Enviat per Neus B.
Prova superada!!!
Piada Noarre-Ref Certescan- Pic de Certescan Nord- Tavascan
Participants: Ariadna, Bet, Marina i Neus.
Després d'una ascensió fallida al Pic de la Coma del Forn per mal temps (pluja, neu terriblement humida), ens retirem a remuntar la pista de la estació d'Alta Muntanya Tavascan-Pleta del Prat +/- 380m, poqueta cosa, però coneixem l'Enric, treballa mesurant el risc d'allaus, ve de fer el perfil de la Franja Nord-Pallaresa a l'Estany del Diable, fem una baixada prou digne per la pista.
Divendres 26 : refugi de Certescan per Noarre.
+1180m/-350m, de vuit a vuit . Deixem el cotxe a Quanca (1400m), quatre cases a uns 5km de Tavascan per la Pista que va cap a la Pleta. Malgrat matinem força, la lentitud pot amb nosaltres i no ens calcem els esquís fins a les 7:45 (bè, de fet ens els carreguem a l'esquena i no serà la última vegada del dia…). Encara dormides ens saltem el primer trencall cap a la dreta i seguim per la pista gairebé arribant a Pleta Palomera, caminem un bon troç de més, però veiem el Pic de Ventolau i el Montroig, que sempre fa il·lusió. No ens calcem els esquís fins als 1600m i serà per poc temps. Sense perdre alçada arribem a Noarre. Emprenem el camí (amb els esquis l'esquena una altra vegada) que va per la vora esquerra del riu Noarre i que poc a poc va guanyant alçada cap al fons de la vall, a la nostra dreta quedarà tota la estona la Serra de les Canals. Sortegem les branques que s'enreden amb els esquis, costa controlar l'alçada i això ja no fa tanta il·lusió. Ja al fons de la vall pugem muntanya amunt, amb pendent força més pronunciat i ja amb els esquis calçats progressem sobre una neu humida i pesada, la cosa per fi s`engresca. Amb sorpresa, satisfacció i alegria aribem a la Pleta de Guerosso (2000m),quedem impresionades les vistes que se'ns obren als 360º; a la nostra esquena (O) masses cims que no sabem identificar…, a la nostra dreta el final de la Serra de les Canals i davant nostre part del camí que ens queda per fer, però hi ha neu, fa bo i anem bé de temps.Moltes allaus i moltes purgues, mentre pugem veiem caure un petit allau, per sort, lluny nostre. Arribem al coll del Piquet de Guerosso(2554m), deixant el cim a la nostra esquerra. En aquest punt veiem el dessitjat Coll de Certascan, però també un flanqueig impressionant i que travessa la pala amb fort pendent de l'Agulla de Guerosso. Esquis a l'esquena i per asegurar el pas crampons i piolet. Al coll treiem pells i ens preparem per al descens. Neu dura en la primera pala que ens deixa fer prou dignament els primers viratges, més abaix la neu està més transformada i nosaltres més cansades. Arribem al llac de Certescan, ja no sabem si fa pujada, si és pla o si el camí fa baixada, ens treiem els esquís i els carreguem, ens els tornem a possar…. riem de cansament, relaxades, ja no podem més, arribem al refugi a les 8 del vespre encara hi ha llum. Ens treiem les botes… ens canviem…. ens tornem a calçar les botes per anar a buscar l'aigua (se'ns mullen els peus, per mi el pitjor moment del dia, surt el canasament…) sopem, entre totes potser ens mengem el sopar de dos, la Marina gairebé no menja i al Bet no arriba als postres….dormim, sense descansar del tot, contentes.
Dissabte 27 : Pic de Certascan Nord (2839m)
+/- 600m 5h. Ens llevem amb la calma, (bé ens desperten els colegues de les raquetes que sembla que sigui la primera nit que dormen en un refugi…) esmorzem, el Jan, el guarda del refu ens acompanya, quina paciència, dissabte estàvem especialment lentes, i jo especialment creuada… travessem el llac de Certascan direcció nord, comencem a pujar per la vall, trams amb pendents cada vegada més pronunciades. El cim ens queda a la dreta, ja veiem el coll i ens possem les ganivetes, últimes voltes per les dues darreres pales més dretotes. Arribem al coll, comença a nevar, és fa el silenci. Treiem pells, ens calcem crampons, piolet i muntanya a munt, ens queden 30m, fem cim (oh sorpresa! el creuament se'm passa de cop, Marina com em coneixes, gràcies per insistir). És hora de baixar, alguns amb esquis i d'altres ens treurem el crampons uns metres mésabaix.Gaudim del descens, travessem altra vegada el llac, i tarda de relax al refu.
Diumenge 28: Tornada a Tavascan
-1100m 7h (massa temps oi?).
Quin desastre!! Tret del descens fins a la pista que gaudim, encara que amb neu humida, fem la resta del camí per la pista. De seguida ens possem les pells, hi ha moltes allaus que travessen la pista i quan no, veiem pales de neu susceptibles de caure sobre nostre i que passem amb cura. A la tercera corva aprox 1500m ens treiem els esquis i els carreguem, ja no ens els treurem de sobre…. Avui fa baixada, la motxilla ja no pessa tant, però els peus ens fan més mal… tenim ganes d'arribar, la tornada se'ns fa llarga, molt llarga...
hem rigut força i hem fet un bon equip,
quan fem la propera?
Neus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada