Piada - Tuc des Estanhets 2887m - Val d'Aran 30/03/2006

Enviat per Carles Ll.

Zona: Boca Sud del Túnel – Vall de Conangles
Desnivell: +/-1300m
Dificultat: S2, S3 sortint del cim.
Horari: 3h30/4h l’ascens – 1h/1h30 el descens
Desaconsellable amb condicions inestables
Ivan i Carles

Sortir de l’hospital de Vielha pel GR cap el port de Rius. Arribats al pont, deixar-lo i seguir progressant per la obaga per tenir més neu fins situar-se al fons de la vall. Compte amb les allaus que baixen del Contesa. Per començar a remuntar les pales que tanquen per l’est tota la vall cal localitzar una barra rocosa que davalla en diagonal des de l’Estany de Conangles. Caldrà guanyar alçada per la seva esquerra remuntant una barranc per on ocasionalment baixa una allau. Superat un primer tram més dret i estret, seguim pujant per amples pales al peu del Tuc de Conangles fins encarar el Còth de Conangles (2667m). Canviar de vessant, baixar uns 30m i flanquejar cap al sud la paret rocosa. Descobrim a la nostra dreta les pales a Est que menen fins una bretxa més marcada. Arribar-hi per neu i crestejar (fàcil) fins el cim.

Descens pel mateix itinerari.

Condicions d’avui.
Temps molt variable i canviant, de serè a enbromat, de pluja a sol. Ens posem els esquis en creuar el pont (1750m). La solana està ja curta de neu. Neu dura tota la pujada, fem algun tram a peu. Baixem d’hora i la neu s’aguanta bé encara. Cal matinar!

Bones traces.

Piada - Cap des Cròsos 2416m 20/03/2006

Enviat per Joan B.

Joan Manel, Marc, Raimon i Joan

Itinerari: Pàrking pistes esquí al Pla de Beret 1820 m, Pic de Cap des Cròsos 2.416 m, descens pel mateix itinerari.
Neu: primavera a la part baixa i pols a la part alta obaga tant a la pujada com a la baixada.
Desnivell: 600 m. Durada:1:30 h d’ascens i 30 minuts de descens.
Dia amb temps “molt variable”, pluja, sol, núvols, boires i vent al cim.

Desprès d’un intent de sortida des de Bagergue avortat per la pluja finalment sortim des del pla de Beret cap un dels cims que queden a l’Oest del pla. És tard, fa sol i calor, la neu de la part baixa exposada al sol des de primera hora (vessant orientat a l’est) està molt pesada, mooolt primavera.Després de pujar en direcció nord-oest pels vessants que donen al pla de Beret arribem a un llom girem per flanquejar en al direcció oest per un vessant nord pel mig del bosc: la Aubaga de Gessa, que fent honor al nom presenta una neu millor, fins i tot uns centímetre de neu pols!!!...prop de la carena del cim la neu esta bastant ventada i surten alguns rocs, però en general bé. Al cim, fa vent i boira però quan descendim una mica torna el bon temps, a la part superior la neu increïblement bé a baix la neu molt pesada “inesquiable”, el millor que es pot fer és “encarrilar-se” a les traces de pujada per arribar al pàrking ...

Piada - Midí de Bigorre 2782m - 19/03/2006

Enviat per Joan B.

Joan Manel, Marc, Raimon i Joan

Itinerari: corba de la carretera entre els dos pàrkings de l’estació d’esquí de Super Barèges a cota 1.620 m, Col de la Banila (2.155 m), flanqueig del Lac Oncet a cota 2.260 m, Col de Sencours (2.378 m), Midí de Bigorre, 2.872 m, descens pràcticament pel mateix itinerari.
Neu: dura durant tota la pujada, a la baixada: dura en la pala del cim i transformada primavera a la part baixa.
Desnivell: 1. 200 m. Durada: 3:30 h d’ascens i 1 h de descens.
Dia cobert, amb núvols, boires lleugeres al cim...

El dia està tapat i en algun moment al principi de l’ascensió neva, sortim pujant en diagonal per la pala orientada al sud que cau paral·lela al tram de carretera, en girar la carena cap el nord pugem per una canal fins el Col de la Banila (2.155 m),es segueix en direcció nord, la neu està molt dura i posem ganivetes abans de fer el flanqueig del Lac Oncet a cota 2.260 m, les ganivets ja no les treurem fins al cim. Ens creuem amb un grup d’esquiadors que han baixat del cim per la pala sud, van amb guia i esquís de pista...han pujat en el telefèric i tot baixant en menys de 20 minuts ja s’han plantat aquí, particularitats d’aquest cim!!! A partir de les runes del col de Sencours (2.378 m), el pendent es va redreçant cada vegada més fins a des Laquets, per sort anem seguint dos esquiadors bascos que coneixen el terreny i tenen clar com atacar aquestes pales de pujada: sense arribar al col de des Laquets pugem per "la pala S">la pala Sersonname> del cim, a l’esquerra d’una via de funicular i restes d’una carretera que sobre surten de la neu.

Al cim fa boira i està bastant tapat, quina decepció!!! no podem gaudir de la que sens dubte deu ser una de les millors vistes del N dels Pirineus....Les antenes, les cúpules dels telescopis, l’edifici... són immenses, ara entenc que es vegin de tot arreu...quin cim més estrany aquest ..!!!

Iniciem el descens per "la pala Sud">la pala Sudersonname>, la neu està dura però és deixa fer, seguim pràcticament pel mateix itinerari excepte una variant un tram entre les pales superiors a les runes del Col de Sencours i Col de la Banila (2.155 m), on a causa de la “clarividència d’en Raimon” en comptes de fer el flanqueig per les pales est de damunt del llac descobrim que es pot baixar directament al llac d’Oncet i gaudir d’un tram de baixada més sostingut sense haver de remar cap extra si la neu està dura.

Piada - Petretxema 2366m 17/03/2006

Enviat per Joan B.

Joan Manel, Marc, Raimon i Joan

Itinerari: Refugi de Linza (1.350 m), coll est de Linza (1.936 m), aresta est del Petretxema, cim Petretxema (2.366 m), descens per la pala sud del Petretxema pel mateix itinerari.
Neu: dura durant tota la pujada, a la baixada: primavera en les orientacions soleies i dura a les obagues.
Desnivell: 1.050 m. Durada: 3 h d’ascens i 1:30 h de descens.
Dia amb sol i núvols alts.

Sortim del refugi de Linza... amb els esquís posats, la neu és dura però, les traces de baixada dels dies anteriors indiquen que això probablement canviarà bastant al llarg del dia.... Excepte en algun curt tram una mica pelat del flanqueig a mig vessant dels inicis la neu és abundant i serà dura fins al cim, tot i que podem pujar sense posar ganivetes.

Al cim fa vent però es pot suportar una estoneta, la vista tot i els núvols que van passant es manté, les agulles d’Ansabere esta ben nevades, impressionant!!!>>

Descendim per la pala sud, el sòl ha estovat en el grau just la neu per a que sigui un autèntic plaer... Després de la pala, seguint la nostra inducció, algunes restes de traces bastant antigues i una mica de sort anem encertant els flanquegis als diferents collets i tubs sense haver gairebé de remar...Al fons de la vall una mica d’esquí de fons per les pistes fins al refugi... La baixada ha estat tot un encert, aquesta baixada és moooolt millor que la de l’itinerari de pujada.

Piada - Norís 2826m - Pica Roja 2898m - 25 i 26/03/2006

Enviat per Roger Ll.

19è Cicle Sortides E.M - Pica Roja -25/26 març 2006. 1er Cap deSetmana de primavera amb Esquís!!!!!

PIADA - PIC DE NORÍS (2826m) - Refugi de Vallferrera, 25/3/06

Sortida: una mica abans del Pont de la Farga, a uns 1425m

Desnivell: +1400m/-900m

Dificultat: **, S2-S3. S4 en un curt tram a l'inici del descens de la carena cap al Refugi de Vallferera

Grup1: Manel C., Jaume J., Berta A., Ramon O., Carles Ll. i Roger Ll.

Després d'haver dormit on la neu no ens deixava seguir pujant en cotxe, enfilem cap al Norís amb l'armari a l'esquena per passar la nit al refugi (lliure per aquestes dates) de Vallferrera.

Seguim la pista fins el Pla de la Selva, on deixem la pista que porta al refugi i prenem la que ens acosta cap al Norís i el Monteixo. A la Pleta dels Frares seguim el barranc d'Aixeus fins l'estany, on ens enfilem cap a E a buscar la carena, i d'allà cap al cim en direcció S. Arribem al cim amb els esquís als peus, tot i les pedres dels últims metres.

Vista privilegiada sobre el Monteixo, la Pica, el Sotllo,... però sobretot, la Pica-roja, l'objectiu de l'endemà. La primera pala del descens, fins la carena, ens farà gaudir d'una neu que ja no trobarem la resta de la baixada. Aquí dalt és primavera-bona, i a partir dels 2500 serà primavera-podrida. Des de la carena ens llancem direcció NE per una pala S3-S4, l'únic punt de certa dificultat, incrementat per l'estat de la neu i el pes de la motxilla. I cap al refu, fent esquí supervivència alguns, altres esquí-submarinisme.

Molt bon dia demuntanya, no podia ser d'altra manera amb aquesta companyia...

Un cop al refu, ens instal·lem i sopem aviat, a l'espera del grup quefa l'aproximació sense haver pujat al Norís, per fer a l'endemà la sortida del Cicle a la Pica-roja.

APROXIMACIÓ AL REFUGI DE VALLFERRERA (1940m), 25/3/06

Sortida: una mica abans del Pont de la Farga, a uns 1425m

Desnivell: +550m.

Dificultat: *

Grup2: Íngrid C., Laia S., Marina G., Laia M., Carles S., Imma M., Marc P., Aureli M., Peter C., Ricard E., Elisabet R., Laura S., Roger M., Xavi, Javi, Iolanda R., Jordi R... Espero que no em deixi a ningú...

Aproximació al Refugi de Vallferrera, alguns per la pista, altres pertrams del GR-11. Entre 2 i 3 hores de passejada, però amb una bona motxilla a l'esquena. Un cop al refu, a sopar i intentar dormir, que no és fàcil: el refu és de 21 places, i som uns 35 per passar-hi lanit: alguns al dormitori, altres al menjador i altres gaudint del celestrellat.

PIADA - PICA-ROJA (2898m.) - Pont de la Farga, 26/3/06

Sortida: Refugi de Vallferrera

Desnivell: +960m/-1470m

Dificultat: **, S2-S3

Grup 1 i 2.

El dia abans havíem dubtat una mica, perquè des del Norís es veia la carena de la Pica-roja bastant pelada... però tampoc ens ho pensem gaire, i comencem a pujar amb les 1eres llums. El dissabte d'activitat s'ha fet notar, i tenim 2 baixes que es queden al refu.

En lloc de seguir el camí d'estiu, decidim passar a l'altra banda del barranc que havíem creuat 30m abans d'arribar al refu, i enfilar-nosen direcció O. El bosquet és entretingut, i en algun punt cal descalçar-se els esquís per poder seguir progressant. Però un cop superat el bosquet, ja només queden pales sense excessiva dificultat, primer seguint el barranc (O), i després per guanyar la carena (SO).

La carena (O) estava pelada, sí, però no tant com per no deixar-nos foquejar fins el cim. Ni el vent, a estones moderat, ens priva degaudir del sol i de les magnífiques vistes a banda i banda.

Algun dia anirem cap al circ de Baiau... I avui sí que toca gaudir plenament del descens!!! els núvols alts que tapaven el sol a 1era hora, el vent, l'horari... fa que trobem la neuprimavera al punt, ben bé fins al bosquet. La Pica-Roja ens tenia guardat aquesta sorpresa, que ni els més optimistes esperaven.

Fem el descens desfent la ruta de pujada, passant pel refugi a acabar d'omplir la motxilla, i cap als cotxes, per la pista.

Per a la bbdd dels afamats esquiadors: Hotel Salòria, Alins, 13e, amanida, macarrons i llom o buti.

Agraïments especials al Carles, Jaume i Ramon per donar-me un cop demà en tot moment. A la Laia per fer de contacte durant el dissabte. Ia la resta per la vostra participació.

I si us plau, a la propera sortide de cicle, tothom amb ARVA!

Fins la propera! Bones traces!

Piada - Puigpedrós 2910m - 26/03/2006

Enviat per Edu A.

Guillem, Eduard, Carles, y Edu.

Desnivel: /-1100m

Horario: 6h

Dificultad: F

Meteo: Sol y nubes altas.

Nieve: Primavera.

Llegamos con el coche hasta donde la nieve nos permite de la pista que lleva en verano al refugio de Malniu. En 1800 m dejamos el coche, nos ponemos los esquís y continuamos la pista, por un corto tramo y después los cargamos hasta el torrente que proviene del estany de Malniu. Alli nos adentramos en el bosque y remontamos entre pinos y bonitos paisajes.

Nos volvemos a calzar los esquís a los 2000 m y foqueamos hasta llegar al refugio (2130 m) continuamos remontamos una pequeña pala inclinada para luego cojer una pendiente de menos inclinación pero larga y continua que nos permite ganar desnivel rápidamente hasta el Pic de Mulleres de Puigpedros (2720 m), una vez aquí una gran esplanada con el Puig al final, al final de esta remontamos la pequeña pala final y alcanzamos la cima, bonitas vistas de la cerdanya la Serra del Cadí, y el sur de Andorra (mirador impresionante)

La primera bajada muy buena con nieve primavera de primera, que continua pasando el Mulleres, pero en la última pala antes de llegar al refugio se vuelve muy pastosa (tendríamos que haber madrugado más), llegamos al refugio y continua la esquiada esquivando pinos, en 2000 m de nuevo los esquís a la espalda y cargarlos hasta el coche.

Bones Traces!.

Piada - Tuca Blanca de Pomero 2699m - Val d'Aran 23/03/2006

Enviat Carles Ll.

Artiga de Lin - Val d'Aran

Punt de sortida: Ermita de la Mair de Diu dera Artiga (1240m)

Desnivell: +/-1460m
Horari: 3h30/4h la pujada 1h30 el descens
Dificultat: S2 fins la base del coll. 50m aèris per neu/roca fins al cim
Jordi i Carles

Pomèro cobreix aproximadament la zona de muntanya entre el Port de la Picada i el coth deth Hòro. És un lloc poc conegut però que ofereix uns quants descensos molt atractius. El lloc i les vistes sobre les Maladetes, Forcanada, Malh de l'Artiga no us decebran si us animeu a anar-hi.

Aquest hivern l'accés a l'Artiga de Lin resulta més senzill ja que l'allau Simona que acostuma a caure regularment durant la temporada no ha tallat la carretera d'accés a la vall. Sí ji han restes d'allaus en diferents punts de la carretera però a dia d'avui l'accés és lliure de neu fins a les restes de l'ermita, a mig camí aproximadament.

Cal seguir la pista fins el Plan dera Artiga (1465m). Passar vora el Centre d'estudis ambientals i dirigirse cap a la fageda de la dreta (oest). Només al principi el bosc és poc dens i aviat trobareu el camí d'estiu que cal seguir. El camí ascendeix cap al nord fins creuar el barranc de Pomero. Poc després, el bosc s''acaba i per la solana començar a remuntar. Cap a 1800m creuar el torrent i seguir pujant fins a la Cabana (1862m). Enllaçar pales successives per fer cap a una vall elevada que s'endevina entre la Tuqueta de Bargues i el Tuc de Pomèro. En arribar-hi, trobarem el llac i el circ amagat que duu fins a la Tuca Blanca que tornem a veure de nou. Enllaçar suaus pales fins la proximitat del coll. Guanyar-lo probablement a peu i amb piolet i grampons resseguir pel fil l'aresta de neu i roca que ens separa del cim. Son potser 50 o 75m aèris però en que pràcticament no s'arriba a grimpar de mans.

Condicions avui. Núvols alts i ressol. Vent moderat en cotes altes. Neu assentada i compactada. Fina capa de neu pols al damunt. Excellent per esquiar fins aprox 1900m. Per sota, a l'hora de baixada, la neu estava ja massa primavera.

Bones traces.

Piada - Travessia dels 3 Colls 18/03/2006

Enviat per Manel B.

-Itinerari: Santuari de Núria – Pas del Roc de la Maula - Pic de Finestrelles (2.829m) – Pla de la Beguda – Coll de Torre d'Eina (2.668m) – l'Estanyet – Coll d'en Bernat (2.616m) – Coll de les Nou Fonts (2.652m) – Torrent de Nou Fonts – Santuari de Núria.

-Meteo: Cel completament cobert, algunes nevades febles, algun episodi de vent fort i temperatures sota zero tot el dia.

-Neu: Transformada i dura amb alguns trams ventats i 3 dits de neu pols a l'últim descens.

- Components: Miquel V. i Manel B.

Sortida que en principi havia de ser de dos dies i al Balaitús però que degut a la mala previsió del temps per tot el cap de setmana, es va acabar convertint en una sortida d'un dia a la zona de Núria. La travessia dels tres colls és un clàssica de l'esquí de muntanya força variada i tècnicament assequible.

Sortim del santuari a 2/4 de 9 del matí mentre neva lleugerament després d'haver agafat el primer cremallera des de Queralps on plovisqueja. Arribem al cim del Finestrelles on bufa un fort vent i no hi ha massa visibilitat.

Descens pel vessant, nord GPS en ma, fins al pla de la Beguda sense prendre massa alçada. Ens posem les pells a 2.445m i remuntem el coll de la Torre d'Eina amb un flanqueig horitzontal final quan ja ens havíem passat el coll. Bon descens a la vall de l'Estanyet on ens tornem a posar pells a la cota 2.290m.

Última pujada al coll d'en Bernat quan les cames ja comencen a fer figa, continuem pujant una mica per darrera l'aresta N del Nou Fonts i aconseguim el coll de Nou Fonts gràcies a un llarg flanqueig lleugerament descendent passant per sobre de l'herba en algun tram curt.

El descens des del coll és fantàstic i tinc la oportunitat de repetir la primera pala gràcies a una caiguda del Miquel sense conseqüències que deixa els dos pals i no sabem si un esquí pel camí. Es posa a nevar amb certa intensitat però així i tot acabem trobant l'esquí uns metres més avall on s'havia parat miraculosament gràcies a les corretges.

Acabem baixant sobre els 3 dits de neu pols que acaben de caure fins al mateix Santuari en una baixada que ens deixarà d'allò més satisfets.

Bones traces.

Piada - Tuca de Betrén 2518m - Val d'Aran 14/03/2006

Enviat per Carles Ll.

Punt de Sortida: Bona N del túnel de Vielha
Desnivell: +/- 1150m
Dificultat: S2
Horari: 4h l’ascens, 1h20 el descens
Lali (telemark) i Carles

Coïncidint amb la lluna plena, decidim visitar de nou aquest vall prou coneguda que tant ens agrada. Sortim a última hora de la tarda i la nit ens cau a sobre a Sarrehèra de Baix. L’ascensió ressegueix la vall de Sarrehèra pel fons fins el cim més llunyà. Ascensió comuna amb la del Tuc de Bargadèra fins el coll que separa ambdós cims (piada temporada passada).

Ascensió de mitjana/ baixa dificultat però no és curta. Cim amb bones vistes cap a la vall d’Escunhau i de Rius on desctaca la vista sobte el Montardo.

Descens memorable per l’ambient i la llum en una nit ideal per fer una nocturna.

Condicions: La abundant neu caiguda durant el cap de setmana passat s’ha assentat i transformat ràpidament amb el sol i les altes temperatures del dilluns i dimarts. Hi ha un bon gruix en les orientacions nord (a la pista de sortida vora 50cms?)Neu dura transformada en tota l’ascensió però que ens deixa avançar sense recòrrer a l’us de ganivetes. Esperava trobar neu pols en cotes més altes (orientació N) però no. Per sort tampoc en trobem de crosta, tot i que de dia pot ser que se’n torni. Els darrers 200m es presenten molt ventats amb “escates” de gel en superfície.

Per últim agrair a tots aquells inscrits a la sortida de cicle prevista pel cap de setmana passat la comprensió a l’hora de suspendre-la, i la promesa que l’any que ve hi tornarem.

Bones traces.

Volíem neu pero no tanta! - Piada 11 i 12/03/2006

Enviat per Rosa S.

L'objectiu que teníem per aquest passat cap de setmana de fer el Bachimala quedará per un altra ocasió.

S'havíen pres uns wiskis de més els qui van fer previsións per aquest diumenge de, literalment: "sol a tope","el domingo estará agradable..." i altres cualificatius pel estil...?

Feines vam tindre per arribar al refugi lliure de Tabernés el dissabte al migdía, dons portave nevant sense parar des d'el divendres al tard; obrint traça empenyent un gruix considerable de neu i duient pans a les pells com si fossin cadenes de presoners... així ens vam tindre que veure.

Moltes humiliacions hem patit aquest darrer cap de setmana els esquiadors _altres s'arrosegaven per assolir el cim_. El nostre premi va ser el refugi amb el seu entorn totalment bucòlic i pastoril, amb l'enorme mantell de neu sobre'l prat i els grans arbres. I naturalment només estavem nosaltres. Com que l'endemá seguía nevant i no hi havíe visibilitat, ademés de que no ens apeteixeie gens possan's una pala de neu per barret, dons vam tirar avall i on teníem aparcats els cotxes ja feie sol i com si rés, bromes qu'ens gaste la meteorología.

A dalt seguíe nevant més i més, o sigui que com que a l'altura de Tabernés havíe caigut ben bé un metre de neu, tenim unes cuantes setmanes per fer ben a gust el poc sovintejat pic del Bachimala.

Hi vam ser en aquesta estada a l'hotel de Tabernés: els amics del CEC Francesc C., Alex M., Roger P. i Juan, el nou company Quim de Terrassa a qui vam aplegar a Bellcaire sense estar previst, i jo mateixa.

Bones traces,

Piada - Una altra del Taga 12/03/2006

Enviat per gatsaule.

Hola,

realment tots els qui esquiaven el diumenge al Taga són del cegesquí ?

Pels missatges que arriben gairebé ho sembla, però amb el temps que feia era complicat d'anar a algun altre lloc.

He penjat la piada i algunes fotos que donen la idea de com va anar la cosa, al meu blog de muntanya. Si algú hi té interès, aquí va l'adreça:

http://muntanyenc.blogspot.com

I bones esquiades, que hi ha neu per dies !!

JOAN (el de Berga)

Piada / Relato Taga 2055m - 12/03/2006

Enviat per Edu A.

Nuria P. i Edu A.

Desnivel: +/- 750m
Dificultad: F (carrera de obstáculos y salto de vallas) (sin viento, con indeterminada).
Horario: 3-4h

Sabado paseo de los esquís por la A2 nos llaman para cancelar la subida al Subenuix. Pronóstico de mal tiempo todo el fin de semana. Peligro de Aludes y el Torb que nos visita. Desánimo general este fin de semana no esquiamos. Pero el domingo finalmente al despertar decidimos probar suerte en el Taga, decisión de ultima hora, posiblemente volvamos a pasear los esquís?...

Parking de la ermita de Sta Magadalena, esta más lleno que el Ikea. Todo el mundo ha pensado lo mismo.

El viento sopla ya en el parking, no nos desanimamos y emprendemos la marcha. Ha nevado mucho y los prados están bien blancos. Empezamos que esto parece una carrera de obstáculos con esquís saltando vallas.

Foqueamos por la pista hasta el fin del bosque, y remontamos pequeñas ondulaciones notando los primeros latigazos del viento, al llegar el collado este ya nos ha tirado un par de veces.

Pero seguimos hasta llegar al plano de antes de remontar la pala final. Aquí el viento ya no perdona y en la cresta cimera vemos como el Torb castiga a unos montañeros que tienen la osadía de hacer cima un día como hoy, nosotros no queremos ser menos y seguimos adelante a pesar de hay gente que aquí empieza a darse media vuelta.

El viento me tira y me deja arrodillado: “POSTRATE!!” – me dice ululante la montaña, “Permítenos el honor de tu cima a estos humildes montañeros” – le ruego.

Refugiados entre los pinos dispersos de la pala damos las últimas vueltas maría, dejando los esquís detrás de un pino hacemos los últimos 200 metros caminando a contra viento retando al Torb que sopla más fuerte que nunca, ya vemos la cruz enorme y blanca difulminada en la nieve escupida por este viento traído de un infierno blanco. Llegando casi a gatas nos abrazamos a ella y sentimos la grandeza de la conquista de las grandes cimas en un pico de solo 2.055 m Que en un día como hoy te hace sentir como un expedicionario que alcanza la cumbre del Everest (exageraoooo...).

Con el corazón lleno de alegría corremos de vuelta, hay que salir de aquí, esto hace rato que es insoportable. Alcanzamos los esquís y comienza la bajada, la primera pala esta dura por el viento pero es gustoso deslizarse entre pinos, atravesamos el llano ya con el viento un poco más calmado y bajamos por la pala al oeste del collado, la nieve aquí esta inmejorable, polvo, polvo, surfeamos por nubes de algodón hasta llegar a la torrentera donde se vuelve pastosa y nos hace despertar del sueño con una caída de tres volteretas.

Aquí ya cogemos el camino de ida hasta la ermita donde toda la nieve que cubría los prados se ha convertido en agua convirtiendo el terreno en ciénagas y dándonos a entender de lo efímera que es, moraleja esquía mientras puedas que el sol y el calor no perdonan.

Se finit, no estuvo nada mal para un día así.

Que la buen traza os acompañe.

PD 1: Siempre hay una detrás de mi.
PD 2: Más que una piada parece un relato corto, buena paciencia si as llegado hasta aquí.

EDU.

Piada - Peña Ubiña 2430m 12/03/2006

Enviat per Xavier D.

+/- 1200m 4h 1.30h

Aprofitant uns punts d'iberia i sense ni idea que donaven mal temps al Pirineu anem a Xixon a visitar uns amics i a fer una segona cata de la zona de Picos i Cordillera Cantabrica

Dissabte mal temps així que aprofitem per visitar Oviedo i Gijon. Sopar a una sidreria i a esperar que la millora per diumenge sigui certa. Ens alcem i fa el mateix temps, de totes maneres decidim sortir. Autovia de Gijon a Mieres i d'aqui fins a Centenada o algo així, agafem una carreter a que va fins a un port on queda morta però a l'últim poble esta tallada així que la circular no ho sera. preparem el material i sortim, son les 10 i fa molta calor. la pluja dels ultims dies ha fet pujar molt la neu de cota. 10 minuts i foquegem. arribem fins al refugi en runes que hi ha enmig del circ i girem cap a l'esquerra per unes suaus pales fins arribar al coll. D'aqui veiem la canal de descens i l'aresta de pujada.

a l'arribar l'aresta he de plegar, baixada de sucre, pero la montse i el dani (el local) segueixen piolet i esquis a l'esquena.a l'aresta es troben amb la gent que puja des de Lleo. 200m de pendent i aresta i ja son al cim. jo els espero al coll, la neu humida pero molt be. de sobte es veu un munt de gent al cim. Pim-pam un parell de girs i es foten de cap a la canal, sort que esta en bones condicions i es queden clavats. la resta de la canal la disfruten tant que fins i tot la gent s'anima a baixar-hi caminant. al coll ens trobem i baixem plegats fins al poble de Tuiza d'arriba amb un somriure d'orella a orella per la disfrutada. veure en un bar regentat per l'abuela de la fabada litoral i retorn cap a l'aeroport on ens acomiadem esperant tornar a aquestes magnifiques muntanyes

Altres zones Covadonga, Sotres, Pajares, carretera de cangas a lleo,...

DVD Allaus - Time is life

Us passo un link interessant per adquirir un DVD que descriu com actuar en cas d'allau, i aspectes mèdics del rescat. Costa 25€ (sol·licitarem al Club la seva adquisició, però si us interessa aquí ho teniu):

http://www.trickhouse.com/time-is-life/

Bones traces!

DVD - TIME IS LIFE
Medical Training in Avalanche Rescue
English – Croatian – French – German – Italian – NORWEGIAN – Polish – Slovak – Slovenian - Spanish

On this DVD you find
A self running presentation of 78 minutes in ten languages about all medical aspects of the avalanche accident, playable with any DVD player (PC or stand alone).
A Power point presentation for PC or Mac OS of 137 slides and videos for complete or selected oral presentations.
An interactive test and evaluation.
Authors
Hermann Brugger, M.D. Emergency doctor of the Mountain Rescue Service provided by the South Ty­rolean Alpine Association, Chairman of the International Commission for Mountain Emergency Medicine, Assistant Professor at the Innsbruck Medical University, Bruneck, Italy.
Bruno Durrer, M.D. Emergency doctor of the Alpine Rescue Service, Swiss Alpine Club, Air Glaciers, Past President of the Medical Commission of the International Mountaineering and Climbing Federation, Lauterbrunnen, Switzerland.
Hans-Jürg Etter, Swiss Federal Institute for Snow and Avalanche Research, Chairman of the Avalanche Commission of the International Commission for Alpine Rescue IKAR, Davos, Switzerland.
Bruno Jelk, Mountain Guide, Head of Mountain Rescue Station Zermatt, Chairman of the Ground Mountain Rescue Commission of the International Commission for Alpine Rescue IKAR, Zermatt, Switzerland.
Gilbert Habringer, Senior Pilot of ÖAMTC, Chairman of the Air Rescue Commission of the International Commission for Alpine Rescue IKAR, Innsbruck, Austria.

Edited and approved by
International Commission for Mountain Emergency Medicine ICAR MEDCOM
Medical Commission International Mountaineering & Climbing Federation UIAA MEDCOM
IKAR Avalanche Commission
IKAR Ground Mountain Rescue Commission
IKAR Air Rescue Commission

The DVD is…
…intended for skiers, snowboarders and mountaineers, who walk or ski in snowy mountainous terrain. It is also addressed to rescue personnel, paramedics and physicians who are, or may become, involved in avalanche rescue.
…composed of numerous photographs and videos focusing on all medical aspects of the avalanche accident. In addition, the impact of equipment to improve your survival is discussed. It is based on an international consensus of opinion of the most experienced experts in this field and offers a unique and excellent programme for training in avalanche rescue.

Total playing time: 78 minutes

Piada - Pedró dels Quatre Batlles 2382m - 12/03/2006

Participants: Roger Ll., Manel C., Berta A. i Jaume J. (i alguns més que han sortit més tard)

+/- 700m; F,*; S2; 2-3h ascens, 30' descens.

De cap manera podíem trencar la "ratxa" d'en Manel de 8 caps de setmana seguits d'esquí de muntanya!

Postposada la sortida del Cicle per excés de neu aprofitem les bones condicions que aquest any tenim més a la vora.

Som quasi els primers en arribar al Port del Comte (pàrking El Sucre) i enfilem la pista que va cap al telecadira de la Bòfia sols, i aquí encara protegits del vent. El dia és radiant però fa aire ;-)))))) (de fet no obriran les pistes pel vent fins a quarts de 12). Continuem amunt per la pista vermella (hi ha moltíssima neu i està blanquísssima!), fins a deixar-la i sortir fora de l'estació cap als Prats de Bacies (2.000m).

Des d'aquí avancem per terreny ondulat, enmig de pins esclarissats, buscant els llocs més arrecerats. Hi ha molt bona visibilitat i van apareixent Montserrat i el Montseny al Sud, i el vessant sud del Cadí i el Pedraforca a tocar.

Un primer bony, el Vulturó, i contra el vent continuem cap al Pedró. Ho fem per llevant, evitant les cornisses que pengen del cim, on hi arribem arrossegant-nos per no ser tombats. Tret dels primers 50m (airet...) i un trosset que s'ha de remuntar, el descens és ràpid i per neu molt bona (dura als lloms, pols on l'acumula el vent i trepitjada a les pistes).

I a les 12 ja tornem a ser al cotxe (tots menys un piolet que ha volat! si algú el troba...)

Rematem la feina amb trinxat, escudella, galtes i brasa al Restaurant Cap del Pla

Bones traces!!!

Piada quasi Monturull 2761m i altres afers... 4/03/2006

Enviat per pasdeguia.

Dissabte 4 de març.

Participants: Roger, Manel, Núria, Neus, Gemma, Núria, Jordi, Laia, Ricard, Aureli, Sergi i dos més que no recordo el nom i que anaven amb raquetes.

Desnivell: 900m (hem arribat a cota 2725)

Horari pujada: 3h

Horari Baixada: El primer 2h, l'últim 4'30h

Meteo: Núvol, amb boira a estones partir de 2300m, vent de component O,temperatura alta per la època i l'altitud, cap a la tarda nevada moderada.

Estat de la neu: Polç transformada amb alguna placa encrostada

Itinerari: Aparcament estació d'Esquí Nòrdic d'ARÀNSER 1850m, seguim itinerari de muntanya tot travesant les pistes d'esquí nòrdic fins les Pollineres 2129m, estany inferior de la pera 2290m, girem cap al Sud seguint la vall de claror i passant pel costat de la Bassa de Claror(2470 m, ens enfilem fins el pedregam a 2600m. Deixem esquís i arribem ala carena cimera fins a la cota 2725m. Sense veure el cim a causa de la boira i el vent. Decidim retornar sense més.

De nou a la cota 2500m, tot obrint traça pel descens, el Ricard (el que subscriu) es fot de lloros amb un forat de neu que no es veia per la boira, el resultat és el peroné trencat. Després de comunicar amb el rescat i d'informar-nos que l'helicòpter no podria accedir, vam obtar per baixar esquiant, fent equilibris amb un esquí intentant no recolzar l'altre al terra. Després d'una parada llarga, tornem a iniciar el descens, el qual ha estat més fàcil del que esperàvem, ja que hem aprofitat la pista que puja amb poc pendent cap als estanys de la Pera. Un cop a les Pollineres m'han baixat a l'estació amb moto de neu i d'allà ambulància fins a Puigcerdà.

Mentrestant el Manel, que havia anat cap al refu dels Estanys per tenir més cobertura, baixant li ha petat la fixació i ha hagut de baixar a peu fins a l'estació d'esquí.

Després de sortir amb la cama enguixada de l'hospital, uns quants hem anat a celebrar-ho a Ventolà, a Ca l'Anna.

Conclusió: La part positiva és que els metereolègs no s'han equivocat, la negativa és que no s'han equivocat. Pel que fa a l'accident, mala sort ja sabem quin són els riscos, però no patiu, abans que acabi latemporada farem algún cimet amb esquís (ai si em sent el metge !!)

Gràcies a tots els companys/es que m'acompanyavem, a la propera us deixaré fer la camilla !!

Pasdeguia (coix, de moment...)

Piada - Tuc de Salana 2483m per Valarties - Val d'Aran 5/03/2006

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: +/- 1100m
Horari: 3h l’ascens / 45min el descens
Orientació Oest, S3
Accés a Pont de Ressèc obert fins a casa Irene i neu en el darrer tram
Lluis (split-board) i Carles (esquis)

Vist el dia que va fer, ens donem per satisfets amb aquest cim que d’entrada no era el nostre objectiu. Dia de vents forts de SO, núvols cobrint parcialment els cims pel cantó Sud. Amb el pas de les hores, baixa la boira i comença a nevar. Cim clàssic que no deixem de repetir, aquest cop per un vessant nou. Millor descens fins i tot i que Aiguamoj, tot i que la orientació potser no és tan bona per trobar neu pols.

Sortim de Pònt deth Ressèc amb els esquis als peus en direcció a la Restanca i al cap de 500m agafem la pista a l’esquerra que porta als Plans i Coll de Pruedo. Fer alguna drecera entre camps i seguir la pista més enllà del Pont de Loseron. Estar atent a la pista, ja que passat un marcat revolt, trobarem un trencall a mà dreta que seguirem cap a Montcasau. Abans de 500m cal deixar-lo i començar a elevarse per les pales de l’esquerra prenent com a referència la linea elèctrica. Superat un premer ressalt torbarem una gran construcció mig enrunada. Sense arribar hi, remuntar el barranc més marcat que s’enfila cap al Est. Superat un primer ressalt, el barranc esdevé una ample i franca pala entre pins. Seguir pujant de forma sostinguda sortir per dalt amb tendència a la dreta. Trobarem un terreny més suau camí del cim si ens orientem cap a la Pleta de Cueilà d’Os i resseguim el llom que pel sud arriba al Tuc de Salana.

Descens divertit i sostingut fins a la pista pel mateix itinerari o per variants més directes. La pista és ràpida com per arribar al cotxe tant amb taula com amb esquís.

Bones traces.

Carles