Enviat per Pere-Joan B.
En un principi érem deu mil vint-i-cinc per sortir a esquiar aquest dissabte però de mica en mica el Picó, Mauri, Molina i companyia han anat desinflant al personal de manera que el divendres a les onze de la nit encara estàvem amb el telèfon. Quedem en Xavi i jo... però torna a sonar el telèfon i com no!? En Jaume, l’icombustible home de les neus. Ell no podia fallar !
Avui a les sis del matí ens hem trobat tota l’intrèpida i agosarada expedició a La Garriga. Sense por a les prediccions, ni al fred, ni al vent, ni a les allaus! Hem tirat carretera amunt. I com sol passar: El temps, encara que és de nit, és clar, fà un fred normal per l’època, no hi ha boira i res ens fa pensar en el fracàs tant anunciat. El camí intenta oferir-nos alguna trampa i a les Masíes de Voltregà ens assalten els bandolers de la Gene!... però tranquis... tot està controlat. Quan ens veuen amb la nostra actitut decidida cap a l’èxit que ens porta al cim ni tant sols malgasten un bufador per veure si la llet de l’esmorzar estava caducada. Primer obstacle vençut.
Esmorzem a Ribes. Un bon entrepà amb una ampolla d’aigua ...FontVella ! Diu que els hi fan millor tracte que els de l'Aigua de Ribes... El cambrer ens explica l'estat de la questió: Ha fet molt vent, torb, i també ha nevat molt. A Núria hi deu fer mal temps però a la Cerdanya està pitjor. En fi, que ens anima...a no passar la collada i a poc més. També ens dona la notícia del dia: Els bombers estàn buscant a una dona que voluntariament s'ha pedut a la muntanya. Ho ha deixat tot preparat perquè de l'hotel contactessin amb un telèfon on un home els ha dit que havia rebut una carta... en fi, d'alló més romàntic... però que tampoc és el millor alicient per començar el dia.
Tot i així decidim pujar a Núria pel mòdic preu de 12,45 euros... això si, pots pujar al telecabina de l'alberg del pic d'Aguila...però no et deixen baixar esquiant!!! No fós que n'abusessis i baixessis més d'un cop! Uns altres bandolers... i com no, també de la Gene... estem ben arreglats.A Núria estem a -8ºC, temperatura absolutament normal al gener a quarts de deu del matí...i fa molt de vent i neva encara més. La visibilitat és bona per perdre's. De tant en tant s'aclara una mica però als pocs minuts una ventada ens deixa com veient el canal+.
Sortim cap al Noucreus i... buf! abans de sortir de Núria ens paren almenys tres cops per advertirnos dels perills del dia d'avui... però l'expedició fa molta estona que s'ha decidit per l'èxit i no ens arrugarem pas ara, aquí, devant de tothom!! No!! Amunt. Algún element deixa anar algun mal pensament però el gros de l'expedició el neutralitza i amunt... fins que trobem un capo dels bombers que vestit amb un excel.lent North Face vermell destaca en mig de la blancor. L'home és realment amable. De debó, no ho dic amb sarcàsme. Fa temps que penso el dels bombers és l'unic uniforme amable. Ens desaconsella el seguir perquè les darreres pales del Noucreus estàn sobrecarregades i hi ha un risc alt de plaques. També ens explica una mica més com està el tema de la dona perduda.
Canvi d'objeciu: Pic d'Aguila. Hi anem però ara la moral ja està quasi aniquil.lada. De fet el cim és més una direcció cap on anar que no pas un objectiu. Obrim traça amb neu que a vegades ens arriba als genollsi aguantant unes ventades que quasi ens tomben. Al sortir del bosc s'acaba la neu. El vent s'ha l'ha endut tota. Enstreiem els esquís...i... No!!! no encara, per gaudir primer s'ha de patir! A més estem destinats a l'exit. Seguim a peu, relliscant avoltes, enfonsant-nos algún cop i deambulant com borratxos per les empentes del vent. Amunt, amunt...amunt...i...CIM!!! Estava escrit. Avui estavem cridats per l'èxit.
Ara si, la gran recompensa: Neu pols, pols, pols, pols... baixem per la famosa "pala bèstia" amb neu profunda i pols, pols, pols...
A Núria estem a punt de treure un forfait i seguir esquiant... però l'etica d'una expedició alpina no ens permet això...i els 19 euros que val el forfait de migdia (un altre cop els bandolers!! el forfait inclou el cremallera però ja l'hem pagat i ni així et fan una reducció) tampoc. I com en els tradicionals contes de l'Astèrix i les sortides del CEG, acabem celebrant l'exit amb un fabulós àpat que a falta de senglar ho hem arreglat amb un seu parent del que ens li hem menjat els peus i labotifarra!
Fins la propera que el piulador no descansa...
Ah si! el resum:
Pirineu Oriental. Núria. Pic d'Aguila 2.428m
Desnivell 468 m. Horari: una estoneta.
Expedicionaris: Berta, Ramón, Jaume, Xavi i Pere-Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada