Enviat per Manel B.
MINI EXPEDICIÓ AL MONT VELAN 1-3 d'abril de 2006
MINI EXPEDICIÓ AL MONT VELAN 1-3 d'abril de 2006
Accés: Barcelona – aeroport de Milà en avió i d'aquí a Bourg-St.-Pierre en 2 vehicles de lloguer.
Itinerari:
Dia 1: Bourg-St-Pierre (1.632m) – Cordonne – palanca (2.197m) – Cabane du Velan (2.642m). Dia 2: Cabane – Gl. du Tseudet – Col de la Gouille (3.150m) –Gl. de Valsorey – Mont Velan (3.731m) – descens pel Gl. de Valsorey fins a cota 2.400m – Cab. du Velan - Dia 3: Cabane – descens fins a un niu a 2.290m – Montorge (2.881m) – Bourg-St-Pierre.
Desnivells i horaris: Dia 1, 1.000m de pujada i 3h30min. Dia 2: 1.430 de pujada i de baixada. 6h30 del ref. al cim, 1h30min de descens i 1h més de remuntada al ref. i Dia 3: 600 m de pujada i 1.600 de baixada. 20min de baixada al niu, 2h de pujada al cim i 1h45min de descens fins al poble.
Meteo: El dia 1, pluja, neu i cel cobert. El dia 2, gran bo excepte a última hora de la tarda que torna a nevar. El dia 3 matinada esplàndida però ràpid empitjorament del temps que acaba amb nevades intermitents.
Neu: Pols en gairebé tot l'itinerari.
Components: Carles Ll., Montse B., Jordi T., Miquel V., Antoni A., Carles S., Laia M., Joan Manuel C., Joan B., Jordi L., Oriol B., Josep M. S., Xavier B. i Manel B.
Aquesta mini-expedició s'havia organitzat inicialment per anar al Mont Rosa tot aprofitant les infrastructures existents des del poble d'Alagna – Valsesia, on un telefèric et permet normalment un fàcil accés als refugis de Gnifetti i Città di Mantova. Enguany, però el telefèric no ha arribat a obrir i com a conseqüència d'això tampoc no ho han fet els refugis. Així que vam decidir deixar aquest massís per una altra ocasió més propícia.
Vam buscar alternatives i la del Velan se'ns va presentar com a idònia. Dels que teníem bitllet d'avió des del mes de setembre, només va fallar en Raimon, per qüestions de feina però finalment es van afegir el Carles, la Montse i el Jordi que sortien de Vielha-Barcelona en cotxe el dia abans.
La "mini" no va començar gaire bé ja que arribats a l'aeroport, vam poder comprovar incrèduls que el nostre vol d'Alitalia s'havia cancel.lat. Sortosament vam poder agafar un vol de Vueling que sortia una mica més tard amb la promesa que Alitalia ens pagaria aquest vol. Arribats a Milà vam desistir d'esperar a reclamar l'import degut a la llarga cua i al convenciment que allà no ens ho pagarien.
Arribats a l'aparcament de Bourg St-Pierre encara vam poder veure el Carles que sortia cap al refugi i li vam encarregar una bona traça. En un dia Gore-tex la majoria vam arribar al refugi xops, tot buscant un emplaçament a la vora de l'estufa per assecar les coses.>>
L'endemà el dia no podia ser millor i un grup de francesos ens anava obrint la traça. El pas del coll de la Gouille, no és trivial però les cadenes mig enterrades a la neu ens van ajudar força.
L'altra banda és més impressionant que difícil, sobretot amb les condicions en què es trobava.>>
Un cop a l'altra banda ja només queda arribar al cim i només vam patir un petit ensurt quan el guia francés va provocar en el descens un allau mentre nosaltres encara pujàvem. El pitjor va ser que els seus companys van acabar de fer caure la neu a sobre de la Laia tot i les nostres indicacions que no baixessin per sobre nostre. Al final res important i vam fer cim els 14 components de la mini sense massa problemes.
Un cop a l'altra banda ja només queda arribar al cim i només vam patir un petit ensurt quan el guia francés va provocar en el descens un allau mentre nosaltres encara pujàvem. El pitjor va ser que els seus companys van acabar de fer caure la neu a sobre de la Laia tot i les nostres indicacions que no baixessin per sobre nostre. Al final res important i vam fer cim els 14 components de la mini sense massa problemes.
El descens va ser com pocs els recordo i vam haver de superar un ample i dret corredor per arribar a la part baia del gl. de Valsorey.
Penosa arribada final al refugi, quan les forces no sobren, però la terraseta amb les birras i els plans per l'endemà, acabat amb un bon sopar i una nit reparadora, fan que el més desfondat (jo) m'acabi de recuperar per l'endemà.
Penosa arribada final al refugi, quan les forces no sobren, però la terraseta amb les birras i els plans per l'endemà, acabat amb un bon sopar i una nit reparadora, fan que el més desfondat (jo) m'acabi de recuperar per l'endemà.
El descens des del ref. fa una mica de por per la neu acumulada però podem comprovar que la neu és estable. Un cop deixat el material no necessari sota un roc, anem fent torns per obrir la traça fins al cim a la vegada que el temps empitjora i comença a nevar. Descens pel mateix itinerari fins al niu a causa de la poca visibilitat i retorn a la vall sense dificultats més que alguna què altra pedra no prou ben tapada per les nevades d'aquests dies.
A l'aparcament foto de conjunt i comiat dels dos grups. Els que anàvem amb avió encara teníem temps d'anar a dinar a Aoste i arribar tranquilament a l'aeroport pel retorn.>>
Fins la pròxima
Fins la pròxima
Manel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada