, una previsió de méteo més favorable que no pas els dies passats, i la piulada de la Clàudia a l’esquidemuntanya.com, del 30 de maig, fent la volta a les Maladetes, em motiven d’allò més.
Feta la crida al xat del cegesquí, la cosa queda en una prèdica al desert. La comunitat està per altres coses, o per les seves coses.
Quan ja estic fet a la idea d’anar-hi igualment, rebo una trucada. Però la cosa no qualla; en principi, perquè de rebot acabarem sent-ne dos malalts de neu.
No matinem gaire per l’època. Hem dormit als porxos de Senarta i pugem a La Besurta on aparquem sense problemes.
No és, ni de bon tros, com en d’altres ocasions en què cal aparcar als penúltims revolts de la carretera.
El dia creix assolellat cap a les Maladetes i ben tapat cap a l’Aran.
Sortim a ¼ de 7 de La Besurta 1897m.
Els esquís es poden posar tot just passada La Renclusa 2140m.
De seguida ens quedem absolutament sols en el nostre itinerari, mentre la pujada cap als Portillons és de romeria.
Això no canviarà mai, els grans noms imanten la societat. Potser és millor així.
Passem uns 200m més amunt dels llacs de Paderna (a l’Alpina ara surten com a Ibons de la Renclusa) i la llomada que baixa del Diente de la Maladeta ens fa invisibles als aspirants a “anetistes”.
Cap als 2650m l’Aureli em confirma que no es troba bé per a fer tot el recorregut i acordem que se’n va cap avall. Jo provaré de continuar.
Ja fa estona que he posat les ganivetes i les duré en gairebé tot el recorregut ascendent.
Amb unes quantes ziga-zagues obligades arribo al collado de Alba 3081m per la seva dreta. Al Pic d’Alba s’endevinen un parell d’amants de la tranquil·litat.
Després de rumiar-m’ho una bona estona decideixo continuar. O caixa o faixa, si la cosa s’embolica, potser hauré d’escapar-me per Cregüeña o per Coronas. “Alea jacta est”.
Per neu encara força dura llisco cap al Sud intentant conservar la màxima alçada possible. El descens acaba a la cota 2700m, 80 metres per sobre de l’Ibón de Cregüeña 2620m, totalment gelat.
Una llarga i gelada diagonal em condueix fins al collado de Cregüeña 2905m.
La boira ja s’ha empassat els cims i comença a devorar també les parts altes de les valls.
De moment baixo fins als Ibons de Coronas 2740m i em torno a plantejar què fer. Cap amunt no es veu res i cap avall s’endevina una tortuosa “patejada” que pot ser pitjor si no hi trobo ningú que em baixi a Senarta.
Una traça d’infanteria prou fressada per a seguir-la a les fosques m’engresca a tancar el cercle. Si em surt bé me n’estalviaré una bona, i l’Aureli no m’haurà d’esperar més del compte.
Cap als 3100m, més o menys, hi ha vida més enllà de l’Aneto. Un grup engramponat hi baixa; confirmo la meva esperança i només em cal seguir les petges per atansar-me al coll de Coronas 3196m.
Només els darrers 10 metres obliguen a treure’s els esquís per a passar-lo.
Enmig de l’espessa boira apareixen dos valents que pugen per Aigualluts, no renuncien a fer el cim, malgrat que hauran de baixar a les palpentes.
Com jo mateix, que m’estimo més seguir la trinxera que ve del Portillón, que no embolicar-me per la Glacera d’Aneto, malgrat l’excepcionalitat de la neu.
No obstant això, després del llarg flanqueig cap al Portillón, tot just abans d’arribar-hi, el món se m’apareix com la Marededéu i encara hi sóc a temps de llançar-me cap a Aigualluts 2033m.
Amb alguna transició un pèl forçada, s’hi arriba amb esquís fins a uns deu minuts encara no.
Esquís a l’esquena, no cal descalçar-se per passar el riu de l’Escaleta, i caminant pel costat de l’incipient Ésera em vaig acostant, amb ganes de treure’m les botes, a tentines per no despertar l’Aureli, que s’està regalant una merescuda migdiada a La Besurta.
Volta a les Maladetes
8 de juny, 2008
Aureli
Ramon.
Tres caps de setmana sense sortir, una previsió de méteo més favorable que no pas els dies passats, i la piulada de la Clàudia a l’esquidemuntanya.com, del 30 de maig, fent la volta a les Maladetes, em motiven d’allò més.
Feta la crida al xat del cegesquí, la cosa queda en una prèdica al desert. La comunitat està per altres coses, o per les seves coses.
Quan ja estic fet a la idea d’anar-hi igualment, rebo una trucada. Però la cosa no qualla; en principi, perquè de rebot acabarem sent-ne dos malalts de neu.
No matinem gaire per l’època. Hem dormit als porxos de Senarta i pugem a La Besurta on aparquem sense problemes.
No és, ni de bon tros, com en d’altres ocasions en què cal aparcar als penúltims revolts de la carretera.
El dia creix assolellat cap a les Maladetes i ben tapat cap a l’Aran.
Sortim a ¼ de 7 de La Besurta 1897m.
Els esquís es poden posar tot just passada La Renclusa 2140m.
De seguida ens quedem absolutament sols en el nostre itinerari, mentre la pujada cap als Portillons és de romeria.
Això no canviarà mai, els grans noms imanten la societat. Potser és millor així.
Passem uns 200m més amunt dels llacs de Paderna (a l’Alpina ara surten com a Ibons de la Renclusa) i la llomada que baixa del Diente de la Maladeta ens fa invisibles als aspirants a “anetistes”.
Cap als 2650m l’Aureli em confirma que no es troba bé per a fer tot el recorregut i acordem que se’n va cap avall. Jo provaré de continuar.
Ja fa estona que he posat les ganivetes i les duré en gairebé tot el recorregut ascendent.
Amb unes quantes ziga-zagues obligades arribo al collado de Alba 3081m per la seva dreta. Al Pic d’Alba s’endevinen un parell d’amants de la tranquil·litat.
Després de rumiar-m’ho una bona estona decideixo continuar. O caixa o faixa, si la cosa s’embolica, potser hauré d’escapar-me per Cregüeña o per Coronas. “Alea jacta est”.
Per neu encara força dura llisco cap al Sud intentant conservar la màxima alçada possible. El descens acaba a la cota 2700m, 80 metres per sobre de l’Ibón de Cregüeña 2620m, totalment gelat.
Una llarga i gelada diagonal em condueix fins al collado de Cregüeña 2905m.
La boira ja s’ha empassat els cims i comença a devorar també les parts altes de les valls.
De moment baixo fins als Ibons de Coronas 2740m i em torno a plantejar què fer. Cap amunt no es veu res i cap avall s’endevina una tortuosa “patejada” que pot ser pitjor si no hi trobo ningú que em baixi a Senarta.
Una traça d’infanteria prou fressada per a seguir-la a les fosques m’engresca a tancar el cercle. Si em surt bé me n’estalviaré una bona, i l’Aureli no m’haurà d’esperar més del compte.
Cap als 3100m, més o menys, hi ha vida més enllà de l’Aneto. Un grup engramponat hi baixa; confirmo la meva esperança i només em cal seguir les petges per atansar-me al coll de Coronas 3196m.
Només els darrers 10 metres obliguen a treure’s els esquís per a passar-lo.
Enmig de l’espessa boira apareixen dos valents que pugen per Aigualluts, no renuncien a fer el cim, malgrat que hauran de baixar a les palpentes.
Com jo mateix, que m’estimo més seguir la trinxera que ve del Portillón, que no embolicar-me per la Glacera d’Aneto, malgrat l’excepcionalitat de la neu.
No obstant això, després del llarg flanqueig cap al Portillón, tot just abans d’arribar-hi, el món se m’apareix com la Marededéu i encara hi sóc a temps de llançar-me cap a Aigualluts 2033m.
Amb alguna transició un pèl forçada, s’hi arriba amb esquís fins a uns deu minuts encara no.
Esquís a l’esquena, no cal descalçar-se per passar el riu de l’Escaleta, i caminant pel costat de l’incipient Ésera em vaig acostant, amb ganes de treure’m les botes, a tentines per no despertar l’Aureli, que s’està regalant una merescuda migdiada a La Besurta.
Volta a les Maladetes
8 de juny, 2008
Aureli
Ramon.
Ostres Ramon, i jo que em pensava que us havia fet bon temps, mentre jo em mullava al Montmell!
ResponEliminaRamon, he vist les fotos: la del llac de Cregüeña em dius que és del març i m'ho crec... serà l'inici d'una nova era glacial???
ResponEliminaJaume, el temps és ben boig.
ResponEliminaep, aprofito per a enviar-vos una abraçada a tots TRES !!!!
molts records a la Berta i un Benvingut a en Bernat.