Travessa Boldís Sobirà - Baborte - Tavascan 29 i 30/03/2008

Ben bé no ha estat una "ensigalada", ja sabíem el que ens podíem trobar... muntanya amb esquís més que esquí de muntanya! i és que feia temps que volia visitar Baborte a l'hivern, i la proposta d'en Ricard E. de pujar al Montarenyo des de Boldís era com una provocació per allargar la ruta carenant fins a aquest refugi metàl·lic tan encisador.

S'han deixat enredar per la proposta Ramon A., Peter C. (bona tornada després de 2 anys!), Roger Ll., Ricard E. i jo mateix.

Resum de l'activitat:

Dissabte: +1400/-300; S2,*** (per la llargada, i algun pas dretot), F; de 6 a 8h (3 canvis de pells); GPS wikiloc

Diumenge: +200/-1600; S3,*** (barranc exposat i tram intermig difícil pel bosc i el torrent), F; 4h (un taxi ens recull a mitja pista).

El poble de Boldís s'enlaira sobre Lladorre, i els seus 1480m d'alçada fan que sigui un bon punt de partida. La pujada al Montarenyo de Boldís, de 2593m s'enfila per la cara sud de la muntanya, de manera molt directa resseguint el barranc d'Estanilles fins als plans de Boldís. En 20' ens hem calçat els esquís però ja dalt de la carena, el vent ha fet de les seves i no ens ha deixat foquejar en algun tram. Des dels Plans s'arriba fàcilment al cim en direcció NE, i després es pot anar resseguint uns pocs km per sobre els 2400m passant pel Roc d'Ausinsi i la Roca Cigalera, de més de 2600m.

Aquest tram és molt escènic i té les millors vistes del Pallars que recordo: a l'oest el Montsent, després el Ventolau i el Montroig; més al nord el Certascan; ja a l'est la Pica, el Sotllo, la Pica Roja; i completant el cercle, al sud, el Norís i el Monteixo.... buff: durant unes hores et mous a 2500m gaudint d'aquestes muntanyes!

El descens de la Roca Cigalera als plans de Becero, el preveiem bo per l'orientació N, però ha estat amb una neu crostra impossible. Encara ens ha tocat posar pells de nou per remuntar el Coll de Sellente, des d'on ja hem vist el refugi. Rutina màgica de buscar aigua, fer sopes i anar a dormir quan es pon el sol.

Diumenge s'ha llevat amb els cims tapats i un airet desagradable. Fugim! Ho hem fet remuntant el coll de Sellente per anar a buscar el Barranc de Becero. No és tan dret com el pinten les corbes, però la neu era de tots els colors menys pols. A dreta i esquerra es veuen restes d'allaus però avui les condicions no en són propícies. Amb tot, el descens es va "ensigalant" i trampegem el tros de bosc amb voltes maria, alguna branca a la gola i creuant i tornant a creuar el torrent.

La referència que portem (de les guies d'itineraris impossibles que tant m'agraden d'en Manel Broch i Eduard Martin; publicacions de l'Abadia de Montserrat) indica que als 1700m hem de passar a la riba dreta (en el sentit de descens). Així ho fem i de seguida trobem el senderó que ens porta a la Borda de Montalto.

La pista baixa cap a Tavascan (8km), sense neu, però també ens porta a la cobertura i ens permet avisar un taxi (Taxis Pey 615 595 156, Josep) que ens recull a mig camí i ens retorna a Boldís, estranyat de la manera com descansem els caps de setmana. Rematem la sortida amb un bon dirar a Ainet.

Gràcies als 4 i bones traces!!!

descobrint els orígens...

Tatras, Polska. setmana santa 2008

(una altra visió, no gaire diferent, de la mateixa sortida)

Qui m'anava a dir que al cap de tants anys aniria al país dels meus orígens... o almenys, durant molts anys m'he hagut de sentir com em deien "polaco". Encara que jo diria que, així d'entrada, tenim poques coses en comú.

Després de volar sense cap problema fins a Krakow, on arribem a les 21:15, a l'aeroport ens espera puntualment el taxista que ens envia el "Good bye Lenin hostel" de Zakopane.

No parlem, ni de bon tros, la mateixa llengua, prova irrefutable que, en contra de la creença popular del Sud del Sud (la repetició no és una errada) d'Europa, Catalunya i Polònia només tenen en comú la UE i TV3.

Els Tatras formen una serralada fronterera entre Slovakia i Polska, dins dels Càrpats.
Al costat polonès, Zakopane és la base d'activitats.

Les cotes són baixes. Ens mourem entre els 1000m i els més que justets 2000m. Tot i així, la situació d'aquestes muntanyes fa que la innivació sigui la que voldríem per al Pirineu.
Ara, el fred és més aviat el dels Alps.

Marxem el diumenge 16 cap a l'entrada de la Chocholowska dolina 907m (vall). Gairebé tota amb esquís fins el refugi Chocholowskiej Polanie 1148m.

