Hola, soc el Joan i és la primera vegada que escric aquí, però crec que pot ser interessant per tots els fanàtics del final de temporada.
Aquest cap de setmana, 24 i 25, vaig estar a Estós. La neu entre l'aparcament i el refugi lluïa, però per la seva absència. Esquís a l'esquena fins al mateix refugi (1.900 m).
L'endemà volíem anar als Clarabides, però en el vessant sud la neu comença a ser esquiable a partir d'uns 2.500 m. Amb les espatlles dolorides del dia abans, vam preferir canviar de ruta i enfilar el vessant nord, cap al coll de la Paul i el pic del mateix nom, al costat mateix del coll.
Per cert, veig que sou amants de la gastronomia de muntanya, per tant mai aneu al refugi d'Estós, hi vam menjar els pitjors macarrons de la història. I de segon, lluç fred amb maionesa dubtosa,..., sobren els comentaris.
També cal comentar que la simpatia del guarda lluïa com la neu. Gràcies a ell, vam poder passar la resta de la tarda entretinguts llegint els agradables missatges que omplen les parets delrefugi: "Pensa abans de parlar, si és que tens cervell", "Si no saps plegar les mantes, no les usis", "No t'han ensenyat a casa que s'ha de netejar la taula ?", i perles per l'estil.
La pujada al coll de la Paul és molt interessant, comença amb un llarg flanqueig amb neu dura (al matí) fins la coma de la Paul, i ja només cal seguir la coma fins el coll (1.100 m de desnivell). Tot i que la cresta dels Posets estava força bé (gairebé sense neu a la roca), ens vam decantar pel pic de la Paul, molt més proper.
La baixada genial fins a la part baixa, on la neu era una mena de pasta molt perillosa i gairebé inesquiable. I el millor de tot, és que al refugi les cerveses eren gelades,..., brutal !
Fins la propera,
JOAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada