matinal "dominguera" al Montmalús 2782m AND
Després d'un matí de dissabte intens, buscant per Internet, telèfon, i en persona, unes botes d'esquí de muntanya per a substituir les velles, em trobo corrents cap a la L3 del Metro per arribar al NUS abans no tanquin, a les dues.
Content i amb parsimònia, me'n torno cap a casa com un nen amb botes noves.
Ara toca estrenar-les aquest mateix cap de setmana.
En un intent autodissuassori de marxar tot sol, truco en Manel(et) i, oh!! monja detinguda (sor_presa), surten al vespre cap a Andorra.
Unes quantes trucades més i ja ho tenim tot a punt. Bé, tot menys les botes noves. A veure com queden als esquís?
Aaaaahhhh...!!!! no quadren amb les fixacions!!!! Però si són del mateix número i marca...
El meu "goç" en un "poç".
Oooooommmmm...
Sona el telèfon; hi ha una baixa. Ens retruquem i requedem de nou: a les 7 del vespre. Per cert, l'Aureli i jo som veïns de carrer, davant per davant, i no ens coneixíem ni ens havíem vist mai. El món és un "panyuel"...
Mentre sopem a Oliana, truquem l'Aina. Tanquen a 2/4 de 12, però ens esperaran fins les 12. No cal, som puntuals i arribem "on time".
Allaus 2 a la Meteofrance per Andorra, i la Meteoandorra que ho afusella de la Meteofrance l'hi dóna un 3. La Meteocat, un 2 a banda i banda.
La vall d'Incles es fa tota amb cotxe, i no sembla que cap a La Cabaneta hi sobri la neu. Millor ens assegurem la tirada.
Sortim de Grau Roig a 2/4 de 10, poc ortodoxe per a l'època, però suficient per a l'objecte de desig, gens obscur, per cert, tot ben blanc de dalt a baix.
I, a més, som dels primers.
Quan arribem al Coll de Montmalús, aquella noia camallarga que ha sortit igual que nosaltres, però per la pista de més amunt, ja baixa del cim.
Passa pel coll i baixa cap a l'estany de Montmalús, fins on arriba la neu. Mentrestant nosaltres iniciem l'assalt final al cim... 75m de desnivell.
I la morenassa, alta com l'Aureli, pam amunt pam avall, encara torna a fer cim abans que nosaltres. No tenim... paraules.
Dalt del cim estant s'albira l'horitzó immens i curull de blanques muntanyes... Hem fet el Montmalús 2782m.
Baixem, nosaltres també, per la cara Sud fins on la neu ens ho permet. Una baixada de 175m tan esplèndida com curta; de les millors de la temporada (setmana santa a part).
Remuntem 100m fins el coll i desfem el camí de pujada cap al cotxe.
De tornada, i després de les galtes al forn, fem tot el viatge amb l'aire condicionat en marxa.
I el cotó no enganya, som a primers d'abril. :-(
Montmalús
6 d'abril del 2008
Aureli, Manel, Ramon.
Després d'un matí de dissabte intens, buscant per Internet, telèfon, i en persona, unes botes d'esquí de muntanya per a substituir les velles, em trobo corrents cap a la L3 del Metro per arribar al NUS abans no tanquin, a les dues.
Content i amb parsimònia, me'n torno cap a casa com un nen amb botes noves.
Ara toca estrenar-les aquest mateix cap de setmana.
En un intent autodissuassori de marxar tot sol, truco en Manel(et) i, oh!! monja detinguda (sor_presa), surten al vespre cap a Andorra.
Unes quantes trucades més i ja ho tenim tot a punt. Bé, tot menys les botes noves. A veure com queden als esquís?
Aaaaahhhh...!!!! no quadren amb les fixacions!!!! Però si són del mateix número i marca...
El meu "goç" en un "poç".
Oooooommmmm...
Sona el telèfon; hi ha una baixa. Ens retruquem i requedem de nou: a les 7 del vespre. Per cert, l'Aureli i jo som veïns de carrer, davant per davant, i no ens coneixíem ni ens havíem vist mai. El món és un "panyuel"...
Mentre sopem a Oliana, truquem l'Aina. Tanquen a 2/4 de 12, però ens esperaran fins les 12. No cal, som puntuals i arribem "on time".
Allaus 2 a la Meteofrance per Andorra, i la Meteoandorra que ho afusella de la Meteofrance l'hi dóna un 3. La Meteocat, un 2 a banda i banda.
La vall d'Incles es fa tota amb cotxe, i no sembla que cap a La Cabaneta hi sobri la neu. Millor ens assegurem la tirada.
Sortim de Grau Roig a 2/4 de 10, poc ortodoxe per a l'època, però suficient per a l'objecte de desig, gens obscur, per cert, tot ben blanc de dalt a baix.
I, a més, som dels primers.
Quan arribem al Coll de Montmalús, aquella noia camallarga que ha sortit igual que nosaltres, però per la pista de més amunt, ja baixa del cim.
Passa pel coll i baixa cap a l'estany de Montmalús, fins on arriba la neu. Mentrestant nosaltres iniciem l'assalt final al cim... 75m de desnivell.
I la morenassa, alta com l'Aureli, pam amunt pam avall, encara torna a fer cim abans que nosaltres. No tenim... paraules.
Dalt del cim estant s'albira l'horitzó immens i curull de blanques muntanyes... Hem fet el Montmalús 2782m.
Baixem, nosaltres també, per la cara Sud fins on la neu ens ho permet. Una baixada de 175m tan esplèndida com curta; de les millors de la temporada (setmana santa a part).
Remuntem 100m fins el coll i desfem el camí de pujada cap al cotxe.
De tornada, i després de les galtes al forn, fem tot el viatge amb l'aire condicionat en marxa.
I el cotó no enganya, som a primers d'abril. :-(
Montmalús
6 d'abril del 2008
Aureli, Manel, Ramon.
...monja detinguda!
ResponElimina;)
quin trio, mare meva.....el que m'estic perdent!!!!!!!!!!!!
ResponElimina