El concepte de refugi que tenim aquí, s'allunya una mica del que hi trobem allà. Són més com el xalet del CEC de La Molina, per entendre'ns.

El dilluns 17 pugem els cims Grzes 1653m i Rakon 1879m. La boira ens acompanya bona part de l'itinerari; igual que ho farà, i amb molta més intensitat, en el descens des del coll Siwa Przelecz 1812m, el dimarts 18, cap al refugi Hali Ornak 1108m.

No obstant això, la quantitat i qualitat de la neu és per a fer-ne festes.

El temps juga amb nosaltres. Quan ens sembla que farà bo, es posa a nevar; i quan cau la nevada de l'any, de cop i volta surt el sol.

Així és que el dimecres 19 sortim a les 11:00 del refugi Ornak cap al cim del mateix nom.

La passejada pel bosc és un festival de llum i cotó fluix.

Aprofitem que la finestra de bon temps és ben oberta i tracem una petja d'un pam de fons fins el cim de l'Ornak 1854m.

La baixada ratlla el del·liri.

Havent menjat una mica al refugi, baixem la vall Koscieliska fins a Kiry 927m, i amb un taxi tornem a Zakopane.

Després de passar a Krakow el dia que la Glòria va marxar, la previsió de temps és tan dolenta que descartem del tot fer qualsevol intent de travessia.
Així que ens "apalanquem" al Good bye Lenin hostel i ja anirem fent.

El 21, divendres, fem el que podem des de Jaszczurókowka 825m, al costat del hostel.
Pel bosc pugem al coll Nosalowa Przelecz 1103m i baixem a Kuznice 1025m, i d'aquí anem cap al refugi Kondratowej Hali 1333m. De nou a Kuznice, un taxi ens retorna a l'alberg.

L'observatori que hi ha al cim del Kasprowy Wierch 1987m és el darrer objectiu d'aquestes vacances.

L'assolim el dissabte 22 des de Kuznice, per la Bystrej dolina fins Myslenickie Turmie 1360m, i per pistes, no hi ha més remei, fins a dalt.

El darrer descens és un magnífic recorregut que passa pel refugi de Murowaniec 1500m, i fa un llarguíssim itinerari pel bosc per arribar al ja conegut coll Nosalowa Przelecz. Remuntem fins a les pistes de Nosal i desvirguem la pista principal acabada de trepitjar per la ratrac.

Ens carreguem els esquís a la motxilla i caminem un quart fins el hostel.

La darrera caminada la fem pel carrer Krupowki de Zakopane, anem a fer un soparet merescut abans de tornar, demà, en tren fins a Krakow.

El 23 és diumenge sant i el país està pràcticament paralitzat. Fins i tot els busos de línia no funcionen.

El dia de la Mona, els vols quadren a la perfecció, i arribem tots i amb tot a casa.

Muntanyes del Tatras
Zakopane
Polska

del 15 al 24 de març, 2008

Angèlica, Carles, Glòria, Joan, Josep, Manel, Ricard, Teresa, Ramon.

fotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/PolskiTatrySsMar08

Tatras polonesos o Polskich Tatrach Wysokich

15-24 de març. Aquesta Setmana Santa hem anat a visitar les muntanyes del país on diuen que parlen igual que nosaltres. El massís dels Tatras forma part de la cadena de muntanyes dels Carpats i està a cavall de Polònia i Eslovàquia. Bona part del massís forma part d'un Parc Nacional trans-fronterer. (http://www.tanap.org/en/).

Hi hem participat: Teresa L., Ramón A., Glòria V., Manel C., Joan G., Josep M M., AngelicaT., Carles G i Ricard M.

El temps no ha acompanyat però hem pogut fer diverses ascensions i esquiar amb neus diverses, sobretot de neu pols fonda.

Hem tingut com a base el poble de Zakopane, conegut com el Chamonix polonès (tot i que no tenen res a veure !!), és a uns 110km de Krakovia on podem anar en avió fent escala, habitualment, a Munich o Varsòvia. A Zakopane hi ha força allotjaments de tota mena, sobretot Hostels (tipus alberg). Nosaltres hem estat a l'alberg Good Bye Lenin (http://www.goodbyelenin.pl), econòmic i amb facilitats per fer gestions com contractar els trasllats o trucar a refugis i tenir informació (és més difícil del que sembla trobar gent que parli Anglès o altres idiomes propers).

Chocholowska Dolina (Vall de Chocholowska)

1er dia: Trasllat fins a Kiry (4km de Zakopane), entrada al Parc Nacional i pujada al refugi Chocholowskies 1160m. Pista fins al refugi que fem en un 70% amb esquís.

2n dia: El dia està ennuvolat i neva feblement, pugem per la vall boscosa de Bobrowiecki fins al coll Bobrowiecka Przelecz 1356m. Pujada al cim del Grzes 1653m, d'aquí seguim l'ampla carena fins el cim del Rakon 1879m, des d'on tornem esquiant, directament per la vall, fins el refugi.

