I quanta raó que tenies Arseni! Avui era un dia per escalar al Sol i no per anar a la neu! Neu!!??? Quina neu? La Cerdanya està pelada pelada!! No hi ha gens de neu!!! Risc 5 ?? Voldríen dir 0,5 perquè jase sap que sempre pot caure una pedra o algún bromista pot recollir la neu que queda i fer una bola i tirarte-la... Només hi ha neu a les pistes! i encara en no totes...
Ostres venint de la Vall d'Aràn i veient això...Quin desastre! Mare de Deu Senyor! Potser cap a Andorra i l'Ariege...bé, allà crec que sí. A més avui n'hi estaven possant. Conyes a part! Que cony li passa al Pirineu oriental que sempre hi fa aquest vent? Tal com cau la neu sempre l'escombren a ventades. Només en queda a zones baixes i a les pistes on la poden apisonar amb les ratracs.
Bé, anem a lo nostre: Quina parida avui. A vegades improvitzar surt bé però a vegades...no tant. A les set del matí ja havíem esmorzat a Ripoll per tirar cap a Prats de Molló i pujar al Roca Colom. Pensàvem que així no tindríem perill d'allaus...ingenus de nosaltres..allaus..i de neu pensàvem...
Comuniquem amb els companys/es del Ceg i decidim anar amb ells/es alPuigpedrós i quedem per trobar-nos a un bar de Ger. Imprevistos de la carretera provoquen una descordinació en la trobada i després de verificar el marrón que hi ha amb el temps al Puigpedrós i que la pista està tancada al mateix Meranges i que ja són quasi les deu (ja fá 5 hores que ens hem llevat i encara anem amb pijama!) girem cúa i ens decidim pel Puigmal. Ens creuem amb els companys/es que pugen..però en una curva i no podem parar. Mòvil al canto i diuen que també venen.
A la sortida de la Gimgueta d'hix descobrim un amagatall dels bandolers francesos (allà en lloc de gossos són gen...gendarmes) on hi tenen cua de cotxes esperant per pagar el paperet que ben segur que serà més car que l'etiqueta que els hi colocaràn a les pistes en l'anorak. Truquem depressa als amics/es que venen darrera per avisar... però no venen darrera! Han vist el marrón que s'apropa al Puigmal des del Nord i prefereixen anar cap el Puigllançada. Nosaltres ja en tenim prou de dubtes i seguim cap al nostre objectiu.
Parking de l'estació d'esquí que està a tope de personal amb ganes de cues.
Mirada al Puigmal.
Mirada entre nosaltres.
Pregunta tonta: Hi veus neu?Resposta evident: NO !
Exclamació: Però si és tot de color marrón. I ja veus marrón per terra i marrón que ens ve al damunt amb el temps.
Canvi ràpid i estratègic: Puigmal de Lló. Dintre de la coma no hi mancarà la neu.
I cert! Aquí es nota la veterania...almenys en experiència en busca de neu perquè en experiencia en meteorologia no es nota gens. Però amunt!
Comença a rebufar, començar a ventar, i arriba el torb!! Ara el marrón és metafòric perquè només s'hi veu color blanc per arreu..i això voldir fins i tot on penses ara...perquè ni el millor gore evita que la neu es fiqui allà també.
Però nosaltres amunt!... i és que el vent ens ve del darrera i no ens adonem de que cara avall el vent ve de cara i no veus absolutament res, a la vegada que s'et gela el nas.
Trobem a un grup que intenta baixar i van realment fotuts. Penso que són uns passarells, que no n'hi per tant... i nosaltres amunt. Ara pel mig de la pala perquè a la dreta la poca neu que hi ha s'esllavisa. Arribem al coll que està uns 1o minuts sota el cim. Sé que és el coll perquè els esquís ara baixen enlloc de pujar... Ara el torb és ..això: torb.... i fot un fred que pela i la neu segueix entrant allà...o ho sembla perquè cada cop els tenim més plens.
S'ha acabat. Punto. Ja n'hi ha prou. Cap avall. Fora pells, fora raquetes. Esquís i Snow calçats i mirant cap... avall. Avall? Si,sembla que es mouuuuuuennnn...plof. Ja hem saltat la cornissa. Parem i esperem que el torb reposi, però el mal parit no es cansa de bufar i seguim baixant sense veure res de res de res. Tot blanc. Que bonictant blanc... blanc arreu menys al terra que està ple de pedres. Avall. Neu, la que hi ha, del tipus tutti frutti (veus d'això al Valle no entenen. Allà tota és nata). Pols guapíssima, crosta, ai que caic, dura, pols, gelada, ai que torno a caure...i pedra crash. I així anem perdent alçada i millorant les condicions i també la neu que a la part baixa està molt millor.
Al cotxe ens descongelem per etapes (penso que el cotxe del Xavi nopassarà l'ITV com a micro-ones). Refot quin mal els dits de les mans a l'escalfar-se! i després els dels peus...I un cop a Santa Leocadia (qui va batejar aquest poble es va quedarben descansat) pasem a veure als amics Albert i Cristina que hi tenen un niuet molt acollidor...i ens deleiten amb un aperitiu on no hi falta la bota, magistral bota, de vi que retorna el meu cos a la realitat terrenal.
La resta de companys/es estàn dinant a La Molina i ens diuen que tampoc han tingut millor sort que nosaltres.I és que avui era dia per escalar al Sol. Quanta raó que tenial'Arseni...
Coll sota el Puigmal de Lló. Uns 2700 suposo.. perquè no es veia res.
Desnivell...doncs això: uns 700 metres.
Horari de pujada: una hora i quaranta minuts
Horari al "cim": 10 segons
Horari de baixada: un segle i mig
Expedicionaris: Xavier B. (Surfer/raqueteru) Pere-Joan B. (Clàssic a l'espera de reciclarse al carving de muntanya)
I el vent, al vent, la cara el vent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada