"Com que hi ha muntanyes, tu les has de pujar.
És l'única manera de tirar endavant."
Refrany suís.
I és que amb aquesta calor potser oblidem que portem 7 mesos d'esquí de muntanya o millor encara: en falten pocs perquè les muntanyes properes tornin a ser blanques.
Set mesos! Des que vàrem pujar al Bastiments el darrer 19 de novembre, hem "piat" a cegesqui més de 120 cims o travesses: vora 130.000 metres de desnivell compartint 140 dies a la muntanya amb esquís plens d'experiències i moltes coses per recordar.
Novembre va ser un mes fred amb neu justeta però que ens va permetre fer unes quantes sortides pel Pirineu Oriental: Costabona, Fontlletera, Balandrau, Vall d'Eina, Cambre d'Ase...
Amb el pont de desembre van arribar noves nevades. Abans, però, un altre Bastiments acompanyat del Pic de l'Infern i el de Freser, i un Corronco de Durro a punt de nata pels nostres amics de la Val d'Aran.
I fins a 15 de nosaltres vam gaudir de dies d'hivern, fred, vent, sol i nevades a Anso i Hecho. 
Molta activitat aquells 8 dies: vam lluitar al Petretxema i a la segona es va deixar vèncer; el Bisaurín va ser memorable, amb descens esquís als peus des del mateix cim; i el Chinebral i el Mallo d'Atxerito... quina llum, quina neu, quins paratges! El pont el vàrem acomiadar, vent en contra, a Hiru Errege Mahaia: la Mesa de los Tres Reyes.
El Tres Vents va fer honor al seu nom, i el Sarrera també es va resistir, mentre d'altres pujaven al Puigmal de Llo i al Mahl Blanc.
Record especial d'una carn d'olla aranesa de 23 de desembre com a excusa per pujar, en travessa, de Beret a Baguerge, al Tuc de Parros: enlluernats per la neu pols vàrem començar a fer plans per a neus àrtiques.
És l'única manera de tirar endavant."
Refrany suís.
I és que amb aquesta calor potser oblidem que portem 7 mesos d'esquí de muntanya o millor encara: en falten pocs perquè les muntanyes properes tornin a ser blanques.
Set mesos! Des que vàrem pujar al Bastiments el darrer 19 de novembre, hem "piat" a cegesqui més de 120 cims o travesses: vora 130.000 metres de desnivell compartint 140 dies a la muntanya amb esquís plens d'experiències i moltes coses per recordar.Novembre va ser un mes fred amb neu justeta però que ens va permetre fer unes quantes sortides pel Pirineu Oriental: Costabona, Fontlletera, Balandrau, Vall d'Eina, Cambre d'Ase...
Amb el pont de desembre van arribar noves nevades. Abans, però, un altre Bastiments acompanyat del Pic de l'Infern i el de Freser, i un Corronco de Durro a punt de nata pels nostres amics de la Val d'Aran.
I fins a 15 de nosaltres vam gaudir de dies d'hivern, fred, vent, sol i nevades a Anso i Hecho. 
Molta activitat aquells 8 dies: vam lluitar al Petretxema i a la segona es va deixar vèncer; el Bisaurín va ser memorable, amb descens esquís als peus des del mateix cim; i el Chinebral i el Mallo d'Atxerito... quina llum, quina neu, quins paratges! El pont el vàrem acomiadar, vent en contra, a Hiru Errege Mahaia: la Mesa de los Tres Reyes.El Tres Vents va fer honor al seu nom, i el Sarrera també es va resistir, mentre d'altres pujaven al Puigmal de Llo i al Mahl Blanc.
Record especial d'una carn d'olla aranesa de 23 de desembre com a excusa per pujar, en travessa, de Beret a Baguerge, al Tuc de Parros: enlluernats per la neu pols vàrem començar a fer plans per a neus àrtiques.
El 2005 es va acabar amb fred extrem a la travessa del Thabor, i gener va servir per descobrir Dormillouse, també als Alps: Gran Pinier, gran cim, Lauzes Rousses, intimitat de la Gite d'un poble de postal, caliu de la raclette del refugi de Prapic, i obrir traça en neu pols.
L'hivern va existir: Tuc d'Aubàs, Serra de Mauri, Tarbessou, Estanyó, Pic Royo, Montmalús, Bastiments, volta al Midi d'Ossau, Gallina Pelada, Rouge de Bassies, Skitourroutenbeschreibung (Port de Siguer), Canal Roya, Pedrons... i el 14 i 15 de gener la primera sortida del Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia, la memorable Vallter-Mentet desorganitzada per en Manel: és Mentet el nostre Shangri La? van trobar el seu camí els més de 20 participants?Pel Curs 2006 d'Iniciació a l'Esquí de Muntanya, intensiu de progressió ...amb cadenes! el 28 de gener queia la gran nevada: tot blanc des del Bruc! Sortides a la Val d'Aran, la travessa "prohibida" de Coma de Vaca amb risc 10 sobre 5 i un intent al Montardo... I ens ho vam passar molt bé amb uns participants de nivell!
"Pel febrer abriga't bé" Pic de la Gelada, Salana, Cap Llitzet, Tagues, Roca Blanca, Rouquette, Aspe, Estanys de la Pera, Costa Pubilla, Peña Telera (Cicle), Estanyó, Comapedrosa, Sarraèra pera passada deth Nebot, Estanyó, lluna plena al Montcorbisson, Rocs Blancs, Finestrelles, Nerassol, Pedraforca, Puigmal de Llo (dinar "gloriós" i traces tàntriques), bufffff, Open Vall Fosca i la travessa del Cicle a Merens les Valls amb 21 esquiadors d'aquí i d'allí i condicions molt bones.
El fred, el vent, el torb van obrir el març... una altra Salana, un desafortunat Monturull, Pedró dels Quatre Batlles amb pedres a les butxaques, tres o quatre Tagues, la Peña Ubiña, marron a Tabernés, lluna plena a la Tuca de Betrén, Finestrelles i travessia dels tres Colls, Tuca Blanca de Pomèro, Puigpedrós i una més multitudinària del Cicle a la Pica Roja, passant ben carregats pel Norís. També en aquest mes pugem al Tuc des Estanhets, al Petretxema de nou, al Midi de Bigorre i al Cap des Cròsos.Amb la Punta Senyalada i els seu gran descens iniciem un abril per recordar.
Posets, Mont Vélan, Montorge, Pessons, Tallada Llarga, Molières, Signalkuppe, Zumsteinspitze, Gran Paradiso, una travessa a St Luc-Zinnal amb el Bishorn, una Chamonix-Zermatt i el viatge a la Norge, als alps de Tromso i Lyngen, esquiant i navegant enmig dels fiords de l'àrtic, amb aurores boreals i moments inoblidables. Nordfjellet, Storgalten, Kavringtinden, Daltinden, Kagtinden, Trolltinden, Tromsdaltinden... diuen els inuït que els viatgers que agafen la febre àrtica, tota una vida després no s'han lliurat d'ella.
I maig sembla juliol! No a als Alps de l'Isère i Rhêmes on ens escapem per fer la Pointe de la Galise i la imponent Tsanteleina, ni tampoc a un altre Gran Paradiso o a l'Strahlhorn i l'Allalinhorn. Però més justet al Balaitús per les Neous o a uns quants Anetos (Cicle).Tot i així uns quants encara ens resignem a acabar la temporada, o simplement la continuem allí on hi ha la neu: juny ja ens ha portat a la desitjada travessa dels Dômes de Miage amb descens per Armancette i el Mont Tondú, i la propera serà a...
Bé, i res més, ...de moment.
Bones traces!!!