3er dia: Ha nevat molt durant la tarda i nit anterior, el dia està ennuvolat i neva feblement. Retornem un tram de pista (1037m) per remuntar la vall Starorobocianska Dolina fins el coll Siwa Przelecz 1812m. El temps empitjora i hem de baixar per la vall Pysznianska Dolina, amb boira i molta neu nova. En poc desnivell recobrem la visibilitat i podem fer una divertida i bonica esquiada amb neu pols fins el refugi d'Ornak 1108m.

4rt dia: Les nevades continuen i el mal temps va guanyant terreny, les possibilitats de fer una ascensió són baixes, tot i així ens aventurem a estirar les cames i, amb la sorpresa d'una obertura inesperada del temps, fem l'excursió fins el coll Iwaniacka Przelecz 1459m i pugem al cim de l'Ornak 1854m. Amb un descens amb neu pols memorable. Des del refugi retornem per la vall fins a Kiry 927m i d'allà amb transport públic fins a Zakopane.

Els altres dies el temporal de neu s'ha fet més fort i hem combinat activitats diverses, visita a pobles, krakovia, excursions per les valls fins als refugis i l'ascensió al Kasprowy Wierch 1987m i el Beskid 2012m:

Trasllat fins a Kuznice 1025m (a uns 4km de Zakopane), en aquest indret hi ha el que seria el més semblant a una pista d'esquí convencional, que consisteix en un funicular de dos trams que puja fins el cim i de dos telecadires a banda i banda del cim.

Remuntem la vall seguint un camí expressament dissenyat per a l'esquí de muntanya, que evita les pistes i que fa un bonic recorregut per sota el bosc. Deixem el camí a la cota 1400m, a partir d'aquí haurem de seguir per les pistes d'esquí, les quals són molt amples i amb pocs esquiadors. Des del cim es poden atacar fàcilment altres cims seguint ambdues carenes. Optem per desplaçar-nos cap al cim del Beskid 2012m. I baixar esquiant per la vall Gasienicowa Dolina fins el refugi Murowaniec 1500m. Des d'aquí, per un camí esquiable, hem baixat fins el coll Nosalcwa Przelecz 1103m. Des del coll hem remuntat a peu uns 50m de desnivell per un camí fins al capdamunt d'una petita pista d'esquí, la qual hem baixat just després d'haver passat la ratrac. La pista mena a Zakopane, a uns 500m de l'alberg.

Dades pràctiques: Els refugis són força grans i acollidors, el sistema d'allotjament i menjar va per separat i no fan descomptes pels federats a la UIAA. Si aneu en grup, els trasllats en furgonetes són còmodes i econòmics. A tot arreu s'arriba en autobús i sempre es pot negociar el preu de taxis o furgonetes que us trobeu a les sortides del Parc. En general es parla poc Anglès i el Polac és difícil de comprendre, tant escrit com parlat. En general, els preus són una mica més econòmics que a Catalunya, encara no s'han incorporat a l'Euro i és millor pagar amb moneda local, aprox 1 Euro= 3'2 Zlotis.

Bones traces

Pasdeguia

Alps de Berchtesgaden (II) - 21/03/2008 a 23/03/2008

Participants: Montse i Marina.

Aprofitant l'avinentesa, un curs a Munich per feina, Setmana Santa i la valuosa informació de cegesqui, ens decidim a carregar els esquís a l'avió… Les previsions de temps són dolentes però ja hem après que “el mal temps no existeix” i hem pogut gaudir de tres sortides als alps de Berchtesgaden els tres dies que teniem. L'allotjament immillorable, a l'hotel Hoher Goll amb la Gisela i en Hans (uns grans amfitrions) i on fan una carn argentina a la pedra que et fa oblidar totes les encigalades!!!


I les sortides:

21 de març de 2008, Kehltein 1837m

+/- 940m, 3h, *, F, orientació nord, a 10' de Berchtesgaden.

Les ganes no ens impedeixen sortir tot i la neu i la boira. Ens decidim pel pic més fàcil de la zona. Seguir una pista fins a dalt on hi ha una església. No hi ha opció a equivocar-se.... Però mai es pot subestimar l'atracció per les traces alienes ni la capacitat d'encigalació!! Total que acabem a 1660 m amb una canal imensa davant nostre, una pala d'uns 45º i un cartell (en alemany) que creiem que posa PERILL, no passar! Tot i així baixem dignament per la pala enmig d'un bosc amb una molt bona neu :D

22 de març de 2008, "Kleine Reibn", Schneibstein 2275m
+1350m (700m si es pren un remuntador) / -1650m; 7-8h; **/***, S2-S3, PD.

Nosaltres ens decidim per l'opció del remuntador ja que no hi havia prou neu a cotes baixes (15 €). No fem la volta circular clàssica perquè tothom es decantava per tornar pel mateix lloc i ens van advertir que la neu no estava massa bé. O sigui que que millor que fer cas als autòctons! La baixada va ser esplèndida excepte algun tros curt on la neu estava glaçada.

23 de març de 2008, Purtschellerhaus 1692m
+/- 480m; 2-3h; *, S1-S2, F; orientació N - NO; a 15' de Berchtesgaden.
Itinerari: Enzianhütte 1210m (carretera panoràmica de peatge Rossfeldstrasse, 6€/cotxe) - Eckeralm - Purtchellerhaus 1692m.

A primera hora del matí no ens deixen passar amb el cotxe perquè havia nevat molt la nit anterior i en poques hores surt el nostre avió. Tot i així gaudim d'una última baixada per neu nova....uala uala!!!

el video dels dimecres (23:59h)... Ski Train

A Alaska organitzen tots els anys per aquestes dates una sortida en tren d'esquí de muntanya. Ho fan des de fa molt temps i aquest vídeo recull el trajecte del 2005. Curiós (i enveja de no tenir una xarxa ferroviària àmplia i de qualitat que sigui una alternativa real al cotxe, com tenen a Suïssa o Austria o fins i tot a França o Alemanya).

Proposta sortida d'iniciació - 29 i 30 de març

Reenvio la proposta de la Rosa S.: sortida fàcil el proper cap de setmana:

El cap de setmana del 29-30 de març (el següent a setmana santa) coordino una sortida d'esquí de muntanya de nivell fàcil, per a qui es vulgui iniciar o s'hagi iniciat fa poc, o sencillament li vingui de gust participar en aquesta sortida.

En principi l'excursió prevista es pernoctar al refugi de Colomers (amb aproximació, refugi guardat, no cal portar sac de dormir), i fer l'endemà el pic de Llucià 2777m o la Creu de Colomers 2896 m, depenent del nivell dels qui vinguesin. Aquesta zòna es maca i ho faríem allí si les condicions de neu a la vall d'Aran es mantenen bé fins a aquella setmana, sinó buscaria un altre lloc.

Condició indispensable per participar estar federat. S'ha de portar arva, pala, crampons, piolet, i.... no os oblideu els esquís.

Recordeu els que vau vindre l'any passat a aquesta sortida que'ns ho vam passar molt bé. Anims..!

Salut i bones traces!!!

(Enviat per Rosa S. rosamaria.salasricart@telefonica.es ; Tel.: 626850532)

La Travessia de l’Ötztal

DESCRIPCIO DE LA SORTIDA

1er dia.
Pujada a la Langtalereck Hutte.

Ens trobem els vuit components de la sortida a Obergurgl i tranquilament efectuem la pujada fins el refugi. Molt de fred, nevada continua i boira. Sort dels pals plantats a la neu que indiquen el camí. Ambient acollidor al refugi malgrat ens ubiquen en el dormitori d’hivern (el més fred). Menjar excel.lent.

2n dia.
Ascensió al Schalfkogel joch i baixada a la Martin Bush Hutte.

Segueix el mal temps. Molta neu acumulada i visibilitat de pocs centenars de metres. A més a més, cap dels grups del refugi comparteix el nostre objectiu, pel que ens cal trobar el camí correcte i obrir traça a la neu. Per poder triunfar, aquesta jornada ens cal combinar el ‘Mai enrere’ del CE Gràcia ,el ‘Sempre portem el frontal’ de la UE Gràcia i la tossuderia ancestral de la plana de Lleida

La gorja d'accés al glaciar

El pendent final per arribar al Schalfkogel joch es dret, inclús ens cal fer el tram central amb els esquís a l’esquena. Gràcies als que s’anaren rellevant per obrir traça arribem a les 15,30 hores al coll, 7,30 hores després d’haver sortit del refugi. Calcem grampons i piolet i comencem el descens per una dreta canal de neu dura. Aquesta canal mor finalment sobre una succesió de resalts de roca i plaques entapissades de neu. Resolem aquest tram instal.lant dos rappels de 30 metres, i aterrem en el glaciar recobert amb una increïble capa de neu pols. Malgrat ser vuit persones resolem els dos rappels amb celeritat, cosa que em confirma una vegada més que formem un bon equip.

En aquest vessant la visibilitat millora dramàticament i el fred augmenta. Fins i tot hi ha qui se li congela l’aigua a la cantimplora, eh! David?

I després de tot l’esforç: el premi. Ens regalem amb el descens del glaciar sobre la millor neu pols que el Tirol pot oferir. Més avall tenim que anar amb compte amb alguna pedra emergent però la neu segueix sent igualment bona.

Cansats i satisfets arribem per fi a la Martin Bush Hutte amb la romàntica llum del frontal a les 20’00 hores. Han estat 12 hores d’esforç.

3r dia.
Itinerari : Martin Bush hutte - Similaun Hutte - Similaun - Similaun Hutte

Canvi de plans : Després de l’intens dia anterior en Pere-Joan fa aquesta proposta, més suau que la nostra intenció original, i tots estem d’acord.

Sortint de la Martin Bush Hutte

Dia esplèndid i molt fred. Itinerari verge de traces, que encetem tant a la pujada com a la baixada. Neu excel.lent. Tot plegat, malgrat els bons 1100 metres de desnivell, fa que ens prenem aquesta jornada com un dia de relax.

La vetllada a la Similaun Hutte i l’immens plat de pasta del sopar, molt gratificants.

4rt dia
Itinerari : Similaun Hutte – Fineilspitze – Schonne Aussicht hutte

El dia es presenta radiant. El vent de la nit anterior ha esborrat pràcticament totes les traces, pel que tornem a obrir el nostre itinerari cap el Hauslab joch. Deixem els esquís i afrontem l’aresta final del Fineilspitze, un cim amb caràcter alpí. Típicament hispànics, obrim varies traces a la neu fins a fer-les convergir a meitat de l’aresta. A la partir d’aquí l’elegant aresta nevada es torna aèria sense arribar a ser difícil.

El Similaun des de l'aresta cimera del Fineilspitze

Suau baixada per el vessant oposat i remuntada final fins a la Schonne Aussicht hutte. Durant la tarda, alguns aprofitaren per tastar la sauna finlandesa del refugi, i de pas gaudir de la vista d’algunes de les usuàries en el seu estat natural

5è i 6è dia
Itinerari Schonne Aussicht Hutte – Hochjoch Hospize – Vent

El temps, clement fins ara, ha canviat i es torna molt ventós i cobert. Intentem varies vegades dirigir-nos cap el Weisskugel però resulta en va.

El Hochjoch Hospize, mig vuit, amb el seu ambient de refugi dels anys vint i el seu cordial ambient ens captiven completament

Finalment, a voltes esquiant, a voltes a peu, gaudim del descens fins a Vent a través d’una gorga espectacular entapissada de cascades de glaç.

Ens acomiadem del grup que havia pujat amb automòbil. Els espera una llarg trajecte que resolen finalment amb una sola etapa. Buff !

7è dia
Jornada de turisme a Innsbruch, gaudint del particular encant d’aquesta ciutat: el museu d’alpinisme, les seves llibreries, la gastronomia local, etc.

Conclusió:

En aquest sortida ens hem reunit un grup de persones que molts no ens coneixiem prèviament i hem tingut que donar resposta a situacions adverses a la muntanya : dificultats tècniques, meteorologia adversa, etc . El fet d’acabar la travessa amb bon ambient i seguint sent un sol grup, per a mi ja ha estat un èxit que diu molt de la vàlua de tots els components de la sortida.

I ademés, a tot això l’hi podem afegir la bellesa de les muntanyes del Tirol, la qualitat de la seva neu, l’exigència de les condicions trobades, la calidesa dels refugis, etc

Hem estat:

Albert F, Bernat R, David T, Francesc A, Jordi V, Pere-Joan, Rosa S, Xavier M

Properament ampliaré la piulada afegint la secció de Dades pràctiques, algunes fotografies i Adreces d’utilitat

Xavier M

Piulada Puigmal 2913 m 20/3/08

Dificultad: F, S2-S3.
Desnivel: 900m.

Desde Er, día de mucho viento, y poca gente, desde el parking ya se ve q no hay muxa nieve, las nevadas del miercoles no le llegaron o el viento se la ha llevado toda.... remonto primero por el barranco con los esquis a la espalda, para luego subir ya la primera pala en dirección sur y la segunda en dirección sureste y luego ya en dirección al pico, el ascenso lo hago por la vertiente norte (a mano izquierda) pues por el oeste está más ausente de nieve. El último trozo ya me obliga a quitarme los esquis para alcanzar la cima, buenas vistas de poca nieve y para abajo.

La nieve: dura la mayoria, polvo en las zonas refugiadas al viento.

Edu.

Piulada Pic Montmalús 2782 m, 17/3/08

Dificultad: F, S2-S3.
Desnivel: 700m.

Parking de Grau Roig, atravesamos las pistas y después el bosque en dirección sur, pasado el bosque remontamos dos palas q nos llevan primero al collado este y despues caraneamos hasta el pico del Montamalús, creiendo q subiamos solos nos acabamos encontrando unos 3 o 4 grupos de bajada en la primera pala, el resto de la bajada la hacemos por un tubo que queda mas al oeste hasta alcanzar las pistas para luego acabar ya por el divertido bosque.

La nieve: dura en las palas y primavera en el bosque, continua en todo el recorrido.

Francesc y Edu.

el vídeo dels dimecres... dies de travesses

Aquest any alguns ens hem saltat la travessa de setmana santa... per sort la finestra de youtube ens pot fer somiar uns minuts! Aquí van dues propostes pels propers anys: la Wapta traverse a Nordamèrica i la travessa d'Islàndia:

TUC DE SENDROSA (2484m) – Val d’Aran

13 de març de 2008

+/- 1150 m - ** - 5h en total des de la Borda de Montardí (Aiguamòg).

Hi érem: Ivan, Montse, Manu i Carles.

Sortim des de l’aparcament amb esquis als peus, direcció Banys de Tredòs. Mentres resseguim la pista, decidim deixar la Salana per una altra ocasió i provar sort al Tuc de Sendrosa. Passat el pont dels Banys, deixem la pista a Colomers per anar a buscar la marcada canal entre el Malh Blanc (Magic Mountain per uns) i el Tuc de Sendrosa. És ampla i senzilla, però avançar esdevé ferragós per les purgues caigudes dies abans.

Treiem el cap sobre Comarroia una mica al nord del Còth de Sendrosa. Flanqueig descendent de 50m i remuntem les pales prometedores fins la base rocosa del cim. Toca treballar, fem el perfil i els testos que ens han portat aquí. El fred de l’obaga es fa sentir i en acabat seguim uns metres més fins al cim (secundari), vèrtex entre Comarroia, Sendrosa i Aiguamòg.

Excel·lents vistes, mirador privilegiat, temps agradable i pernil del bo. Forces pel descens aniran bé. Gaudim amb delit de la pala nord, i remuntem, ara de tornada, uns 100m fins al coll, sota una calor de justícia. Pells fora, llisquem avall cap al cotxe, vet aquí un matí ben aprofitat.

Bones traces.

Carles.

el vídeo dels dimecres... preparatius Transrawal

Després de les grans piulades i esquiades de Monges, Mortiers i Mt.Royal, totes amb moooolta neu, aquí presento un video 'rawalero' d'uns txecs que m'han fet riure una estona. El vídeo és de cross country, però crec que podríem fer el mateix amb els nostres esquís de muntanya... i per què no? aquella desitjada travessa urbana 'u2-u3' del rawal a Montjuich amb esquís, és possible!

De cross country també m'ha sorprès aquest altre vídeo d'uns australians, però aquests sí que esquien bé de debò.

I per tornar a l'esquí de muntanya acabo el post amb unes bones traces a la neu pols d'Alaska.

TUC DE MONGES (2707m) - Val d'Aran

8 de març de 2008
+/- 1300m – S2/S3 - *** tenint en compte la canal d’accés al cim. Hi erem: Montse (x2), Jordi, Dani, Rafa, Goiatz, Lucky i Carles.

Amb el cel tapat i volves encara caient, comencem a foquejar camí de la Restanca, confiats que aviat el blau lluirà. No tenim encara cap objectiu definit, però sembla que en aquesta banda de la Val el vent no va escombrar tota la neu caiguda.

La pista és oberta fins a Pont de Ressec, la pujada al refugi la fem pel camí del bosc. Parem a saludar el Josep, que ens prepara uns tes mentres decidim cap a on tirar. Finalment ens endinsarem per la vall que queda entre Estanh de Cap de Port i Estanh de Mar, en busca de les millors pales sota les crestes de Tumeneja.

Voregem la Restanca pel Sud, enfilem en direcció a l’Estanh de Mar fins aprox. 2140m, en que virem cap al Sud-est per una valleta dominada per la serra entre el Tuc de Monges i el Tumeneia. Cal guanyar alçada per les pales de l’esquerra fins a enfilar-nos al llom que ens separa de la vall que mena a Oelhacrestada. (pt. 2505m en mapa ed. Alpina).

Un cop sota la cara nord del Tuc de Monges, descobrim una canal que ens tenta, i molt. Serà possible fer cim per aquí? No ho sabem encara, cal investigar-ho. Ens hi apropem, treiem esquis, comencem a pujar amb grampons.L’ambient és hivernal, la roca vertical conserva encara l’embolcall de neu i gel que el vent de nord ha incrustat. La canal, de uns 100m, es va redreçant, però la neu és optima per fer els darrers metres més verticals. Tornem a l’escalfor del sol a uns 50m del cim.

La part baixa de la canal és esquiable, i fem el descens fins al refugi per neu excel·lent. Per l’hora que és, i les purgues que observem, decidim no tentar la nostra sort a Messilha, i tornem pel camí del bosc, esquiable a mitges.

Bones traces!

Carles

Piulada Pic de Mortiers (2.605m)

Piulada Pic de Mortiers (2.605m)
8/3/2008
Eli, Roger Ll., Pere B., Francesc M., Carmela F. i Jordi L.
Després d’uns dies de moguda meteorològica considerable, nevades i mooolt de vent al Pirineu es presenta un cap de setmana amb possibilitats de fer alguna cosa amb els esquís als peus.
Pugem divendres i ens instal·lem a Cal Viatger a Enveitg, una Gîte a tenir molt en compte per fer sortides per l’Ariege,Capcir o Cerdanya. 10 places i servei de cuina per 16€ la nit. (www.gite-cerdagne.com/ tel.0468040271 Martina)
Desprès de xerrar amb l’amic Alfons ens decidim per anar cap a Camporells. A la Cerdanya a nevat poc i a ventat molt per tant em d’assegurar la sortida.
A les 9,00 del mati ens trobem a l’aparcament de l’estació d’esquí de Formigueres. Sortim obrint traça retallant les pistes de l’estació pel mig del bosc fins al seu punt més alt. A la Serra de Mauri encara bufa fort i esta tot ventat i gelat però tan sols ens traiem els esquís en un tram abans d’iniciar el curt descens cap al circ de Camporells. Gran panorama des d’aquest lloc amb els Perics, el pic de l’Home Mort i Mortiers . Molt bona visibilitat. Alguns esquiadors obren traça ja al cim de Mortiers, d’altres travessen el pla cap a la carena que mena al cim… en veiem a 3 que remunten la pala sud del Pic Peric…un grup de gent amb raquetes travessa l’estany de Camporells. Una mica mes endavant ens creuem a 4 esquiadors que ja van de baixada. No ens trobarem a ningú més al llarg del dia.
No passem pel refugi de Camporells ens decantem cap a la dreta per anar directament en direcció a la carena per guanyar el cim per l’evident llom sud-oest. Sense cap dificultat guanyem el cim. Les traces de baixada cap a la vall de Galba son precioses i molt tentadores i finalment ens decidim per seguir-les. Iniciem el descens per la pala sud del cim la neu esta perfecte : pols,pols. El descens per Galba es preciós, s’enllacen algunes pales amb curtes canals més dretes i alguns plans fàcils de superar amb els esquís als peus… la neu, la llum, el temps i el panorama tot perfecte….gaudim a tope del descens enllaçant girs.
Al arribar a la Cabana de la Jaça de la Llossa seguim la pista fins a la de la Jaceta i les pistes de nòrdic marcades. Creuem el pont de l’Orriet i a la cota 1600 deixem la pista i remuntem fins a l’aparcament de les pistes de Formigueres, seguint en el últim tram un itinerari de raquetes.
Dissabte 8-03-2008: Pic de Mortiers 2605m i descens per la Vall de Galba+1050/-1050; F,**, S3 ; 3/4h de pujada, 1/2h de baixada Formigueres (1740m)- Serra de Mauri (2412m)- Camporells (2240m) - Estany Gros - Ras de la Sal (punt 2381m) - Pic de Mortiers 2605m (descens pala sud)- Jaça de les Formigues 1790m – Cabana de la Jaça de la Llosa - Cabana de la Jaceta 1650 - Pont dels Plans de l'Orriet 1625m (creuar-lo) - punt 1600m (arbre marcat amb nº38) - Formigueres 1740m.Estat de la neu i meteo: Neu pols a zones arrecerades, amb gruix important per sobre els 1700m. Carenes ventades. Molt bona vissibilitat.
+coses: una mica abans d’arribar a la cabana de la Jaça de la Llosa i just abans de l’última pala m’enganxo amb un filat de bestiar entortolligat sota la neu, l’estrebada de la frenada em trenca el bessó de la cama esquerra...amb dolor i plors tiro cap avall fent diagonals però al remuntar a peu cap a la cabana el dolor es insuportable: no puc caminar i no em veig en cor de remuntar cap a Formigueres. 112. La Carmela es queda amb mi i en Roger, Eli ,Pere, i Francesc acaben l’excursió (tard però sense massa problemes). Al cap de 45’ un helicòpter ens treu de la confortable cabana on fins i tot em pogut fer un foquet per entrar en calor. Vol fins a Puigcerdà per sobre Formigueres, Les Angles, Font Romeu.....no hi ha neu enlloc! Només a Camporells,Mortiers i Galba! Rescat impecable: molt ràpid, els dos bombers francesos uns cracks, el vol perfecte!
Anècdotes: 1.al arribar volant al parc de bombers de Puigcerdà ens reben una pila de bombers,molts....es la festa del patró del gremi!!... em baixen els dos “rescatadors” francesos....els catalans tots manen deixeu-lo a dintre,per aquí,per allà, amunt i avall... francesos: ep tu deixem-lo aqui mateix, ells son quinze i nosaltres només 2! (patètica la imatge dels pros catalans!)2. Les traces que seguim de baixada cap a Galba resulta que són les dels bons amics Tomás,Carles i Toni que amb l’Emili i un altre company han fet el Mortiers pujant per Galba! Vídeo de la seva sortida a: http://emilill.blogspot.com

Piulada al Mt. Royal (764 feet, Montreal, Quebec, Canada)

9/03/08

Assistents: Mateu Pla i Núria Bayó
Dificultat: U2 (escala de pics urbans)
Desnivell: 200m

Havent votat fa dues setmanes al consulat espanyol i després d’un dissabte sitiats a casa degut a una forta tempesta de neu amb vents d’uns 75 Km/h, i deixant un gruix de 50 cm de neu pols a tota l’illa de Montreal, ens hem calçat els esquis i les raquetes a la porta de casa i em fet via cap al pic de Mont-Royal (233m) el més alt de l’illa. En els carrers secundaris cal obrir traça, en els mitjans les màquines ja han trepitjat la neu, i en els grans els cotxes han fos tota la neu i cal descalçar-se els esquis. Sempre, però cal superar les muntanyes de neu que les pales i màquines van acumulant. L’itinerari triat ens permet progressar amb els esquis en un 90% del temps mentre observem l’activitat frenètica dels autòctons amb les pales!

En 40 min deixem el paissatge urbà i arribem a la falda de la muntanya. A vegades seguim les traces de les pistes d’esquí de fons municipals que recorren tota la muntanya i a vegades obrim traça cap a munt! En 40 min més, arribem a la primera parada, la cafeteria del Llac dels Castors. Situada en un bell paratge que ofereix tota mena d’activitats d’hivern; patinatge al llac, lliscades pels toboggans, lloguer d’esqui de fons, de trineus. Allà ens trobem amb el Nicola i la Nan i emprenem el camí que ens portarà cap al cim.

El camí transcorre en un paisatge ferèstec i poc concorregut si tenim en compte on estem. De forma sobtada se’ns presenta la vista del cim i poc després la vista de tota l'illa i la planúria que s’esten a banda i banda del riu Saint Lawrence i el riu d'Otawa. Només divisem Mt. Bruno (218 m). En el chalet del belvédère fem un alto en el camino, un hot-dog i una putine (una mena de braves a l’estil quebequa). Aquí ens despedim dels nostres amics i iniciem el descens cap a la city.

La neu, estupenda, però el bosc no ens deixa veure i a vegades cal superar els obstacles que ha possat l’home (escales, bancs). Finalment, arribem satisfets a casona, ens treiem les pells, connectem els portàlis, correcte, i una bona tassa de tè culmina una curiosa i agradable jornada d’esquí de muntanya!

Piulada Pic de la Cabaneta 2818m 24/2/2008

24/2/2008

Dificultad: F, S2-S3.
Desnivel: 1000m

Dejamos el coche en el parking del pont de la Balados a la Vall d'Incles, empezamos ya foqueando a traves del bosque donde ya preveemos una bajada complicada por la excasa nieve y su estado, llegamos al plano de les Bases del Siscaró, remontamos una canal que nos lleva als Estanys de les Canals Roges giramos hacia la izquierda, para luego subir por una pala ancha otra vez a mano izquierda que nos sube a la carena, ya sin esquis cresteando entre piedras prado y algunas clapas de nieve... llegamos a la cima. Bajamos por el mismo lugar, nieve primavera al principio y luego crosta, lo cual nos obliga a practicar la vuelta maria de bajada...

La nieve y su estado... justito pero se ha podido hacer algo.

Naiana, i Edu.

Bones traces!!

Edu.

El vídeo dels dimecres... "Let It Snow"

COTIELLA 2912 m

Dissabte 1/3/08. Joan Manel, Manel i Joan.

Itinerari: trencall de la pista que puja de Barbaruens a cota 1400 m (pòster d’advertiment de perill d’allaus), collada d’Armeña 1907m, refugi Armeña 1880m, Circ d’Armeña, Colla de Cotiella 2650 m, aresta sud-est i Pic Cotiella 2912m. Descens pel mateix itinerari.

Neu: primavera tot el dia per sota del Coll de Cotiella, per sobre el coll, neu dura i a l’aresta sud-est, neu dura i roques verglassades. El primer tram es podia pujar còmodament amb esquís per les ziga zagues de la pista que surt del pàrking d’estiu, nosaltres però, per anar escalfant ens hem encigalat per un sender dret que retalla les corbes i que estava mooolt malament de neu. Desprès del final de la pista, en el flanqueig ascendent cap a la colladeta d’Armeña, hem hagut de carregar els esquís en un parell de trams. A partir de la colladeta d’Armeña (1907m) neu contínua.
Desnivell: 1570 m. Durada: ascens: 6h30 min, i descens 3h30.

A partir de la informació que teníem, que la setmana passada s’havia fet la volta al Cotiella i que estava en condicions, ens vam decidir a visitar aquest espectacular Massís calcari, el resultat: una jornada d’esquí alpinisme molt complerta. L’ascensió s’allarga si es fa d’una tirada sense fer nit al refugi. Feia un dia gris, no era fred però del coll al cim feia un ventet bastant desagradable. Des del coll de Cotiella, en comptes de flanquejar i contornejar el cim per anar a buscar la normal que puja per la cara oest, hem pujat per l’aresta sud-est. Els darrers 150 m de l’aresta fins al cim, sense ser difícils requerien precaució. Ens ha calgut posar-nos grampons en dos trams, els darrers 50 m per arribar al coll del Cotiella, i desprès els darrers 150 m de l’aresta sud-est al cim. Al descens, la neu al circ d’Armeña estava primavera, però es deixava fer bastant bé. Remuntem amb pells fins la colladeta d'Armeña, aquí s'acaba l'esquí i comença la supervivència, el tram e la colladeta fins a la pista era esquí ha estat durillo.