+/-900m, 3-4h ascens, 1h descens, */**, F, S2, Sol, fred, vent i moltíssima neu.
Després de la tempesta ve la calma? NO. Al pirineu oriental, després del "marron" entra la tramuntana...
Gran dia d'esquí de muntanya, tot i no assolir el cim que ens haviem proposat: el Roc de Madres, de 2.469m.
Aquest massis, situat enfront del Canigó, presenta moltes possibilitats per l'esquí i diferents accessos, bé pel Capcir, pel cantó de l'Aude, o per on hi hem anat nosaltres pel Conflent. La millor manera d'arribar-hi és per l'autopista de Girona fins a Perpinyà i després prendre la carretera que porta a la Cerdanya fins a Prada. Nosaltres veniem de la Molina (-18º diumenge a les 7:00am!!!) i no us ho recomenem: són 95km i més d'una hora i mitja de cotxe.
Des de Prada cal pujar per la D24 fins a Coll de Jau. A 600m ja està nevat: el dia és explèndid i els poblets que anem passant, Catllar, Mosset, són de postal. Veiem un plafò amb un rètol vermell "FERME"... Poc després ajudem a treure el cotxe d'un gendarme atrapat a la neu... Ens recomana no continuar ni amb les cadenes: el vent molt fort que bufa de nord està colgant la carretera. Amb l'ajut de les pales arribem als 1.100m, al Clot del Pasquer. Som molt lluny de l'objectiu i són les 10 tocades però ens protegim amb les màscares de neoprè i comencem a foquejar pels prats tallant la carretera que puja al Coll.
Aviat entrem al bosc i el vent deixa de fer una mica de soroll. A 1.380m deixem la carretera i enfilem una antiga pista d'esquí que puja pel clot de l'Enteunedou. Hi ha molta neu i és pols, pols, pols.... A uns 1.580m creuem un camí que ve del Coll de Jau. Girem a l'esquerra fins a una clariana. D'aquí hi ha dues opcions: baixar a creuar el riu i arribar fins el refugi (5', tancat i sense part hivernal en condicions), o bé remuntar pel bosc.
Sigui com sigui, l'itinerari és perdedor doncs no es veu el cim. El millor és prendre direcció W-SW amb el torrent de referència. A 1.600m hi ha unes mines de talc que cal deixar a l'esquerra, i pujar pel bosc, aquí més atapeït i amb més pendent. No és fins als 1.850m que s'obre una mica i entrem de ple a la vall de la Castellana. A 2.000m hi ha una gran clariana tancada pels cims de la Serra. Molt característic i punxegut és el Salt del Burro i a la seva esquerra el Roc de Madres, que deixarem per un altre dia: no tenim ganes de fer servir el frontal.
Amb en Ramon hem "debatut" si "sols 900m de desnivell i no fer cim" es mereixien o no piada. La resposta l'hem trobat desseguida en el descens: MEMORABLE: la neu pols era molt seca i ràpida (no hem pujat dels 6 graus sota zero en tot el dia). Molts viratges esquivant arbres i menjant branquillons.
Parar per respirar... quina tranquilitat, quin lloc més bonic!
Bones traces!!!
Aviat + a Canal 50...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada