Gran setmana d'esquí de muntanya!
Hi hem estat 14 (Olga, Günter, Núria, Pilar, Xavier, Manel, Glòria, Ricard M., Rafa, Klaus, Ricard E., Joan Manuel, Berta i Jaume) repartits en dues cases rústiques al llogarret d'Oberau, enlairats sobre Berchtesgaden.
Els alps de Berchtesgaden es troben en territori alemany, a l'est dels Alps, en una mena de cunya que entra a Àustria.
Al Nord la vall és oberta cap a Salzsburg (a només 20km), i al sud un panorama inmens de muntanyes de neu i roca la tanquen com a teló de fons, destacant el massís del Watzmamm de 2712m i el del Hochkalter de 2601m. La vall es plena de llogarrets i pobles de gran bellesa amb les construccions alpines tradicionals, però no hem vist pas a la Heidi. Juntament amb els alps de Chiemgauer són la zona més nòrdica de la serralada i això garanteix una bona innivació i qualitat de neu fins a cotes baixes. La majoria d'itineraris comencen des dels 600 o 700m i n'hi ha per triar i remenar de totes les dificultats i orientacions. També hi ha refugis per fer-hi travesses a la primavera: la Grosse Reibn de 4 dies és la clàssica.
El que tampoc hi falta mai és un Gasthof a l'inici o final de l'itinerari per fer "kultura" i prendre grossen biers i salsitxes amb mostassa.
Quan hi hem arribat ja ens hi havien posat la neu, des del fons de la vall, però el segon dia encara n'ha caigut més (de 20 a 40cm) i s'ha mantingut pols fins dijous, i una mica humida divendres. Tret dels 2 primers dies, els altres 4 han estat de sol i molt fred (fins a -15º a 600m): la neu era seca fins i tot a les cares sud!
Per acabar de recomanar-vos la zona, les possibilitats de gastronomia i turisme (llac de Königssee, Salzburg a 20km, Innsbruck a 150km,...), els banys termals, etc. han superat les espectatives... tot això a 2 hores d'avió fins a Munich i 150km de carretera.
I ens ho hem passat molt bé!!! (chi, chi, chi....)
Resum de l'activitat:Diumenge 30 de desembre de 2007, Gugel 1801m
+/- 1150m; 4h; *, S2-S3, F; orientació N; a 20' de Berchtesgaden.
Itinerari: Parking de l'Oficina d'Informació del Parc Nacional en la carretera a Ramsau 670m (Pk. 2,5€/cotxe) - Wimbachbrücke - Stubenalm - Gugel 1801m.
Bon desnivell per començar i posar les nafres a lloc... El dia és gris, preludi de la nevada que caurà al vespre i l'endemà, i l'itinerari ben escollit perquè tenim visibilitat en aquesta cota. Com a la majoria d'itineraris de la zona es comença remuntant un camí pel bosc poc esquiable a la baixada, però de seguida entrem en una mena de gran tallafoc i pastures que ens fan gaudir a la baixada. El punt culminant de l'itinerari només té de curiós el nom i les vistes al Watzmann Haus.
Dilluns 31 de desembre, Purtschellerhaus 1692m+/- 480m; 2-3h; *, S1-S2, F; orientació N - NO; a 15' de Berchtesgaden.
Itinerari: Enzianhütte 1210m (carretera panoràmica de peatge Rossfeldstrasse, 9€/cotxe) - Eckeralm - Purtchellerhaus 1692m.
Gran nevada i sembla que tothom s'ha decantat per aquesta passejada que acaba a un refugi ben servit. La baixada és fantàstica amb neu nova per sobre els genolls i pendents prou moderats per gaudir.
Tarda a Salzsburg. Celebrem el cap d'any a les 11 a la catalana i a les 12 amb el festival de coets i trabucaires que dispararan petards tota la nit. El 2008 ens porta molta neu!
Dimarts 1 de gener de 2008
Streicher 1594m i descens per Rossgasse+/- 850m; 4h; **, S2-S4(en algun tram de la canal), PD; orientació N - NE; a 50' de Berchtesgaden, a la zona de Bad Reichenhall.
Itinerari: Aschenau 770m (carretera B305) - Rauchenbicher Etz - Coll - Streicher 1594m. Variant de descens (S4): Coll - Rauchsberg - Rossgasse - Rauchenbicher Etz - Aschenau.
Tot està preciós després de la nevada. Aquest cim està a Chiemgauer Alpen i tornem a fer una gran esquiada. Al coll ens separem, uns per pujar al Streicher, i la resta per anar a buscar un descens que val molt la pena: el Rossgasse. A casa nostra només ens l'hauríem mirat de lluny per no posar-nos la pala per barret, però aquí hi ha tanta afició que ja l'han baixat centenars d'esquiadors i 4 de nosaltres la baixen.
I tarda de banys termals a les termes Rupertus de Bad Reichenhall (14€, 4 hores).
Seehorn 2321m+/- 1350m; 5h; **/***, S3, PD+; orientació NO - O; a 1h10' de Berchtesgaden, a la zona de Saalfelden (Àustria).
Itinerari: Hintertal 979m a la carretera de Weissbach bei Lofer a Ramsau (cadenes) - Weissbach Wald - Seekopf - Seehorn 2321m.
El Rafa, en Klaus i el Xavi es decanten per un cim una mica més llarg el Seehorn, just al límit de la zona però entrant per Àustria. I també han fet bona tria, ja que arriben molt satisfets.
Dimecres 2 de gener, "Kleine Reibn", Schneibstein 2275m
+1350m (700m si es pren un remuntador) / -1650m; 7-8h; **/***, S2-S3, PD; a 25' de Berchtesgaden la sortida i a Königssee l'arribada.
Itinerari: Hinterbrand 1120m - Mitterkasser - Stahlhauss - Schneibstein 2275m - Windcharten - Hochseelein - Dienshütte - Königssee 650m.
És un dels itineraris clàssics de Berchtesgaden. El dia és molt fred i no hi ha cap núvol: les vistes són inmenses. La baixada però, és mést llarga que bona, amb molts trams de flanqueig. Tot i això val la pena l'esforç.
+ fotos Schneibstein
Dijous 3 de gener:
Gamsknogel 1750m
+/-850m; 3h; **, S2-S3, PD; a 45' de Berchtesgaden, a la zona de Bad Reichenhall.
Itinerari: Jochberg 885m a la pista que puja des de Weisbach (4km) - Rinneraueralm - Gamsknogel 1750m.
Tornem a desplaçar-nos a Chiemgauer, per fer un itinerari més tranquil (el dia anterior va ser dur!). I aquest cim ens deixa encantats: tot i l'orientació sud trobem bona neu en el bosc i un descens molt divertit.
Hochkönig 2941m
+/-1550m; 5-7h; ***, S3-S4, PD*; oriestació S - E; a 1h10' de Berchtesgaden, a la zona de Bischofshofen (Àustria).
Itinerari: Arthurhaus 1502m - Mitterfeld alm 1669m - Schoberschartl - Hochkönig 2941m.
De nou en Rafa, en Xavi i el Klaus marxen a Àustria a cremar calories, i sembla que tenen feina per guanyar-se aquest cim. Troben molta neu, potser massa a la baixada.
+ fotos Hochkönig
Divendres 4 de gener, Watzmannkind 2225m
+/- 1450m; 5-7h; **/***, S3, PD; orientació N; a 25' de Berchtesgaden; GPS wikiloc
Itinerari: Hammerstiel 770m - Schlapbacboden - Watzmannkar - Watzmannkind (punta 2225m).
Gran cloenda de la setmana: les dues pimeres hores són molt planes per un camí que s'endinsa al bosc, però la segona part del recorregut s'enlaira directe a la doble enforcadura del Watzmann: quin lloc! quines vistes! Tornem a fer una bona baixada, d'aquelles que sembla que no s'acaben tot i que la neu no és tan bona com els altres dies.
Com anar-hi:
Tres de nosaltres hi hem anat en cotxe: 1500km. Però la millor manera per arribar-hi és en avió: Clickair té bitllets directes a Munich per 115€. Des de Munich, s'hi pot arribar en transport públic (tren), però llogar un cotxe dóna més autonomia.
Allotjament:
Moltes possibilitats a la zona: el lloguer de cases/apartaments surt econòmic si es fa amb previsió suficient (com a referència, a nosaltres ens ha costat 90€/persona/setmana).
Bibliografia:
Hi ha 4 o 5 llibres amb infinitat d'itineraris molt ben explicats, ...en alemany. Nosaltres hem utilitzat el de Sepp Brandl amb 50 itineraris (13€ a http://www.amazon.de/): L'avantatge d'aquest llibre és que també incorpora un mapa de cada recorregut:
http://www.alpenverein-salzburg.at/download/schitourenfuehrerbahnbus05062.pdf+Alguns de vosaltres ja penjareu fotos i aviat el vídeo a youtube.
Altres consideracions:
En aquesta època de l'any són imprescindibles els pneumàtics d'hivern...
I un contrast, veient el bo que fa avui a Barcelona: des d'Alemanya, creuant Àustria i Itàlia, més de 700km amb paisatge totalment nevat fins a Gènova a 200m del mar.
Bones traces i bon 2008!
Jaume
"Deixem el cotxe a uns 500 m del refugi de l'Artiga de Lin. Els prats estan innivats amb neu regelada dura però de seguida que ens enfilem pel camí de Pomèro entre la fageda ja no trobem neu i carreguem esquís a l'esquena fins ben bé sortir del bosc. Un grup de més de 25 isards ens saluda. A 1800 m aprox. ens posem els esquís, passem pel costat de la cabana de Pomèro i seguim en direcció l'estanh de Pomèro. Però no hi arribem, a 2000m aprox. prenem cap a la dreta una coma ampla entre la Tuqueta de Bargues i la Tuca de Bargues. La neu és dura i també presenta els reguerots de la pluja de fa uns quants dies. A menys de 100 m del coll, la coma es fa més pendent i la neu encara més dura. Per tant, posem grampons, treiem el piolet i esquís novament a l'esquena fins al coll (2500 m aprox.). Deixem esquís al coll i fem la darrera aresta, força aèria, fins al cim (2640 m segons el GPS) de Tuca de Bargues, un mirador excel·lent de l'Aneto, Maladetes i de tots els Pirineus Centrals. Ens quedem amb la imatge general de la neu brillant i dura que el sol de gener no és capaç de transformar. Mengem al coll i i fem un primer intent de baixar amb esquís als peus. Però el sol se n'ha anat i la neu és massa dura com per fallar en el primer gir i caure coma avall. Així que baixem amb grampons fins novament allà on els havíem posat en l'ascens. Ara sí, calcem esquís per fer un descens força dur, i intentant agafar les pales que més els ha tocat el sol. Ja al bosc treiem esquís i baixem a peu pel camí (PR) fins als prats de l'Artiga a on tornem a calçar esquís fins al cotxe.
"Deixem el cotxe a uns 500 m del refugi de l'Artiga de Lin. Els prats estan innivats amb neu regelada dura però de seguida que ens enfilem pel camí de Pomèro entre la fageda ja no trobem neu i carreguem esquís a l'esquena fins ben bé sortir del bosc. Un grup de més de 25 isards ens saluda. A 1800 m aprox. ens posem els esquís, passem pel costat de la cabana de Pomèro i seguim en direcció l'estanh de Pomèro. Però no hi arribem, a 2000m aprox. prenem cap a la dreta una coma ampla entre la Tuqueta de Bargues i la Tuca de Bargues. La neu és dura i també presenta els reguerots de la pluja de fa uns quants dies. A menys de 100 m del coll, la coma es fa més pendent i la neu encara més dura. Per tant, posem grampons, treiem el piolet i esquís novament a l'esquena fins al coll (2500 m aprox.). Deixem esquís al coll i fem la darrera aresta, força aèria, fins al cim (2640 m segons el GPS) de Tuca de Bargues, un mirador excel·lent de l'Aneto, Maladetes i de tots els Pirineus Centrals. Ens quedem amb la imatge general de la neu brillant i dura que el sol de gener no és capaç de transformar. Mengem al coll i i fem un primer intent de baixar amb esquís als peus. Però el sol se n'ha anat i la neu és massa dura com per fallar en el primer gir i caure coma avall. Així que baixem amb grampons fins novament allà on els havíem posat en l'ascens. Ara sí, calcem esquís per fer un descens força dur, i intentant agafar les pales que més els ha tocat el sol. Ja al bosc treiem esquís i baixem a peu pel camí (PR) fins als prats de l'Artiga a on tornem a calçar esquís fins al cotxe.
