Enviat per Montse B.
Kike i Montse
+/- 1100m
2h.45 min (ascens) + 2h.30 min (descens)
El Pic de Gelada va ser un cim de bota durant tota la temporada passada. Així que aprofitant l’excel·lent nevada de la setmana anterior ens decidim fer-li una visita amb els esquís.
Sortim de Senet, des del carrer de més amunt del poble i a on s’agafa la pista que a l’estiu connecta la Vall de Barrabés amb la Vall de Boí, al del poble de Barruera i passant pel port de Gelada.
Després d’un primer revolt aprofitem l’itinerari de la Ruta de la Fauna per anar fent més via i també algun tram de barranc. Sortim a l’Artiga Longa. La famosa “esbornada” (desprendiment d’un tros de la vessant) de Senet ens queda a la dreta i a sota nostre.
Com que la neu és ben crosta i no és gens agradable per anar fent traça, decidim deixar la pista que ens menaria al Port de Gelada a l’esquerra nostre i nosaltres ens decantem cap a la dreta, creuem un altre barranc i fem l’ascens a través del bosc (orientació NO). La neu aquí s’ha conservat molt bé i podem fer una traça força treballada.
Sortim del bosc ens trobem amb una continuació de la pista del Port de Gelada. La prenem uns quants metres en direcció al Port però de seguida anem amunt per unes pales força suaus (Els Plans) i entre pins joves i força dispersos.
A 2200m s’arriba a un llom pla que tanca per davant una petita olla i per darrera el Pic de Gelada més que evident. Resseguim el llom i tan sols ens queda la darrera pala força sostinguda.
El cim ja està una mica pelat, i com no podia ser d’una altra manera ens bufa fort el vent. Excel·lents vistes sobre la Menada, el Vallibierna, el Russell i el Feisan. A l’altre cantó la vall de Boí. I al fons cap al sud un mar de boira i núvols baixos. Fora pells i avall. La primera pala (orientació NO) molt i molt variada de neu, amb zones d’acumulació i zones pelades. Ens tirem cap a dins l’olla per aprofitar la única pala del dia amb neu pols força acceptable. Al fons aprofitem per fer un mos amb el solet que ens escalfa, posem pells de neu i remuntem cap als Plans. Des d’allà fora pells novament i tornem a baixar a través del bosc amb neu també força ben conservada. Ja a l’Artiga Longa ens trobem amb una crosta horrorosa que ens sotmet a una cura d’humilitat i paciència fins que podem agafar la pista que ens retorna a Senet.
Suposo que la Ribagorça és la Ribagorça. I per això tenim clar que per l’endemà anirem a buscar les cares nord de l’Aran.
Bones traces!!
Montse
+/- 1100m
2h.45 min (ascens) + 2h.30 min (descens)
El Pic de Gelada va ser un cim de bota durant tota la temporada passada. Així que aprofitant l’excel·lent nevada de la setmana anterior ens decidim fer-li una visita amb els esquís.
Sortim de Senet, des del carrer de més amunt del poble i a on s’agafa la pista que a l’estiu connecta la Vall de Barrabés amb la Vall de Boí, al del poble de Barruera i passant pel port de Gelada.
Després d’un primer revolt aprofitem l’itinerari de la Ruta de la Fauna per anar fent més via i també algun tram de barranc. Sortim a l’Artiga Longa. La famosa “esbornada” (desprendiment d’un tros de la vessant) de Senet ens queda a la dreta i a sota nostre.
Com que la neu és ben crosta i no és gens agradable per anar fent traça, decidim deixar la pista que ens menaria al Port de Gelada a l’esquerra nostre i nosaltres ens decantem cap a la dreta, creuem un altre barranc i fem l’ascens a través del bosc (orientació NO). La neu aquí s’ha conservat molt bé i podem fer una traça força treballada.
Sortim del bosc ens trobem amb una continuació de la pista del Port de Gelada. La prenem uns quants metres en direcció al Port però de seguida anem amunt per unes pales força suaus (Els Plans) i entre pins joves i força dispersos.
A 2200m s’arriba a un llom pla que tanca per davant una petita olla i per darrera el Pic de Gelada més que evident. Resseguim el llom i tan sols ens queda la darrera pala força sostinguda.
El cim ja està una mica pelat, i com no podia ser d’una altra manera ens bufa fort el vent. Excel·lents vistes sobre la Menada, el Vallibierna, el Russell i el Feisan. A l’altre cantó la vall de Boí. I al fons cap al sud un mar de boira i núvols baixos. Fora pells i avall. La primera pala (orientació NO) molt i molt variada de neu, amb zones d’acumulació i zones pelades. Ens tirem cap a dins l’olla per aprofitar la única pala del dia amb neu pols força acceptable. Al fons aprofitem per fer un mos amb el solet que ens escalfa, posem pells de neu i remuntem cap als Plans. Des d’allà fora pells novament i tornem a baixar a través del bosc amb neu també força ben conservada. Ja a l’Artiga Longa ens trobem amb una crosta horrorosa que ens sotmet a una cura d’humilitat i paciència fins que podem agafar la pista que ens retorna a Senet.
Suposo que la Ribagorça és la Ribagorça. I per això tenim clar que per l’endemà anirem a buscar les cares nord de l’Aran.
Bones traces!!
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada